Meteorització: diferència entre les revisions
| Línia 14: | Línia 14: | ||
== La meteorització química == |
== La meteorització química == |
||
Es produeix meteorització química quan les roques s'alteren químicament. És causada, sobretot, per l’acció de l’aigua, fonamentalment és l’oxigen qui actua oxidant i alterant la composició química de les roques. |
Es produeix meteorització química quan les roques s'alteren químicament. És causada, sobretot, per l’acció de l’aigua, fonamentalment és l’oxigen qui actua oxidant i alterant la composició química de les roques.<ref name="Drever2012">{{cite book|author=J.I. Drever|title=The Chemistry of Weathering|url=https://books.google.com/books?id=pjjqCAAAQBAJ|date=6 December 2012|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-94-009-5333-8}}</ref> |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
Revisió del 00:17, 22 nov 2017
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La meteorització és el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics que provoquen el trencament, l'esmicolament i la disgregació de les roques. És un fenomen que es produeix in situ i que no implica moviment, a diferència de l'erosió, amb la que no s'ha de confondre.[1]
La meteorització física o mecànica
Es produeix meteorització física o mecànica quan les roques es trenquen en fragments (clasts), sense alterar-se químicament. És causada, sobretot, per canvis de temperatura.[2][3]
- La gelifracció o crioclàstia és resultat del cicle de congelació i fusió de l'aigua; és una de les causes principals que fa que es trenquin i es disgreguin les roques. L'aigua s'introdueix a les petites fissures o esquerdes de les roques. Quan es glaça, augmenta el volum i fa un efecte de falca que eixampla les esquerdes. Si aquest procés es repeteix moltes vegades i durant molt de temps, la roca acaba trencant-se. Així es formen, per exemple, les tarteres de les muntanyes.
- La termoclàstia és causada per la dilatació i la contracció de les roques deguts als canvis importants de temperatura entre el dia i la nit, com passa a les zones d'alta muntanya i als deserts. Les roques es dilaten durant el dia, quan s'escalfen, i es contreuen durant la nit quan es refreden. Si es repeteix moltes vegades aquest procés acaben trencant-se.
La meteorització biològica
La meteorització biològica és produïda pels éssers vius, pot ser física i/o química. Els éssers vius també provoquen meteorització, obrint esquerdes i alterant les roques. Les arrels de les plantes obren esquerdes i trenquen les roques. Els animals excavadors, com els talps i els nombrosos invertebrats que viuen al sòl. L'acció d'alguns organismes com els bacteris, els fongs o els líquens, que durant la seva activitat produeixen substàncies de caràcter àcid que ataquen químicament les roques.
La meteorització química
Es produeix meteorització química quan les roques s'alteren químicament. És causada, sobretot, per l’acció de l’aigua, fonamentalment és l’oxigen qui actua oxidant i alterant la composició química de les roques.[4]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meteorització |
Referències
- ↑ Martin Iriondo. Introducción a la Geología. Editorial Brujas, 30 January 2007, p. 73–. ISBN 978-987-591-061-4.
- ↑ E.G. Gregorich; Denis A. Angers. Soil and Environmental Science Dictionary. CRC Press, 22 June 2001, p. 221–. ISBN 978-1-4200-3778-4.
- ↑ Claude Schneider. De la roche au sédiment: La désagrégation mécanique. Jeulin.
- ↑ J.I. Drever. The Chemistry of Weathering. Springer Science & Business Media, 6 December 2012. ISBN 978-94-009-5333-8.