Wasmannia auropunctata: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Electric ant»
(Cap diferència)

Revisió del 10:58, 20 gen 2019

Infotaula d'ésser viuWasmannia auropunctata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
FamíliaFormicidae
TribuBlepharidattini
GènereWasmannia
EspècieWasmannia auropunctata Modifica el valor a Wikidata
Roger, 1863
Wasmannia auropunctata
Fitxer:Electric Ant Pic01.jpg
Scientific classification edit
Kingdom: Animalia
Phylum: Euarthropoda
Class: Insecta
Order: Hymenoptera
Family: Formicidae
Subfamily: Myrmicinae
Genus: Wasmannia
Species:
W. auropunctata
Binomial name
Wasmannia auropunctata



(Roger, 1863) [2]

Wasmannia auropunctata és una petita (d'uns 1,5 mm de llargada), d'un color marró daurat (gingebre) de formiga social a nativa d'Amèrica del Sud i Central, que s'ha estès a parts d'Àfrica (incloent Gabon i Camerun), Amèrica del Nord, Puerto Rico, Israel, Cuba, i sis grups d'Illa d'Oceà Pacífic (incloent-hi lesGalápagos Illes, Hawaii, Nova Caledònia i les Solomon Illes) més el nord-est d'Austràlia (Cairns).[3][4][5][6][7]

La seva mossegada és intensament dolorosa.[8] L'impacte d'aquesta formiga en aquells entorns i els països més enllà de la seva distribució autòctona ha estat descrit de la manera següent:[7]

Wasmannia auropunctata .. És culpat per reduir diversitat d'espècie, reduint abundància global de volar i arbre-dwelling insectes, i eliminant poblacions d'aràcnid. És també sabut pels seus agullons dolorosos. En el Galápagos, menja el hatchlings de tortoises i ataca els ulls i cloaques de l'adult tortoises. És considerat per ser potser l'amenaça d'espècie de formiga més gran en la regió d'Oceà Pacífic.

W. auropunctata mossegant una persona

Morfologia

La formiga és descrita de la manera següent:[7]


"..Wasmannia auropunctata Els treballadors són monomorphic, el qual significa no mostren cap diferenciació física... Les formigues són típicament petit a medi-sized, amb els treballadors que varien d'1-2mm ... [Ell] és lleuger a marró daurat dins color. El gaster és sovint més fosc. El pedicel, entre el tòrax i gaster, té dos segments; el pecíol i postpetiole. El pecíol és "hatchet-agradar", amb un node que és gairebé rectangular dins perfil i més alt que el postpetiole. El antennae té 11 segments, amb els últims dos segments molt ampliats a un club distint. El antennal scape (el primer segment) és rebut a un solc distint (scrobe) que estén gairebé a la frontera posterior del cap. El tòrax ha molt de temps i agut epinotal dorsos. El cos és sparsely cobert amb llarg, aixecar cabells. Aquesta espècie és bé-conegut per un agulló dolorós, aparentment fora de proporció a la seva mida."

Reproducció

A Wasmannia auropunctata les reines produeixen més reines per partenogènesi. Les obreres estèrils procedeixen d'ous fertilitzats per mascles. Dins alguns dels ous fertilitzats per mascles, tanmateix, la fertilització pot causar el material genètic de femella sigui obliterat del zigot. D'aquesta manera els mascles només passen el seu material genètic a la seva descendència masculina. Aquest és el primer exemple descrit d'una espècie animal on ambdues femelles i els mascles poden reproduir clònicament resultant en una separació completa dels polls genètics masculins i femenins.[9][10]

Aquestes formigues aconsegueixen els beneficis d'ambdues reproduccions asexual i sexual - les filles es que poden reproduir (les reines) té tot dels gens de la mare, mentre que les obreres estèrils la força física de la qual i resistència a les malalties són importants és generen sexualment.[9][11]

Partenogènesi

La partenogènesi és una forma natural de reproducció en la que creixement i el desenvolupament dels embrions ocorre sense fertilització. telitòquia És una forma particular de partenogènesi en la que el desenvolupament d'un individu femella ocorre d'un ou no fertilitzat. La partenogènesi és una forma de telitòquia, però hi ha diverses classes de partenogènesi. La mena de partenogènesi pertinent aquí és un en quins dos productes haploides de la mateixa meiosi es combinen per a formar un zigot diploide.

Fusió central i fusió terminal partenogènesi

Les reines telitòciques de W. auropunctata procedents de poblacions clòniques es poden reproduir per partenogènesi que implica la fusió central dels productes meiòtics haploides, un procés que permet la conservació de l'heterozigositat en la progènie.[12] Les mateixes reines partenogenètiques que produeixen progènie per partenogènesi també poden produir normalment segregant oòcits meiòtics, el qual a la fertilització per mascles origina obreres diploides.

Els oòcits que experimenten partenogènesi mostren índexs més baixos de recombinació per entrecreuament (amb un factor de 45) que els oòcits produïts per reines reproduint-se sexualment que origines a obreres. Aquests índexs de recombinació baixos en la partenogènesi afavoreix el manteniment dels oòcits heterozigòtics, i permetre només índexs molt baixos de transició de heterozigosi a homozigosi (0 a 2,8%).[12] La forta disminució dels índexs de recombinació probablement permet que les reines clòniques que utilitzen partenogènesi per beneficiar de telitòquia (transmissió dels seus genomes sencers a progènies individual), i també evita el potencial per inbreeding depressió que resultaria de fusió aleatòria dels productes meiòtics que condueix a pèrdua d'heterozigosi.

En general, la partenogènesi sembla ser afavorida dins recentment va destorbar hàbitats (com produït per inundacions, focs i glaceres).[13] El clonal poblacions de W. auropunctata Es troba majoritàriament en hàbitats recentment pertorbats per l'activitat humana.[12]

Ecologia

La distribució nativa de W. auropunctata abasta gairebé arreu d'Amèrica del Sud i Amèrica Central, excloent regions amb un clima més fred. W. auropunctata té un comportament generalista tendint a colonitzar les àrees associades als éssers humans en regions més temperades. Aquests hàbitats inclouen vores de bosc, boscos gestionats, plantacions i camps agrícoles.[14][15] W. auropunctata són generalistes que consumeixen altres insectes, vegetació en descomposició, llavors i plantes. Aquestes formigues també consumeixen honeydew i estableixen relacions simbiòtiques amb altres insectes herbívors, com els aphids.[14][15] W. auropunctata actuen com a depredadors eficaços ja que tenen un fibló verinós que els permet sotmetre a insectes grans i petits vertebrats.[16]

W. auropunctata estableixen les colònies sota roques i residus vegetals. Aquestes formigues també es consideren una plaga residencial ja que són capaces d'establir colònies dins de mobiliari, menjar i roba a les cases. Els aiguats pluges poden ocasionar el moviment de la colònia.[17][18]

Espècie invasora

W. auropunctata ha sigut traslladada involuntàriament de la seva distribució nativa a l'Àfrica, Amèrica del Nord, Puerto Rico, Israel, Cuba, i diversos grups d'illes del Pacífic.[15][17] Aquestes formigues no poden sobreviure en regions que tenen entorns freds. Però W. auropunctata s'ha establert a àrees dels Canadà i Anglaterra on troben refugi en infraestructures humana gran i hivernacles.[19] Els paisatges alterats pels humans – com la pràctica de monocultures, i la deforestation -– ha causat una explosió en les poblacions de W. auropunctata població en regions de Brasil i Colòmbia. Aquestes regions tenen gran quantitat de granges de cacau i monocultius de canya de sucre. Alguns estudis han revelat a Colòmbia, que una alta abundància en les poblacions de W. auropunctata redueixen la diversitat d'altres espècies de formigues a les regions intensament desforestades.[18]

W. auropunctata depreda als insectes natius, causant un descens en les densitats de població, i també poden atacar vertebrats de mida petita i mitjana si destorben les colònies d'aquestes formigues.[14] Al llarg de la seva distribució invasora i nativa, W. auropunctata redueix la diversitat de formigues natives quan les colonitza amb èxit.[20] Aquestes formigues superen amb èxit les altres formigues perquè exploten una gran quantitat de recursos que necessiten per a sobreviure les altres espècies, incloent residus de mel, nèctar i refugis en vegetació.

Les mossegades d'aquesta formiga als ulls d'animals de companyia i animals domèstics grans (com gats i gossos) poden provocar-los-hi ceguesa.[15] Ales illes Galápagos, W. auropunctata és considerada una de les espècies més agressives introduïdes en aquesta regió. La formiga ha contribuït a un descens en les poblacions de tortugues terrestres, ja que aquestes formigues consumeixen les postes de les tortugues i ataquen els ulls de les tortugues adultes. També s'han notat fortes davallades en les poblacions d'escorpins, aranyes, les formigues natives directament atribuïdes a la formiga invasora.[21][22][23]

Quan interaccionen amb les persones aquestes formigues tenen un agulló potent en proporció a la seva mida. La picada de l'agulló provoca envermelliments de la pell d'una polzada acompanyat de picor i dolor. Alguns treballadors i pagesos poden sofrir els seus atacs durant la recol·lecció en àrees agrícoles amb una alta densitat de W. auropunctata.[17]

La recerca mostra que aquestes formigues poden extreure nutrients de plantes agrícoles, augmentant en aquestes la susceptibilitat d'emmalaltiment i els atacs d'altres plagues d'insectes herbívors. Arran de la presència de la formiga en camps agrícoles, disminueixen els rendiments de les collites, i tenen un efecte econòmic negatiu en qualsevol indústria agrícola afectada per la formiga.[17]

Estratègies de control

Hi ha molts prevenció i control proposat estratègies que han estat agafat per ajudar minimitzar o eradicar W. auropunctata . El Programa de Prevenció de Formiges del Pacífic és una proposta que il·lustra mètodes de prevenció dins de les illes arreu de la regió d'Oceà Pacífic a Polynesia (com Hawaii i Futuna) per a espècies de formigues invasores incloent-hi W. auropunctata. El programa va ser iniciat per a dotar de protocols millorats de quarantena per a l'àrea polinèsia, a més de conscienciar sobre el possible l'impacte de W. auropunctata .[20] El 1999 el Departament d'Agricultura de l'Estat de Hawaii instaurà la política d'inspeccionar el 100% de qualsevol material vegetal que fos exportat des de l'estat per a comprovar la presència de la formiga de manera que no pugui estendre's a altres regions.[15]

Generalment una millor gestió de la terra agrícola -incloent la reducció de monocultius i produccions més baixes de collites - pot reduir les poblacions de W. auropunctata. A més els plans propis de gestió del sòl poden alleujar els pics de la població de formigues que es troben en àrees molt degradades. Quan s'estableix un nou camp agrícola, minimitzant els canvis del paisatge -com la desforestació- pot impedir o reduir la densitat de població de W. auropunctata .[18]

S'han emprat substàncies químiques i pesticides en poblacions d'aquesta formiga amb menor densitat a les Illes Galápagos. Aquestes poblacions de W. auropunctata no ocupaven més de 24 hectàrees.[23] Altres mètodes de control com pesticides no selectius per a W. auropunctata, les cremes i els desbrossaments han reeixit a l'hora de controlar petites poblacions d'aquesta formiga a les illes petites.

Ceratopatia

Es sospita sobre associació entre la ceratopatia de Florida keratopathy o ceropatia tropical i la presència de W. auropunctata.[24]

Referències

  1. Wasmannia auropunctata (TSN 582809) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
  2. "Wasmannia auropunctata". Integrated Taxonomic Information System.
  3. http://www.fs.fed.us/r8/caribbean/wildlife-Fets/2010/flora i fauna-fets-poder-2010.shtml
  4. Falta indicar la publicació. DOI: 10.1007/s10530-009-9593-2.
  5. Falta indicar la publicació. DOI: 10.1111/j.1752-4571.2010.00119.x.
  6. Electric ant (Wasmannia auropunctata) webpage Error a la plantilla webarchive: Revisau |url= value. Empty. Accessed 7 March 2009
  7. 7,0 7,1 7,2 Base de dades d'Espècie Invasiva global – Cap. 100 – Wasmannia auropunctata[1]
  8. Queensland Government Electric Ant: Warning Error a la plantilla webarchive: Revisau |url= value. Empty. Accessed 7 March 2009
  9. 9,0 9,1 Falta indicar la publicació. DOI: 10.1038/nature03705. PMID: 15988525.
  10. Falta indicar la publicació. DOI: 10.1038/4351167a.
  11. Falta indicar la publicació. DOI: 10.1126/science.1105453. PMID: 15576621.
  12. 12,0 12,1 12,2 Falta indicar la publicació. DOI: 10.1093/molbev/msr082. PMID: 21459760.
  13. Falta indicar la publicació. DOI: 10.1016/S0022-5193(85)80246-0. PMID: 4094459.
  14. 14,0 14,1 14,2 Falta indicar la publicació. DOI: 10.1023/B:BINV.0000041556.88920.dd. ISSN: 1387-3547.
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 «MIME Attachment ViewInvasion Biology Introduced Species Summary Project – Columbia University». [Consulta: 5 maig 2017].
  16. Falta indicar la publicació. DOI: 10.1146/annurev.ecolsys.33.010802.150444.
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 «little fire ant – Wasmannia auropunctata (Roger)». [Consulta: 5 maig 2017].
  18. 18,0 18,1 18,2 Falta indicar la publicació. DOI: 10.1603/0046-225x-32.3.542.
  19. Falta indicar la publicació.
  20. 20,0 20,1 www.upane.it, Upane -. «GISD». [Consulta: 5 maig 2017].
  21. Falta indicar la publicació. DOI: 10.1111/j.1095-8312.1984.tb02064.x. ISSN: 1095-8312.
  22. Falta indicar la publicació. DOI: 10.2307/2388026.
  23. 23,0 23,1 Falta indicar la publicació.
  24. Error en el títol o la url.Theron, Leonard. «».

Enllaços externs