Lapidari (professió): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 12: Línia 12:
=== Origen de la divisió ===
=== Origen de la divisió ===
La talla en facetes dels diamants és relativament recent. Els antics els conformaven i polien com les altres pedres, amb poques facetes o sense. D’aquesta manera el diamant es tractava com una gemma secundària, sense atractiu i amb preus moderats o baixos.
La talla en facetes dels diamants és relativament recent. Els antics els conformaven i polien com les altres pedres, amb poques facetes o sense. D’aquesta manera el diamant es tractava com una gemma secundària, sense atractiu i amb preus moderats o baixos.
Cap al 1476, [[Lodewyk van Bercken]] (un jove burgès de [[Bruges]] que no era lapidari) va descobrir i perfeccionar la talla dels diamants amb un torn horitzontal, pólvores de diamant i oli d’oliva. El procediment actual és pràcticament el mateix. La taula del torn (de ferro dolç) és circular i gira –a gran velocitat- horitzontalment sobre un arbre vertical. En la superfície de la taula una barreja d’oli d’oliva i pólvores de diamant fa funcions abrasives i refrigerants. D’aquesta manera és possible tallar en la pedra les facetes desitjades. Amb un disseny adequat hom procura aprofitar els quirats de la pedra en brut i optimitzar els joc de reflexs de llum en les facetes del diamant. Així, els diamants tallats es convertiren en gemmes molt preuades i desitjades.
Cap al 1476, [[Lodewyk van Bercken]] (un jove burgès de [[Bruges]] que no era lapidari) va descobrir i perfeccionar la talla dels diamants amb un torn horitzontal, pólvores de diamant i oli d’oliva.<ref name="Garza1863">{{cite book|author=Felipe Naranjo y Garza|title=Elementos de mineralogía general, industrial y agrícola: para el uso de la Facultad de Ciencias en las universidades... e institutos provinciales|url=https://books.google.com/books?id=aB9WQVnV0FwC&pg=PA159|year=1863|publisher=Imprenta de la Viuda de Don Antonio Yenes|pages=159–}}</ref><ref>{{cite book|title=Diccionario historico o Biografia universal|url=https://books.google.com/books?id=PrHLZMhhf8AC&pg=PA473|year=1830|publisher=en la libreria de Narciso Oliva|pages=473–}}</ref> <ref name="Siegel2009">{{cite book|author=Dina Siegel|title=The Mazzel Ritual: Culture, Customs and Crime in the Diamond Trade|url=https://books.google.com/books?id=5DBgGSJSWhYC&pg=PA18|date=12 August 2009|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-0-387-95960-3|pages=18–}}</ref> El procediment actual és pràcticament el mateix. La taula del torn (de ferro dolç) és circular i gira –a gran velocitat- horitzontalment sobre un arbre vertical. En la superfície de la taula una barreja d’oli d’oliva i pólvores de diamant fa funcions abrasives i refrigerants. D’aquesta manera és possible tallar en la pedra les facetes desitjades. Amb un disseny adequat hom procura aprofitar els quirats de la pedra en brut i optimitzar els joc de reflexs de llum en les facetes del diamant. Així, els diamants tallats es convertiren en gemmes molt preuades i desitjades.


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 02:34, 2 abr 2020

Gemmes diverses i altres pedres.

Un lapidari[1][2] és el professional que treballa i comercia amb pedres precioses. Des d’una pedra en brut fins a la gemma acabada, efectuant les operacions de talla, polit i - eventualment- gravat.

Etimologia

El terme deriva de la paraula llatina “lapis” que significa “pedra”. “Lapidarius” era la persona que treballava les pedres. En sentit general i també aplicat als que s’especialitzaven en gemmes. Del llatí va passar a les llengües vulgars. La cita més antiga en català és de Ramon Llull.

« Oh, beneyt siats vos, Sènyer Deus: car enaxí com lo lapidari ha major amor e major volentat e major animositat a comprar la pera preciosa on pus fortment es conexent de sa gran vertut, en axí los homens on pus fortment son conexents de... »
— Ramon Llull. [3]

Lapidaris i diamantistes

En l’actualitat els lapidaris treballen totes les gemmes menys els diamants. Un diamantista és un lapidari especialitzat en la talla dels diamants.

Origen de la divisió

La talla en facetes dels diamants és relativament recent. Els antics els conformaven i polien com les altres pedres, amb poques facetes o sense. D’aquesta manera el diamant es tractava com una gemma secundària, sense atractiu i amb preus moderats o baixos. Cap al 1476, Lodewyk van Bercken (un jove burgès de Bruges que no era lapidari) va descobrir i perfeccionar la talla dels diamants amb un torn horitzontal, pólvores de diamant i oli d’oliva.[4][5] [6] El procediment actual és pràcticament el mateix. La taula del torn (de ferro dolç) és circular i gira –a gran velocitat- horitzontalment sobre un arbre vertical. En la superfície de la taula una barreja d’oli d’oliva i pólvores de diamant fa funcions abrasives i refrigerants. D’aquesta manera és possible tallar en la pedra les facetes desitjades. Amb un disseny adequat hom procura aprofitar els quirats de la pedra en brut i optimitzar els joc de reflexs de llum en les facetes del diamant. Així, els diamants tallats es convertiren en gemmes molt preuades i desitjades.

Referències

  1. DCVB: Lapidari.
  2. Diccionario castellano con las voces de ciencias y artes y sus correspondientes en las tres lenguas francesa, latina é italiana: su autor el p. Esteban de Terreros y Pando. Tomo primero [-tercero]. en la imprenta de la viuda de Ibarra, hijos y compañia, 1787, p. 421–. 
  3. Ramon Llull. Obres de Ramon Lull. Comissió editora Lulliana, 1911. 
  4. Felipe Naranjo y Garza. Elementos de mineralogía general, industrial y agrícola: para el uso de la Facultad de Ciencias en las universidades... e institutos provinciales. Imprenta de la Viuda de Don Antonio Yenes, 1863, p. 159–. 
  5. Diccionario historico o Biografia universal. en la libreria de Narciso Oliva, 1830, p. 473–. 
  6. Dina Siegel. The Mazzel Ritual: Culture, Customs and Crime in the Diamond Trade. Springer Science & Business Media, 12 August 2009, p. 18–. ISBN 978-0-387-95960-3.