Vés al contingut

Strongyloides stercoralis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 7: Línia 7:


''S. stercoralis'' és un organisme paràsit facultatiu. Per tant, viu de forma lliure habitualment però pot parasitar a un altre organisme susceptible si les condicions són les adequades. Els mascles tenen uns 0,9 mm de longitud, mentre que les femelles poden arribar als 2,0-2,5 mm.<ref>{{ref-publicació|cognom= Mühlhauser, M; Rivas, LM |títol= ''Strongyloides stercoralis''. Retrato Microbiológico |publicació= Rev Chilena Infectol |pàgines=pp: 513-514|volum= 2013; 30 (5) |issn= 0716-1018 |doi= 10.4067/S0716-10182013000500008 |url= https://scielo.conicyt.cl/pdf/rci/v30n5/art08.pdf |llengua= castellà| consulta= 21 maig 2019|}}</ref> Ambdós sexes presenten una petita càpsula bucal i un [[esòfag]] cilíndric sense bulb posterior. Quan viuen lliurament l'esòfag és rabditiforme (semblant a un bastonet). Dues estructures diferencien els mascles de les femelles: les espícules [[Copulació|copulatives]] i el ''gubernaculum''.<ref>{{ref-publicació|cognom= González-Horna Poll, J; Iglesias-Osores Sebastian, A |títol= Morfología de ''Strongyloides stercoralis'' |publicació= Rev Cuerpo Méd HNAAA |pàgines=pp: 169-170|volum= 2017; 10 (3) |issn= 2225-5109 |url= https://www.researchgate.net/publication/322459046_Morfologia_de_Strongyloides_stercoralis |llengua= castellà| consulta= 21 maig 2019|}}</ref>
''S. stercoralis'' és un organisme paràsit facultatiu. Per tant, viu de forma lliure habitualment però pot parasitar a un altre organisme susceptible si les condicions són les adequades. Els mascles tenen uns 0,9 mm de longitud, mentre que les femelles poden arribar als 2,0-2,5 mm.<ref>{{ref-publicació|cognom= Mühlhauser, M; Rivas, LM |títol= ''Strongyloides stercoralis''. Retrato Microbiológico |publicació= Rev Chilena Infectol |pàgines=pp: 513-514|volum= 2013; 30 (5) |issn= 0716-1018 |doi= 10.4067/S0716-10182013000500008 |url= https://scielo.conicyt.cl/pdf/rci/v30n5/art08.pdf |llengua= castellà| consulta= 21 maig 2019|}}</ref> Ambdós sexes presenten una petita càpsula bucal i un [[esòfag]] cilíndric sense bulb posterior. Quan viuen lliurament l'esòfag és rabditiforme (semblant a un bastonet). Dues estructures diferencien els mascles de les femelles: les espícules [[Copulació|copulatives]] i el ''gubernaculum''.<ref>{{ref-publicació|cognom= González-Horna Poll, J; Iglesias-Osores Sebastian, A |títol= Morfología de ''Strongyloides stercoralis'' |publicació= Rev Cuerpo Méd HNAAA |pàgines=pp: 169-170|volum= 2017; 10 (3) |issn= 2225-5109 |url= https://www.researchgate.net/publication/322459046_Morfologia_de_Strongyloides_stercoralis |llengua= castellà| consulta= 21 maig 2019|}}</ref>

La identificació [[microscòpica]] de ''S. stercoralis'', directa o emprant la [[tinció]] de [[lugol]], en [[femta]] té una [[Sensibilitat d'un mètode analític|sensibilitat]] molt baixa (~30%). Per millorar el diagnòstic convé examinar més d'una mostra, ja que l'eliminació de larves es escassa i poc constant. Es pot fer l'examen microscòpic després de cultivar les mostres (mètodes de Harada-Mori o de Baermann), encara que el procediment és laboriós i millora poc la sensibilitat. La detecció d'anticossos per [[ELISA]] no sempre és fiable a causa de l'existència de reaccions creuades amb altres helmints. Per tot això, es recomanable efectuar la [[Reacció en cadena de la polimerasa|PCR]] per identificar l'[[ADN]] del paràsit en femta o [[biòpsies]] de [[budell prim]] quan és necessari arribar a un diagnòstic de certesa.<ref>{{ref-publicació|cognom= Varatharajalu R, Kakuturu R |títol= ''Strongyloides stercoralis'': current perspectives |publicació= Reports in Parasitology |pàgines=pp: 23—33 |volum= 2016 23 Maig; 5 |issn= 2230-3162 |doi= 10.2147/RIP.S75839 |url= https://www.dovepress.com/strongyloides-stercoralis-current-perspectives-peer-reviewed-fulltext-article-RIP |llengua= anglès| consulta= 5 juny 2019|}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 23:58, 5 juny 2019

Infotaula d'ésser viuStrongyloides stercoralis Modifica el valor a Wikidata

Primer estadi de larva (L1) de S. stercoralis Modifica el valor a Wikidata
Dades
Malaltiaestrongiloïdosi Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumNematoda
ClasseChromadorea
OrdreRhabditida
FamíliaStrongyloididae
GènereStrongyloides
EspècieStrongyloides stercoralis Modifica el valor a Wikidata
Bavay, 1876

Strongyloides stercoralis és una espècie de nematode pertanyent a la família Strongylidae[1] que produeix una parasitosi en humans, anomenada estrongiloïdosi. La infecció causada per Strongyloides stercoralis acostuma a ser asimptomàtica o manifestar-se amb símptomes predominantment digestius, sovint poc específics,[2] però en casos d'hiperinfestació produeix una estrongiloïdosi disseminada amb sobreinfeccions bacterianes sistèmiques que té sovint un curs funest,[3] especialment en individus que sofreixen algun tipus d'immunodeficiència primària o secundària.[4]

Strongyloides stercoralis és un helmint bastant comú en àrees càlides i humides, endèmic a molts països tropicals i subtropicals.[5] A Espanya, durant el període 1961-31/5/2018 es registraren 1083 casos d'infecció per aquest paràsit considerats endèmics, principalment a la comarca de La Safor i molts relacionats amb el cultiu d'arròs.[6] En rares ocasions, es pot trobar en regions tan septentrionals com Canadà.

S. stercoralis és un organisme paràsit facultatiu. Per tant, viu de forma lliure habitualment però pot parasitar a un altre organisme susceptible si les condicions són les adequades. Els mascles tenen uns 0,9 mm de longitud, mentre que les femelles poden arribar als 2,0-2,5 mm.[7] Ambdós sexes presenten una petita càpsula bucal i un esòfag cilíndric sense bulb posterior. Quan viuen lliurament l'esòfag és rabditiforme (semblant a un bastonet). Dues estructures diferencien els mascles de les femelles: les espícules copulatives i el gubernaculum.[8]

La identificació microscòpica de S. stercoralis, directa o emprant la tinció de lugol, en femta té una sensibilitat molt baixa (~30%). Per millorar el diagnòstic convé examinar més d'una mostra, ja que l'eliminació de larves es escassa i poc constant. Es pot fer l'examen microscòpic després de cultivar les mostres (mètodes de Harada-Mori o de Baermann), encara que el procediment és laboriós i millora poc la sensibilitat. La detecció d'anticossos per ELISA no sempre és fiable a causa de l'existència de reaccions creuades amb altres helmints. Per tot això, es recomanable efectuar la PCR per identificar l'ADN del paràsit en femta o biòpsies de budell prim quan és necessari arribar a un diagnòstic de certesa.[9]

Referències

  1. ↑ GBIF Backbone Taxonomy «Strongyloididae» (en anglès). GBIF Secretariat, 2017, pàgs: 4. DOI: 10.15468/39omei [Consulta: 21 maig 2019].
  2. ↑ Martinez-Perez A, Roure Díez S, Belhassen-Garcia M, Torrús-Tendero D, et al «Management of severe strongyloidiasis attended at reference centers in Spain» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2018 Feb 23; 12 (2), pp: e0006272. DOI: 10.1371/journal.pntd.0006272. PMC: 5846793. PMID: 29474356 [Consulta: 1r juny 2019].
  3. ↑ Llagunes J, Mateo E, Peña JJ, Carmona P, de Andrés J «Hiperinfección por Strongyloides stercoralis» (en castellà). Med Intensiva, 2010 Jun-Jul; 34 (5), pp: 353-356. ISSN: 0210-5691. PMID: 20836249 [Consulta: 21 maig 2019].
  4. ↑ Khaliq MF, Ihle RE, Perry J «Immunosuppression with Antitumour Necrosis Factor Therapy Leading to Strongyloides Hyperinfection Syndrome» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2018 Maig 30; 2018, pp: 6341680. DOI: 10.1155/2018/6341680. PMC: 5998193. PMID: 30002936 [Consulta: 22 maig 2019].
  5. ↑ Schär F, Trostdorf U, Giardina F, Khieu V, et al «Strongyloides stercoralis: Global Distribution and Risk Factors» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2013 Jul 11; 7 (7), pp: e2288. DOI: 10.1371/journal.pntd.0002288. PMC: 3708837. PMID: 23875033 [Consulta: 1r juny 2019].
  6. ↑ Barroso M, Salvador F, Sánchez-Montalvá A, Bosch-Nicolau P, Molina I «Strongyloides stercoralis infection: A systematic review of endemic cases in Spain» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2019 Mar 12; 13 (3), pp: e0007230. DOI: 10.1371/journa l.pntd.0007230. PMC: 6413904. PMID: 30860995 [Consulta: 21 maig 2019].
  7. ↑ Mühlhauser, M; Rivas, LM «Strongyloides stercoralis. Retrato Microbiológico» (en castellà). Rev Chilena Infectol, 2013; 30 (5), pp: 513-514. DOI: 10.4067/S0716-10182013000500008. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 21 maig 2019].
  8. ↑ González-Horna Poll, J; Iglesias-Osores Sebastian, A «Morfología de Strongyloides stercoralis» (en castellà). Rev Cuerpo Méd HNAAA, 2017; 10 (3), pp: 169-170. ISSN: 2225-5109 [Consulta: 21 maig 2019].
  9. ↑ Varatharajalu R, Kakuturu R «Strongyloides stercoralis: current perspectives» (en anglès). Reports in Parasitology, 2016 23 Maig; 5, pp: 23—33. DOI: 10.2147/RIP.S75839. ISSN: 2230-3162 [Consulta: 5 juny 2019].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Strongyloides stercoralis
  • Strongyloides CDC. Global Health, Division of Parasitic Diseases; 2018, Des 31. (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Strongyloides_stercoralis&oldid=21275647»