Cedrus: diferència entre les revisions
| Línia 36: | Línia 36: | ||
No obstant això, per ser una fusta bastant fràgil, la seva ocupació en fusteria és molt limitada. Les seves propietats d'imputridesa el fan idoni en la construcció naval i la fabricació de [[sarcòfag]]s. S'usa en la construcció, sobretot com a recobriment de murs exteriors ''(bevel-siding)'' i per a [[teules]] de fusta ''(shingles)''. |
No obstant això, per ser una fusta bastant fràgil, la seva ocupació en fusteria és molt limitada. Les seves propietats d'imputridesa el fan idoni en la construcció naval i la fabricació de [[sarcòfag]]s. S'usa en la construcció, sobretot com a recobriment de murs exteriors ''(bevel-siding)'' i per a [[teules]] de fusta ''(shingles)''. |
||
La fusta noble d'aquest arbre és útil per a crear instruments musicals, com guitarres, de gran sonoritat i bellesa, així com per a confeccionar objectes [[artesania|artesans]] (cofres, joiers, etc.). També s'usa habitualment en la fabricació de [[llapis]]. |
La fusta noble d'aquest arbre és útil per a crear instruments musicals, com guitarres,<ref name="Bucur2006">{{cite book|author=Voichita Bucur|title=Acoustics of Wood|url=https://books.google.com/books?id=NAqGxSrtLB4C&pg=PA181|date=10 March 2006|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-3-540-30594-1|pages=181–}}</ref> de gran sonoritat i bellesa, així com per a confeccionar objectes [[artesania|artesans]] (cofres, joiers, etc.). També s'usa habitualment en la fabricació de [[llapis]]. |
||
=== Essència i resina === |
=== Essència i resina === |
||
Revisió del 21:21, 1 juny 2021
 Un cedre a França | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | cedar root (en)  , cedar bark (en) i cedar wood (en)  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Subfamília | Abietoideae |
| Gènere | Cedrus Trew, 1757 |
| Nomenclatura | |
| Gènere | femení |
| Espècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
El cedre (Cedrus) és un gènere de coníferes de la família de les pinàcies; adopten la forma d'arbres sempre verds, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes, que cauen amb la maturitat. Són arbres de capçada grossa i figura cònica en la joventut passant a la forma tabular quan són vells. Un bosc de cedres s'anomena cedreda.[1] Existeixen 3 espècies acceptades:[2]
- Cedre de l'Himàlaia
- Cedre de l'Atles
- Cedre del Líban, aquest s'associa tradicionalment a aquest país des l'antiguitat. Un cedre verd figura a la bandera nacional libanesa.
Morfologia
Els cedres són grans arbres de 25 a 50 metres d'alçada, en els quals les fulles ―agulles perennes i curtes (de 2 a 4 cm), una mica punxegudes, però més llargues (de 3 a 6 cm) i més flexibles en el cas del cedre de l'Himàlaia― es reuneixen en branquetes sobre branquetes curtes. La seva copa, afilada durant la seva joventut, pren una forma tabular característica a partir dels 30 anys. Les seves branques són molt horitzontals.
La pinya és ovoide oblonga, de 6 a 11 cm de llarg i 4 a 6 cm de diàmetre, de la qual sorgeixen pinyons prims, separant-se abans de la seva caiguda de l'arbre. Les llavors triangulars tenen ales.
Els cedres poden arribar a viure més de dos mil anys.
Usos
Arbres ornamentals
Els cedres han estat introduïts a Europa allí on són àmpliament utilitzats com a arbres d'ornament en jardins. N'existeixen nombroses varietats hortícoles.
Una de les varietats més conegudes és el "cedre blau", Cedrus atlantica 'Glauca', que també existeix amb forma de Salix babylonica: Cedrus atlantica 'Glauca pendula'.
Fusta
La fusta de cedre del Líban va ser profusament utilitzada com a material de construcció a l'antic Egipte i ―segons la Bíblia― es va utilitzar per a construir el primer temple de Jerusalem (possiblement cap al 976 aC).
La seva fusta té la qualitat d'espantar insectes i cucs, i una olor peculiar. El cedre ―erez en hebreu― és l'arbre més citat de la Bíblia.
No obstant això, per ser una fusta bastant fràgil, la seva ocupació en fusteria és molt limitada. Les seves propietats d'imputridesa el fan idoni en la construcció naval i la fabricació de sarcòfags. S'usa en la construcció, sobretot com a recobriment de murs exteriors (bevel-siding) i per a teules de fusta (shingles).
La fusta noble d'aquest arbre és útil per a crear instruments musicals, com guitarres,[3] de gran sonoritat i bellesa, així com per a confeccionar objectes artesans (cofres, joiers, etc.). També s'usa habitualment en la fabricació de llapis.
Essència i resina
L'oli natural aromàtic del cedre de l'Atles té propietats antisèptiques. No confongueu aquest oli amb l'«oli de cedre» utilitzat per a l'observació microscòpica, extret del ginebre de Virgínia, per això anomenat cedre de Virgínia.
Per als antics egipcis, l'essència del cedre s'utilitzava en el procés d'embalsamament de mòmies.
Simbolismes
- En la màgia caldea: arbre protector de l'acció dels mals esperits (León Deneb).[4]
- En la xinesa, és denominat arbre de l'amor (Deneb, op. cit.)
- En l'edat medieval, es comentava que una de les tres fustes de la creu, la fabricada de cedre, representava el pare imperible (Deneb, op. cit.).
- Admetien que la seva fruita va servir d'aliment a Adam.
- Al cedre, l'anomenaven la vida dels morts, perquè l'olor de la seva fusta espantava dels sepulcres insectes i cucs.
- Segons un cert personatge, Pitàgores preconitzava el cedre com una de les plantes més autèntiques per a enaltir la divinitat, al costat del xiprer, l'alzina, el llorer i la murta.
- El cedre involucra el majestuós signe de la immortalitat, perdurabilitat, dignitat i puixança. Els subítems 4, 5, 6 7, 8 estan en l'obra citada de Deneb.
Espècies
Existeixen tres espècies de cedres:
- Cedre del Líban, Cedrus libani, A. Rich.
- Cedre de l'Atles, Cedrus atlantica (Endl.), G. Manetti exCarrière.
- Cedre de l'Himàlaia, Cedrus deodara (Roxb. exD.Do) G. Do.
La classificació taxonòmica dels cedres és objecte de discussió. Alguns botànics consideren que el cedre de Xipre (Cedrus libani var. brevifolia) és una espècie en si. Uns altres creuen que el cedre de l'Atles és també una subespècie del cedre del Líban (Cedrus libani subsp. atlantica) i en limiten a dos el nombre d'espècies.
Cedre del Líban
Creix a les àrees muntanyenques de la regió mediterrània, des de Turquia i el Líban fins al Marroc. Inclou dues subespècies: el cedre del Líban (Cedrus libani subsp. libani; Líban, oest de Síria i sud-centre de Turquia) i el cedre de Turquia (Cedrus libani subsp. stenocoma; sud-oest de Turquia).
Cedre de l'Atles
Originari del nord d'Àfrica (Algèria, Marroc). Abunda sobretot en els Aurès.
Cedre de l'Himàlaia
Creix a l'oest de l'Himàlaia (Índia, Pakistan, Caixmir, Nepal i Afganistan), en pendents entre els 1.300 i 2.500 m d'altitud.
Galeria d'imatges
-
Cedre del Líban -
Cedre del Líban -
Cedre del Líban -
Cedre de l'Atlas -
Cedre de l'Himàlaia -
Cedre de Xipre
Història
L’arbre i la fusta de cedre foren coneguts des de l’antigüitat. Un repàs a documents i estudis diversos permet analitzar el grau de coneixement i l’ús de la fusta en èpoques diferents.
Antic Egipte
- c2650 aC. Segons la pedra de Palerm, el faraó Snefru feu portar des del Líban quaranta vaixells carregats de troncs de cedre.[6]
- c2500 aC. Barca solar de Kheops.[7][8][9]
- Barca de planxes de cedre cosides.[10]
- 1130 aC. Viatge accidentat del sacerdot Wenamon quan anava al Líban a comprar fusta de cedre destinada al temple de la seva devoció. [11]
Antiga Grècia
Antiga Roma
- 79 dC.Plini el Vell.[13][14]
Al Andalus
- c1250.Ibn al-Awwam.[15]
Segle XVII
- 1611. Sebastián de Covarrubias.[16]
Segle dinou
A partir del segle XIX hi ha moltes obres que tracten del cedre i de la seva fusta, de manera acurada i científica. Són interessants les exposicions sobre l'aclimatació d'alguns arbres importats i plantats a Europa en segles anteriors.
- 1806.[17]
- 1831.[18]
- 1880.[19]
Segle XXI
- 2008.[20]
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cedrus |
Referències
- ↑ Diccionari Invers de la Llengua Catalana
- ↑ «Cedrus». The Plant List. [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑ Voichita Bucur. Acoustics of Wood. Springer Science & Business Media, 10 March 2006, p. 181–. ISBN 978-3-540-30594-1.
- ↑ Diccionari de Símbols ISBN 84-7030-931-5
- ↑ Théophraste. Dell'historia delle piante, di Theophrasto libri tre, tradutti nouamente in lingua italiana da Michel Angelo Biondo medico .... appresso il Biondo, 1549.
- ↑ Karin Sowada. Egypt in the Eastern Mediterranean During the Old Kingdom: An Archaeological Perspective. Saint-Paul, 2009, p. 195–. ISBN 978-3-525-53455-7.
- ↑ «Ancient Ships: The Ships of Antiquity - The Solar Barque of Khufu 4th Dynasty 2550-2528 BCE». [Consulta: 30 maig 2008].
- ↑ «La barque funéraire de Khéops». [Consulta: 30 maig 2008].
- ↑ «La barca solar, viaje al más allá». [Consulta: 30 maig 2008].
- ↑ Warren P. Aston. Lehi and Sariah in Arabia: The Old World Setting of the Book of Mormon. Xlibris Corporation, 10 December 2015, p. 689–. ISBN 978-1-5035-0808-8.
- ↑ Carl Thompson. Travel Writing. Taylor & Francis, 16 May 2011, p. 43–. ISBN 978-1-136-72079-6.
- ↑ The Illustrated Family Bible Being the Old and New Testaments According to the Authorised Version. Sangster and Company, 1865, p. 291–.
- ↑ Pline, l'Ancien. Histoire naturelle de Pline. J. J. Dubochet, Le Chevalier et Cie, 1851, p. 505–.
- ↑ Pliny (the Elder.). Histoire naturelle de Pline. C. L. F. Panckoucke, 1831, p. 119–.
- ↑ Abu Zakariyya' Yahya ibn Muhammad Ibn al-'Auwam al-'Isbili. Kitab al-falahah. Libro de agricultura. Su Abu Zacaria Jihia aben Mohamed ben Ahmed Ebn el Awam, Sevillano. Trad. al castellano y anotado por Josef-Antonio Banqueri. (arab. et castell.). Impernta Real, 1802, p. 738–.
- ↑ Sebastian : de Covarrubias Horozco. Tesoro de la lengua Castellana, o Española. Compuesto por el licenciado Don Sebastian de Cobarruuias Orozco, capellan de su Magestad, ... por Luis Sanchez, impressor del Rey NS., 1611, p. 267–.
- ↑ Pierre-Joseph Buc'hoz. Dissertations sur le cèdre du Liban, le platane et le cytise: arbres très-intéressans, et qui méritent d'être cultivés en France, non-seulement par leur port majestueux et par leur décoration dans nos forêt, mais encore par les avantages réels qu'ils nous présentent pour l'Agriculture ét les Arts, leur culture étant d'ailleurs très-facile. Aux frais de Mme. Buc'hoz, 1806.
- ↑ Louis Gervais Delamarre. Traité Pratique de la Culture Des Pins À Grandes Dimensions: De Leur Aménagement, de Leur Exploitation, Et Des Divers Emplois de Leurs Bois. Mme. Huzard, 1831, p. 10–.
- ↑ Eugenio Plá y Rave. Manual de cultivo de árboles forestales. BibliotecaEnciclopedicaPopular Ilustrada, 1880, p. 188–.
- ↑ United States. Forest Service. The Woody Plant Seed Manual. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 2008, p. 357–. ISBN 978-0-16-081131-9.