Ecoansietat: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «L''''ecoansietat''' és un alteració emocional i psicològica que pertany als diversos tipus de trastorn d'ansietat generalitzada (TAG) i que s'emmarca en la relació de l'individu amb l'estat i el futur del medi ambient i de la natura.{{sfn|Albercht|2019|p=76}} Es tracta d'un estat d'angoixa aguda sobre els impactes nocius del canvi climàtic en la biodiversitat, la societat i en la vida de la mateixa...». Etiqueta: editor de codi 2017 |
(Cap diferència)
|
Revisió del 18:44, 17 jul 2022
L'ecoansietat és un alteració emocional i psicològica que pertany als diversos tipus de trastorn d'ansietat generalitzada (TAG) i que s'emmarca en la relació de l'individu amb l'estat i el futur del medi ambient i de la natura.[1] Es tracta d'un estat d'angoixa aguda sobre els impactes nocius del canvi climàtic en la biodiversitat, la societat i en la vida de la mateixa persona afectada.[2]
Atesa la novetat d'aquest terme i l'empitjorament del context climàtic, no hi ha encara una definició clínica prou precisa ni dades sobre la seva prevalença o implicacions arreu del món. Malgrat que en diversos indrets d'Europa i dels Estats Units d'Amèrica la capa més jove de la comunitat universitària expressà que, en un 15%, el futur climàtic els angoixava constantment, això no implica cap correlació amb una patologia mèdica.[3] Altres estudis acadèmics afirmaren que, en l'àmbit europeu, uns 6 de cada 10 joves[4] o fins i tot el 75% arreu del món podria patir ecoansietat.[5]
Aquest concepte, que forma part d'un entramat de problemes socials i de la pèrdua contemporània de valors cívics, vinculada a la globalització i al capitalisme, s'ha descrit com una peça més del desencant cap al model educatiu als països escandinaus; s'ha empès l'escola a ser considerada la salvació intel·lectual per generacions joves sense perspectiva ambiental i amb un horitzó de futur injust.[6] A més a més, se l'ha vinculat a una creixent desconfiança i pèrdua de participació política i també a una baixada de la natalitat en molts països desenvolupats.
Bibliografia
- Albrecht, Glenn A. Earth emotions : new words for a new world (en anglès). Ithaca i Londres: Cornell University Press. ISBN 978-1-5017-1524-2.
- Clayton, Susan D.; Manning, Christie. Psychology and climate change : human perceptions, impacts, and responses (en anglès). Academic Press, 2018. ISBN 978-0-12-813130-5.
- García Sánchez, Manel. Finlàndia : una apologia de l'educació pública del nostre país. Barcelona: Arpa, 2022. ISBN 978-84-18741-29-6.
- Venes, Donald. Taber's Cyclopedic Medical Dictionary (en anglès). Xina: F. A. Davis Company, 2021. ISBN 978-1-7196-4482-2.
{{ORDENA:Ecoansietat}
- ↑ Albercht, 2019, p. 76.
- ↑ Venes, 2021.
- ↑ Clayton i Manning, 2018, p. 226.
- ↑ «Sis de cada deu joves europeus tenen ecoansietat, l’angoixa pel canvi climàtic». RAC 1, 11-11-2021. [Consulta: 17 juliol 2022].
- ↑ 3/24. «Ecoansietat, quan conèixer els efectes de la crisi climàtica genera angoixa als joves». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 05-11-2021. [Consulta: 17 juliol 2022].
- ↑ García Sánchez, 2022.