Bàlsam de Judea: diferència entre les revisions
Nom científic va en cursiva |
Amplio i algunes esmenes; hi afegeixo 2 referències. |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Polisèmia|bàlsam (desambiguació)}} |
{{Polisèmia|bàlsam (desambiguació)}} |
||
{{Infotaula de fàrmac}} |
{{Infotaula de fàrmac}} |
||
El '''bàlsam de Judea''', '''opobàlsam''',<ref name="opti">{{Optimot|opobàlsam|opobalsam}}</ref> '''bàlsam de la Meca''' o '''bàlsam de |
El '''bàlsam de Judea''', '''opobàlsam''',<ref name="opti">{{Optimot|opobàlsam|opobalsam}}</ref> '''bàlsam de la Meca''' o '''bàlsam de Galaad'''<ref>{{ref-llibre|títol=Apéndice y formulario del restaurador farmacéutico que contiene...|url=https://books.google.cat/books?id=YmC4bwVBqMsC&pg=PA249|any=1851|editorial=Imp. a cargo de Manuel A. Gil|pàgines=249–}}</ref> és un tipus de [[Bàlsam (oleoresina)|bàlsam]] mencionat a la Bíblia, que procedeix de la planta [[Commiphora gileadensis|''Commiphora gileadensis'']],<ref>{{Ref-publicació|article=Medicinal plants of the Bible—revisited|url=https://doi.org/10.1186/s13002-019-0338-8|publicació=Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine|data=2019-11-27|issn=1746-4269|pmc=PMC6882220|pmid=31775790|pàgines=57|volum=15|exemplar=1|doi=10.1186/s13002-019-0338-8|nom=Amots|cognom=Dafni|nom2=Barbara|cognom2=Böck|llengua=anglès|consulta=07 d'agost 2022}}</ref> que creix a [[Palestina (província romana)|Palestina]], a [[Aràbia]] i a [[Egipte]]. |
||
És blanc groguenc, fluid, més lleuger que l'aigua, soluble completament en l'èter i els [[Oli essencial|olis essencials]], particularment en alcohol. La seva olor, bastant agradable i penetrant, s'aproxima a la de la [[trementina]] barrejada amb essència de [[Llimoner|llimona.]] El seu sabor és amarg, acre i [[astringent]]. Els orientals el receptaven com fortificant i han exagerat singularment les seves virtuts, incloent-lo gairebé sempre en els presents o regals que feien als sobirans.<ref name="Española1856">{{ref-llibre|autor=Librería Española|títol=Diccionario de artes y manufacturas, de agricultura, de minas, etc: A|url=https://books.google.cat/books?id=rfZb4sGLlHQC&pg=PR80|any=1856|editorial=en la Librería Española|pàgines=80–}}</ref> |
És blanc groguenc, fluid, més lleuger que l'aigua, soluble completament en l'èter i els [[Oli essencial|olis essencials]], particularment en alcohol. La seva olor, bastant agradable i penetrant, s'aproxima a la de la [[trementina]] barrejada amb essència de [[Llimoner|llimona.]] El seu sabor és amarg, acre i [[astringent]]. Els orientals el receptaven com fortificant i han exagerat singularment les seves virtuts, incloent-lo gairebé sempre en els presents o regals que feien als sobirans.<ref name="Española1856">{{ref-llibre|autor=Librería Española|títol=Diccionario de artes y manufacturas, de agricultura, de minas, etc: A|url=https://books.google.cat/books?id=rfZb4sGLlHQC&pg=PR80|any=1856|editorial=en la Librería Española|pàgines=80–}}</ref> |
||
== Bàlsam de la Meca == |
== Bàlsam de la Meca == |
||
El bàlsam de Judea és la resina que s'extreu de ''Commiphora gileadensis'' (L.), espècie que té diversos sinònims: ''Commiphora opobalsamum'' (Forssk), ''Balsamodendron opobalsamum'' (L.) i ''Amyris gileadensis''.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Ben-Yehoshua|nom=Shimshon|article=Frankincense, myrrh, and balm of Gilead: Ancient spices of Southern Arabia and Judea|publicació=Horticultural Reviews|cognom2=Borowitz|nom2=Carole|cognom3=Hanus|nom3=Lumır Ondrej|llengua=anglès|format=pdf|consulta=07 d'agost 2022|volum=39|any=2012|url=https://naturalingredient.org/wp/wp-content/uploads/1118096789-38.pdf}}</ref> És un líquid groc daurat, més o menys consistent, fins i tot sòlid, amb una suau aroma que recorda a la llimona, amarga i astringent.<ref>{{Ref-llibre|títol=Pharmacopée universelle ou Conspectus des pharmacopées d'Amsterdam, Anvers...|url=https://books.google.cat/books?id=hnGI1wrs78YC&pg=RA5-PA50&lpg=RA5-PA50&dq=Baume+de+la+Mecque&source=bl&ots=tvgioRz01s&sig=gIdPJl6vebFb61SsZ5lWY19v_rk&hl=ca&ei=5X84Spy6AtOQjAe50eyqDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4|editorial=J.-B. Baillière|data=1828|llengua=fr|cognom=Jourdan}}</ref> |
|||
Es va utilitzar per a la cura de la pell, per curar ferides i en les molèsties d'estómac o intestinals.<ref>[https://books.google.cat/books?id=cjAUAAAAQAAJ&pg=PA125&lpg=PA125&dq=Baume+de+la+Mecque&source=bl&ots=Mg-54lvgJI&sig=HlpMd_pOxgsdEy7q4mDFj_3srag&hl=ca&ei=5X84Spy6AtOQjAe50eyqDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10 ''Dictionnaire universel de matière médicale et de thérapeutique générale', F.V. Mérat'']</ref> |
Es va utilitzar per a la cura de la pell, per curar ferides i en les molèsties d'estómac o intestinals.<ref>[https://books.google.cat/books?id=cjAUAAAAQAAJ&pg=PA125&lpg=PA125&dq=Baume+de+la+Mecque&source=bl&ots=Mg-54lvgJI&sig=HlpMd_pOxgsdEy7q4mDFj_3srag&hl=ca&ei=5X84Spy6AtOQjAe50eyqDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10 ''Dictionnaire universel de matière médicale et de thérapeutique générale', F.V. Mérat'']</ref> |
||
Línia 14: | Línia 14: | ||
Així, [[Plini el Vell|Plini el Vel]]<nowiki/>l el menciona com un dels ingredients del "Parfum Reial" dels [[Parts]] en la seva ''[[Naturalis Historia]]''. En llatí la resina es diu ''[[opobalsamum]]'' , el fruit sec, ''carpobalsamum'' i la fusta, ''xylobalsamum''. |
Així, [[Plini el Vell|Plini el Vel]]<nowiki/>l el menciona com un dels ingredients del "Parfum Reial" dels [[Parts]] en la seva ''[[Naturalis Historia]]''. En llatí la resina es diu ''[[opobalsamum]]'' , el fruit sec, ''carpobalsamum'' i la fusta, ''xylobalsamum''. |
||
Quan el |
Quan el «b[[Bàlsam|àlsam»]] s'esmenta en les traduccions de la [[Bíblia]], probablement només implica el producte. La seva relació literària amb Galaad prové del capítol 37 del [[Gènesi]] i dels capítols 8 i 46 de [[Jeremies (profeta)|Jeremies]] (citades a continuació) |
||
== Origen == |
== Origen == |
||
Forskal va trobar que la planta creixia entre [[La Meca]] i [[Medina]], va considerar que era la veritable [[Balsaminàcies|planta del bàlsam]] i l'anomenà "[[Amyris opobalsamum]]" . (juntament amb unes altres dues varietats, "Amyris kataf" i "Amyris kafal").<ref name="cbtel-balsam">{{citar ref|editor=[[John McClintock (theologian)|John McClintock]]|editor2=[[James Strong (theologian)|James Strong]]|entry=Balsam|títol=[[Cyclopaedia of Biblical, Theological and Ecclesiastical Literature]]|volum=1|editorial=Harper & Brothers|any=1891|pàgines=628–629}}</ref> El seu nom àrab és abusham o basham, que és idèntic al bosem hebreu o beshem.<ref name="cbtel-balm">{{citar ref|editor=[[John McClintock (theologian)|John McClintock]]|editor2=[[James Strong (theologian)|James Strong]]|entry=Balm|títol=[[Cyclopaedia of Biblical, Theological and Ecclesiastical Literature]]|volum=1|editorial=Harper & Brothers|any=1891|pàgines=627–628}}</ref> Bruce va trobar que la planta creixia a Abissínia.<ref name="cbtel-gilead-balm-of">{{citar ref|editor=[[John McClintock (theologian)|John McClintock]]|editor2=[[James Strong (theologian)|James Strong]]|entry=Gilead, Balm of|títol=[[Cyclopaedia of Biblical, Theological and Ecclesiastical Literature]]|volum=3|editorial=Harper & Brothers|any=1894|pàgines=868–869}}</ref> Al {{segle|XIX}} també es va descobrir a les [[Índies Orientals]].<ref name="cbtel-balsam"/> |
Forskal va trobar que la planta creixia entre [[La Meca]] i [[Medina]], va considerar que era la veritable [[Balsaminàcies|planta del bàlsam]] i l'anomenà "[[Amyris opobalsamum]]" . (juntament amb unes altres dues varietats, "Amyris kataf" i "Amyris kafal").<ref name="cbtel-balsam">{{citar ref|editor=[[John McClintock (theologian)|John McClintock]]|editor2=[[James Strong (theologian)|James Strong]]|entry=Balsam|títol=[[Cyclopaedia of Biblical, Theological and Ecclesiastical Literature]]|volum=1|editorial=Harper & Brothers|any=1891|pàgines=628–629}}</ref> El seu nom àrab és abusham o basham, que és idèntic al bosem hebreu o beshem.<ref name="cbtel-balm">{{citar ref|editor=[[John McClintock (theologian)|John McClintock]]|editor2=[[James Strong (theologian)|James Strong]]|entry=Balm|títol=[[Cyclopaedia of Biblical, Theological and Ecclesiastical Literature]]|volum=1|editorial=Harper & Brothers|any=1891|pàgines=627–628}}</ref> Bruce va trobar que la planta creixia a Abissínia.<ref name="cbtel-gilead-balm-of">{{citar ref|editor=[[John McClintock (theologian)|John McClintock]]|editor2=[[James Strong (theologian)|James Strong]]|entry=Gilead, Balm of|títol=[[Cyclopaedia of Biblical, Theological and Ecclesiastical Literature]]|volum=3|editorial=Harper & Brothers|any=1894|pàgines=868–869}}</ref> Altres autors que a l'antiguitat, la planta creixia només al voltatn del mar Mort i que, després d'haver estat una planta molt apreciada per les seves propietats medicinals i el seu aroma, es va extingir en aquella zona geogràfica.<ref name=":0" /> Al {{segle|XIX}} també es va descobrir a les [[Índies Orientals]].<ref name="cbtel-balsam"/> |
||
De la versió de la Bíblia del rei Jaume: |
De la versió de la Bíblia del rei Jaume: |
Revisió del 18:13, 7 ago 2022
El bàlsam de Judea, opobàlsam,[1] bàlsam de la Meca o bàlsam de Galaad[2] és un tipus de bàlsam mencionat a la Bíblia, que procedeix de la planta Commiphora gileadensis,[3] que creix a Palestina, a Aràbia i a Egipte.
És blanc groguenc, fluid, més lleuger que l'aigua, soluble completament en l'èter i els olis essencials, particularment en alcohol. La seva olor, bastant agradable i penetrant, s'aproxima a la de la trementina barrejada amb essència de llimona. El seu sabor és amarg, acre i astringent. Els orientals el receptaven com fortificant i han exagerat singularment les seves virtuts, incloent-lo gairebé sempre en els presents o regals que feien als sobirans.[4]
Bàlsam de la Meca
El bàlsam de Judea és la resina que s'extreu de Commiphora gileadensis (L.), espècie que té diversos sinònims: Commiphora opobalsamum (Forssk), Balsamodendron opobalsamum (L.) i Amyris gileadensis.[5] És un líquid groc daurat, més o menys consistent, fins i tot sòlid, amb una suau aroma que recorda a la llimona, amarga i astringent.[6]
Es va utilitzar per a la cura de la pell, per curar ferides i en les molèsties d'estómac o intestinals.[7]
El lloc de producció d'avet de balsam més famós de la regió era la ciutat jueva d'Ein Gedi. La resina es va utilitzar per a la medicina i els perfums a l'antiga Grècia i a l'Imperi Romà.
Així, Plini el Vell el menciona com un dels ingredients del "Parfum Reial" dels Parts en la seva Naturalis Historia. En llatí la resina es diu opobalsamum , el fruit sec, carpobalsamum i la fusta, xylobalsamum.
Quan el «bàlsam» s'esmenta en les traduccions de la Bíblia, probablement només implica el producte. La seva relació literària amb Galaad prové del capítol 37 del Gènesi i dels capítols 8 i 46 de Jeremies (citades a continuació)
Origen
Forskal va trobar que la planta creixia entre La Meca i Medina, va considerar que era la veritable planta del bàlsam i l'anomenà "Amyris opobalsamum" . (juntament amb unes altres dues varietats, "Amyris kataf" i "Amyris kafal").[8] El seu nom àrab és abusham o basham, que és idèntic al bosem hebreu o beshem.[9] Bruce va trobar que la planta creixia a Abissínia.[10] Altres autors que a l'antiguitat, la planta creixia només al voltatn del mar Mort i que, després d'haver estat una planta molt apreciada per les seves propietats medicinals i el seu aroma, es va extingir en aquella zona geogràfica.[5] Al segle xix també es va descobrir a les Índies Orientals.[8]
De la versió de la Bíblia del rei Jaume:
« | Una companyia d'Ismaelites venia de Galaad amb els seus camells, que portaven espècies i bàlsams i mirra, i anaven cap a Egipte. |
» |
— Gènesi 37,25 .. |
« | No hi ha bàlsam a Galaad ? No hi ha cap metge? |
» |
— Jeremies 8,22 .. |
« | Puja a Galaad, agafa el Bàlsam, Verge, fille d'Égipte ! |
» |
— Jeremies 46,11 .. |
Tant els jueus com els cristians creuen que la "filla del meu poble" i "el meu poble" en el tercer passsatge anterior vol dir que els jueus i la terra d'Israel en què viuen són més o menys intercanviables.
Ambdues religions també creuen que els versos de Jeremies profetitzen la presència del Messies a Gilead, una paraula amb un significat molt similar al del bàlsam, o purificador (encara que algunes tendències del judaisme modern ja no esperen el Messies).
Els cristians creuen que el bàlsam (o Messies), va aparèixer a Galaad en la persona de Jesucrist i és per això que el terme ha assumit un significat espiritual.
Seguretat
L'oli de bàlsam era massa volàtil i inflamable per poder ser utilitzat com a combustible. Al Talmud, se cita un cas d'un pla d'una sogra que realitza l'assassinat de la seva nora, dient-li que s'adorni amb oli de bàlsam i després li cala foc (Shab. 26a).[11]
Segons el Liber Ignium -Llibre del segle XIII (?) -, el bàlsam era un ingredient d'una antiga matèria incendiària semblant al foc grec.[12]
Referències
- ↑ opobàlsam a Optimot
- ↑ Apéndice y formulario del restaurador farmacéutico que contiene.... Imp. a cargo de Manuel A. Gil, 1851, p. 249–.
- ↑ Dafni, Amots; Böck, Barbara «Medicinal plants of the Bible—revisited» (en anglès). Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine, 15, 1, 27-11-2019, pàg. 57. DOI: 10.1186/s13002-019-0338-8. ISSN: 1746-4269. PMC: PMC6882220. PMID: 31775790 [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ Librería Española. Diccionario de artes y manufacturas, de agricultura, de minas, etc: A. en la Librería Española, 1856, p. 80–.
- ↑ 5,0 5,1 Ben-Yehoshua, Shimshon; Borowitz, Carole; Hanus, Lumır Ondrej «Frankincense, myrrh, and balm of Gilead: Ancient spices of Southern Arabia and Judea» (pdf) (en anglès). Horticultural Reviews, 39, 2012 [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ Jourdan. Pharmacopée universelle ou Conspectus des pharmacopées d'Amsterdam, Anvers... (en francès). J.-B. Baillière, 1828.
- ↑ Dictionnaire universel de matière médicale et de thérapeutique générale', F.V. Mérat
- ↑ 8,0 8,1 John McClintock. Cyclopaedia of Biblical, Theological and Ecclesiastical Literature. 1. Harper & Brothers, 1891, p. 628–629.
- ↑ John McClintock. Cyclopaedia of Biblical, Theological and Ecclesiastical Literature. 1. Harper & Brothers, 1891, p. 627–628.
- ↑ John McClintock. Cyclopaedia of Biblical, Theological and Ecclesiastical Literature. 3. Harper & Brothers, 1894, p. 868–869.
- ↑ Gruber, Mayer Irwin. Encyclopaedia Judaica. 15. 2nd. Gale, 2007, p. 395–396. «OILS»
- ↑ Berthelot, Marcellin. La chimie au moyen âge. I. Imprimerie nationale, 1893, p. 101–107.
Vegeu també
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bàlsam de Judea |