Tub digestiu: diferència entre les revisions
Redirigeix cap a Aparell digestiu |
S'ha suprimit la redirecció a Aparell digestiu Etiquetes: Redirecció suprimida edició visual: canviat |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula anatomia}} |
|||
| ⚫ | |||
El '''tub digestiu''' ('''conducte gastrointestinal''' o '''tracte gastrointestinal''') és el tracte o via de pas de l'[[aparell digestiu]] que condueix de la [[boca]] a l'[[anus]]. Aquest, conté a més, en humans i altres animals, l'[[esòfag]], l'[[estómac]] i els [[intestins]]. Els aliments que es prenen per la boca es [[Digestió|digereixen]] per extreure nutrients i absorbir energia, i els residus expulsats a l'anus com a [[femta]]. Gastrointestinal és un adjectiu que significa o pertany a l'estómac i els intestins. |
|||
La [[Nefrozous|majoria dels animals]] tenen un tub digestiu complet o "a través de l'intestí". Les excepcions són les més primitives: les [[esponges]] tenen porus petits ([[Ostium (esponges)|òstia]]) a tot el seu cos per a la digestió i un porus dorsal més gran ([[òscul]]) per a l'excreció, els [[ctenòfors]] tenen tant una boca ventral com porus anals dorsals, mentre que els [[cnidaris]] i els [[acels]] tenen un únic porus tant per la digestió com per l'excreció.<ref name="CK12">{{cite web |title=Overview of Invertebrates |url=https://www.ck12.org/book/ck-12-biology/section/17.2/ |website=www.ck12.org |access-date=25 June 2021|date=6 October 2015}}</ref><ref name="RuppertBarnes2004BilateriaGut">{{cite book| vauthors=Ruppert EE, Fox RS, Barnes RD| title=Invertebrate Zoology| publisher=Brooks / Cole| edition=7| isbn=978-0-03-025982-1| year=2004| page=197 [https://archive.org/details/isbn_9780030259821/page197]| chapter=Introduction to Bilateria| url=https://archive.org/details/isbn_9780030259821/page/203}}</ref> |
|||
El conducte gastrointestinal humà està format per l'esòfag, l'estómac i els intestins, i es divideix en el [[tracte gastrointestinal superior]] i [[tracte gastrointestinal inferior|inferior]].<ref>{{DorlandsDict|eight/000109945|gastrointestinal tract}}</ref> El tub digestiu inclou totes les estructures entre la boca i l'anus,<ref>{{MeSH name|Gastrointestinal+tract}}</ref> formant un pas continu que inclou els principals òrgans de la digestió, és a dir, l'estómac, l'[[intestí prim]] i l'[[intestí gros]]. El sistema digestiu humà complet està format pel tub digestiu més els òrgans accessoris de la digestió (la [[llengua]], les [[glàndules salivals]], el [[pàncrees]], el [[fetge]] i la [[vesícula biliar]]).<ref>{{DorlandsDict|nine/000952042|digestive system}}</ref> El tub digestiu també es pot dividir en intestí anterior, intestí mitjà i intestí posterior, reflectint l'origen embriològic de cada segment. Tot el tub digestiu humà té uns nou metres de llarg a l'autòpsia. És considerablement més curt en el cos viu perquè els intestins, que són tubs de teixit muscular llis, mantenen un to muscular constant en un estat de tensió mig, però poden relaxar-se en punts per permetre la distensió local i el [[peristaltisme]].<ref name="G. C. J. P. pp. 290–294">{{cite journal | last1=G. | first1=Hounnou | last2=C. | first2=Destrieux | last3=J. | first3=Desmé | last4=P. | first4=Bertrand | last5=S. | first5=Velut | title=Anatomical study of the length of the human intestine | journal=Surgical and Radiologic Anatomy | volume=24 | issue=5 | date=2002-12-01 | issn=0930-1038 | doi=10.1007/s00276-002-0057-y |pmid=12497219 | pages=290–294| s2cid=33366428 }}</ref><ref name="Raines Arbour Thompson Figueroa-Bodine pp. 67–72">{{cite journal | last1=Raines | first1=Daniel | last2=Arbour | first2=Adrienne | last3=Thompson | first3=Hilary W. | last4=Figueroa-Bodine | first4=Jazmin | last5=Joseph | first5=Saju | title=Variation in small bowel length: Factor in achieving total enteroscopy? | journal=Digestive Endoscopy | volume=27 | issue=1 | date=2014-05-26 | issn=0915-5635 | doi=10.1111/den.12309 | pmid=24861190 | pages=67–72| s2cid=19069407 }}</ref> |
|||
El tracte gastrointestinal conté la [[microbiota intestinal]], amb unes 4.000 [[Soca (taxonomia)|soques]] diferents de [[bacteris]] que tenen diferents papers en el manteniment de les [[Sistema immunitari|defenses]] i el [[metabolisme]], i molts altres microorganismes.<ref>{{cite journal|pmc=5219689|year=2017|last1=Lin|first1=L|title=Role of intestinal microbiota and metabolites on gut homeostasis and human diseases|journal=BMC Immunology|volume=18|issue=1|pages=2|last2=Zhang|first2=J|doi=10.1186/s12865-016-0187-3|pmid=28061847}}</ref><ref>{{cite journal|pmc=4752653|year=2015|last1=Marchesi|first1=J. R|title=The gut microbiota and host health: A new clinical frontier|journal=Gut|volume=65|issue=2|pages=330–339|last2=Adams|first2=D. H|last3=Fava|first3=F|last4=Hermes|first4=G. D|last5=Hirschfield|first5=G. M|last6=Hold|first6=G|last7=Quraishi|first7=M. N|last8=Kinross|first8=J|last9=Smidt|first9=H|last10=Tuohy|first10=K. M|last11=Thomas|first11=L. V|last12=Zoetendal|first12=E. G|last13=Hart|first13=A|doi=10.1136/gutjnl-2015-309990|pmid=26338727}}</ref><ref name=Clarke2014rev>{{cite journal |doi=10.1210/me.2014-1108 |pmid=24892638 |pmc=5414803 |title=Minireview: Gut Microbiota: The Neglected Endocrine Organ |journal=Molecular Endocrinology |volume=28 |issue=8 |pages=1221–38 |year=2014 |last1=Clarke |first1=Gerard |last2=Stilling |first2=Roman M |last3=Kennedy |first3=Paul J |last4=Stanton |first4=Catherine |last5=Cryan |first5=John F |last6=Dinan |first6=Timothy G }}</ref> Les cèl·lules del tracte gastrointestinal alliberen hormones per ajudar a regular el procés digestiu. Aquestes [[hormones digestives]], incloses la [[gastrina]], la [[secretina]], la [[colecistocinina]] i la [[grelina]], estan mediades per mecanismes [[comunicació intracrina|intracrins]] o [[comunicació autòcrina|autocrins]], cosa que indica que les cèl·lules que alliberen aquestes hormones són estructures conservades al llarg de l'[[evolució]].<ref>Nelson RJ. 2005. Introduction to [[Neuroendocrinology|Behavioral Endocrinology]]. Sinauer Associates: Massachusetts. p 57.</ref> |
|||
==Referències== |
|||
{{Referències}} |
|||
| ⚫ | |||
Revisió del 00:45, 6 març 2022
| Part de | aparell digestiu  |
|---|---|
| Identificadors | |
| MeSH | D041981 |
| Recursos externs | |
| Terminologia anatòmica | |
El tub digestiu (conducte gastrointestinal o tracte gastrointestinal) és el tracte o via de pas de l'aparell digestiu que condueix de la boca a l'anus. Aquest, conté a més, en humans i altres animals, l'esòfag, l'estómac i els intestins. Els aliments que es prenen per la boca es digereixen per extreure nutrients i absorbir energia, i els residus expulsats a l'anus com a femta. Gastrointestinal és un adjectiu que significa o pertany a l'estómac i els intestins.
La majoria dels animals tenen un tub digestiu complet o "a través de l'intestí". Les excepcions són les més primitives: les esponges tenen porus petits (òstia) a tot el seu cos per a la digestió i un porus dorsal més gran (òscul) per a l'excreció, els ctenòfors tenen tant una boca ventral com porus anals dorsals, mentre que els cnidaris i els acels tenen un únic porus tant per la digestió com per l'excreció.[1][2]
El conducte gastrointestinal humà està format per l'esòfag, l'estómac i els intestins, i es divideix en el tracte gastrointestinal superior i inferior.[3] El tub digestiu inclou totes les estructures entre la boca i l'anus,[4] formant un pas continu que inclou els principals òrgans de la digestió, és a dir, l'estómac, l'intestí prim i l'intestí gros. El sistema digestiu humà complet està format pel tub digestiu més els òrgans accessoris de la digestió (la llengua, les glàndules salivals, el pàncrees, el fetge i la vesícula biliar).[5] El tub digestiu també es pot dividir en intestí anterior, intestí mitjà i intestí posterior, reflectint l'origen embriològic de cada segment. Tot el tub digestiu humà té uns nou metres de llarg a l'autòpsia. És considerablement més curt en el cos viu perquè els intestins, que són tubs de teixit muscular llis, mantenen un to muscular constant en un estat de tensió mig, però poden relaxar-se en punts per permetre la distensió local i el peristaltisme.[6][7]
El tracte gastrointestinal conté la microbiota intestinal, amb unes 4.000 soques diferents de bacteris que tenen diferents papers en el manteniment de les defenses i el metabolisme, i molts altres microorganismes.[8][9][10] Les cèl·lules del tracte gastrointestinal alliberen hormones per ajudar a regular el procés digestiu. Aquestes hormones digestives, incloses la gastrina, la secretina, la colecistocinina i la grelina, estan mediades per mecanismes intracrins o autocrins, cosa que indica que les cèl·lules que alliberen aquestes hormones són estructures conservades al llarg de l'evolució.[11]
Referències
- ↑ «Overview of Invertebrates». www.ck12.org, 06-10-2015. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ «Introduction to Bilateria». A: Invertebrate Zoology. 7. Brooks / Cole, 2004, p. 197 [1]. ISBN 978-0-03-025982-1.
- ↑ "gastrointestinal tract" en el Diccionari mèdic de Dorland
- ↑ «Tub digestiu» (en anglès). Medical Subject Headings.
- ↑ "digestive system" en el Diccionari mèdic de Dorland
- ↑ G., Hounnou; C., Destrieux; J., Desmé; P., Bertrand; S., Velut «Anatomical study of the length of the human intestine». Surgical and Radiologic Anatomy, vol. 24, 5, 01-12-2002, pàg. 290–294. DOI: 10.1007/s00276-002-0057-y. ISSN: 0930-1038. PMID: 12497219.
- ↑ Raines, Daniel; Arbour, Adrienne; Thompson, Hilary W.; Figueroa-Bodine, Jazmin; Joseph, Saju «Variation in small bowel length: Factor in achieving total enteroscopy?». Digestive Endoscopy, vol. 27, 1, 26-05-2014, pàg. 67–72. DOI: 10.1111/den.12309. ISSN: 0915-5635. PMID: 24861190.
- ↑ Lin, L; Zhang, J «Role of intestinal microbiota and metabolites on gut homeostasis and human diseases». BMC Immunology, vol. 18, 1, 2017, pàg. 2. DOI: 10.1186/s12865-016-0187-3. PMC: 5219689. PMID: 28061847.
- ↑ Marchesi, J. R; Adams, D. H; Fava, F; Hermes, G. D; Hirschfield, G. M; Hold, G; Quraishi, M. N; Kinross, J; Smidt, H «The gut microbiota and host health: A new clinical frontier». Gut, vol. 65, 2, 2015, pàg. 330–339. DOI: 10.1136/gutjnl-2015-309990. PMC: 4752653. PMID: 26338727.
- ↑ Clarke, Gerard; Stilling, Roman M; Kennedy, Paul J; Stanton, Catherine; Cryan, John F; Dinan, Timothy G «Minireview: Gut Microbiota: The Neglected Endocrine Organ». Molecular Endocrinology, vol. 28, 8, 2014, pàg. 1221–38. DOI: 10.1210/me.2014-1108. PMC: 5414803. PMID: 24892638.
- ↑ Nelson RJ. 2005. Introduction to Behavioral Endocrinology. Sinauer Associates: Massachusetts. p 57.