Asplènia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 21: Línia 21:
L'asplènia i la hiposplènia són patologies que es poden produir per causes congènites o adquirides.
L'asplènia i la hiposplènia són patologies que es poden produir per causes congènites o adquirides.
=== Causes congènites ===
=== Causes congènites ===
[[File:Abdomal organs.svg|thumb|La melsa situada a l'hipocondri esquerre plasmada amb el número 8]] Pel que fa a l'asplènia/hiposplènia congènita, cal dir que no te una gran [[prevalença]]. Els casos registrats d'asplènia congènita són molt pocs<ref>{{ref-publicació|cognom= Chellapandian D, Schneider A |títol= Anatomical asplenia in cat eye syndrome: an expansion of the disease spectrum |publicació= Case Rep Pediatr |pàgines=pp: 218124|volum= 2013 Abr; 2013 |doi= 10.1155/2013/218124 |pmc= 3652050 |pmid= 23691403 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3652050/ | llengua= anglès| consulta= 28 abril 2019|}}</ref> i predominantment en el context d'una [[heterotàxia]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Bouvagnet, P |títol= Heterotaxia |publicació= Orphanet |pàgines=pàgs: 4|volum= 2006 Jul; ORPHA:450 (rev) |url= https://www.orpha.net/consor/cgi-bin/OC_Exp.php?Lng=ES&Expert=450 | llengua= castellà| consulta= 29 abril 2019|}}</ref> o d'una asplènia congènita aïllada (un trastorn provocat per una [[mutació]] [[heterozigòtic]]a en el [[gen]] RPSA del [[cromosoma]] 3p21).<ref>{{ref-publicació|cognom= O'Neill, MJF; McKusick, VA |títol= Asplenia, isolated congenital; ICAS |publicació= ONIM, Johns Hopkins University |pàgines=pàgs: 5|volum= 2013 Oct 8; 271400 (rev) |url= https://www.omim.org/entry/271400 |llengua= anglès| consulta= 29 abril 2019|}}</ref> El seu [[diagnòstic]] és molt complicat de fer i la seva [[incidència]] en la població general no es coneix amb exactitud.<ref>{{ref-publicació|cognom= Bertrán, K; Donoso, A; Cruces, P; Díaz, F; Arriagada, D |títol= Asplenia congénita y ''purpura fulminans'' neumocóccico en paciente pediátrico. Reporte de caso con necropsia y revisión del tema |publicació= Rev Chil Infect |pàgines=pp: 55-59|volum= 2009 Feb; 26 (1) |doi= 10.4067/S0716-10182009000100009 |issn= 0716-1018 |url= https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?pid=S0716-10182009000100009&script=sci_arttext | llengua= castellà| consulta= 28 abril 2019|}}</ref>
[[File:Abdomal organs.svg|thumb|La melsa situada a l'hipocondri esquerre plasmada amb el número 8]] Pel que fa a l'asplènia/hiposplènia congènita, cal dir que no te una gran [[prevalença]]. Els casos registrats d'asplènia congènita són molt pocs<ref>{{ref-publicació|cognom= Chellapandian D, Schneider A |títol= Anatomical asplenia in cat eye syndrome: an expansion of the disease spectrum |publicació= Case Rep Pediatr |pàgines=pp: 218124|volum= 2013 Abr; 2013 |doi= 10.1155/2013/218124 |pmc= 3652050 |pmid= 23691403 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3652050/ | llengua= anglès| consulta= 28 abril 2019|}}</ref> i predominantment en el context d'una [[heterotàxia]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Bouvagnet, P |títol= Heterotaxia |publicació= Orphanet |pàgines=pàgs: 4|volum= 2006 Jul; ORPHA:450 (rev) |url= https://www.orpha.net/consor/cgi-bin/OC_Exp.php?Lng=ES&Expert=450 | llengua= castellà| consulta= 29 abril 2019|}}</ref> o d'una asplènia congènita aïllada (un trastorn provocat per una [[mutació]] [[heterozigòtic]]a en el [[gen]] RPSA del [[cromosoma]] 3p21).<ref>{{ref-publicació|cognom= O'Neill, MJF; McKusick, VA |títol= Asplenia, isolated congenital; ICAS |publicació= ONIM, Johns Hopkins University |pàgines=pàgs: 5|volum= 2013 Oct 8; 271400 (rev) |url= https://www.omim.org/entry/271400 |llengua= anglès| consulta= 29 abril 2019|}}</ref> El seu [[diagnòstic]] és molt complicat de fer i la seva [[incidència]] en la població general no es coneix amb exactitud.<ref>{{ref-publicació|cognom= Bertrán, K; Donoso, A; Cruces, P; Díaz, F; Arriagada, D |títol= Asplenia congénita y ''purpura fulminans'' neumocóccico en paciente pediátrico. Reporte de caso con necropsia y revisión del tema |publicació= Rev Chil Infect |pàgines=pp: 55-59|volum= 2009 Feb; 26 (1) |doi= 10.4067/S0716-10182009000100009 |issn= 0716-1018 |url= https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?pid=S0716-10182009000100009&script=sci_arttext | llengua= castellà| consulta= 28 abril 2019|}}</ref> S'han descrit [[meningitis]] estreptocòcciques fulminants en nens amb asplènia congènita.<ref>{{ref-publicació|cognom= Iijima, S |títol= Sporadic isolated congenital asplenia with fulminant pneumococcal meningitis: a case report and updated literature review |publicació= BMC Infect Dis |pàgines=pp: 777|volum= 2017 Des 18; 17 (1) |pmid= 29254492 |pmc= 5735542 |doi= 10.1186/s12879-017-2896-5 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5735542/ | llengua= anglès| consulta= 29 abril 2019|}}</ref>


=== Causes adquirides ===
=== Causes adquirides ===
Línia 29: Línia 29:


== Risc d'infeccions ==
== Risc d'infeccions ==
Les persones amb d'asplènia o hiposplènia tenen un risc major de sofrir infeccions i de que aquestes siguin més greus en relació als individus sense aquests trastorns.<ref>{{ref-publicació|cognom= Brigden, ML |títol= Detection, education and management of the asplenic or hyposplenic patient |publicació= Am Fam Physician |pàgines=pp: 499-506, 508|volum= 2001 Feb 1; 63 (3) |pmid= 11272299 |issn= 1532-0650 |url= https://www.aafp.org/afp/2001/0201/p499.pdf | llengua= anglès| consulta= 29 abril 2019|}}</ref> Hi ha diferents [[microorganismes]] que poden afectar aquestes persones. El més patogènic, prevalent i resistent és el [[pneumococ]]. Alguns [[bacteris]] que també poden infectar a les persones amb asplènia i hiposplènia són: ''[[Streptococcus pneumoniae]]'', ''[[Neisseria meningitidis]]'' o ''[[Haemophilus influenzae]]'', entre altres.
Les persones amb d'asplènia o hiposplènia tenen un risc major de sofrir infeccions i de que aquestes siguin més greus en relació als individus sense aquests trastorns.<ref>{{ref-publicació|cognom= Brigden, ML |títol= Detection, education and management of the asplenic or hyposplenic patient |publicació= Am Fam Physician |pàgines=pp: 499-506, 508|volum= 2001 Feb 1; 63 (3) |pmid= 11272299 |issn= 1532-0650 |url= https://www.aafp.org/afp/2001/0201/p499.pdf | llengua= anglès| consulta= 29 abril 2019|}}</ref> Hi ha diferents [[microorganismes]] que poden afectar aquestes persones. El més patogènic, prevalent i resistent és el [[pneumococ]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Marrie TJ, Tyrrell GJ, Majumdar SR, Eurich DT |títol=|publicació= Int J Infect Dis |pàgines=pp: 27-30|volum= 2016 Oct; 51 |pmid= 27590561 |issn= 1878-3511 |doi= 10.1016/j.ijid.2016.08.022 |url= https://reader.elsevier.com/reader/sd/pii/S1201971216311493?token=1675FC2669676FE5F56C12FCF52C45BC118FB1F7DFA66C71199E280AE6F49E46783E371094EC3E4907B4FEA1237A8C31 | llengua= anglès| consulta= 29 abril 2019|}}</ref> Alguns [[bacteris]] que també poden infectar a les persones amb asplènia i hiposplènia són: ''[[Streptococcus pneumoniae]]'', ''[[Neisseria meningitidis]]'' o ''[[Haemophilus influenzae]]'', entre altres.


Hi ha alguns [[bacil]]s [[Gram negatius]] amb capacitat de desencadenar infeccions en aquestes situacions, especialment en pacients pediàtrics. Per exemple, ''[[Klebsiella]]'' o ''[[E. coli]]''.<ref name=":02">{{Ref-publicació|cognom = Moreno Pérez |nom = D |cognom2 = Núñez Cuadros |nom2 = E |cognom3 = Vicente Martín |nom3 = MJ |cognom4 = Rivera Cuello |nom4 = M |cognom5 = García Martín |nom5 = FJ |article = Manejo de niños con asplénia/hiposplénia |publicació = Protocolos de la AEP, 16, ERGON |url = http://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/asplenia.pdf |data = 2011 |pàgines = 149-157 }}</ref>
Hi ha alguns [[bacil]]s [[Gram negatius]] amb capacitat de desencadenar infeccions en aquestes situacions, especialment en pacients pediàtrics. Per exemple, ''[[Klebsiella]]'' o ''[[E. coli]]''.<ref name=":02">{{Ref-publicació|cognom = Moreno Pérez |nom = D |cognom2 = Núñez Cuadros |nom2 = E |cognom3 = Vicente Martín |nom3 = MJ |cognom4 = Rivera Cuello |nom4 = M |cognom5 = García Martín |nom5 = FJ |article = Manejo de niños con asplénia/hiposplénia |publicació = Protocolos de la AEP, 16, ERGON |url = http://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/asplenia.pdf |data = 2011 |pàgines = 149-157 }}</ref>
Línia 55: Línia 55:
== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
* [[Sistema immunitari]]
* [[Sistema immunitari]]
* [[Immunodeficiència]]


{{ORDENA:Asplenia}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Asplenia}} <!--ORDENA generat per bot-->

Revisió del 20:56, 29 abr 2019

Plantilla:Infotaula malaltiaAsplènia
Tipusmalaltia esplènica i hiposplenisme Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgenètica mèdica Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaNPHP3 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10D73.0, Q89.0
CIM-9289.59, 759.01
Recursos externs
OMIM208530 %271400 208540
eMedicineped/150 radio/58
Patient UKsplenectomy-hyposplenism-and-asplenia Modifica el valor a Wikidata

En medicina, el terme asplènia fa referència a l'absència d'una melsa anatòmica o funcional, la qual cosa té com a conseqüència un increment del risc d'infeccions.[1] Un concepte relacionat és la hiposplènia, que fa referència a la presència en el cos de la melsa però amb una disminució de les seves funcions.[2]

Etiologia

L'asplènia i la hiposplènia són patologies que es poden produir per causes congènites o adquirides.

Causes congènites

La melsa situada a l'hipocondri esquerre plasmada amb el número 8

Pel que fa a l'asplènia/hiposplènia congènita, cal dir que no te una gran prevalença. Els casos registrats d'asplènia congènita són molt pocs[3] i predominantment en el context d'una heterotàxia[4] o d'una asplènia congènita aïllada (un trastorn provocat per una mutació heterozigòtica en el gen RPSA del cromosoma 3p21).[5] El seu diagnòstic és molt complicat de fer i la seva incidència en la població general no es coneix amb exactitud.[6] S'han descrit meningitis estreptocòcciques fulminants en nens amb asplènia congènita.[7]

Causes adquirides

L'asplènia adquirida acostuma a ser producte d'una esplenectomia per diferents motius, traumatisme, infeccions, isquèmia, etc. La hiposplènia té causes mèdiques i quirúrgiques similars, per regla general conseqüents a malalties de base.

Quirúrgiques

L'esplenectomia total o parcial de la melsa pot ser practicada per alteracions de l'òrgan o per traumatismes físics.[8]

Risc d'infeccions

Les persones amb d'asplènia o hiposplènia tenen un risc major de sofrir infeccions i de que aquestes siguin més greus en relació als individus sense aquests trastorns.[9] Hi ha diferents microorganismes que poden afectar aquestes persones. El més patogènic, prevalent i resistent és el pneumococ.[10] Alguns bacteris que també poden infectar a les persones amb asplènia i hiposplènia són: Streptococcus pneumoniae, Neisseria meningitidis o Haemophilus influenzae, entre altres.

Hi ha alguns bacils Gram negatius amb capacitat de desencadenar infeccions en aquestes situacions, especialment en pacients pediàtrics. Per exemple, Klebsiella o E. coli.[11]

Factors de risc d'infeccions

El risc d'infeccions de les persones amb asplènia o hiposplènia no està molt clar. Tot i així, hi ha tota una sèrie de factors predisposants que poden afavorir el desenvolupament d'aquestes infeccions. Aquests factors són: hi ha més risc com més edat té la persona, un cop feta una esplenectomia el risc és major en els 3 primers anys i quan hi ha alguna malaltia de base hematològica o postraumàtica.[11]

Tractament

El tractament de l'asplènia es fonamenta en l'antibioticoteràpia profilàctica, la vacunació i les recomanacions pertinents.[12]

Tractament antibiòtic

L'alt risc d'infecció en les persones diagnosticades d'asplènia requereix un tractament profilàctic amb antibiòtics, sobretot després d'una esplenectomia, ja que no és rara l'aparició d'una sèpsia fulminant en els pacients esplenectomitzats.[13]

Vacunació

Les persones diagnosticades d'asplènia o amb asplènia congènita cal vacunar-les contra els microbis més severs i resistents. Algunes de les vacunes recomanades són: contra Haemophilus influenzae tipus b (sobretot si nó s'ha rebut la vacuna durant la infància), vacuna antipneumocòccica de polisacàrids -no abans dels 2 anys d'edat-,[14] vacuna meningocòccica i vacuna antigripal.[15]

Recomanacions diverses

Tota intervenció quirúrgica en pacients amb asplènia implica un tractament antibiòtic profilàctic. Les mossegades d'animals també poden provocar infeccions molt greus.[16] Per això, és necessari actuar de forma ràpida i iniciar el tractament antibiòtic el més aviat possible. Els pacients al·lèrgics a la penicil·lina) han de prendre durant cinc dies amoxicil·lina/àcid clavulànic o -alternativament- eritromicina.

Referències

  1. «Asplènia». GDLC. [Consulta: 2 juny 2015].
  2. «Diccionario medico: Asplenia» (en castellà). CUN/Universitat de Navarra. [Consulta: 31 maig 2015].
  3. Chellapandian D, Schneider A «Anatomical asplenia in cat eye syndrome: an expansion of the disease spectrum» (en anglès). Case Rep Pediatr, 2013 Abr; 2013, pp: 218124. DOI: 10.1155/2013/218124. PMC: 3652050. PMID: 23691403 [Consulta: 28 abril 2019].
  4. Bouvagnet, P «Heterotaxia» (en castellà). Orphanet, 2006 Jul; ORPHA:450 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 29 abril 2019].
  5. O'Neill, MJF; McKusick, VA «Asplenia, isolated congenital; ICAS» (en anglès). ONIM, Johns Hopkins University, 2013 Oct 8; 271400 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 29 abril 2019].
  6. Bertrán, K; Donoso, A; Cruces, P; Díaz, F; Arriagada, D «Asplenia congénita y purpura fulminans neumocóccico en paciente pediátrico. Reporte de caso con necropsia y revisión del tema» (en castellà). Rev Chil Infect, 2009 Feb; 26 (1), pp: 55-59. DOI: 10.4067/S0716-10182009000100009. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 28 abril 2019].
  7. Iijima, S «Sporadic isolated congenital asplenia with fulminant pneumococcal meningitis: a case report and updated literature review» (en anglès). BMC Infect Dis, 2017 Des 18; 17 (1), pp: 777. DOI: 10.1186/s12879-017-2896-5. PMC: 5735542. PMID: 29254492 [Consulta: 29 abril 2019].
  8. «Splenectomy and infection» (en anglès). East Kent Hospitals. NHS, 2002; Mar (rev). [Consulta: 31 maig 2015].
  9. Brigden, ML «Detection, education and management of the asplenic or hyposplenic patient» (en anglès). Am Fam Physician, 2001 Feb 1; 63 (3), pp: 499-506, 508. ISSN: 1532-0650. PMID: 11272299 [Consulta: 29 abril 2019].
  10. Marrie TJ, Tyrrell GJ, Majumdar SR, Eurich DT (en anglès) Int J Infect Dis, 2016 Oct; 51, pp: 27-30. DOI: 10.1016/j.ijid.2016.08.022. ISSN: 1878-3511. PMID: 27590561 [Consulta: 29 abril 2019].
  11. 11,0 11,1 Moreno Pérez, D; Núñez Cuadros, E; Vicente Martín, MJ; Rivera Cuello, M; García Martín, FJ «Manejo de niños con asplénia/hiposplénia». Protocolos de la AEP, 16, ERGON, 2011, pàg. 149-157.
  12. Melles DC, de Marie S «Prevention of infections in hyposplenic and asplenic patients: an update» (en anglès). Neth J Med, 2004 Feb; 62 (2), pp: 45-52. ISSN: 1872-9061. PMID: 15127830 [Consulta: 29 abril 2019].
  13. Sinwar, PD «Overwhelming post splenectomy infection syndrome - review study» (en anglès). Int J Surg, 2014 Des; 12 (12), pp: 1314-1316. DOI: 10.1016/j.ijsu.2014.11.005. ISSN: 1743-9159. PMID: 25463041 [Consulta: 29 abril 2019].
  14. AEMPS «Vacuna antineumocócica de polisacáridos (Pneumo 23)» (en castellà). Ficha tècnica. CIMA-MSPSI, 2016; Feb, pàgs: 6 [Consulta: 29 abril 2019].
  15. Martínez, X; Caro, J; Campins, M «Protocolo de vacunación de pacientes con asplenia» (en castellà). Protocolos de la SEMPSPH, 2012, págs: 9 [Consulta: 29 abril 2019].
  16. Shahani L, Khardori N «Overwhelming Capnocytophaga canimorsus infection in a patient with asplenia» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014 Abr 23; 2014, pii: bcr2013202768. DOI: 10.1136/bcr-2013-202768. PMC: 4009846. PMID: 24759159 [Consulta: 29 abril 2019].

Bibliografia

  • Ashorobi, Damilola; Fernandez, Roberto. Asplenia (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Feb 17; NBK538171 (rev), pàgs: 8. PMID: 30844198 [Consulta: 28 abril 2019]. 

Vegeu també