Cos-B: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Preparació del Diumenge de les referències en aquesta categoria
Referències
Línia 1: Línia 1:
{{FR|data=2022}}{{Infotaula vehicle espacial}}
{{FR|data=2022}}{{Infotaula vehicle espacial}}
'''Cos-B''' va ser la primera missió de l'[[Agència Espacial Europea]] destinada a estudiar les fonts de [[raigs gamma]] en un rang d'energies 2 keV - 5 GeV. La idea principal era equipar un [[satèl·lit artificial]] amb detectors de raigs gamma per a poder estudiar les fonts galàctiques i extragalàctiques de rajos gamma de la galàxia.
'''Cos-B''' va ser la primera missió de l'[[Agència Espacial Europea]] destinada a estudiar les fonts de [[raigs gamma]] en un rang d'energies 2 keV - 5 GeV. La idea principal era equipar un [[satèl·lit artificial]] amb detectors de raigs gamma per a poder estudiar les fonts galàctiques i extragalàctiques de rajos gamma de la galàxia.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Scientific Legacy of Beppo Occhialini|url=https://books.google.es/books?id=x3HZmlP9MpoC&pg=PR31&dq=Cos-B+ESRO&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwju6pi38IT4AhWXh_0HHcUWB6QQ6AF6BAgHEAI#v=onepage&q=Cos-B%20ESRO&f=false|data=2007|editorial=Springer Science & Business Media|pàgines=xxxi|isbn=9783540373544|editor=Pietro Redondi, Giorgio Sironi, Pascuale Tucci, Guido Vegni (eds)|col·lecció=NATO science for peace and security series: Environmental security}}</ref>


La missió va ser proposta per la comunitat científica l'any 1960 i va ser finalment aprovada pel comitè [[ESRO]] en el 1969. Finalment el satèl·lit va ser llençat per la [[NASA]] el mes d'agost del 1975 i va ser completada a l'abril del 1982. La durada inicial de la missió era de 2 anys, però va acabar funcionant 6 anys i 8 mesos, incrementant així en un factor 25 les dades sobre les fonts gamma.
La missió va ser proposta per la comunitat científica l'any 1960 i va ser finalment aprovada pel comitè [[ESRO]] en el 1969. Finalment el satèl·lit va ser llençat per la [[NASA]] el mes d'agost del 1975 i va ser completada a l'abril del 1982. La durada inicial de la missió era de 2 anys, però va acabar funcionant 6 anys i 8 mesos, incrementant així en un factor 25 les dades sobre les fonts gamma.
Línia 7: Línia 7:


Un altre resultat és la creació del primer mapa complet del disc de la nostra galàxia en el rang de 50 MeV a 5 GeV. Aquest mapa mostra el primer AGN ([[Active Galactic Nucleus]] detectat: 3C 273.
Un altre resultat és la creació del primer mapa complet del disc de la nostra galàxia en el rang de 50 MeV a 5 GeV. Aquest mapa mostra el primer AGN ([[Active Galactic Nucleus]] detectat: 3C 273.

== Referències ==
{{Referències}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 16:07, 29 maig 2022

Infotaula vehicle espacialCos-B
Imatge
Informació general
Tipusobservatori espacial Modifica el valor a Wikidata
NSSDC ID1975-072A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT08062 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data9 agost 1975 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentDelta 2000 Modifica el valor a Wikidata

Punt de sortidaVandenberg AFB Space Launch Complex 2 Modifica el valor a Wikidata

Cos-B va ser la primera missió de l'Agència Espacial Europea destinada a estudiar les fonts de raigs gamma en un rang d'energies 2 keV - 5 GeV. La idea principal era equipar un satèl·lit artificial amb detectors de raigs gamma per a poder estudiar les fonts galàctiques i extragalàctiques de rajos gamma de la galàxia.[1]

La missió va ser proposta per la comunitat científica l'any 1960 i va ser finalment aprovada pel comitè ESRO en el 1969. Finalment el satèl·lit va ser llençat per la NASA el mes d'agost del 1975 i va ser completada a l'abril del 1982. La durada inicial de la missió era de 2 anys, però va acabar funcionant 6 anys i 8 mesos, incrementant així en un factor 25 les dades sobre les fonts gamma.

Els resultats científics de la missió consisteixen en el catàleg de fonts de rajos gamma 2GC. Aquest catàleg conté 25 fonts de radiació gamma de les 30 observacions que es van fer durant els primers 3 anys. Algunes de les fonts més importants que va estudiar Cos-B és el sistema binari Cygnus X-3, que conté un púlsar i una font de rajos gamma, els púlsars del Cranc i Vela, pels quals es va compilar la seva corba de llum o l'espectre de Geminga.

Un altre resultat és la creació del primer mapa complet del disc de la nostra galàxia en el rang de 50 MeV a 5 GeV. Aquest mapa mostra el primer AGN (Active Galactic Nucleus detectat: 3C 273.

Referències

  1. Pietro Redondi, Giorgio Sironi, Pascuale Tucci, Guido Vegni (eds). The Scientific Legacy of Beppo Occhialini. Springer Science & Business Media, 2007, p. xxxi (NATO science for peace and security series: Environmental security). ISBN 9783540373544. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cos-B