Proteïna vegetal: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
m Edició introducció
Línia 1: Línia 1:
{{Escolar|Biotecnologia alimentària UAB|Xavier Dengra|octubre de 2022}}
{{Escolar|Biotecnologia alimentària UAB|Xavier Dengra|octubre de 2022}}


Una '''proteïna vegetal''' és una [[molècula orgànica]] complexa que podem trobar a [[Verdura|verdures]], [[Llegum|llegums]], [[Fruita seca|fruits secs]], [[Llavor|llavors]] i [[Fruita|fruites]]. Solen ser considerades [[Proteïna|proteïnes]] incompletes, perquè no contenen tots els [[Aminoàcid essencial|aminoàcids essencials]] que necessiten els humans, a excepció de les proteïnes que provenen de la [[Soia|soja]], l'amarant i la [[quinoa]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Protein Basics: Animal and Vegetable Proteins in Food and Health|url=http://dx.doi.org/10.1016/b978-0-12-391882-6.00005-4|editorial=Elsevier|data=2013|pàgines=192|nom=Jacqueline B.|cognom=Marcus|llengua=anglés|capítol=5}}</ref>
Una '''proteïna vegetal''' és una [[molècula orgànica]] complexa que podem trobar a [[Verdura|verdures]], [[Llegum|llegums]], [[Fruita seca|fruits secs]], [[Llavor|llavors]] i [[Fruita|fruites]].<ref name=":0" /> Solen ser considerades [[Proteïna|proteïnes]] incompletes, perquè no contenen tots els [[Aminoàcid essencial|aminoàcids essencials]] que necessiten els humans. Trobem algunes excepcions que són les proteïnes de la [[Soia|soja]], l'amarant i la [[quinoa]].<ref>{{Ref-publicació|article=Composition of polyamines and amino acids in plant-source foods for human consumption|url=https://doi.org/10.1007/s00726-019-02751-0|publicació=Amino Acids|data=2019-08-01|issn=1438-2199|volum=51|exemplar=8|doi=10.1007/s00726-019-02751-0|llengua=anglés|nom=Yongqing|cognom=Hou|nom2=Wenliang|cognom2=He|nom3=Shengdi|cognom3=Hu|nom4=Guoyao|cognom4=Wu}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Protein Basics: Animal and Vegetable Proteins in Food and Health|url=http://dx.doi.org/10.1016/b978-0-12-391882-6.00005-4|editorial=Elsevier|data=2013|pàgines=192|nom=Jacqueline B.|cognom=Marcus|llengua=anglés|capítol=5}}</ref>


El 1745, [[Jacopo Beccari]] a la [[Universitat de Bolonya]] va ser un dels primers a centrar-se en l'estudi de proteïnes vegetals. En concret, va aconseguir aïllar les proteïnes del [[gluten]] del [[blat]]. Posteriorment, entre 1886-1928, T. B. Osborne va publicar estudis sobre les proteïnes vegetals de llavors de més de 30 plantes d'espècies diferents.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Plant protein families and their relationships to food allergy|url=https://doi.org/10.1042/bst0300906|publicació=Biochemical Society Transactions|data=2002-11-01|issn=0300-5127|pàgines=906–907|volum=30|exemplar=6|doi=10.1042/bst0300906|nom=P. R.|cognom=Shewry|nom2=F.|cognom2=Beaudoin|nom3=J.|cognom3=Jenkins|nom4=S.|cognom4=Griffiths-Jones|nom5=E. N. C.|cognom5=Mills|llengua=anglés}}</ref>
El 1745, [[Jacopo Beccari]] a la [[Universitat de Bolonya]] va ser un dels primers a centrar-se en l'estudi de proteïnes vegetals. En concret, va aconseguir aïllar les proteïnes del [[gluten]] del [[blat]]. Posteriorment, entre 1886-1928, T. B. Osborne va publicar estudis sobre les proteïnes de llavors de més de 30 plantes d'[[Espècie|espècies]] diferents.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Plant protein families and their relationships to food allergy|url=https://doi.org/10.1042/bst0300906|publicació=Biochemical Society Transactions|data=2002-11-01|issn=0300-5127|pàgines=906–907|volum=30|exemplar=6|doi=10.1042/bst0300906|nom=P. R.|cognom=Shewry|nom2=F.|cognom2=Beaudoin|nom3=J.|cognom3=Jenkins|nom4=S.|cognom4=Griffiths-Jones|nom5=E. N. C.|cognom5=Mills|llengua=anglés}}</ref>


En l'actualitat, les proteïnes vegetals tenen un gran interès, principalment per la seva importància en l'[[alimentació]] tant humana com del [[bestiar]].<ref name=":0" /><ref>{{Ref-llibre|títol=Understanding the nutritional and biological constraints of ingredients to optimize their application in aquaculture feeds|url=http://dx.doi.org/10.1016/b978-0-12-800873-7.00003-8|editorial=Elsevier|data=2016|pàgines=33|nom=Brett|cognom=Glencross|llengua=anglés}}</ref> Llegums i llavors són les principals fonts d'aquestes proteïnes mitjançant les quals es poden generar homòlegs lactis i carnis no procedents d'animals.<ref>{{Ref-llibre|títol=Chapter 1 - Proteins in the Diet: Challenges in Feeding the Global Population|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780128027783000019|editorial=Academic Press|data=2017-01-01|lloc=San Diego|isbn=978-0-12-802778-3|pàgines=1–19|doi=10.1016/b978-0-12-802778-3.00001-9|llengua=anglés|nom=S. R.|cognom=Nadathur|nom2=J. P. D|cognom2=Wanasundara|nom3=L.|cognom3=Scanlin}}</ref> La soja destaca per ser l'aliment més consumit com a font de proteïna vegetal, amb un 68% del consum mundial.<ref>{{Ref-llibre|títol=Ultrafiltration for Food Processing|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780081005965031152|editorial=Elsevier|data=2016-01-01|isbn=978-0-08-100596-5|doi=10.1016/b978-0-08-100596-5.03115-2|llengua=anglés|nom=A. W.|cognom=Mohammad|nom2=Y. H.|cognom2=Teow|pàgines=3}}</ref>
En l'actualitat, les proteïnes vegetals tenen un gran interès, principalment per la seva importància en l'[[alimentació]], tant humana com del [[bestiar]].<ref name=":0" /><ref>{{Ref-llibre|títol=Understanding the nutritional and biological constraints of ingredients to optimize their application in aquaculture feeds|url=http://dx.doi.org/10.1016/b978-0-12-800873-7.00003-8|editorial=Elsevier|data=2016|pàgines=33|nom=Brett|cognom=Glencross|llengua=anglés}}</ref> Llegums i llavors són les principals fonts de proteïnes mitjançant les quals s'elaboren homòlegs de productes procedents d'animals com els làctics i la carn.<ref>{{Ref-llibre|títol=Chapter 1 - Proteins in the Diet: Challenges in Feeding the Global Population|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780128027783000019|editorial=Academic Press|data=2017-01-01|lloc=San Diego|isbn=978-0-12-802778-3|pàgines=1–19|doi=10.1016/b978-0-12-802778-3.00001-9|llengua=anglés|nom=S. R.|cognom=Nadathur|nom2=J. P. D|cognom2=Wanasundara|nom3=L.|cognom3=Scanlin}}</ref> La soja destaca per ser l'aliment més consumit com a font de proteïna vegetal.<ref>{{Ref-llibre|títol=Ultrafiltration for Food Processing|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780081005965031152|editorial=Elsevier|data=2016-01-01|isbn=978-0-08-100596-5|doi=10.1016/b978-0-08-100596-5.03115-2|llengua=anglés|nom=A. W.|cognom=Mohammad|nom2=Y. H.|cognom2=Teow|pàgines=3}}</ref> En l'àmbit mundial, alguns estudis indiquen un gran creixement en el mercat de proteïnes vegetals entre els anys 2021-2026.<ref>{{Ref-publicació|article=Towards more environmentally sustainable diets? Changes in the consumption of beef and plant- and insect-based protein products in consumer groups in Finland|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0309174021002114|publicació=Meat Science|data=2021-12|volum=182|doi=10.1016/j.meatsci.2021.108635|llengua=en|nom=Mari|cognom=Niva|nom2=Annukka|cognom2=Vainio}}</ref>


L'alimentació no és l'única aplicació de les proteïnes vegetals. Algunes tenen funció defensiva per la planta i, en ser produïdes, poden formar complexos [[Enzimàtic|enzimàtics]] que actuen inhibint [[Patogen|patògens]] o funcionant en contra de [[plagues]]. Per aquest motiu, moltes d'aquestes proteïnes s'aprofiten per a l'elaboració de [[pesticides]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Chapter 3 - Pesticides, History, and Classification|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780128193044000038|editorial=Academic Press|data=2020-01-01|isbn=978-0-12-819304-4|pàgines=39-40|doi=10.1016/b978-0-12-819304-4.00003-8|llengua=anglés|nom=Yusuf|cognom=Abubakar|nom2=Habibu|cognom2=Tijjani|nom3=Chukwuebuka|cognom3=Egbuna|nom4=Charles Oluwaseun|cognom4=Adetunji|nom5=Smriti|cognom5=Kala}}</ref>
L'alimentació no és l'única aplicació de les proteïnes vegetals. Algunes tenen funció defensiva per la planta i, en ser produïdes, poden formar complexos [[Enzimàtic|enzimàtics]] que actuen inhibint [[Patogen|patògens]] o funcionant en contra de [[plagues]]. Per aquest motiu, moltes d'aquestes proteïnes s'aprofiten per a l'elaboració de [[pesticides]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Chapter 3 - Pesticides, History, and Classification|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780128193044000038|editorial=Academic Press|data=2020-01-01|isbn=978-0-12-819304-4|pàgines=39-40|doi=10.1016/b978-0-12-819304-4.00003-8|llengua=anglés|nom=Yusuf|cognom=Abubakar|nom2=Habibu|cognom2=Tijjani|nom3=Chukwuebuka|cognom3=Egbuna|nom4=Charles Oluwaseun|cognom4=Adetunji|nom5=Smriti|cognom5=Kala}}</ref>
Línia 15: Línia 15:
[[Categoria:Indústria alimentària]]
[[Categoria:Indústria alimentària]]
[[Categoria:Biotecnologia]]
[[Categoria:Biotecnologia]]
[[Categoria:Proteïna]]

Revisió del 20:09, 25 oct 2022

Aquest article està inacabat.
S'està elaborant per alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Biotecnologia alimentària UAB.
L'usuari Xavier Dengra és l'encarregat de la seva supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: octubre de 2022.

Una proteïna vegetal és una molècula orgànica complexa que podem trobar a verdures, llegums, fruits secs, llavors i fruites.[1] Solen ser considerades proteïnes incompletes, perquè no contenen tots els aminoàcids essencials que necessiten els humans. Trobem algunes excepcions que són les proteïnes de la soja, l'amarant i la quinoa.[2][3]

El 1745, Jacopo Beccari a la Universitat de Bolonya va ser un dels primers a centrar-se en l'estudi de proteïnes vegetals. En concret, va aconseguir aïllar les proteïnes del gluten del blat. Posteriorment, entre 1886-1928, T. B. Osborne va publicar estudis sobre les proteïnes de llavors de més de 30 plantes d'espècies diferents.[1]

En l'actualitat, les proteïnes vegetals tenen un gran interès, principalment per la seva importància en l'alimentació, tant humana com del bestiar.[1][4] Llegums i llavors són les principals fonts de proteïnes mitjançant les quals s'elaboren homòlegs de productes procedents d'animals com els làctics i la carn.[5] La soja destaca per ser l'aliment més consumit com a font de proteïna vegetal.[6] En l'àmbit mundial, alguns estudis indiquen un gran creixement en el mercat de proteïnes vegetals entre els anys 2021-2026.[7]

L'alimentació no és l'única aplicació de les proteïnes vegetals. Algunes tenen funció defensiva per la planta i, en ser produïdes, poden formar complexos enzimàtics que actuen inhibint patògens o funcionant en contra de plagues. Per aquest motiu, moltes d'aquestes proteïnes s'aprofiten per a l'elaboració de pesticides.[8]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Shewry, P. R.; Beaudoin, F.; Jenkins, J.; Griffiths-Jones, S.; Mills, E. N. C. «Plant protein families and their relationships to food allergy» (en anglés). Biochemical Society Transactions, 30, 6, 01-11-2002, pàg. 906–907. DOI: 10.1042/bst0300906. ISSN: 0300-5127.
  2. ↑ Hou, Yongqing; He, Wenliang; Hu, Shengdi; Wu, Guoyao «Composition of polyamines and amino acids in plant-source foods for human consumption» (en anglés). Amino Acids, 51, 8, 01-08-2019. DOI: 10.1007/s00726-019-02751-0. ISSN: 1438-2199.
  3. ↑ Marcus, Jacqueline B. «5». A: Protein Basics: Animal and Vegetable Proteins in Food and Health (en anglés). Elsevier, 2013, p. 192. 
  4. ↑ Glencross, Brett. Understanding the nutritional and biological constraints of ingredients to optimize their application in aquaculture feeds (en anglés). Elsevier, 2016, p. 33. 
  5. ↑ Nadathur, S. R.; Wanasundara, J. P. D; Scanlin, L. Chapter 1 - Proteins in the Diet: Challenges in Feeding the Global Population (en anglés). San Diego: Academic Press, 2017, p. 1–19. DOI 10.1016/b978-0-12-802778-3.00001-9. ISBN 978-0-12-802778-3. 
  6. ↑ Mohammad, A. W.; Teow, Y. H.. Ultrafiltration for Food Processing (en anglés). Elsevier, 2016, p. 3. DOI 10.1016/b978-0-08-100596-5.03115-2. ISBN 978-0-08-100596-5. 
  7. ↑ Niva, Mari; Vainio, Annukka «Towards more environmentally sustainable diets? Changes in the consumption of beef and plant- and insect-based protein products in consumer groups in Finland» (en anglès). Meat Science, 182, 2021-12. DOI: 10.1016/j.meatsci.2021.108635.
  8. ↑ Abubakar, Yusuf; Tijjani, Habibu; Egbuna, Chukwuebuka; Adetunji, Charles Oluwaseun; Kala, Smriti. Chapter 3 - Pesticides, History, and Classification (en anglés). Academic Press, 2020, p. 39-40. DOI 10.1016/b978-0-12-819304-4.00003-8. ISBN 978-0-12-819304-4. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Proteïna_vegetal&oldid=30825885»