Clorur d'argent: diferència entre les revisions
→Aplicacions: Correccions |
|||
Línia 118: | Línia 118: | ||
S'han dissenyat diferents tipus de piles que empren clorur d'argent, les de magnesi-clorur d'argent i les de zinc-clorur d'argent. Són bateries que s'activen en contacte amb l'aigua i tenen aplicacions en llums d'emergència de d'equips i vehicles que estiguin en contacte amb l'aigua. Es poden emmagatzemar durant molt de temps però en entrar en contacte amb l'aigua es descarreguen.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Crompton|nom=Thomas Roy|títol=Battery Reference Book|url=https://books.google.es/books?id=q58IX4BM7-0C&pg=SL7-PA53&dq=silver+chloride+applications+battery&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjW3umZrY7XAhUEbhQKHfE8DToQ6AEIJTAA#v=onepage&q=silver%20chloride%20applications%20battery&f=false|llengua=en|data=2000|editorial=Newnes|isbn=9780750646253}}</ref> |
S'han dissenyat diferents tipus de piles que empren clorur d'argent, les de magnesi-clorur d'argent i les de zinc-clorur d'argent. Són bateries que s'activen en contacte amb l'aigua i tenen aplicacions en llums d'emergència de d'equips i vehicles que estiguin en contacte amb l'aigua. Es poden emmagatzemar durant molt de temps però en entrar en contacte amb l'aigua es descarreguen.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Crompton|nom=Thomas Roy|títol=Battery Reference Book|url=https://books.google.es/books?id=q58IX4BM7-0C&pg=SL7-PA53&dq=silver+chloride+applications+battery&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjW3umZrY7XAhUEbhQKHfE8DToQ6AEIJTAA#v=onepage&q=silver%20chloride%20applications%20battery&f=false|llengua=en|data=2000|editorial=Newnes|isbn=9780750646253}}</ref> |
||
En electroquímica s'empra sovint l'[[Elèctrode de plata-clorur de plata|elèctrode d'argent-clorur d'argent]] que és un [[elèctrode de referència]] constituït per un fil d'argent metàl·lic, sobre el qual s'ha dipositat, tèrmicament o electrolítica, clorur d'argent i submergit en una dissolució de [[clorur de potassi]] saturada de clorur d'argent. És un elèctrode molt estable. La seva representació és: |
|||
<chem> Ag|AgCl(s), KCl (x M) \|</chem> |
<chem display="block"> Ag|AgCl(s), KCl (x M) \|</chem> |
||
La semireacció és: |
La semireacció és: |
||
<chem> AgCl(s) + e^- \ |
<chem display="block"> AgCl(s) \, + \, e^- \, -> \, Ag(s) \, + \, Cl^-(aq)</chem> |
||
essent l'expressió del potencial a 25 |
essent l'expressió del potencial a 25 °C: |
||
<chem> E = E^0 + 0,0592 \log [Cl^-] |
<chem display="block"> E \; = \; E^0 \, + \, 0,0592 \log [Cl^-]</chem> |
||
per tant el potencial només depèn de la concentració d'anions clorur. Normalment aquest elèctrode es prepara amb una dissolució saturada de clorur de potassi, essent el seu potencial a 25 °C de +0,197 V respecte de l'[[elèctrode estàndard d'hidrogen]]. |
per tant el potencial només depèn de la concentració d'anions clorur. Normalment aquest elèctrode es prepara amb una dissolució saturada de clorur de potassi, essent el seu potencial a 25 °C de +0,197 V respecte de l'[[elèctrode estàndard d'hidrogen]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Scholz|nom=Fritz|títol=Electroanalytical Methods: Guide to Experiments and Applications|url=https://books.google.es/books?id=9t5nzn32ZPoC&pg=PA298&dq=Silver+chloride+electrode&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwikpMi4nY_XAhVTsBQKHfQKCxo4ChDoAQg9MAM#v=onepage&q=Silver%20chloride%20electrode&f=false|llengua=en|data=2009-11-28|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=9783642029158}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 23:38, 26 oct 2017
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 141,874 Da |
Estructura química | |
Fórmula química | AgCl |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 5,56 g/cm³ (a 20 °C, sòlid) 4,83 g/cm³ (a 455 °C, líquid) |
Índex de refracció | 2,0668 (a 20 °C, 589 nm) 2,0401 (a 20 °C, 750 nm) 2,0224 (a 20 °C, 1 μm) 2,0062 (a 20 °C, 2 μm) 1,9975 (a 20 °C, 5 μm) 1,9803 (a 20 °C, 10 μm) 1,9069 (a 20 °C, 20 μm) |
Solubilitat | 0,00019 g/100 g (aigua, 25 °C) |
Moment dipolar elèctric | 6,08 D |
Punt de fusió | 455 °C |
Punt d'ebullició | 1.547 °C (a 101,325 kPa) |
Moment dipolar elèctric | 6,08 D |
Entalpia estàndard de formació | −127,01 kJ/mol |
Pressió de vapor | 0 atm (a 670 °C) 0,0001 atm (a 769 °C) 0,001 atm (a 873 °C) 1 kPa (a 1.052 °C) 10 kPa (a 1.264 °C) 100 kPa (a 1.561 °C) |
Cristal·lografia | |
Sistema cristal·lí | sistema cristal·lí cúbic |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
El clorur de plata o clorur d'argent és un compost inorgànic iònic de color blanc, constituït per cations argent(1+), , i anions clorur, , amb la fórmula química AgCl. És una sal insoluble en aigua que descompon per acció de la llum i de la temperatura. Es troba en el mineral clorargirita.
Preparació
El clorur d'argent es pot sintetitzar fàcilment combinant solucions aquoses de nitrat de plata, i clorur de sodi, :
Estructura i propietats
El clorur d'argent cristal·litza en una estructura cúbica com la del clorur de sodi. Cada ió té un nombre de coordinació de 6, la qual cosa significa que cada catió està envoltat de 6 anions disposats al seu voltant ocupant els vèrtexs d'un octaedre. Passa igual amb els anions que estan rodejats per 6 .
Té un punt de fusió baix per tractar-se d'un compost iònic, només 455 °C enfront dels 800 °C del clorur de sodi.[1] Per efecte de la llum el clorur d'argent es descompon en argent metàl·lic i clor. En pocs minuts d'exposició del clorur d'argent blanc a la llum solar s'observa que s'enfosqueix per la reducció del catió argent(1+) a argent metàl·lic de color gris. La reacció és:
Aplicacions
S'utilitza habitualment en els laboratoris de química analítica per a detectar la quantitat de plata en una mostra, aprofitant la seva baixa solubilitat. I també en les valoracions de les concentracions de clorurs (mètode de Mohr, argentometria).
Fou la primera substància emprada per la seva sensibilitat a la llum en els orígens de la fotografia a principis del segle XIX i s'ha seguit emprant fins els nostres dies en diferents suports i juntament amb d'altres substàncies com ara el iodur d'argent.[2]
S'han dissenyat diferents tipus de piles que empren clorur d'argent, les de magnesi-clorur d'argent i les de zinc-clorur d'argent. Són bateries que s'activen en contacte amb l'aigua i tenen aplicacions en llums d'emergència de d'equips i vehicles que estiguin en contacte amb l'aigua. Es poden emmagatzemar durant molt de temps però en entrar en contacte amb l'aigua es descarreguen.[3]
En electroquímica s'empra sovint l'elèctrode d'argent-clorur d'argent que és un elèctrode de referència constituït per un fil d'argent metàl·lic, sobre el qual s'ha dipositat, tèrmicament o electrolítica, clorur d'argent i submergit en una dissolució de clorur de potassi saturada de clorur d'argent. És un elèctrode molt estable. La seva representació és:
La semireacció és:
essent l'expressió del potencial a 25 °C:
per tant el potencial només depèn de la concentració d'anions clorur. Normalment aquest elèctrode es prepara amb una dissolució saturada de clorur de potassi, essent el seu potencial a 25 °C de +0,197 V respecte de l'elèctrode estàndard d'hidrogen.[4]
Referències
- ↑ Stadelmaier, H. H.; Austin, W. W.. Materials Science Research (en anglès). Springer, 2013-12-19. ISBN 9781489955371.
- ↑ Gernsheim, Helmut. A Concise History of Photography (en anglès). Courier Corporation, 1986. ISBN 9780486251288.
- ↑ Crompton, Thomas Roy. Battery Reference Book (en anglès). Newnes, 2000. ISBN 9780750646253.
- ↑ Scholz, Fritz. Electroanalytical Methods: Guide to Experiments and Applications (en anglès). Springer Science & Business Media, 2009-11-28. ISBN 9783642029158.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorur d'argent |