Dorsal Central de l'Índic: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
| Línia 55: | Línia 55: | ||
}}<!-- {{Harvnb|Wiens|DeMets|Gordon|Stein|1985}} --> |
}}<!-- {{Harvnb|Wiens|DeMets|Gordon|Stein|1985}} --> |
||
{{Refend}} |
{{Refend}} |
||
== Enllaços Externs == |
|||
* {{Cite book |
|||
| author = TAIGA Concept |
|||
| chapter = Part II Central Indian Ridge | pages = 133–214 |
|||
| title = Subseafloor Biosphere Linked to Hydrothermal Systems |
|||
| editor1-last = Ishibashi | editor1-first = J. |
|||
| editor2-last = Okino | editor2-first = K. |
|||
| editor3-last = Sunamura | editor3-first = M. |
|||
| year = 2015 | publisher = Springer |
|||
| isbn = 978-4-431-54865-2 | doi= 10.1007/978-4-431-54865-2 | s2cid = 133245369 }} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 00:29, 21 ago 2022
| |||||
| Tipus | Serralada i dorsal oceànica  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | oceà Índic | ||||
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | cap valor | ||||
| |||||
| Banyat per | oceà Índic | ||||
La Dorsal Central de l'Índic (DCI) és un límit de plaques tectòniques divergents entre la placa africana i la placa indo-australiana, que travessa les regions occidentals de l'oceà Índic. La secció nord de la dorsal es denomina la dorsal de Carlsberg.[1] La dorsal central de l'Índic s'estén cap al nord des del punt triple de l'illa de Rodrigues fins a la cruïlla amb la Zona de Fractura d'Owen. Les illes de Saint Paul i Amsterdam són parts emergents d'aquesta dorsal.[2]
Entorn geològic
La morfologia de la DCI és característica de crestes lentes a intermèdies. La vall axial té una profunditat de 500-1000 m; els segments de dorsal de 50 a 100 km de longitud estan separats per falles transformants de 30 km de longitud i discontinuïtats no transformades de 10 km de longitud. El subministrament de material fos prové de dorsals volcàniques axials que tenen 15 km de llargada, 1 a 2 km d'amplada i arriben a tenir de 100 a 200 m per sobre del pis axial.[3]
Amb una taxa d'expansió de 30 mm/any prop de l'Equador i 49 mm/any prop de la Triple cruïlla de Rodríguez (TCR) a l'extrem sud, la DCI és una dorsal d'extensió intermèdia ràpida caracteritzada per una obliqüitat moderada i poques compensacions grans, l'excepció òbvia sent la zona de fractura Mary Celeste de gairebé 300 km de longitud a 18 ° S. [4] Entre 21°S i la zona de fractura Mary Celeste (18° S), la DCI es desvia cap a l'oest. Al llarg d'aquesta secció, els desplaçaments més grans canvien de lateral dret a lateral esquerre, però tornen al lateral dret al nord de 18 ° S. [5]
Per contra, la secció sud (TCR-Zona de fractura d'Argo, 25°S-13°S) de la DCI és gairebé ortogonal pel que fa a la direcció d'expansió. Al nord d'Argo FZ és molt obliqua i està dominada per nombrosos segments de crestes petites. La secció nord de la DCI, inclosa la Dorsal Carlsberg, té una tendència N-NO i no té zones de fractura. La profunditat axial de la DCI augmenta de 3200 ma 20 ° S a 4000 ma la TCR. [6]
Límits
Tradicionalment es diu que la DCI separa la placa Africana de la placa Indo-Australiana. Així mateix, es diu que la zona de Fractura d'Owen a l'extrem nord de la DCI separa la placa Índia-Australiana de la placa Àrab. Tot i això, els moviments a la Zona de Fractura d'Owen són insignificants i l'Aràbia i l'Índia es mouen com una sola placa. Aquesta placa, al seu torn, està separada de la placa australiana per un límit difús, el límit entre l'Índia i la Placa de Capricorn, que s'estén cap a l'est des de la DCI prop del banc de Chagos fins a la dorsal del Meridià Noranta Est i cap al nord al llarg de la Dorsal del meridià Noranta Est fins a l'extrem nord de la Fossa de Java. Aquest límit difús es va iniciar probablement al Miocè tardà i està probablement relacionat amb l'obertura del golf d'Aden i l'aixecament de l'Himàlaia.[7]
Història tectònica i interacció de punts calents
La DCI es va obrir durant la separació de l'altiplà oceànic de les Mascarenes i la dorsal de Chagos-Laccadive fa uns 38 milions d'anys, tots dos productes del punt calent de l'illa de Reunió, l'únic punt calent conegut que ha interactuat amb la DCI. Situat ara a 1100 km de la DCI, el punt calent va creuar la DCI prop dels 18-20°S, des de la placa índia a l'africana, als 47 Ma. La pista del punt calent de Reunió inclou la Dorsal de Chagos-Laccadive a la Placa Índia, que condueix a la costa occidental de l'Índia, on el punt calent nounat va produir les Trampes del Decàn al nord-oest de l'Índia a 66 Ma.[6][3]
L'única estructura sobre l'aigua prop del CIR és l'Illa de Rodrigues, la part superior de l'enigmàtica triple cruïlla de Rodrigues entre Maurici i la DCI.[6] La cresta de Rodrigues arriba a la DCI a 19°S a través d'una sèrie de crestes en esglaó conegudes com els Tres Reis Mags. [3] Les roques volcàniques de l'illa Rodrigues són, tanmateix, similars a les roques de 1,58-1,30 Ma de Reunió i Maurici i, per tant, la dorsal Rodrigues no es pot haver originat a la DCI, deixant el punt calent de Reunió com el candidat més probable.[6]
Referències
- ↑ Fisher, Robert L.; Sclater, John G.; McKENZIE, Dan P. «Evolution of the Central Indian Ridge, Western Indian Ocean» (en anglès). GSA Bulletin, 82, 3, 01-03-1971, pàg. 553–562. DOI: 10.1130/0016-7606(1971)82[553:EOTCIR]2.0.CO;2. ISSN: 0016-7606.
- ↑ Peter Bird, Un model digital actualitzat dels límits de plaques,Geoquímica Geofísica Geosystems, 2003
PDF (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Murton et al. 2005, Geological setting, pp. 2–4
- ↑ Hellebrand setting, pàg. 2306-2308
- ↑ Murton & Sauter 2005, Geological setting, pàg. 2–4
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Hellebrand et al. 2002, Geological setting, pp. 2306-2308
- ↑ Wiens et al. 1985, Abstract
Bibliografía
- Hellebrand, E.; Snow, J. E.; Hoppe, P.; Hofmann, A. W. «Garnet-field melting and late-stage refertilization in 'residual'abyssal peridotites from the Central Indian Ridge». Journal of Petrology, vol. 43, 12, 2002, pàg. 2305–2338.
- Murton, B. J.; Tindle, A. G.; Milton, J. A.; Sauter, D. «Heterogeneity in southern Central Indian Ridge MORB: implications for ridge–hot spot interaction». Geochemistry, Geophysics, Geosystems, vol. 6, 3, 2005, pàg. n/a. Bibcode: 2005GGG.....6.3E20M. DOI: 10.1029/2004GC000798.
- Wiens, D. A.; DeMets, C.; Gordon, R. G.; Stein, S.; Argus, D.; Engeln, J. F. «A diffuse plate boundary model for Indian Ocean tectonics». Geophysical Research Letters, vol. 12, 7, 1985, pàg. 429–432. Bibcode: 1985GeoRL..12..429W. DOI: 10.1029/GL012i007p00429.
Enllaços Externs
- TAIGA Concept. «Part II Central Indian Ridge». A: Ishibashi, J.. Subseafloor Biosphere Linked to Hydrothermal Systems. Springer, 2015, p. 133–214. DOI 10.1007/978-4-431-54865-2. ISBN 978-4-431-54865-2.