Una sola salut: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
S'ha aportat informació sobre el context i sobre els diferents àmbits que engloba el concepte de Una Sola Salut, afegint les referències corresponents. |
S'ha afegit l'apartat d'història i eliminat l'apartat d'àrees de treball ja que no està explicat. Enlloc d'aquest últim, s'aniran desglossant les àrees de treball en els subapartats que proseguiran a l'article. |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
El seu objectiu és el disseny i implementació de programes, polítiques, legislació i recerca en l'àmbit de la salut pública de forma multisectorial i transdisciplinària, treballant a nivell local, regional, nacional i global.<ref>{{Ref-web|títol=WHO {{!}} One Health|url= http://www.who.int/features/qa/one-health/en/| consulta=2020-04-13}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=One Health {{!}} CDC|url= https://www.cdc.gov/onehealth/index.html|data=2020-03-23| consulta=2020-04-13|llengua=en-us}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Taking a multisectoral, one health approach : a tripartite guide to addressing zoonotic diseases in countries.|url=https://www.worldcat.org/oclc/1183830819|data=2019|lloc=Geneva|isbn=9789241514934|cognom=World Health Organization|llengua=en|cognom2=Food and Agriculture Organization of the United Nations|cognom3=International Office of Epizootics}}</ref> Veterinaris, [[Metge|metges]], epidemiòlegs, biòlegs, sanitaris, ecòlegs, sociòlegs, [[Jurista|juristes]], filòsofs, [[animalistes]], immunòlegs, [[Ambientòleg|ambientalistes]], [[Polític|polítics]], juntament amb persones d'altres disciplines, tenen un paper important per assolir aquest objectiu comú.<ref>{{Ref-publicació|article=Enfermedad animal, zoonosis y 'One Health': lo que hemos aprendido los veterinarios a lo largo de la historia|url=https://revistes.uab.cat/da/article/view/v11-n4-pumarola|publicació=Derecho Animal. Forum of Animal Law Studies|data=2020-11-19|issn=2462-7518|pàgines=98–105|volum=11|exemplar=4|doi=10.5565/rev/da.520|nom=Martí|cognom=Pumarola Batlle|llengua=es}}</ref> |
El seu objectiu és el disseny i implementació de programes, polítiques, legislació i recerca en l'àmbit de la salut pública de forma multisectorial i transdisciplinària, treballant a nivell local, regional, nacional i global.<ref>{{Ref-web|títol=WHO {{!}} One Health|url= http://www.who.int/features/qa/one-health/en/| consulta=2020-04-13}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=One Health {{!}} CDC|url= https://www.cdc.gov/onehealth/index.html|data=2020-03-23| consulta=2020-04-13|llengua=en-us}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Taking a multisectoral, one health approach : a tripartite guide to addressing zoonotic diseases in countries.|url=https://www.worldcat.org/oclc/1183830819|data=2019|lloc=Geneva|isbn=9789241514934|cognom=World Health Organization|llengua=en|cognom2=Food and Agriculture Organization of the United Nations|cognom3=International Office of Epizootics}}</ref> Veterinaris, [[Metge|metges]], epidemiòlegs, biòlegs, sanitaris, ecòlegs, sociòlegs, [[Jurista|juristes]], filòsofs, [[animalistes]], immunòlegs, [[Ambientòleg|ambientalistes]], [[Polític|polítics]], juntament amb persones d'altres disciplines, tenen un paper important per assolir aquest objectiu comú.<ref>{{Ref-publicació|article=Enfermedad animal, zoonosis y 'One Health': lo que hemos aprendido los veterinarios a lo largo de la historia|url=https://revistes.uab.cat/da/article/view/v11-n4-pumarola|publicació=Derecho Animal. Forum of Animal Law Studies|data=2020-11-19|issn=2462-7518|pàgines=98–105|volum=11|exemplar=4|doi=10.5565/rev/da.520|nom=Martí|cognom=Pumarola Batlle|llengua=es}}</ref> |
||
A banda de les [[Malaltia infecciosa emergent|malalties infeccioses emergents]], el concepte Una Sola Salut inclou la salut ambiental i dels |
A banda de les [[Malaltia infecciosa emergent|malalties infeccioses emergents]], el concepte Una Sola Salut inclou la salut ambiental i dels ecosistemes, les malalties no infeccioses i cròniques, l’ús del sòl, la [[Resistència als antibiòtics|resistència als antimicrobians]] i la [[biodiversitat]]. |
||
El món està progressivament més interconnectat i es generen interaccions entre els tres dominis (humans, animals i medi ambient), pel que les accions en qualsevol d’ells té un impacte en els altres dos. Degut al creixement de les poblacions de persones i animals, les interfases home-animal s’estan accelerant i expandint, resultant en una amenaça per la salut dels tres dominis. El creixent moviment de persones arreu del món i els moviments associats d’animals, aliments i [[Vector (biologia)|vectors]] també acceleren les interaccions, envaeixen nous territoris i canvien els seus hàbitats, alterant així el medi ambient. Per tant, és necessari considerar un enfocament col·laboratiu, integrat i multidisciplinari com Una Sola Salut per millorar la salut dels tres dominis.<ref>{{Ref-llibre|títol=One health: people, animals, and the environment|url=http://www.asmscience.org/content/book/10.1128/9781555818432|data=2014|isbn=978-1-55581-843-2|llengua= |
El món està progressivament més interconnectat i es generen interaccions entre els tres dominis (humans, animals i medi ambient), pel que les accions en qualsevol d’ells té un impacte en els altres dos. Degut al creixement de les poblacions de persones i animals, les interfases home-animal s’estan accelerant i expandint, resultant en una amenaça per la salut dels tres dominis. El creixent moviment de persones arreu del món i els moviments associats d’animals, aliments i [[Vector (biologia)|vectors]] també acceleren les interaccions, envaeixen nous territoris i canvien els seus hàbitats, alterant així el medi ambient. Per tant, és necessari considerar un enfocament col·laboratiu, integrat i multidisciplinari com Una Sola Salut per millorar la salut dels tres dominis.<ref>{{Ref-llibre|títol=One health: people, animals, and the environment|url=http://www.asmscience.org/content/book/10.1128/9781555818432|data=2014|isbn=978-1-55581-843-2|llengua=en|nom=Ronald M|cognom=Atlas|nom2=Maloy, Stanley R|editorial=ASM Press|lloc=Washington, DC}}</ref> |
||
== |
== Història == |
||
La interdependència dels humans i animals i el seu respecte per la terra i aigua són una part intrínseca de la cultura de moltes civilitzacions ancestrals.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=A history of One Health: -EN- A history of One Health -FR- Histoire du concept « Une seule santé » -ES- Historia de «Una sola salud»|url=https://doc.oie.int/dyn/portal/index.xhtml?page=alo&aloId=31854|publicació=Revue Scientifique et Technique de l'OIE|data=2014-08-01|issn=0253-1933|pàgines=413–420|volum=33|exemplar=2|doi=10.20506/rst.33.2.2298|nom=B.R.|cognom=Evans|nom2=F.A.|cognom2=Leighton|llengua=en}}</ref> D'aquesta manera, el concepte Una Sola Salut entès com al seu significat s’ha fet servir des de fa més de 2.500 anys.<ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=Confronting Emerging Zoonoses: The One Health Paradigm|url=http://link.springer.com/10.1007/978-4-431-55120-1|editorial=Springer Japan|data=2014|lloc=Tokyo|isbn=978-4-431-55119-5|doi=10.1007/978-4-431-55120-1|llengua=en|cognom=Yamada|nom=Akio|cognom2=Kahn|nom2=Laura H.|cognom3=Kaplan|nom3=Bruce|cognom4=Monath|nom4=Thomas P.|cognom5=Woodall|nom5=Jack|coautors=Lisa Conti}}</ref> |
|||
* [[Higiene alimentària]] |
|||
{| class="wikitable" |
|||
* Control de [[zoonosi]]s |
|||
|+ |
|||
* Combat a la [[Resistència als antibiòtics|resistència d'antibiòtics]] |
|||
!Any |
|||
!Esdeveniments |
|||
|- |
|||
|Aproximadament 400 a. C. |
|||
|[[Hipòcrates]] (460 a.C.-370 a.C.) va instar els metges a considerar l’entorn entre altres aspectes de la vida dels pacients sostenint la teoria de que els cossos estan composats per quatre humors influenciats per factors de l'entorn com l'alimentació, el clima, l'exercici i el comportament sexual.<ref name=":1" /><ref name=":2">{{Ref-llibre|edició=2|títol=One health in history.|url=http://www.cabi.org/cabebooks/ebook/20203439947|editorial=CABI|data=2021|lloc=Wallingford|isbn=978-1-78924-257-7|pàgines=1–14|doi=10.1079/9781789242577.0001|llengua=en|nom=Michael|cognom=Bresalier|nom2=Angela|cognom2=Cassidy|nom3=Abigail|cognom3=Woods}}</ref> |
|||
|- |
|||
|Aproximadament 350 a. C |
|||
|[[Aristòtil]] (384 a.C.-322 a.C.) va introduir el concepte de la medicina comparativa a través de l'estudi de les característiques comunes a les diferents espècies, demostrant així que es podia aprendre sobre els humans a partir dels animals.<ref name=":2" /> |
|||
|- |
|||
|Inicis del segle XVIII |
|||
|[[Giovanni Maria Lancisi]] (1654-1720) va escriure sobre el rol important que juga l’ambient a la propagació de les malalties als humans i animals. |
|||
|- |
|||
|1761 |
|||
|La fundació per part de [[Claude Bourgelat]] (1712-1779) de la primera facultat veterinària a Lió va establir a Europa una educació formal a la salut animal i les seves interaccions amb la salut humana. |
|||
|- |
|||
|Inicis del segle XIX |
|||
|El treball de [[Louis René Villermé]] (1782-1863) i Alexandre Parent-Duchatelet (1790-1835) va permetre el desenvolupament de l’especialitat veterinària de higiene pública.<ref name=":0" /> |
|||
|- |
|||
|Mitjans dels anys 1850 fins els 1870 |
|||
|[[Rudolf Virchow]] (1821-1902) va fer servir el terme zoonosi, reconeixent les semblances entre la medicina humana i animal i que els factors ambientals eren determinants clau en la salut.<ref name=":0" /><ref name=":1" /> |
|||
|- |
|||
|1874-1884 |
|||
|[[William Osler]] (1849-1919), antic alumne de Virchow, sovint nomenat com a pare de la medicina moderna, va ser professor de medicina a McGill, i va promoure els conceptes de la medicina i la biologia comparatives i la integració de la salut humana i animal.<ref name=":0" /> |
|||
|- |
|||
|1947 |
|||
|James Harlam Steele (1913-2013) va establir la Unitat de [[Salut pública|Salut Pública]] Veterinària que s’ha convertit en els [[Centres per al Control i Prevenció de Malalties]] (CDC) i ha ajudat a establir una educació en salut pública com a nova especialitat veterinària. |
|||
|- |
|||
|1964 |
|||
|A mitjans de la dècada del 1960 Calvin Schwabe (1927-2006) va establir un programa pioner a la medicina preventiva veterinària. Va fer servir el terme ''One Medicine'' freqüentment per referir-se a que la salut dels humans, animals i ecosistemes estan interconnectats i va exposar que la medicina [[veterinària]] és una professió de Salut Pública.<ref>{{Ref-llibre|edició=3rd ed|títol=Veterinary medicine and human health|url=https://www.worldcat.org/oclc/9556439|editorial=Williams & Wilkins|data=1984|lloc=Baltimore|isbn=0-683-07594-2|nom=Calvin W.|cognom=Schwabe}}</ref> |
|||
|- |
|||
|2004 |
|||
|Es va dur a terme la reunió ''One World, One Health™'', on es van definir els Principis de Manhattan. |
|||
|- |
|||
|2010 |
|||
|Es va establir la col·laboració FAO-OIE-OMS per formar el concepte de tripartit. |
|||
|- |
|||
|2011 |
|||
|Va tenir lloc el primer ''Congrés Internacional One Health'' a [[Melbourne]], Austràlia. |
|||
|- |
|||
|2019 |
|||
|Es van dur a terme la conferència ''One Planet, One Health, One Future'', convocada pel [[Ministeri d'Afers Exteriors]] d'Alemanya i la Wildlife Conservation Society (WCS), i la creació dels Principis de Berlin sobre el One Health. |
|||
|} |
|||
El concepte Una Sola Salut en el seu context actual ha estat impulsat durant l'última dècada pels '''Principis de Manhattan''', una sèrie d’objectius proposats a la reunió ''One World, One Health''™ de la ''Wildlife Conservation Society,''celebrada el 2004 a Nova York. Aquests dotze principis reconeixen el vincle entre la salut humana i animal, les amenaces de les malalties per l’[[economia]], la importància de la inclusió de la vida silvestre i la necessitat d’elaborar enfocaments holístics per respondre i controlar les malalties emergents. |
|||
Més endavant, a través de conferències, s’ha expandit el suport d’aquest enfocament i s’ha estès el seu significat més enllà de la interfase de la salut humana-animal per englobar la salut i [[sostenibilitat]] dels ecosistemes del món.<ref name=":1" /> |
|||
Prèviament a la reunió ''One Planet, One Health, One Future'' de 2019, un grup de 12 experts de diversos àmbits van preparar els '''Principis de Berlin''' com a actualització dels Principis de Manhattan, que aborden problemes actuals com el desbordament de patògens, el canvi climàtic i la resistència als antimicrobians.<ref>{{Ref-publicació|article=The Berlin principles on one health – Bridging global health and conservation|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0048969720364494|publicació=Science of The Total Environment|data=2021-04|pmc=PMC7550087|pmid=33097250|pàgines=142919|volum=764|doi=10.1016/j.scitotenv.2020.142919|llengua=en|nom=Kim|cognom=Gruetzmacher|nom2=William B.|cognom2=Karesh|nom3=John H.|cognom3=Amuasi|nom4=Adnan|cognom4=Arshad|nom5=Andrew|cognom5=Farlow}}</ref> |
|||
El 2019 també va ser l'any en què l'OIE, la FAO i l'OMS van definir el concepte Una Sola Salut com:<ref>{{Ref-publicació|nom=FAO, OIE, OMS|article=Taking a Multisectoral, One Health Approach: A Tripartite Guide to Addressing Zoonotic Diseases in Countries|publicació=World Health Organization|url=https://www.who.int/initiatives/tripartite-zoonosis-guide|data=2019|llengua=en}}</ref> |
|||
{{Citació|''Un enfocament per abordar una amenaça per a la salut a la interfície home-animal-entorn basat en la col·laboració, la comunicació i la coordinació entre tots els sectors i disciplines rellevants, amb l'objectiu final d'aconseguir resultats òptims per a la salut tant per a les persones com per als animals […].<br>''}} |
|||
Malgrat la manca de definició formal de Una Sola Salut, existeixen múltiples definicions creades per les diferents organitzacions que hi col·laboren. La definició citada anteriorment n'és un exemple, que va ser inclosa a la guia del tripartit de 2019. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 12:33, 18 maig 2022
El concepte d'Una sola salut o One Health va ser introduït a principis de la dècada dels 2000 i fa referència al fet que la salut humana, la sanitat animal i els ecosistemes en els quals coexisteixen són interdependents.[1]
El seu objectiu és el disseny i implementació de programes, polítiques, legislació i recerca en l'àmbit de la salut pública de forma multisectorial i transdisciplinària, treballant a nivell local, regional, nacional i global.[2][3][4] Veterinaris, metges, epidemiòlegs, biòlegs, sanitaris, ecòlegs, sociòlegs, juristes, filòsofs, animalistes, immunòlegs, ambientalistes, polítics, juntament amb persones d'altres disciplines, tenen un paper important per assolir aquest objectiu comú.[5]
A banda de les malalties infeccioses emergents, el concepte Una Sola Salut inclou la salut ambiental i dels ecosistemes, les malalties no infeccioses i cròniques, l’ús del sòl, la resistència als antimicrobians i la biodiversitat.
El món està progressivament més interconnectat i es generen interaccions entre els tres dominis (humans, animals i medi ambient), pel que les accions en qualsevol d’ells té un impacte en els altres dos. Degut al creixement de les poblacions de persones i animals, les interfases home-animal s’estan accelerant i expandint, resultant en una amenaça per la salut dels tres dominis. El creixent moviment de persones arreu del món i els moviments associats d’animals, aliments i vectors també acceleren les interaccions, envaeixen nous territoris i canvien els seus hàbitats, alterant així el medi ambient. Per tant, és necessari considerar un enfocament col·laboratiu, integrat i multidisciplinari com Una Sola Salut per millorar la salut dels tres dominis.[6]
Història
La interdependència dels humans i animals i el seu respecte per la terra i aigua són una part intrínseca de la cultura de moltes civilitzacions ancestrals.[7] D'aquesta manera, el concepte Una Sola Salut entès com al seu significat s’ha fet servir des de fa més de 2.500 anys.[8]
| Any | Esdeveniments |
|---|---|
| Aproximadament 400 a. C. | Hipòcrates (460 a.C.-370 a.C.) va instar els metges a considerar l’entorn entre altres aspectes de la vida dels pacients sostenint la teoria de que els cossos estan composats per quatre humors influenciats per factors de l'entorn com l'alimentació, el clima, l'exercici i el comportament sexual.[8][9] |
| Aproximadament 350 a. C | Aristòtil (384 a.C.-322 a.C.) va introduir el concepte de la medicina comparativa a través de l'estudi de les característiques comunes a les diferents espècies, demostrant així que es podia aprendre sobre els humans a partir dels animals.[9] |
| Inicis del segle XVIII | Giovanni Maria Lancisi (1654-1720) va escriure sobre el rol important que juga l’ambient a la propagació de les malalties als humans i animals. |
| 1761 | La fundació per part de Claude Bourgelat (1712-1779) de la primera facultat veterinària a Lió va establir a Europa una educació formal a la salut animal i les seves interaccions amb la salut humana. |
| Inicis del segle XIX | El treball de Louis René Villermé (1782-1863) i Alexandre Parent-Duchatelet (1790-1835) va permetre el desenvolupament de l’especialitat veterinària de higiene pública.[7] |
| Mitjans dels anys 1850 fins els 1870 | Rudolf Virchow (1821-1902) va fer servir el terme zoonosi, reconeixent les semblances entre la medicina humana i animal i que els factors ambientals eren determinants clau en la salut.[7][8] |
| 1874-1884 | William Osler (1849-1919), antic alumne de Virchow, sovint nomenat com a pare de la medicina moderna, va ser professor de medicina a McGill, i va promoure els conceptes de la medicina i la biologia comparatives i la integració de la salut humana i animal.[7] |
| 1947 | James Harlam Steele (1913-2013) va establir la Unitat de Salut Pública Veterinària que s’ha convertit en els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) i ha ajudat a establir una educació en salut pública com a nova especialitat veterinària. |
| 1964 | A mitjans de la dècada del 1960 Calvin Schwabe (1927-2006) va establir un programa pioner a la medicina preventiva veterinària. Va fer servir el terme One Medicine freqüentment per referir-se a que la salut dels humans, animals i ecosistemes estan interconnectats i va exposar que la medicina veterinària és una professió de Salut Pública.[10] |
| 2004 | Es va dur a terme la reunió One World, One Health™, on es van definir els Principis de Manhattan. |
| 2010 | Es va establir la col·laboració FAO-OIE-OMS per formar el concepte de tripartit. |
| 2011 | Va tenir lloc el primer Congrés Internacional One Health a Melbourne, Austràlia. |
| 2019 | Es van dur a terme la conferència One Planet, One Health, One Future, convocada pel Ministeri d'Afers Exteriors d'Alemanya i la Wildlife Conservation Society (WCS), i la creació dels Principis de Berlin sobre el One Health. |
El concepte Una Sola Salut en el seu context actual ha estat impulsat durant l'última dècada pels Principis de Manhattan, una sèrie d’objectius proposats a la reunió One World, One Health™ de la Wildlife Conservation Society,celebrada el 2004 a Nova York. Aquests dotze principis reconeixen el vincle entre la salut humana i animal, les amenaces de les malalties per l’economia, la importància de la inclusió de la vida silvestre i la necessitat d’elaborar enfocaments holístics per respondre i controlar les malalties emergents.
Més endavant, a través de conferències, s’ha expandit el suport d’aquest enfocament i s’ha estès el seu significat més enllà de la interfase de la salut humana-animal per englobar la salut i sostenibilitat dels ecosistemes del món.[8]
Prèviament a la reunió One Planet, One Health, One Future de 2019, un grup de 12 experts de diversos àmbits van preparar els Principis de Berlin com a actualització dels Principis de Manhattan, que aborden problemes actuals com el desbordament de patògens, el canvi climàtic i la resistència als antimicrobians.[11]
El 2019 també va ser l'any en què l'OIE, la FAO i l'OMS van definir el concepte Una Sola Salut com:[12]
| « | Un enfocament per abordar una amenaça per a la salut a la interfície home-animal-entorn basat en la col·laboració, la comunicació i la coordinació entre tots els sectors i disciplines rellevants, amb l'objectiu final d'aconseguir resultats òptims per a la salut tant per a les persones com per als animals […]. |
» |
Malgrat la manca de definició formal de Una Sola Salut, existeixen múltiples definicions creades per les diferents organitzacions que hi col·laboren. La definició citada anteriorment n'és un exemple, que va ser inclosa a la guia del tripartit de 2019.
Referències
- ↑ «Una sola salud: OIE - World Organisation for Animal Health» (en castellà). [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «WHO | One Health». [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «One Health | CDC» (en anglès americà), 23-03-2020. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ World Health Organization; Food and Agriculture Organization of the United Nations; International Office of Epizootics. Taking a multisectoral, one health approach : a tripartite guide to addressing zoonotic diseases in countries. (en anglès), 2019. ISBN 9789241514934.
- ↑ Pumarola Batlle, Martí «Enfermedad animal, zoonosis y 'One Health': lo que hemos aprendido los veterinarios a lo largo de la historia» (en castellà). Derecho Animal. Forum of Animal Law Studies, 11, 4, 19-11-2020, pàg. 98–105. DOI: 10.5565/rev/da.520. ISSN: 2462-7518.
- ↑ Atlas, Ronald M. One health: people, animals, and the environment (en anglès). Washington, DC: ASM Press, 2014. ISBN 978-1-55581-843-2.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Evans, B.R.; Leighton, F.A. «A history of One Health: -EN- A history of One Health -FR- Histoire du concept « Une seule santé » -ES- Historia de «Una sola salud»» (en anglès). Revue Scientifique et Technique de l'OIE, 33, 2, 01-08-2014, pàg. 413–420. DOI: 10.20506/rst.33.2.2298. ISSN: 0253-1933.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Yamada, Akio; Kahn, Laura H.; Kaplan, Bruce; Monath, Thomas P.; Woodall, Jack; Lisa Conti. Confronting Emerging Zoonoses: The One Health Paradigm (en anglès). Tokyo: Springer Japan, 2014. DOI 10.1007/978-4-431-55120-1. ISBN 978-4-431-55119-5.
- ↑ 9,0 9,1 Bresalier, Michael; Cassidy, Angela; Woods, Abigail. One health in history. (en anglès). 2. Wallingford: CABI, 2021, p. 1–14. DOI 10.1079/9781789242577.0001. ISBN 978-1-78924-257-7.
- ↑ Schwabe, Calvin W. Veterinary medicine and human health. 3rd ed. Baltimore: Williams & Wilkins, 1984. ISBN 0-683-07594-2.
- ↑ Gruetzmacher, Kim; Karesh, William B.; Amuasi, John H.; Arshad, Adnan; Farlow, Andrew «The Berlin principles on one health – Bridging global health and conservation» (en anglès). Science of The Total Environment, 764, 2021-04, pàg. 142919. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2020.142919. PMC: PMC7550087. PMID: 33097250.
- ↑ «Taking a Multisectoral, One Health Approach: A Tripartite Guide to Addressing Zoonotic Diseases in Countries» (en anglès). World Health Organization, 2019.