Tortuga verda: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Format
Referències dins del text afegides
Línia 3: Línia 3:
| peu_mapa_distribucio = Distribució de la tortuga verda (blau). Els cercles vermells són llocs importants de posta. Els cercles grocs representen ubicacions de posta de menor importància.
| peu_mapa_distribucio = Distribució de la tortuga verda (blau). Els cercles vermells són llocs importants de posta. Els cercles grocs representen ubicacions de posta de menor importància.
}}
}}
La '''tortuga verda''' (''Chelonia mydas'') és una [[tortuga marina]] de grans dimensions que pertany a la [[família (biologia)|família]] [[Cheloniidae]]. L'espècie es distribueix pels mars tropicals i [[Clima subtropical|subtropicals]] al voltant del món, amb dues poblacions diferents en els oceans [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic|Pacífic]]. Són verdes a causa del greix que tenen sota la seva closca.
La '''tortuga verda''' (''Chelonia mydas'') és una [[tortuga marina]] de grans dimensions que pertany a la [[família (biologia)|família]] [[Cheloniidae]]. L'espècie es distribueix pels mars tropicals i [[Clima subtropical|subtropicals]] al voltant del món, amb dues poblacions diferents en els oceans [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic|Pacífic]]. Són verdes a causa del greix que tenen sota la seva closca.<ref>{{Cita web|url=https://tortugastenerife.com/tortuga-verde-chelonia-mydas/#%C2%BFPor_que_se_le_llama_tortuga_verde_a_C|título=¿Por qué se le llama “tortuga verde” a Chelonia mydas?|sitioweb=https://tortugastenerife.com/}}</ref>


Com a espècie reconeguda [[Espècie en perill d'extinció|en perill d'extinció]] per la [[UICN]] i pel [[CITES]], ''Chelonia mydas'' es troba protegida d'explotació en gairebé tots els països del món. És il·legal capturar, danyar o matar tortugues d'aquest tipus. Addicionalment, alguns països han implementat diverses lleis per protegir les tortugues i els seus llocs d'implantació dins de la seva jurisdicció. No obstant això, la població de tortugues encara està en perill d'extinció a causa d'algunes pràctiques humanes. En alguns països, les tortugues són encara caçades per la seva carn i els seus ous són recol·lectats dels nius per ser menjats. La [[contaminació]] danya també indirectament a les poblacions de tortugues. Moltes tortugues queden atrapades a les xarxes de pesca i moren ofegades. Finalment, les tortugues perden el seu [[hàbitat]] a causa de l'expansió humana. Aquesta ha estat una important causa en la pèrdua dels llocs d'implantació de la tortuga verda.
Com a espècie reconeguda [[Espècie en perill d'extinció|en perill d'extinció]] per la [[UICN]] i pel [[CITES]], ''Chelonia mydas'' es troba protegida d'explotació en gairebé tots els països del món. És il·legal capturar, danyar o matar tortugues d'aquest tipus. Addicionalment, alguns països han implementat diverses lleis per protegir les tortugues i els seus llocs d'implantació dins de la seva jurisdicció. No obstant això, la població de tortugues encara està en perill d'extinció a causa d'algunes pràctiques humanes. En alguns països, les tortugues són encara caçades per la seva carn i els seus ous són recol·lectats dels nius per ser menjats. La [[contaminació]] danya també indirectament a les poblacions de tortugues. Moltes tortugues queden atrapades a les xarxes de pesca i moren ofegades. Finalment, les tortugues perden el seu [[hàbitat]] a causa de l'expansió humana. Aquesta ha estat una important causa en la pèrdua dels llocs d'implantació de la tortuga verda.
Línia 14: Línia 14:
[[Fitxer:Chelonia.svg|miniatura|esquerra|Escalació de la closca i del plastró de ''C. mydas''.]]
[[Fitxer:Chelonia.svg|miniatura|esquerra|Escalació de la closca i del plastró de ''C. mydas''.]]


Anatòmicament, hi ha algunes característiques que distingeixen a la tortuga verda dels altres membres de la família. A diferència del seu parent proper, la [[tortuga carei]], el [[musell]] de la tortuga verda és molt curt i el seu bec no té forma de ganxo. La beina callosa de la mandíbula superior de la tortuga posseeix una vora lleugerament denticulada, mentre que la seva mandíbula inferior té una denticulació més forta, serrada i definida. La superfície dorsal del cap de la tortuga té un sol parell d'escates frontals. La seva closca està composta de cinc escuts centrals flanquejats per quatre parells d'escuts laterals. A sota, la tortuga verda té quatre parells d'escuts marginals que cobreixen una àrea entre closca i la seva closca. Les tortugues verdes madures posseeixen extremitats frontals d'una sola arpa (la [[tortuga carei]] té dues arpes), encara que alguns espècimens joves posseeixen dues arpes.
Anatòmicament, hi ha algunes característiques que distingeixen a la tortuga verda dels altres membres de la família. A diferència del seu parent proper, la [[tortuga carei]], el [[musell]] de la tortuga verda és molt curt i el seu bec no té forma de ganxo. La beina callosa de la mandíbula superior de la tortuga posseeix una vora lleugerament denticulada, mentre que la seva mandíbula inferior té una denticulació més forta, serrada i definida. La superfície dorsal del cap de la tortuga té un sol parell d'escates frontals. La seva closca està composta de cinc escuts centrals flanquejats per quatre parells d'escuts laterals. A sota, la tortuga verda té quatre parells d'escuts marginals que cobreixen una àrea entre closca i la seva closca. Les tortugues verdes madures posseeixen extremitats frontals d'una sola arpa (la [[tortuga carei]] té dues arpes), encara que alguns espècimens joves posseeixen dues arpes.<ref name="MarBioCmydas">{{cita web|título=Green Sea Turtle|editorial=MarineBio.org|fecha=21 de mayo de 2007|url=http://marinebio.org/species.asp?id=51|fechaacceso=2 de septiembre de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070915071148/http://marinebio.org/species.asp?id=51|fechaarchivo=15 de septiembre de 2007}}</ref>


La closca de la tortuga verda és coneguda per tenir diversos patrons de colors que canvien a través del temps. Les cries, com altres tortugues marines, tenen closques predominantment negres, amb closques de colors clars. Les closques dels joves són de color cafè fosc o verd oliva, mentre que els de les tortugues adultes són de colors cafès, tacats o amb una varietat de raigs. A sota, la closca de la tortuga té una tonalitat de [[groc]]. Les extremitats de la tortuga verda tenen una tonalitat fosca delineada amb groc, i són usualment marcades amb una gran taca de cafè al centre de cada extremitat.
La closca de la tortuga verda és coneguda per tenir diversos patrons de colors que canvien a través del temps. Les cries, com altres tortugues marines, tenen closques predominantment negres, amb closques de colors clars. Les closques dels joves són de color cafè fosc o verd oliva, mentre que els de les tortugues adultes són de colors cafès, tacats o amb una varietat de raigs. A sota, la closca de la tortuga té una tonalitat de [[groc]]. Les extremitats de la tortuga verda tenen una tonalitat fosca delineada amb groc, i són usualment marcades amb una gran taca de cafè al centre de cada extremitat.<ref name="NGeo">{{cita web|título=Green Sea Turtle (''Chelonia mydas'')|obra=National Geographic - Animals|editorial=National Geographic Society|fecha=29 de diciembre de 2005|url=http://www3.nationalgeographic.com/animals/reptiles/green-turtle.html|fechaacceso=21 de febrero de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070205055313/http://www3.nationalgeographic.com/animals/reptiles/green-turtle.html|fechaarchivo=5 de febrero de 2007}}</ref><ref name="FaunaBritIndia">{{cita libro|apellidos=Boulenger|nombre=G. A.|título=The Fauna of British India, including Ceylon and Burma. Reptilia and Batrachia.|url=https://archive.org/details/in.ernet.dli.2015.207330|editorial=Taylor & Francis|fecha=1890|ubicación=Londres|páginas=[https://archive.org/details/in.ernet.dli.2015.207330/page/n561 541] pp.}}</ref>


== Distribució ==
== Distribució ==
La distribució de les poblacions de tortuga verda s'estén pels oceans tropicals i subtropicals de tot el món. Hi ha dos grans subpoblacions de tortuga verda (''C. mydas''): la subpoblació de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] i la del [[Pacífic]]. Cada subpoblació és genèticament diferent, amb els seus propis territoris d'alimentació i implantació.
La distribució de les poblacions de tortuga verda s'estén pels oceans tropicals i subtropicals de tot el món. Hi ha dos grans subpoblacions de tortuga verda (''C. mydas''): la subpoblació de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] i la del [[Pacífic]]. Cada subpoblació és genèticament diferent, amb els seus propis territoris d'alimentació i implantació.<ref name="NGeo2">{{cita web|título=Green Sea Turtle (''Chelonia mydas'')|obra=National Geographic - Animals|editorial=National Geographic Society|fecha=29 de diciembre de 2005|url=http://www3.nationalgeographic.com/animals/reptiles/green-turtle.html|fechaacceso=21 de febrero de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070205055313/http://www3.nationalgeographic.com/animals/reptiles/green-turtle.html|fechaarchivo=5 de febrero de 2007}}</ref>


== Ecologia i cicle vital ==
== Ecologia i cicle vital ==
Línia 27: Línia 27:
=== Hàbitat ===
=== Hàbitat ===
[[Fitxer:Total_internal_reflection_of_Chelonia_mydas.jpg|miniatura|Una tortuga verda nedant a Hawaii]]
[[Fitxer:Total_internal_reflection_of_Chelonia_mydas.jpg|miniatura|Una tortuga verda nedant a Hawaii]]
Les tortugues verdes alternen tres diferents tipus d'[[hàbitat]], depenent de les etapes de la seva vida. Les platges d'implantació són els llocs on tornen per pondre els seus ous. Les tortugues marines adultes passen la major part del seu temps en aigües costaneres poc profundes riques en pastura marina. Aquesta espècie en particular és reconeguda per ser molt selectiva pel que fa als llocs d'alimentació i aparellament, tant que generacions senceres poden migrar alternativament entre les mateixes àrees d'implantació i aparellament.
Les tortugues verdes alternen tres diferents tipus d'[[hàbitat]], depenent de les etapes de la seva vida. Les platges d'implantació són els llocs on tornen per pondre els seus ous. Les tortugues marines adultes passen la major part del seu temps en aigües costaneres poc profundes riques en pastura marina. Aquesta espècie en particular és reconeguda per ser molt selectiva pel que fa als llocs d'alimentació i aparellament, tant que generacions senceres poden migrar alternativament entre les mateixes àrees d'implantació i aparellament.<ref name="FWS">{{cita web|título=Green Sea Turtle (''Chelonia mydas'')|obra=North Florida Field Office|editorial=United States Fish and Wildlife Service|fecha=29 de diciembre de 2005|url=http://www.fws.gov/northflorida/SeaTurtles/Turtle%20Factsheets/Green-Sea-Turtle.htm|fechaacceso=21 de febrero de 2007|fechaarchivo=24 de febrero de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070224123808/http://www.fws.gov/northflorida/SeaTurtles/Turtle%20Factsheets/green-sea-turtle.htm|deadurl=yes}}</ref>


Després de néixer, se sap que durant els primers cinc anys de la seva vida, les tortugues passen la major part del seu temps en zones de convergència en l'oceà obert.<ref name="WildlifeofPakistan">{{cita web|título=Green Sea Turtle - ''Chelonia mydas japonica''|obra=Turtles of Pakistan|editorial=Wildlife of Pakistan|fecha=2003|url=http://www.wildlifeofpakistan.com/ReptilesofPakistan/greenseaturtle.htm|fechaacceso=21 de febrero de 2007|fechaarchivo=4 de agosto de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200804210907/http://www.wildlifeofpakistan.com/ReptilesofPakistan/greenseaturtle.htm|deadurl=yes}}</ref><ref name="NOAAGT">{{cita web|título=Green Turtle (''Chelonia mydas'')|obra=Fisheries: Office of Protected Resources|editorial=U. S. National Oceanographic Atmospheric Administration|fecha=2007|url=http://www.nmfs.noaa.gov/pr/species/turtles/green.htm|fechaacceso=2 de septiembre de 2007}}</ref> Aquestes tortugues joves són molt poc vistes, perquè neden en aigües profundes.<ref name="Reich2007">{{cita publicación|apellido=Reich|nombre=Kimberly J.|enlaceautor=Kimberly Reich|coautores=Karen A. Bjorndal & Alan B. Bolten|título=The ‘lost years’ of green turtles: using stable isotopes to study cryptic lifestages|revista=Biology Letters|volumen=6|número=in press|páginas=712|fecha=18 de septiembre de 2007|url=http://www.journals.royalsoc.ac.uk/content/k1l8072271716750/|doi=10.1098/rsbl.2007.0394|fechaacceso=20 de septiembre de 2007|urlarchivo=https://archive.is/20121223122335/http://www.journals.royalsoc.ac.uk/content/k1l8072271716750/|fechaarchivo=23 de diciembre de 2012}}</ref>
Després de néixer, se sap que durant els primers cinc anys de la seva vida, les tortugues passen la major part del seu temps en zones de convergència en l'oceà obert. Aquestes tortugues joves són molt poc vistes, perquè neden en aigües profundes.


=== Alimentació i ecologia tròfica ===
=== Alimentació i ecologia tròfica ===
Com animals grans i ben protegits, les tortugues verdes adultes tenen pocs enemics i depredadors. Només els éssers humans i els [[tauró|taurons]] grans s'alimenten amb les tortugues verdes adultes. Específicament els [[tauró tigre|taurons tigre]] són depredadors de les tortugues verdes a les aigües de [[Hawaii]]. Les tortugues verdes adultes són obligatòriament [[herbívor]]es. S'alimenten gairebé exclusivament de diverses espècies de pastura marina i macroalgues. Mentre que les tortugues adultes són completament herbívores, les joves subsisteixen d'una quantitat d'invertebrats marins. Les preses predilectes són els ''Cnidaria'' i [[crustacis]] petits. La ingesta de material vegetal creix proporcionalment amb l'edat, fins que com a adultes són exclusivament herbívores. Encara que s'ha al·legat que les tortugues verdes no s'alimenten mentre estan a les seves àrees respectives d'implantació, s'ha descobert que les tortugues prenyades sí que s'alimenten a les aigües que ronden aquests llocs.
Com animals grans i ben protegits, les tortugues verdes adultes tenen pocs enemics i depredadors. Només els éssers humans i els [[tauró|taurons]] grans s'alimenten amb les tortugues verdes adultes. Específicament els [[tauró tigre|taurons tigre]] són depredadors de les tortugues verdes a les aigües de [[Hawaii]].<ref name="MWANWR">{{cita web|título=Hawaiian Green Sea Turtle|editorial=Midway Atoll National Wildlife Refuge|fecha=5-9-2002]|url=http://www.fws.gov/midway/wildlife/turtle.html|fechaacceso=2 de septiembre de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070915140355/http://www.fws.gov/midway/wildlife/turtle.html|fechaarchivo=15 de septiembre de 2007}}</ref> Les tortugues verdes adultes són obligatòriament [[herbívor]]es.<ref name="NGeo3">{{cita web|título=Green Sea Turtle (''Chelonia mydas'')|obra=National Geographic - Animals|editorial=National Geographic Society|fecha=29 de diciembre de 2005|url=http://www3.nationalgeographic.com/animals/reptiles/green-turtle.html|fechaacceso=21 de febrero de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070205055313/http://www3.nationalgeographic.com/animals/reptiles/green-turtle.html|fechaarchivo=5 de febrero de 2007}}</ref> S'alimenten gairebé exclusivament de diverses espècies de pastura marina i macroalgues.<ref name="WildlifeofPakistan2">{{cita web|título=Green Sea Turtle - ''Chelonia mydas japonica''|obra=Turtles of Pakistan|editorial=Wildlife of Pakistan|fecha=2003|url=http://www.wildlifeofpakistan.com/ReptilesofPakistan/greenseaturtle.htm|fechaacceso=21 de febrero de 2007|fechaarchivo=4 de agosto de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200804210907/http://www.wildlifeofpakistan.com/ReptilesofPakistan/greenseaturtle.htm|deadurl=yes}}</ref> Mentre que les tortugues adultes són completament herbívores, les joves subsisteixen d'una quantitat d'invertebrats marins.<ref name="Reich20072">{{cita publicación|apellido=Reich|nombre=Kimberly J.|enlaceautor=Kimberly Reich|coautores=Karen A. Bjorndal & Alan B. Bolten|título=The ‘lost years’ of green turtles: using stable isotopes to study cryptic lifestages|revista=Biology Letters|volumen=6|número=in press|páginas=712|fecha=18 de septiembre de 2007|url=http://www.journals.royalsoc.ac.uk/content/k1l8072271716750/|doi=10.1098/rsbl.2007.0394|fechaacceso=20 de septiembre de 2007|urlarchivo=https://archive.is/20121223122335/http://www.journals.royalsoc.ac.uk/content/k1l8072271716750/|fechaarchivo=23 de diciembre de 2012}}</ref> Les preses predilectes són els ''Cnidaria'' i [[crustacis]] petits. La ingesta de material vegetal creix proporcionalment amb l'edat, fins que com a adultes són exclusivament herbívores.<ref name="NGeo4">{{cita web|título=Green Sea Turtle (''Chelonia mydas'')|obra=National Geographic - Animals|editorial=National Geographic Society|fecha=29 de diciembre de 2005|url=http://www3.nationalgeographic.com/animals/reptiles/green-turtle.html|fechaacceso=21 de febrero de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070205055313/http://www3.nationalgeographic.com/animals/reptiles/green-turtle.html|fechaarchivo=5 de febrero de 2007}}</ref><ref name="MCSgreen">{{cita web|título=green turtle|obra=Marine Turtles|editorial=Marine Conservation Society|fecha=2007|url=http://www.mcsuk.org/marineworld/turtles/green+turtle|fechaacceso=30 de agosto de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070822011514/http://www.mcsuk.org/marineworld/turtles/green+turtle|fechaarchivo=22 de agosto de 2007}}</ref> Encara que s'ha al·legat que les tortugues verdes no s'alimenten mentre estan a les seves àrees respectives d'implantació, s'ha descobert que les tortugues prenyades sí que s'alimenten a les aigües que ronden aquests llocs.<ref name="Tucker2001">{{cita publicación|apellido=Tucker|nombre=Anton D.|coautores=Mark A. Read|enlaceautor=Anton Tucker|título=Frequency of Foraging by Gravid Green Turtles (Chelonia mydas) at Raine Island, Great Barrier Reef|revista=Journal of Herpetology|volumen=35|número=3|páginas=500–503 pp.|editorial=Society for the Study of Amphibians and Reptiles|fecha=septiembre de 2001|url=https://archive.org/details/sim_journal-of-herpetology_2001-09_35_3/page/500|doi=10.2307/1565970|fechaacceso=}}</ref>


=== Reproducció ===
=== Reproducció ===
[[Fitxer:Tortue verteld03.jpg|miniatura|Una tortuga verda femella desovant a la platja.]]
[[Fitxer:Tortue verteld03.jpg|miniatura|Una tortuga verda femella desovant a la platja.]]
A diferència de moltes tortugues marines, les quals passen gran part de la seva vida adulta a l'oceà, les tortugues verdes del [[Pacífic]] poden anar a platges aïllades durant el dia per prendre el sol.
A diferència de moltes tortugues marines, les quals passen gran part de la seva vida adulta a l'oceà, les tortugues verdes del [[Pacífic]] poden anar a platges aïllades durant el dia per prendre el sol.<ref name="NGeo5">{{cita web|título=Green Sea Turtle (''Chelonia mydas'')|obra=National Geographic - Animals|editorial=National Geographic Society|fecha=29 de diciembre de 2005|url=http://www3.nationalgeographic.com/animals/reptiles/green-turtle.html|fechaacceso=21 de febrero de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070205055313/http://www3.nationalgeographic.com/animals/reptiles/green-turtle.html|fechaarchivo=5 de febrero de 2007}}</ref>


Les tortugues verdes migren a grans distàncies entre els seus llocs d'alimentació seleccionats i les platges on van néixer. Algunes tortugues verdes han nedat distàncies de fins a 2.600km per arribar als seus llocs de cria. Les tortugues madures tornaran usualment a la mateixa platja exacta on van néixer. Les tortugues femelles usualment s'aparellen cada dos a quatre anys. Els mascles, per contra, fan viatges a les zones d'aparellament cada any. Com moltes espècies que són trobades a àmplies zones latitudinals, les èpoques d'aparellament varien entre les diferents poblacions. Per a gairebé totes les tortugues verdes al [[Carib]], l'època d'aparellament va de juny a setembre. En els tròpics, les tortugues verdes nien al llarg de l'any, amb algunes subpoblacions en èpoques específiques de l'any. Al [[Pakistan]] la tortuga verda nia durant tot l'any però prefereix fer-ho durant els mesos de juliol a desembre.
Les tortugues verdes migren a grans distàncies entre els seus llocs d'alimentació seleccionats i les platges on van néixer. Algunes tortugues verdes han nedat distàncies de fins a 2.600km per arribar als seus llocs de cria. Les tortugues madures tornaran usualment a la mateixa platja exacta on van néixer. Les tortugues femelles usualment s'aparellen cada dos a quatre anys. Els mascles, per contra, fan viatges a les zones d'aparellament cada any.<ref name="AuThreatenedSpecies">{{cite press release|title=Australian Threatened Species: Green turtle (''Chelonia mydas'')|publisher=Government of Australia|fecha=2006|url=http://www.environment.gov.au/biodiversity/threatened/publications/pubs/tsd06green-turtle.pdf|accessdate=15 de agosto de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070911072001/http://www.environment.gov.au/biodiversity/threatened/publications/pubs/tsd06green-turtle.pdf|fechaarchivo=11 de septiembre de 2007}}</ref> Com moltes espècies que són trobades a àmplies zones latitudinals, les èpoques d'aparellament varien entre les diferents poblacions. Per a gairebé totes les tortugues verdes al [[Carib]], l'època d'aparellament va de juny a setembre.<ref name="FWS2">{{cita web|título=Green Sea Turtle (''Chelonia mydas'')|obra=North Florida Field Office|editorial=United States Fish and Wildlife Service|fecha=29 de diciembre de 2005|url=http://www.fws.gov/northflorida/SeaTurtles/Turtle%20Factsheets/Green-Sea-Turtle.htm|fechaacceso=21 de febrero de 2007|fechaarchivo=24 de febrero de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070224123808/http://www.fws.gov/northflorida/SeaTurtles/Turtle%20Factsheets/green-sea-turtle.htm|deadurl=yes}}</ref> En els tròpics, les tortugues verdes nien al llarg de l'any, amb algunes subpoblacions en èpoques específiques de l'any. Al [[Pakistan]] la tortuga verda nia durant tot l'any però prefereix fer-ho durant els mesos de juliol a desembre.<ref name="Girondot1996">{{cita publicación|apellido=Girondot|nombre=Marc|enlaceautor=Marc Girondot|autor2=Jacques Fretey|título=Leatherback Turtles, Dermochelys coriacea, Nesting in French Guiana, 1978-1995|revista=Chelonian Conservation Biology|volumen=2|páginas=204–208|fecha=1996|url=http://www.ese.u-psud.fr/epc/conservation/Publi/texte/AE_CCB96.html|fechaacceso=14 de septiembre de 2007|publicación=|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110721023118/http://www.ese.u-psud.fr/epc/conservation/Publi/texte/AE_CCB96.html|fechaarchivo=21 de julio de 2011}}</ref><ref name="Butler1977">{{cita publicación|apellido=Butler|nombre=E.|enlaceautor=|coautores=A. Astola|título=A summer cruise in the Gulf of Oman|revista=Stray Feathers|volumen=5|número=|páginas=283–304|fecha=1877|url=|doi=|id=|fechaacceso=}}</ref>


Les tortugues verdes es reprodueixen de la forma usual en què ho fan les tortugues marines. Les tortugues femelles controlen l'aparellament, els mascles no poden forçar a les femelles a aparellar-se. Encara que no sembla oferir una major supervivència a la cries, unes poques poblacions de tortuga verda practiquen la [[poliàndria]] quan s'aparellen. Després d'aparellar-se a l'aigua, les femelles es desplacen fins a la platja sobre la línia de marea alta. En arribar a un lloc adequat d'implantació, la femella cava un clot a la sorra amb les seves aletes posteriors i diposita els ous. El nombre d'ous depèn de l'edat de la tortuga i difereix entre espècies, però en la tortuga verda oscil·la entre 100 i 200 ous. Després de dipositar els ous, la femella cobreix el niu amb sorra i torna al mar.
Les tortugues verdes es reprodueixen de la forma usual en què ho fan les tortugues marines. Les tortugues femelles controlen l'aparellament, els mascles no poden forçar a les femelles a aparellar-se. Encara que no sembla oferir una major supervivència a la cries, unes poques poblacions de tortuga verda practiquen la [[poliàndria]] quan s'aparellen.<ref name="Lee2004">{{cita publicación|apellido=Lee|nombre=Patricia L. M.|enlaceautor=Patricia Lee|coautores=Graeme C. Hays|título=Polyandry in a marine turtle: Females make the best of a bad job|revista=Proceedings of the National Academy of Science|volumen=101|número=17|páginas=6530–6535|fecha=<nowiki>27-4-2004]]</nowiki>|url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=404079#ref45|doi=10.1073/pnas.0307982101|fechaacceso=7 de septiembre de 2007|pmid=15096623}}</ref> Després d'aparellar-se a l'aigua, les femelles es desplacen fins a la platja sobre la línia de marea alta. En arribar a un lloc adequat d'implantació, la femella cava un clot a la sorra amb les seves aletes posteriors i diposita els ous. El nombre d'ous depèn de l'edat de la tortuga i difereix entre espècies, però en la tortuga verda oscil·la entre 100 i 200 ous. Després de dipositar els ous, la femella cobreix el niu amb sorra i torna al mar.<ref name="NGeo6">{{cita web|título=Green Sea Turtle (''Chelonia mydas'')|obra=National Geographic - Animals|editorial=National Geographic Society|fecha=29 de diciembre de 2005|url=http://www3.nationalgeographic.com/animals/reptiles/green-turtle.html|fechaacceso=21 de febrero de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070205055313/http://www3.nationalgeographic.com/animals/reptiles/green-turtle.html|fechaarchivo=5 de febrero de 2007}}</ref>


[[Fitxer:Baby Chelonia mydas 20060319.jpg|miniatura|esquerra|Cria de tortuga verda.]]
[[Fitxer:Baby Chelonia mydas 20060319.jpg|miniatura|esquerra|Cria de tortuga verda.]]


Després de 45 a 75 dies, els ous desclouen. Com succeeix amb altres tortugues marines, els ous de la tortuga verda es trenquen durant la nit i les noves tortuguetes es dirigeixen instintivament cap a la vora de l'aigua. Aquest és indubtablement el temps més perillós en la vida d'una tortuga, quan van rumb a l'aigua, doncs diversos depredadors com les gavines o els [[crancs]] atrapen moltes d'elles. Un percentatge significatiu de tortuguetes mai arriba a l'aigua. Com amb altres espècies de tortuga marina, poc se sap de les primeres etapes en la vida de les tortugues verdes. Després d'aquest viatge cap al mar, les tortugues passen de tres a cinc anys en l'oceà obert com a carnívores, per a després, conforme van entrant en l'edat adulta, es tornen a poc a poc més herbívores i freqüenten aigües menys profundes.
Després de 45 a 75 dies, els ous desclouen. Com succeeix amb altres tortugues marines, els ous de la tortuga verda es trenquen durant la nit i les noves tortuguetes es dirigeixen instintivament cap a la vora de l'aigua. Aquest és indubtablement el temps més perillós en la vida d'una tortuga, quan van rumb a l'aigua, doncs diversos depredadors com les gavines o els [[crancs]] atrapen moltes d'elles. Un percentatge significatiu de tortuguetes mai arriba a l'aigua. Com amb altres espècies de tortuga marina, poc se sap de les primeres etapes en la vida de les tortugues verdes.<ref name="FWS3">{{cita web|título=Green Sea Turtle (''Chelonia mydas'')|obra=North Florida Field Office|editorial=United States Fish and Wildlife Service|fecha=29 de diciembre de 2005|url=http://www.fws.gov/northflorida/SeaTurtles/Turtle%20Factsheets/Green-Sea-Turtle.htm|fechaacceso=21 de febrero de 2007|fechaarchivo=24 de febrero de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070224123808/http://www.fws.gov/northflorida/SeaTurtles/Turtle%20Factsheets/green-sea-turtle.htm|deadurl=yes}}</ref> Després d'aquest viatge cap al mar, les tortugues passen de tres a cinc anys en l'oceà obert com a carnívores, per a després, conforme van entrant en l'edat adulta, es tornen a poc a poc més herbívores i freqüenten aigües menys profundes.<ref name="Reich20073">{{cita publicación|apellido=Reich|nombre=Kimberly J.|enlaceautor=Kimberly Reich|coautores=Karen A. Bjorndal & Alan B. Bolten|título=The ‘lost years’ of green turtles: using stable isotopes to study cryptic lifestages|revista=Biology Letters|volumen=6|número=in press|páginas=712|fecha=18 de septiembre de 2007|url=http://www.journals.royalsoc.ac.uk/content/k1l8072271716750/|doi=10.1098/rsbl.2007.0394|fechaacceso=20 de septiembre de 2007|urlarchivo=https://archive.is/20121223122335/http://www.journals.royalsoc.ac.uk/content/k1l8072271716750/|fechaarchivo=23 de diciembre de 2012}}</ref> S'especula que triguen de 20 a 50 anys per assolir la maduresa. Se sap que les tortugues arriben a edats de fins a 80 anys.<ref name="NGeo8">{{cita web|título=Green Sea Turtle (''Chelonia mydas'')|obra=National Geographic - Animals|editorial=National Geographic Society|fecha=29 de diciembre de 2005|url=http://www3.nationalgeographic.com/animals/reptiles/green-turtle.html|fechaacceso=21 de febrero de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070205055313/http://www3.nationalgeographic.com/animals/reptiles/green-turtle.html|fechaarchivo=5 de febrero de 2007}}</ref>


== Història evolutiva ==
== Història evolutiva ==
La tortuga verda és membre de la [[Tribu (biologia)|tribu]] ''Chelonini''. En un estudi dut a terme el 1993, l'estatus del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''Chelonia'' pel que fa a altres tortugues marines va ser aclarit. ''Eretmochelys imbricata'' ([[tortuga carei]]) carnívora, ''Caretta caretta'' ([[tortuga careta]]) i ''Ledipochelys'' van ser confirmades en la tribu ''Carettini''. Es va descobrir que ''Chelonia'' herbívora era suficientment diferent per tenir el seu propi estatus.
La tortuga verda és membre de la [[Tribu (biologia)|tribu]] ''Chelonini''. En un estudi dut a terme el 1993, l'estatus del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''Chelonia'' pel que fa a altres tortugues marines va ser aclarit. ''Eretmochelys imbricata'' ([[tortuga carei]]) carnívora, ''Caretta caretta'' ([[tortuga careta]]) i ''Ledipochelys'' van ser confirmades en la tribu ''Carettini''. Es va descobrir que ''Chelonia'' herbívora era suficientment diferent per tenir el seu propi estatus.<ref name="MolecularPhylogeny">{{cita publicación|apellido=Bowen|nombre=Brian W.|enlaceautor=Brian W. Bowen|coautores=William S. Nelson and John C. Avise|título=A Molecular Phylogeny for Marine Turtles: Trait Mapping, Rate Assessment, and Conservation Relevance|revista=Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America|volumen=90|número=12|páginas=5574 – 5577|editorial=National Academy of Sciences|fecha=[[1993-06-15]]|url=|doi=|id=|fechaacceso=}}</ref>


== Conservació ==
== Conservació ==
Existeixen diverses amenaces per a la supervivència de l'espècie. Aquestes inclouen la caça de les tortugues per la seva carn, i el saqueig dels seus nius a la recerca dels ous.
Existeixen diverses amenaces per a la supervivència de l'espècie. Aquestes inclouen la caça de les tortugues per la seva carn, i el saqueig dels seus nius a la recerca dels ous.


Com a [[tortuga marina]] ''Chelonia mydas'' està enumerada a l'apèndix I del CITES des del 3 de maig de 2007. L'espècie va ser originalment llistada a l'Apèndix II el 1975. La família sencera va ser posada sota l'Apèndix I el 1977, amb l'excepció de la subpoblació australiana de ''C. mydas''. El 1981, totes les poblacions de l'espècie van ser posades a l'apèndix I. D'acord amb l'apèndix I del CITES, és il·legal importar, exportar, matar, capturar o pertorbar a les tortugues verdes.
Com a [[tortuga marina]] ''Chelonia mydas'' està enumerada a l'apèndix I del CITES des del 3 de maig de 2007. L'espècie va ser originalment llistada a l'Apèndix II el 1975. La família sencera va ser posada sota l'Apèndix I el 1977, amb l'excepció de la subpoblació australiana de ''C. mydas''. El 1981, totes les poblacions de l'espècie van ser posades a l'apèndix I. D'acord amb l'apèndix I del CITES, és il·legal importar, exportar, matar, capturar o pertorbar a les tortugues verdes.<ref name="CITES">{{cita web|autor=UNEP-WCMC|enlaceautor=UNEP-WCMC|título=Chelonia mydas|obra=UNEP-WCMC Species Database: CITES-Listed Species|editorial=United Nations Environment Programme - World Conservation Monitoring Centre|url=http://sea.unep-wcmc.org/isdb/CITES/Taxonomy/tax-species-result.cfm?displaylanguage=eng&Genus=Chelonia&Species=mydas&source=animals&Country=&tabname=all|id=A-301.003.002.002|fechaacceso=31 de agosto de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070929150449/http://sea.unep-wcmc.org/isdb/CITES/Taxonomy/tax-species-result.cfm?displaylanguage=eng&Genus=Chelonia&Species=mydas&source=animals&Country=&tabname=all|fechaarchivo=29 de septiembre de 2007}}</ref>

== Referències ==
<references />


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 20:18, 31 oct 2022

Infotaula d'ésser viuTortuga verda
Chelonia mydas Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Estat de conservació
En perill
UICN4615 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreTestudines
FamíliaCheloniidae
GènereChelonia
EspècieChelonia mydas Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimTestudo mydas Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Distribució de la tortuga verda (blau). Els cercles vermells són llocs importants de posta. Els cercles grocs representen ubicacions de posta de menor importància.

La tortuga verda (Chelonia mydas) és una tortuga marina de grans dimensions que pertany a la família Cheloniidae. L'espècie es distribueix pels mars tropicals i subtropicals al voltant del món, amb dues poblacions diferents en els oceans Atlàntic i Pacífic. Són verdes a causa del greix que tenen sota la seva closca.[1]

Com a espècie reconeguda en perill d'extinció per la UICN i pel CITES, Chelonia mydas es troba protegida d'explotació en gairebé tots els països del món. És il·legal capturar, danyar o matar tortugues d'aquest tipus. Addicionalment, alguns països han implementat diverses lleis per protegir les tortugues i els seus llocs d'implantació dins de la seva jurisdicció. No obstant això, la població de tortugues encara està en perill d'extinció a causa d'algunes pràctiques humanes. En alguns països, les tortugues són encara caçades per la seva carn i els seus ous són recol·lectats dels nius per ser menjats. La contaminació danya també indirectament a les poblacions de tortugues. Moltes tortugues queden atrapades a les xarxes de pesca i moren ofegades. Finalment, les tortugues perden el seu hàbitat a causa de l'expansió humana. Aquesta ha estat una important causa en la pèrdua dels llocs d'implantació de la tortuga verda.

Anatomia i morfologia

Una tortuga verda hawaiana immadura.

L'aparença d'una tortuga verda és la típica d'una tortuga marina. Chelonia mydas té un cos aplanat dorsoventralment, un cap amb coll curt, aletes amb forma de rem adaptades per la natació.

Escames còrnies del cap:
Frontoparietal
Frontal
Supraocular
Prefrontal
Postocular
Escalació de la closca i del plastró de C. mydas.

Anatòmicament, hi ha algunes característiques que distingeixen a la tortuga verda dels altres membres de la família. A diferència del seu parent proper, la tortuga carei, el musell de la tortuga verda és molt curt i el seu bec no té forma de ganxo. La beina callosa de la mandíbula superior de la tortuga posseeix una vora lleugerament denticulada, mentre que la seva mandíbula inferior té una denticulació més forta, serrada i definida. La superfície dorsal del cap de la tortuga té un sol parell d'escates frontals. La seva closca està composta de cinc escuts centrals flanquejats per quatre parells d'escuts laterals. A sota, la tortuga verda té quatre parells d'escuts marginals que cobreixen una àrea entre closca i la seva closca. Les tortugues verdes madures posseeixen extremitats frontals d'una sola arpa (la tortuga carei té dues arpes), encara que alguns espècimens joves posseeixen dues arpes.[2]

La closca de la tortuga verda és coneguda per tenir diversos patrons de colors que canvien a través del temps. Les cries, com altres tortugues marines, tenen closques predominantment negres, amb closques de colors clars. Les closques dels joves són de color cafè fosc o verd oliva, mentre que els de les tortugues adultes són de colors cafès, tacats o amb una varietat de raigs. A sota, la closca de la tortuga té una tonalitat de groc. Les extremitats de la tortuga verda tenen una tonalitat fosca delineada amb groc, i són usualment marcades amb una gran taca de cafè al centre de cada extremitat.[3][4]

Distribució

La distribució de les poblacions de tortuga verda s'estén pels oceans tropicals i subtropicals de tot el món. Hi ha dos grans subpoblacions de tortuga verda (C. mydas): la subpoblació de l'Atlàntic i la del Pacífic. Cada subpoblació és genèticament diferent, amb els seus propis territoris d'alimentació i implantació.[5]

Ecologia i cicle vital

Una tortuga verda nedant.

La tortuga verda és una de les espècies de tortugues marines més estudiades, i molt del que se sap de les tortugues marines en general prové dels estudis realitzats sobre la tortuga verda. L'ecologia de Chelonia mydas canvia dràsticament a través de cadascuna de les etapes de la seva vida. Per exemple, les tortuguetes acabades de néixer són organismes carnívors, pèlags, part del mini-nècton de l'oceà obert. En contrast, les tortugues joves immadures i les adultes són trobades freqüentment en pastures marines a prop de la costa, com els herbívors.

Hàbitat

Una tortuga verda nedant a Hawaii

Les tortugues verdes alternen tres diferents tipus d'hàbitat, depenent de les etapes de la seva vida. Les platges d'implantació són els llocs on tornen per pondre els seus ous. Les tortugues marines adultes passen la major part del seu temps en aigües costaneres poc profundes riques en pastura marina. Aquesta espècie en particular és reconeguda per ser molt selectiva pel que fa als llocs d'alimentació i aparellament, tant que generacions senceres poden migrar alternativament entre les mateixes àrees d'implantació i aparellament.[6]

Després de néixer, se sap que durant els primers cinc anys de la seva vida, les tortugues passen la major part del seu temps en zones de convergència en l'oceà obert.[7][8] Aquestes tortugues joves són molt poc vistes, perquè neden en aigües profundes.[9]

Alimentació i ecologia tròfica

Com animals grans i ben protegits, les tortugues verdes adultes tenen pocs enemics i depredadors. Només els éssers humans i els taurons grans s'alimenten amb les tortugues verdes adultes. Específicament els taurons tigre són depredadors de les tortugues verdes a les aigües de Hawaii.[10] Les tortugues verdes adultes són obligatòriament herbívores.[11] S'alimenten gairebé exclusivament de diverses espècies de pastura marina i macroalgues.[12] Mentre que les tortugues adultes són completament herbívores, les joves subsisteixen d'una quantitat d'invertebrats marins.[13] Les preses predilectes són els Cnidaria i crustacis petits. La ingesta de material vegetal creix proporcionalment amb l'edat, fins que com a adultes són exclusivament herbívores.[14][15] Encara que s'ha al·legat que les tortugues verdes no s'alimenten mentre estan a les seves àrees respectives d'implantació, s'ha descobert que les tortugues prenyades sí que s'alimenten a les aigües que ronden aquests llocs.[16]

Reproducció

Una tortuga verda femella desovant a la platja.

A diferència de moltes tortugues marines, les quals passen gran part de la seva vida adulta a l'oceà, les tortugues verdes del Pacífic poden anar a platges aïllades durant el dia per prendre el sol.[17]

Les tortugues verdes migren a grans distàncies entre els seus llocs d'alimentació seleccionats i les platges on van néixer. Algunes tortugues verdes han nedat distàncies de fins a 2.600km per arribar als seus llocs de cria. Les tortugues madures tornaran usualment a la mateixa platja exacta on van néixer. Les tortugues femelles usualment s'aparellen cada dos a quatre anys. Els mascles, per contra, fan viatges a les zones d'aparellament cada any.[18] Com moltes espècies que són trobades a àmplies zones latitudinals, les èpoques d'aparellament varien entre les diferents poblacions. Per a gairebé totes les tortugues verdes al Carib, l'època d'aparellament va de juny a setembre.[19] En els tròpics, les tortugues verdes nien al llarg de l'any, amb algunes subpoblacions en èpoques específiques de l'any. Al Pakistan la tortuga verda nia durant tot l'any però prefereix fer-ho durant els mesos de juliol a desembre.[20][21]

Les tortugues verdes es reprodueixen de la forma usual en què ho fan les tortugues marines. Les tortugues femelles controlen l'aparellament, els mascles no poden forçar a les femelles a aparellar-se. Encara que no sembla oferir una major supervivència a la cries, unes poques poblacions de tortuga verda practiquen la poliàndria quan s'aparellen.[22] Després d'aparellar-se a l'aigua, les femelles es desplacen fins a la platja sobre la línia de marea alta. En arribar a un lloc adequat d'implantació, la femella cava un clot a la sorra amb les seves aletes posteriors i diposita els ous. El nombre d'ous depèn de l'edat de la tortuga i difereix entre espècies, però en la tortuga verda oscil·la entre 100 i 200 ous. Després de dipositar els ous, la femella cobreix el niu amb sorra i torna al mar.[23]

Cria de tortuga verda.

Després de 45 a 75 dies, els ous desclouen. Com succeeix amb altres tortugues marines, els ous de la tortuga verda es trenquen durant la nit i les noves tortuguetes es dirigeixen instintivament cap a la vora de l'aigua. Aquest és indubtablement el temps més perillós en la vida d'una tortuga, quan van rumb a l'aigua, doncs diversos depredadors com les gavines o els crancs atrapen moltes d'elles. Un percentatge significatiu de tortuguetes mai arriba a l'aigua. Com amb altres espècies de tortuga marina, poc se sap de les primeres etapes en la vida de les tortugues verdes.[24] Després d'aquest viatge cap al mar, les tortugues passen de tres a cinc anys en l'oceà obert com a carnívores, per a després, conforme van entrant en l'edat adulta, es tornen a poc a poc més herbívores i freqüenten aigües menys profundes.[25] S'especula que triguen de 20 a 50 anys per assolir la maduresa. Se sap que les tortugues arriben a edats de fins a 80 anys.[26]

Història evolutiva

La tortuga verda és membre de la tribu Chelonini. En un estudi dut a terme el 1993, l'estatus del gènere Chelonia pel que fa a altres tortugues marines va ser aclarit. Eretmochelys imbricata (tortuga carei) carnívora, Caretta caretta (tortuga careta) i Ledipochelys van ser confirmades en la tribu Carettini. Es va descobrir que Chelonia herbívora era suficientment diferent per tenir el seu propi estatus.[27]

Conservació

Existeixen diverses amenaces per a la supervivència de l'espècie. Aquestes inclouen la caça de les tortugues per la seva carn, i el saqueig dels seus nius a la recerca dels ous.

Com a tortuga marina Chelonia mydas està enumerada a l'apèndix I del CITES des del 3 de maig de 2007. L'espècie va ser originalment llistada a l'Apèndix II el 1975. La família sencera va ser posada sota l'Apèndix I el 1977, amb l'excepció de la subpoblació australiana de C. mydas. El 1981, totes les poblacions de l'espècie van ser posades a l'apèndix I. D'acord amb l'apèndix I del CITES, és il·legal importar, exportar, matar, capturar o pertorbar a les tortugues verdes.[28]

Referències

  1. ↑ «¿Por qué se le llama “tortuga verde” a Chelonia mydas?».
  2. ↑ «Green Sea Turtle», 21-05-2007. Arxivat de l'original el 15 de septiembre de 2007. [Consulta: 2 setembre 2007].
  3. ↑ «Green Sea Turtle (Chelonia mydas)». National Geographic - Animals, 29 diciembre 2005. Arxivat de l'original el 5 de febrero de 2007. [Consulta: 21 febrer 2007].
  4. ↑ Boulenger, G. A.. The Fauna of British India, including Ceylon and Burma. Reptilia and Batrachia.. Londres: Taylor & Francis, p. 541 pp.. 
  5. ↑ «Green Sea Turtle (Chelonia mydas)». National Geographic - Animals, 29 diciembre 2005. Arxivat de l'original el 5 de febrero de 2007. [Consulta: 21 febrer 2007].
  6. ↑ «Green Sea Turtle (Chelonia mydas)». North Florida Field Office, 29 diciembre 2005. Arxivat de l'original el 24 de febrero de 2007. [Consulta: 21 febrer 2007].
  7. ↑ «Green Sea Turtle - Chelonia mydas japonica». Turtles of Pakistan, 2003. Arxivat de l'original el 4 de agosto de 2020. [Consulta: 21 febrer 2007].
  8. ↑ «Green Turtle (Chelonia mydas)». Fisheries: Office of Protected Resources, 2007. [Consulta: 2 setembre 2007].
  9. ↑ Reich, Kimberly J.; Karen A. Bjorndal & Alan B. Bolten «The ‘lost years’ of green turtles: using stable isotopes to study cryptic lifestages». Biology Letters, 6, in press, 18-09-2007, pàg. 712. 10.1098/rsbl.2007.0394 [Consulta: 20 setembre 2007].
  10. ↑ «Hawaiian Green Sea Turtle», 5-9-2002]. Arxivat de l'original el 15 de septiembre de 2007. [Consulta: 2 setembre 2007].
  11. ↑ «Green Sea Turtle (Chelonia mydas)». National Geographic - Animals, 29 diciembre 2005. Arxivat de l'original el 5 de febrero de 2007. [Consulta: 21 febrer 2007].
  12. ↑ «Green Sea Turtle - Chelonia mydas japonica». Turtles of Pakistan, 2003. Arxivat de l'original el 4 de agosto de 2020. [Consulta: 21 febrer 2007].
  13. ↑ Reich, Kimberly J.; Karen A. Bjorndal & Alan B. Bolten «The ‘lost years’ of green turtles: using stable isotopes to study cryptic lifestages». Biology Letters, 6, in press, 18-09-2007, pàg. 712. 10.1098/rsbl.2007.0394 [Consulta: 20 setembre 2007].
  14. ↑ «Green Sea Turtle (Chelonia mydas)». National Geographic - Animals, 29 diciembre 2005. Arxivat de l'original el 5 de febrero de 2007. [Consulta: 21 febrer 2007].
  15. ↑ «green turtle». Marine Turtles, 2007. Arxivat de l'original el 22 de agosto de 2007. [Consulta: 30 agost 2007].
  16. ↑ Tucker, Anton D.; Mark A. Read «Frequency of Foraging by Gravid Green Turtles (Chelonia mydas) at Raine Island, Great Barrier Reef». Journal of Herpetology, 35, 3, septiembre 2001, pàg. 500–503 pp.. 10.2307/1565970.
  17. ↑ «Green Sea Turtle (Chelonia mydas)». National Geographic - Animals, 29 diciembre 2005. Arxivat de l'original el 5 de febrero de 2007. [Consulta: 21 febrer 2007].
  18. ↑ Government of Australia. "Australian Threatened Species: Green turtle (Chelonia mydas)". Nota de premsa. Consulta: 15 de agosto de 2007.
  19. ↑ «Green Sea Turtle (Chelonia mydas)». North Florida Field Office, 29 diciembre 2005. Arxivat de l'original el 24 de febrero de 2007. [Consulta: 21 febrer 2007].
  20. ↑ Girondot, Marc «Leatherback Turtles, Dermochelys coriacea, Nesting in French Guiana, 1978-1995». Chelonian Conservation Biology, 2, 1996, pàg. 204–208 [Consulta: 14 setembre 2007].
  21. ↑ Butler, E.; A. Astola «A summer cruise in the Gulf of Oman». Stray Feathers, 5, 1877, pàg. 283–304.
  22. ↑ Lee, Patricia L. M.; Graeme C. Hays «Polyandry in a marine turtle: Females make the best of a bad job». Proceedings of the National Academy of Science, 101, 17, 27-4-2004]], pàg. 6530–6535. 10.1073/pnas.030798210115096623 [Consulta: 7 setembre 2007].
  23. ↑ «Green Sea Turtle (Chelonia mydas)». National Geographic - Animals, 29 diciembre 2005. Arxivat de l'original el 5 de febrero de 2007. [Consulta: 21 febrer 2007].
  24. ↑ «Green Sea Turtle (Chelonia mydas)». North Florida Field Office, 29 diciembre 2005. Arxivat de l'original el 24 de febrero de 2007. [Consulta: 21 febrer 2007].
  25. ↑ Reich, Kimberly J.; Karen A. Bjorndal & Alan B. Bolten «The ‘lost years’ of green turtles: using stable isotopes to study cryptic lifestages». Biology Letters, 6, in press, 18-09-2007, pàg. 712. 10.1098/rsbl.2007.0394 [Consulta: 20 setembre 2007].
  26. ↑ «Green Sea Turtle (Chelonia mydas)». National Geographic - Animals, 29 diciembre 2005. Arxivat de l'original el 5 de febrero de 2007. [Consulta: 21 febrer 2007].
  27. ↑ Bowen, Brian W.; William S. Nelson and John C. Avise «A Molecular Phylogeny for Marine Turtles: Trait Mapping, Rate Assessment, and Conservation Relevance». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 90, 12, 15-06-1993, pàg. 5574 – 5577.
  28. ↑ UNEP-WCMC. «Chelonia mydas». UNEP-WCMC Species Database: CITES-Listed Species. Arxivat de l'original el 29 de septiembre de 2007. [Consulta: 31 agost 2007].

Vegeu també

Bibliografia

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tortuga_verda&oldid=30862670»