Lynn Margulis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 48: Línia 48:
=== Els cinc regnes de la vida ===
=== Els cinc regnes de la vida ===


Des de 1969, la vida a la terra es va classificar en [[Regne (biologia)|cinc regnes]], tal com va introduir [[Robert Whittaker]].<ref>{{Citation|last=Whittaker|first=R.H.|date=January 1969|title=New concepts of kingdoms or organisms. Evolutionary relations are better represented by new classifications than by the traditional two kingdoms|journal=Science|volume=163|issue=3863|pages=150–60|url=http://www.sciencemag.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=5762760|pmid=5762760|doi=10.1126/science.163.3863.150|bibcode=1969Sci...163..150W}}</ref> Margulis es va convertir en la defensora més important, així com el seva crítica <ref> { {cite journal | last1 = Margulis | first1 = Lynn | title = Classificació de cinc regnes i l'origen i evolució de les cèl·lules | journal = Biologia evolutiva | any = 1974 | volume = 7 | pages = 45-78 | doi = 10.1007 / 978 -1-4615-6944-2_2 | url = https: //link.springer.com/chapter/10.1007%2F978-1-4615-6944-2_2 | isbn = 978-1-4615-6946-6}} </ ref> - recolzava parts, però va ser la primera a reconèixer les limitacions de la classificació de microbis segons Whittaker. <ref> {{cite journal | last1 = Margulis | first1 = Lynn | title = Cinc regnes d'organismes de Whittaker: revisions menors suggerides per consideracions de l'origen de la mitosi | journal = Evolució | any = 1971 | vol ume = 25 | tema = 1 | pàgines = 242-245 | JSTOR = 2.406.516 | doi = 10.2307 / 2.406.516 | PMID 28.562.945 =}} </ ref> No obstant això, els descobriments posteriors de nous organismes, com ara [[arqueobacteris]], i l'emergència de una taxonomia molecular han despordat el concepte <ref name = Hagen> {{citar Diari | last1 = Hagen | first1 = Joel B. | títol = cinc regnes, més o menys :. Robert Whittaker i la Classificació ampli d'Organismes | revista BioScience = | any = 2012 | volum = 62 | emissió = 1 | pàgines = 67-74 | doi = 10.1525 / bio.2012.62.1.11 | url = http: //bioscience.oxfordjournals.org/content/62/1/67.full} } </ ref> A mitjans dels anys 2000, la majoria dels científics van començar a acceptar que hi ha més de cinc regnes. <ref> {{Citation | last = Simpson | first = Alastair GB | last2 = Roger | first2 = Andrew J. | any = 2004 | títol = Els "regnes" reals dels eucariotes | journal = Biologia actual | volum = 14 | número = 17 | pàgines = R693-6 | lastauthoramp = sí | pmid = 15341755 | doi = 10.1016 / j.cub.2004.08 0.038}} </ ref> <ref> {{citar Diari | last1 = Adl | first1 = SM | ultimo2 = Simpson | primero2 = AG | last3 = Farmer | first3 = MA | LAST4 = Andersen | first4 = AR | last5 = Anderson | FIRST5 = O | last6 = Barta | first6 = JR | last7 = Bowser | first7 = SS | last8 = Brugerolle | first8 = G | title = La nova classificació superior nivell dels eucariotes, amb èmfasi en la taxonomia dels protists |. Journal = El Diari eucariòtica de Microbiologia | any = 2005 | volum = 52 | tema = 5 | pàgines = 399-451 | doi = 10.1111 / j.1550-7408.2005.00053.x | PMID 16248873 | = display-autors = col}} </ ref > Margulis es va convertir en la defensora més important de la classificació en cinc regnes. Va rebutjar el [[sistema de tres dominis]] introduït per Carl Woese el 1990, que va guanyar àmplia acceptació. Va introduir una classificació modificada per la qual totes les formes de vida, incloses les recentment descobertes, podrien integrar-se als cinc regnes clàssics. Segons ella, els archeobacteris, caue sota el regne [[Procariotes|Prokaryotae]] al costat dels bacteris (en contraposició al sistema de tres dominis, que tracta les archeobacteries com un tàxon més alt que el regne, o el sistema de sis regnes, que sosté que és un regne separat). <ref name = hagen /> Exposa detalladament la seva idea en el seu llibre "Five Kingdoms", escrit amb Karlene V. Schwartz. <ref> {{cite web | last1 = Tao | first1 = Amy | title = Lynn Margulis | url = http: //www.britannica.com/EBchecked/topic/364780/Lynn-Margulis | website = Encyclopædia Britannica | accessdate = 18 de desembre de 2014 | data = 22 d'octubre de 2013}} </ ref> És principalment per ella que aquest sistema de cinc regnes sobreviu. <ref name = yount />
Des de 1969, la vida a la terra es va classificar en [[Regne (biologia)|cinc regnes]], tal com va introduir [[Robert Whittaker]].<ref>{{Citation|last=Whittaker|first=R.H.|date=January 1969|title=New concepts of kingdoms or organisms. Evolutionary relations are better represented by new classifications than by the traditional two kingdoms|journal=Science|volume=163|issue=3863|pages=150–60|url=http://www.sciencemag.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=5762760|pmid=5762760|doi=10.1126/science.163.3863.150|bibcode=1969Sci...163..150W}}</ref> Margulis es va convertir en la defensora més important, així com el seva crítica <ref>{{Ref-publicació|cognom=Margulis|nom=Lynn|cognom2=|article=Five-kingdom classification and the origin and evolution of cells|publicació=Evolutionary Biology|url=https://link.springer.com/chapter/10.1007%2F978-1-4615-6944-2_2|volum=7|any=1974|data=|pàgines=45–78|doi=10.1007/978-1-4615-6944-2_2}}</ref>- recolzava parts, però va ser la primera a reconèixer les limitacions de la classificació de microbis segons Whittaker. <ref> {{cite journal | last1 = Margulis | first1 = Lynn | title = Cinc regnes d'organismes de Whittaker: revisions menors suggerides per consideracions de l'origen de la mitosi | journal = Evolució | any = 1971 | vol ume = 25 | tema = 1 | pàgines = 242-245 | JSTOR = 2.406.516 | doi = 10.2307 / 2.406.516 | PMID 28.562.945 =}} </ ref> No obstant això, els descobriments posteriors de nous organismes, com ara [[arqueobacteris]], i l'emergència de una taxonomia molecular han despordat el concepte <ref name = Hagen> {{citar Diari | last1 = Hagen | first1 = Joel B. | títol = cinc regnes, més o menys :. Robert Whittaker i la Classificació ampli d'Organismes | revista BioScience = | any = 2012 | volum = 62 | emissió = 1 | pàgines = 67-74 | doi = 10.1525 / bio.2012.62.1.11 | url = http: //bioscience.oxfordjournals.org/content/62/1/67.full} } </ ref> A mitjans dels anys 2000, la majoria dels científics van començar a acceptar que hi ha més de cinc regnes. <ref> {{Citation | last = Simpson | first = Alastair GB | last2 = Roger | first2 = Andrew J. | any = 2004 | títol = Els "regnes" reals dels eucariotes | journal = Biologia actual | volum = 14 | número = 17 | pàgines = R693-6 | lastauthoramp = sí | pmid = 15341755 | doi = 10.1016 / j.cub.2004.08 0.038}} </ ref> <ref> {{citar Diari | last1 = Adl | first1 = SM | ultimo2 = Simpson | primero2 = AG | last3 = Farmer | first3 = MA | LAST4 = Andersen | first4 = AR | last5 = Anderson | FIRST5 = O | last6 = Barta | first6 = JR | last7 = Bowser | first7 = SS | last8 = Brugerolle | first8 = G | title = La nova classificació superior nivell dels eucariotes, amb èmfasi en la taxonomia dels protists |. Journal = El Diari eucariòtica de Microbiologia | any = 2005 | volum = 52 | tema = 5 | pàgines = 399-451 | doi = 10.1111 / j.1550-7408.2005.00053.x | PMID 16248873 | = display-autors = col}} </ ref > Margulis es va convertir en la defensora més important de la classificació en cinc regnes. Va rebutjar el [[sistema de tres dominis]] introduït per Carl Woese el 1990, que va guanyar àmplia acceptació. Va introduir una classificació modificada per la qual totes les formes de vida, incloses les recentment descobertes, podrien integrar-se als cinc regnes clàssics. Segons ella, els archeobacteris, caue sota el regne [[Procariotes|Prokaryotae]] al costat dels bacteris (en contraposició al sistema de tres dominis, que tracta les archeobacteries com un tàxon més alt que el regne, o el sistema de sis regnes, que sosté que és un regne separat). <ref name = hagen /> Exposa detalladament la seva idea en el seu llibre "Five Kingdoms", escrit amb Karlene V. Schwartz. <ref> {{cite web | last1 = Tao | first1 = Amy | title = Lynn Margulis | url = http: //www.britannica.com/EBchecked/topic/364780/Lynn-Margulis | website = Encyclopædia Britannica | accessdate = 18 de desembre de 2014 | data = 22 d'octubre de 2013}} </ ref> És principalment per ella que aquest sistema de cinc regnes sobreviu. <ref name = yount />


Teoria de la simbiogènesi i la seva importància en l'evolució[[File:DHC 1998 por la UAM.jpg|thumb|Lynn Margulis va ser investida [[Doctor honoris causa|doctora ''honoris causa'']] a la [[Universitat Autònoma de Madrid]] l'any 1998 ]]
Teoria de la simbiogènesi i la seva importància en l'evolució[[File:DHC 1998 por la UAM.jpg|thumb|Lynn Margulis va ser investida [[Doctor honoris causa|doctora ''honoris causa'']] a la [[Universitat Autònoma de Madrid]] l'any 1998 ]]

Revisió del 14:09, 24 jul 2018

Infotaula de personaLynn Margulis

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 març 1938 Modifica el valor a Wikidata
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 2011 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Amherst (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Wisconsin-Madison
Universitat de Massachusetts Amherst
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat Harvard
Escola Laboratori de la Universitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBiologia cel·lular Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòloga evolutiva, ecòloga, microbiòloga, biòloga, zoòloga, professora d'universitat, botànica, conferenciant Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Massachusetts Amherst
Universitat de Boston Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Abrev. botànicaMargulis Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeCarl Sagan (1957–1965) Modifica el valor a Wikidata
FillsDorion Sagan, Jeremy Sagan Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webgeo.umass.edu… Modifica el valor a Wikidata
IPNI: 33414-1

Lynn Margulis (Chicago, 5 de març de 1938 - Amherst, 22 de novembre de 2011)[1][2][3][4] va ser una biòloga estatunidenca, catedràtica d'universitat que va desenvolupar la teoria de l'evolució molt coneguda principalment per haver difós la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de les cèl·lules eucariotes per la incorporació d'una cèl·lula dins una altra. Va retrobar i desenvolupar i la teoria endosimbiòntica prèviament postulada per el botànic Andreas Franz Wilhelm Schimper a 1883 i Konstantín Merejkovski.També col·laborà amb James Lovelock en el desenvolupament de la hipòtesi Gaia.

Biografia

Lynn Margulis va néixer a Chicago, a una família jueva, sionista.[5] Els seus pares van ser Morris Alexander i Leona Wise Alexander. Era la més gran de quatre filles. El seu pare era un advocat que també dirigia una empresa que feia pintures psd carreteres. La seva mare gestionava una agència de viatges.[6] Va ingressar a la Hyde Park Academy High School el 1952,[7] descrivint-se com una mala estudiant que freqüentment havia d'estar al racó.[8]

Una nena precoç, va ser acceptada a la Escola de Laboratori de la Universitat de Chicago[9] a l'edat de quinze anys.[10][11][12] El 1957, a l'edat de 19 anys, es va llicenciar a la Universitat de Chicago en Arts Liberals i després va obtenir un màster a la Universitat de Chicago en genètica i zoologia als 22 anys. Va ingressar a la Universitat de Wisconsin per estudiar biologia sota Hans Ris i Walter Plaut, el seu tutor, i es va graduar el 1960 amb un treball de fi de carrera en genètica i zoologia. (La seva primera publicació va ser amb Plaut, sobre la genètica d'Euglena, publicada el 1958 al Journal of Protozoology.)[13] Després va realitzar una investigació a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, sota la tutela del zoòleg Max Alfert. Abans de completar la seva dissertació, li van oferir una plaça de professora associada de recerca i després professora titular a la Universitat de Brandeis a Massachusetts el 1964. Mentre treballava va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Califòrnia, Berkeley el 1965. La seva tesi va ser sobre El patró poc habitual de la incorporació de la timidina a l'Euglena [14] El 1966 es va traslladar a la Universitat de Boston, on va ensenyar biologia durant vint-i-dos anys. Inicialment era Professora Assistent i fou nomenada Professora Adjunta el 1967. Va ser ascendida a Professora Associada el 1971, a Catedràtica en 1977 i a Catedràtica Universitària en 1986. El 1988 va ser nomenada Catedràtica Distingida de Botànica a la Universitat de Massachusetts a Amherst. Va ser Catedrática distingida de biologia el 1993. El 1997 es va traslladar al Departament de Geociències a Amherst per convertir-se en professora de Geociències, el càrrec que va mantenir fins a la seva mort.[15]

Fou nomenada, també, doctora honoris causa per nombroses universitats, entre d'altres, per la Universitat de València, la Universidade de Vigo i la Universitat Autònoma de Barcelona, on va realitzar, el gener del 2007, una conferència amb motiu dels actes de l'any de l'evolució. La Societat Linneana de Londres la distingí amb la Medalla Darwin-Wallace el 2008. Margulis va morir el 22 de novembre de 2011, a la seva casa d'Amherst (Massachusetts), a conseqüència d'un accident vascular cerebral.

Vida personal

Margulis es va casar amb l'astrònom Carl Sagan el 1957 poc després de otenir el títol de llicenciada. Sagan era llavors un estudiant de postgrau en física a la Universitat de Chicago. El seu matrimoni va acabar el 1964, just abans de completar el seu doctorat. Van tenir dos fills, Dorion Sagan, que més tard es va convertir en un escriptor de ciència popular i el seu col·laborador, i Jeremy Sagan, desenvolupador de programari i fundador de Sagan Technology. El 1967, es va casar amb Thomas N. Margulis, un cristalogografer. Van tenir un fill Zachary Margulis-Ohnuma, advocat de defensa criminal de Nova York, i una filla Jennifer Margulis, professora i autora. [16][17] Es van divorciar el 1980. Ella va comentar: "Vaig deixar la meva feina per ser dona dues vegades" i "no és humanament possible ser una bona esposa, una bona mare i una científica de primer nivell. Ningú pot fer-ho, s'ha de desatendre alguna cosa ".[17] En els anys 2000, va tenir una relació amb el company de biologia Ricardo Guerrero.[18] La seva germana Joan Alexander es va casar amb el Premi Nobel Sheldon Lee Glashow; Una altra germana, Sharon, es va casar amb el matemàtic Daniel Kleitman.

Era una agnostica religiosa,[18] i una acèrrima evolucionista. Però va rebutjar totalment la síntesi moderna,[19] i va dir: "Recordo haver-me despertat un dia amb una revelació epífana: no sóc neo-darwinista! Em va recordar una experiència anterior, quan em vaig adonar que no era jueva humanista. Tot i que admiro molt les contribucions de Darwin i estic d'acord amb la majoria de la seva anàlisi teòrica i sóc darwinista, no sóc neodarwinista. [20] Va argumentar que "la selecció natural elimina i potser manté, però no crea", i va sostenir que la simbiosi era el principal motor del canvi evolutiu. [19]

Margulis va morir el 22 de novembre de 2011 a casa a Amherst, Massachusetts, Massachusetts, cinc dies després d'haver patit un ictus hemorràgic. [21] [22] [17] [23] Com el seu desig va ser cremada i els seus cendres es van dispersar a les seves àrees d'investigació favorits, a prop de casa seva.[24]

Contribucions

Teoria de l'endosimbiosi

Article principal: Simbiogènesi
Els cloroplastos de glaucophytes com aquest Glaucocystis tenen una capa de peptidoglicà, evidència del seu origen endosimbiòtic de cianobacteris.[25]

El 1966, com a jove membre de la facultat de la Universitat de Boston, Margulis va escriure un document teòric titulat "Sobre l'origen de les cèl·lules de mitossis". [26] El document, però, va ser "rebutjat per prop de quinze revistes científiques", va recordar.[20] Finalment va ser acceptat pel Journal of Theoretical Biology i avui es considera un referent en de la teoria endosimbiòtica. Margulis va ser famosa per la seva tenacitat al impulsar la seva teoria cap endavant, malgrat l'oposició a què s'enfrontava en aquell moment. [22]El desemvolupament de mitocòndries a partir de bacteris i cloroplasts a partir de cianobacteris es va demostrar experimentalment el 1978 per Robert Schwartz i Margaret Oakley Dayhoff . [27] Això va constatar com a primera evidència experimental per a la seva teoria. [22] La teoria endosimbiòntica de l'organogènesi va ser àmpliament acceptada als anys vuitanta, quan es va comprovar que el material genètic de mitocòndria i cloroplast era diferent al l'ADN nuclear del symbiont .[28]

El 1995, el biòleg evolutiu anglès Richard Dawkins havia dit sobre Lynn Margulis i el seu treball:

Admiro molt el coratge i la tenacitat de Lynn Margulis a l'hora de defensar la teoria de l'endosimbiosi i portar-la a de ser una heterodòxia a una ortodòxia. Em refereixo a la teoria de que la cèl·lula eucariota és una unió simbiòtica de cèl·lules procariotes primitives. Aquest és un dels grans assoliments de la biologia evolutiva del segle XX, i l'admiro molt per això. [20]

Simbiosi com a força evolutiva

Article principal: Simbiosi

Vegeu també: Transferència genètica horitzontal

Margulis es va oposar a les perspectives orientades a la competència com a força impulsora de l'evolució, destacant la importància de les relacions simbiòtiques o cooperatives entre espècies. [29]

Posteriorment va formular una teoria que proposava relacions simbiòtiques entre organismes de diferents Phyla o regnes com a motor de l'evolució i explicava la variació genètica principalment com a través de la transferència d'informació nuclear entre cèl·lules bacterianes o virus i cèl·lules eucariotes. [30] Les seves idees de la gènesi dels orgànuls ara són àmpliament acceptats, encara que la seva proposta que les relacions simbiòtiques expliquen la majoria de la variacions genètiques és questionada. [8]

Margulis també va tenir una visió negativa de certes interpretacions del neodarwinisme ja que opinava que està excessivament enfocada a la competència entre organismes. Estava segura que la història jutjaria finalment la teoria neodarwinista com una "secta religiosa minoritària del segle XX dins de l'expansionisme religiós anglosaxó. "[8] Va escriure que els defensors de la teoria estàndard" projectaven la seva interpretació sobre zoològia, capitalisme competitiu i de benefici en Darwin, malinterprentan-lo ...El neodarwinisme, que insisteix en l'acumulació lenta de mutacions per selecció natural a nivell genètic és una confusió total.

Hipòtesi de Gaia

Article principal: Hipòtesi Gaia

Margulis inicialment va buscar el consell de Lovelock per a la seva pròpia investigació i va explicar que "a principis dels anys setanta, intentava alinear els bacteris segons les seves vies metabòliques. Em vaig adonar que tot tipus de bacteris produïen gasos: l'oxigen, el sulfur d'hidrogen, el carboni dióxido, nitrogen, amoníac: es desprenien més de trenta gasos diferents dels bacteris quina història evolutiva que jo estava interessada en reconstruir. Per què cada científic a qui preguntava creia que l'oxigen atmosfèric era un producte biològic, però els altres gasos atmosfèrics -nitrogen, metà, sofre, etc., no ho eren també ? " Vés a parlar amb Lovelock," van suggerir quatre científics : Lovelock creia que els gasos de l'atmosfera eren d'origen biològic ". [20]

Margulis es va reunir amb Lovelock, que li va explicar la seva hipòtesi de Gaia, i va ser el començament de una intensa col·laboració sobre el concepte. [20] Una de les primeres publicacions significatives sobre Gaia va ser un article publicat en 1974 per Lovelock i Margulis, que va definir la hipòtesi de la manera següent: el concepte de la biosfera com a sistema de control actiu d'adaptació capaç de mantenir la Terra en l'homeòstasi que ara anomenem "la hipòtesi de Gaia "." [31]

Com en altres primeres presentacions de la idea de Lovelock, la publicació de Lovelock-Margulis de 1974 semblava donar als organismes vius la capacitat per autoregular-se a planetari, mentre que, després de que la idea madurés, aquesta autoregulació a escala planetària va ser reconeguda com una propietat emergent del sistema de la Terra, la vida i el seu entorn físic, evolucionen junts.[32] Quan el climatòleg Stephen Schneider va convocar la Conferència Chapman sobre la qüestió de Gaia, la idea de "Gaia forta" i "Gaia feble" " va ser presentada per James Kirchner i es va associar a Margulis de vegades amb la idea de" Gaia feble ", incorrectament (el seu assaig" Gaia is a Tough Bitch ") data de 1995. Es va distanciar de la visió de Lovelock en que la Terra era una metàfora de un sol organisme, perquè, com va dir, "cap organisme menja els seus propis residus" [20]). En el seu llibre de 1998 Symbiotic Planet , Margulis investigar la relació entre Gaia i el seu treball en simbiosi. Error de citació: Es tanca el </ref> que manca per una etiqueta <ref> Margulis es va convertir en la defensora més important, així com el seva crítica [33]- recolzava parts, però va ser la primera a reconèixer les limitacions de la classificació de microbis segons Whittaker. <ref> Margulis, Lynn «Cinc regnes d'organismes de Whittaker: revisions menors suggerides per consideracions de l'origen de la mitosi». Evolució. DOI: 10.2307 / 2.406.516. </ ref> No obstant això, els descobriments posteriors de nous organismes, com ara arqueobacteris, i l'emergència de una taxonomia molecular han despordat el concepte <ref name = Hagen> {{citar Diari | last1 = Hagen | first1 = Joel B. | títol = cinc regnes, més o menys :. Robert Whittaker i la Classificació ampli d'Organismes | revista BioScience = | any = 2012 | volum = 62 | emissió = 1 | pàgines = 67-74 | doi = 10.1525 / bio.2012.62.1.11 | url = http: //bioscience.oxfordjournals.org/content/62/1/67.full} } </ ref> A mitjans dels anys 2000, la majoria dels científics van començar a acceptar que hi ha més de cinc regnes. <ref> Simpson, Alastair GB & Roger, Andrew J., Biologia actual, DOI 10.1016 / j.cub.2004.08 0.038 </ ref> <ref> Plantilla:Citar Diari </ ref > Margulis es va convertir en la defensora més important de la classificació en cinc regnes. Va rebutjar el sistema de tres dominis introduït per Carl Woese el 1990, que va guanyar àmplia acceptació. Va introduir una classificació modificada per la qual totes les formes de vida, incloses les recentment descobertes, podrien integrar-se als cinc regnes clàssics. Segons ella, els archeobacteris, caue sota el regne Prokaryotae al costat dels bacteris (en contraposició al sistema de tres dominis, que tracta les archeobacteries com un tàxon més alt que el regne, o el sistema de sis regnes, que sosté que és un regne separat). [34] Exposa detalladament la seva idea en el seu llibre "Five Kingdoms", escrit amb Karlene V. Schwartz. <ref> Tao, Amy. «[http: //www.britannica.com/EBchecked/topic/364780/Lynn-Margulis Lynn Margulis]». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 18 desembre 2014]. </ ref> És principalment per ella que aquest sistema de cinc regnes sobreviu. [35]

Teoria de la simbiogènesi i la seva importància en l'evolució

Lynn Margulis va ser investida doctora honoris causa a la Universitat Autònoma de Madrid l'any 1998

La biologia evolutiva se centra principalment en l'estudi d'animals i plantes, als quals es considera actors de les innovacions que han conduït als màxims nivells de complexitat i especialització. La teoria que va difondre Margulis explica el pas de procariotes a eucariotes. Margulis formula que els bacteris, que fins a mitjan segle XX només tenien interès per a la bacteriologia mèdica, són els artífexs de la complexitat de la cèl·lula eucariota i dels actuals refinaments dels diferents organismes. A una visió d'animals, plantes i, en general, de tots els organismes pluricel·lulars com éssers individuals, contraposa la visió de comunitats de cèl·lules autoorganitzades, a les quals atorga la màxima potencialitat evolutiva.

Margulis, que es caracteritzà per cercar i valorar els antecedents dels seus treballs, en lloc de diluir aquests antecedents encunyant nous termes, procura usar aquells que ja usaren els autors de treballs anteriors. Aquest és el cas del terme simbiogènesi Konstantín Merejkovski, 1855-1921), que ella rescata i amb el qual defineix el nucli central de la seua proposta per a la biologia evolutiva.

Margulis considera que, igual que les cèl·lules eucariotes (origen de protists, animals, fongs i plantes) tenen l'origen en la simbiogènesi, la majoria de les adquisicions de caràcters dels pluricel·lulars són producte de la incorporació simbiòtica de, sobretot, bacteris de vida lliure. Resta valor a les mutacions aleatòries seleccionades per selecció natural postulades pel neodarwinisme, considerant-les merament incidentals i planteja una nova visió de l'evolució per incorporació de genomes.

Els organismes tendiríem a organitzar-nos en consorcis: "La vida «independent» tendeix a ajuntar-se i a ressorgir com un tot nou en un nivell superior i més ampli d'organització". Margulis s'enfronta amb aquesta proposta al neodarwinisme o la teoria sintètica de l'evolució, teoria protegida actualment per la majoria de la comunitat científica.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lynn Margulis
  1. ↑ Weber, Bruce «Lynn Margulis, Trailblazing Theorist on Evolution, Dies at 73» (en anglès). New York Times.
  2. ↑ Lake, James A. «Lynn Margulis (1938–2011)» (en anglès). Nature, 480, 7378, 2011-12, pàg. 458–458. DOI: 10.1038/480458a. ISSN: 0028-0836.
  3. ↑ Schaechter, M. «Lynn Margulis (1938-2011)» (en anglès). Science, 335, 6066, 19-01-2012, pàg. 302–302. DOI: 10.1126/science.1218027. ISSN: 0036-8075.
  4. ↑ Schaechter, M. «Lynn Margulis (1938-2011)» (en anglès). Science, 335, 6066, 19-01-2012, pàg. 302–302. DOI: 10.1126/science.1218027. ISSN: 0036-8075.
  5. ↑ «Ad Memoriam: Lynn Margulis (5.03.1938 - 22.11.2011». Jason G. Goldman.
  6. ↑ Elizabeth, Oakes. Encyclopedia of World Scientists (en anglès). Revisada. Nova York: Facts on File, 2007, p. 484. ISBN 978-1-4381-1882-6. 
  7. ↑ «Lynn Margulis». [Consulta: 19 juliol 2018].
  8. ↑ James A., Lake «Lynn Margulis (1938–2011)». Nature, 480, Summer 2017, pàg. 485-480. Bibcode: 2011Natur.480..458L. DOI: 10.1038/480458a. PMID: 22193092.
  9. ↑ di Properzio, James. «Lynn Margulis: Full Speed Ahead». University of Chicago Magazine, 01-02-2004. Arxivat de l'original el 23 July 2014. [Consulta: 25 juliol 2014].
  10. ↑ Scoville, Heather. «Lynn Margulis» (en anglès).
  11. ↑ «Lynn Margulis». Encyclopedia of World Biography, 2004.
  12. ↑ BBC Radio 4 "A Life With...(Series 5) – A life with Microbes, Broadcast 16 July 2009"
  13. ↑ John, Archibald. One Plus One Equals One Symbiosis and the Evolution of Complex Life (en anglès). Oxford: Oxford University Press, p. 50. ISBN 978-0-19-966059-9. 
  14. ↑ Lynn, Margulis. Una revolución en la evolución : escritos seleccionados. València: Universitat de València, p. 45-48. ISBN 978-8-437-05494-0. 
  15. ↑ Lisa, Yount. A to Z of biologists. Nova York: Facts on File, p. 198. ISBN 978-1-4381-0917-6. 
  16. ↑ «/people/228/000268421/ Lynn Margulis». [Consulta: 25 juliol 2014].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 «[https: //www.washingtonpost.com/local/obituaries/lynn-margulis-leading-evolutionary-biologist-dies-at-73/2011/11/26/gIQAQ5dezN_story .html Lynn Margulis, bióloga evolucionista líder, mor a 73]». The Washington Post, 26-11-2011 [Consulta: 19 desembre 2014].
  18. ↑ 18,0 18,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades nndb
  19. ↑ 19,0 19,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades MargulisDiscover
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 Margulis, Lynn, .7.html Gaia és una femella dura. Capítol 7 a The Third Culture: Més enllà de la Revolució Científica per John Brockman (Simon & Schuster, 1995)
  21. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades weber
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades obit
  23. ↑ «Lynn Margulis obituary». The Guardian. Guardian News and Media Limited, 11-12-2011 [Consulta: 25 juliol 2014].
  24. ↑ «Condols». [Consulta: 20 desembre 2014].
  25. ↑ Patrick J. Keeling «Diversitat i història evolutiva dels plastids i els seus amfitrions». American Journal of Botany, 91, 10, 2004, pàg. 1481-1493. DOI: 10.3732/ajb.91.10.1481. PMID: 21652304.
  26. ↑ Sagan, Lynn «On the origin of mitosing cells». Journal of Biological Theoretical, 14, 3, 1967, pàg. 225-274. DOI: 10.1016/0022-5193 (67) 90079-3. PMID: 11541392.
  27. ↑ Schwartz, R .; Dayhoff, M. «Orígens dels procariotes, eucariotes, mitocondris i cloroplasts». Science, 199, 4327, 1978, pàg. 395-403. Bibcode: ... 199..395S 1978Sci ... 199..395S. DOI: 10.1126/science.202030. PMID: 202030.
  28. ↑ Reeve, Eric CR. [https: //books.google.com/books? id = PuCYAgAAQBAJ & pg = PA721 Encyclopedia of Genetics]. Routledge, 14 gener 2014. ISBN 978-1-134-26350-9. 
  29. ↑ «Mann». Science, 252, 1991, pàg. 378-381. Bibcode: 1991Sci...252..378M. DOI: 10.1126/science.252.5004.378. PMID: 17740930.
  30. ↑ «Mann». Science, 252, 1991, pàg. 378-381. Bibcode: 1991Sci...252..378M. DOI: 10.1126/science.252.5004.378. PMID: 17740930.
  31. ↑ «Homeostasis atmosfèrica per i per a la biosfera: la hipòtesi de Gaia». Tellus, vol. 26, 1-2, 1974, pàg. 2-10. DOI: 10.1111 / j.2153-3490.1974.tb01946.x.
  32. ↑ Lovelock, James. The Ages of Gaia: A Biography of Our Living Earth. Nova York: W.W.Norton & Co. 
  33. ↑ Margulis, Lynn «Five-kingdom classification and the origin and evolution of cells». Evolutionary Biology, 7, 1974, pàg. 45–78. DOI: 10.1007/978-1-4615-6944-2_2.
  34. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades hagen
  35. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades yount
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lynn_Margulis&oldid=20106364»