Quinoa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Quinoa
Chenopodium quinoa0.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Caryophyllales
Família: Amaranthaceae
Gènere: Chenopodium
Espècie: C. quinoa
Nom binomial
Chenopodium quinoa
Willd.

La quinoa (Chenopodium quinoa) és una planta del gènere Chenopodium, de la família de les amarantàcies conreada principalment per la seva llavor comestible. Es considera que és un pseudocereal: és a dir, hom la denomina pseudocereal perquè no pertany a la família de les gramínies -on es troben situats els cereals-, però gràcies al seu alt contingut en midó el seu ús és el d'un cereal. La quinoa en realitat és una nou petita, d'uns 2 mil·límetres, i, per tant, i, en sentit estricte, és un fruit sec.

Origen[modifica | modifica el codi]

Una cullerada de llavor de quinoa

El seu origen és a la regió andina d'Amèrica on era una espècie conreada molt important al costat de la patata i el blat de moro, durant 6.000 anys. El nom prové de la llengua quítxua.

Per a la civilització Inca era una planta conreada sagrada coneguda com a "chisaya mama" o "la mare de tots els grans", però als conqueridors espanyols aquesta veneració els va semblar una burla sacrílega del sagrament de la Comunió cristiana i van bandejar aquest conreu.

Es pot conrear als Andes i l'altiplà andí fins a una alçada de 4.000 metres. L'alt contingut en saponina de la coberta de la llavor fa que els ocells no ataquin el conreu.

Valor nutritiu[modifica | modifica el codi]

Actualment la quinoa està molt revaloritzada i les Nacions Unides el considera un superconreu per l'alt contingut en proteïna que té (12-18%). A més, conté tots els aminoàcids essencials de manera equilibrada (blat i arròs, en canvi, són baixos en lisina). És rica en fibra dietètica, fòsfor, magnesi i ferro. A més no té gluten i és fàcil de digerir.

A la quinoa envasada ja se li ha tret industrialment la coberta de saponina que resultaria amargant. La forma de preparació culinària més fàcil és bullir-la com si fos arròs.


Literatura secundària[modifica | modifica el codi]

  • Pulvento C, Riccardi M, Lavini A, d'Andria R, Iafelice G, Marconi E. «Field Trial Evaluation of Two Chenopodium quinoa Genotypes Grown Under Rain-Fed Conditions in a Typical Mediterranean Environment in South Italy». Journal of Agronomy and Crop Science, 196, 6, 2010, pàg. 407-411. DOI: 10.1111/j.1439-037X.2010.00431.x.
  • Walter Aufhammer: Pseudogetreidearten - Buchweizen, Reismelde und Amarant. Herkunft, Nutzung und Anbau. Verlag Eugen Ulmer, Stuttgart 2000, ISBN 3-8001-3189-7.
  • S. Geerts, D. Raes. «Deficit irrigation as an on-farm strategy to maximize crop water productivity in dry areas». Agric. Water Manage, 96, 2009, pàg. 1275–1284. DOI: 10.1016/j.agwat.2009.04.009.
  • S. Geerts, D. Raes, M. Garcia, J. Vacher, R. Mamani, J. Mendoza, R. Huanca, B. Morales, R. Miranda, J. Cusicanqui, C. Taboada. «Introducing deficit irrigation to stablize yields of quinoa (Chenopodium quinoa Willd.)». European Journal of Agronomy, 28, 2008, pàg. 427–436. DOI: 10.1016/j.eja.2007.11.008.
  • S. Geerts, D. Raes, M. Garcia, J. Mendoza, R. Huanca. «Indicators to quantify the flexible phenology of quinoa (Chenopodium quinoa Willd.) in response to drought stress». Field Crops Research, 108, 2008, pàg. 150–156. DOI: 10.1016/j.fcr.2008.04.008.
  • S. Geerts, D. Raes, M. Garcia, O. Condori, J. Mamani, R. Miranda, J. Cusicanqui, C. Taboada, J. Vacher. «Could deficit irrigation be a sustainable practice for quinoa (Chenopodium quinoa Willd.) in the Southern Bolivian Altiplano?». Agric. Water Manage, 95, 2008, pàg. 909–917. DOI: 10.1016/j.agwat.2008.02.012.
  • Geerts S., Raes D., Garcia M., Taboada C., Miranda R., Cusicanqui J., Mhizha T., Vacher J.. «Modeling the potential for closing quinoa yield gaps under varying water availability in the Bolivian Altiplano.». Agric. Water Manage, 96, 2009, pàg. 1652-1658. DOI: 10.1016/j.agwat.2009.06.020.
  • Geerts S., Raes D., Garcia M., Miranda R., Cusicanqui J., Taboada C., Mendoza J., Huanca R., Mamani A., Condori O., Mamani J., Morales B., Osco V., Steduto P.. «Simulating Yield Response of Quinoa (Chenopodium quinoa Willd.) to Water Availability with AquaCrop.». Agron. J., 101, 2009, pàg. 499-508. DOI: 10.2134/agronj2008.0137s.
  • Lisl Werr: Das große Quinoa-Kochbuch. 2. Auflage. Verlag Michaels, Peiting 1998, ISBN 3-925051-49-X.
  • AquaCrop. The new crop water productivity model from FAO


Referències i enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quinoa


Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.