Cometa de Halley: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Els 10000
Línia 20: Línia 20:
[[Fitxer:Comet Halley close up-cropped.jpg|miniatura|Cometa Halley fotografiat per la sonda ''[[Giotto (sonda)|Giotto]]'' el 1986]]
[[Fitxer:Comet Halley close up-cropped.jpg|miniatura|Cometa Halley fotografiat per la sonda ''[[Giotto (sonda)|Giotto]]'' el 1986]]
Les missions ''[[Giotto (sonda)|Giotto]]'' i ''[[Programa Vega|Vega]]'' van oferir als científics planetaris la seva primera visió de la superfície i l'estructura del cometa Halley. Com tots els cometes, a mesura que Halley s'acosta al Sol, els seus compostos volàtils (els que tenen punts d'ebullició baixos, com l'aigua, el monòxid de carboni, el diòxid de carboni i altres gels) comencen a [[sublimació|sublimar-se]] des de la superfície del seu nucli. Això fa que el cometa desenvolupi un coma, o atmosfera, de fins a 100.000 km de diàmetre.<ref>{{ref-publicació |data=1986 |títol=What Have We Learned About Halley's Comet? |publicació=Astronomical Society of the Pacific |exemplar=6|data=1986 |llengua=anglès |url=http://www.astrosociety.org/education/publications/tnl/06/06.html |access-date=16 desembre 2008}}</ref> L'evaporació d'aquest gel brut allibera partícules de pols, que viatgen amb el gas lluny del nucli. Les molècules de gas en coma absorbeixen la llum solar i després la tornen a irradiar a diferents longituds d'ona, un fenomen conegut com a fluorescència, mentre que les partícules de pols dispersen la [[llum solar]]. Tots dos processos són els responsables de fer visible el coma. Com que una fracció de les molècules de gas en el coma són ionitzades per la radiació solar ultraviolada,<ref>{{ref-web|títol=Comets, awesome celestial objects |nom=Marc |cognom=Delehanty |obra=AstronomyToday |access-date=15 marçh 2007 |url=https://web.archive.org/web/20110904031752/http://www.astronomytoday.com/astronomy/comets.html}}</ref> la pressió del [[vent solar]], un corrent de partícules carregades emeses pel [[Sol]], treu els ions del coma cap a una llarga cua, que pot estendre's més de 100 milions de quilòmetres a l'espai.<ref>{{ref-llibre|títol=Comet Science |nom1=Jacques |cognom1=Crovisier |nom2=Thérèse |cognom2=Encrenaz |data=2000 |editorial=Cambridge University Press |isbn=978-0-521-64591-1 |llengua=anglès }}</ref> Els canvis en el flux del vent solar poden provocar esdeveniments de desconnexió, en els quals la cua es trenca completament del nucli.
Les missions ''[[Giotto (sonda)|Giotto]]'' i ''[[Programa Vega|Vega]]'' van oferir als científics planetaris la seva primera visió de la superfície i l'estructura del cometa Halley. Com tots els cometes, a mesura que Halley s'acosta al Sol, els seus compostos volàtils (els que tenen punts d'ebullició baixos, com l'aigua, el monòxid de carboni, el diòxid de carboni i altres gels) comencen a [[sublimació|sublimar-se]] des de la superfície del seu nucli. Això fa que el cometa desenvolupi un coma, o atmosfera, de fins a 100.000 km de diàmetre.<ref>{{ref-publicació |data=1986 |títol=What Have We Learned About Halley's Comet? |publicació=Astronomical Society of the Pacific |exemplar=6|data=1986 |llengua=anglès |url=http://www.astrosociety.org/education/publications/tnl/06/06.html |access-date=16 desembre 2008}}</ref> L'evaporació d'aquest gel brut allibera partícules de pols, que viatgen amb el gas lluny del nucli. Les molècules de gas en coma absorbeixen la llum solar i després la tornen a irradiar a diferents longituds d'ona, un fenomen conegut com a fluorescència, mentre que les partícules de pols dispersen la [[llum solar]]. Tots dos processos són els responsables de fer visible el coma. Com que una fracció de les molècules de gas en el coma són ionitzades per la radiació solar ultraviolada,<ref>{{ref-web|títol=Comets, awesome celestial objects |nom=Marc |cognom=Delehanty |obra=AstronomyToday |access-date=15 marçh 2007 |url=https://web.archive.org/web/20110904031752/http://www.astronomytoday.com/astronomy/comets.html}}</ref> la pressió del [[vent solar]], un corrent de partícules carregades emeses pel [[Sol]], treu els ions del coma cap a una llarga cua, que pot estendre's més de 100 milions de quilòmetres a l'espai.<ref>{{ref-llibre|títol=Comet Science |nom1=Jacques |cognom1=Crovisier |nom2=Thérèse |cognom2=Encrenaz |data=2000 |editorial=Cambridge University Press |isbn=978-0-521-64591-1 |llengua=anglès }}</ref> Els canvis en el flux del vent solar poden provocar esdeveniments de desconnexió, en els quals la cua es trenca completament del nucli.

Malgrat la gran mida del seu coma, el nucli de Halley és relativament petit: amb prou feines 15 quilòmetres de llarg, 8 quilòmetres d'amplada i potser 8 quilòmetres. La seva forma s'assembla vagament a la d'un closca de cacauet. La seva massa és relativament baixa (aproximadament 2,2 × 1014 kg) i la seva densitat mitjana és d'uns 0,6 grams per centímetre cúbic,<ref>{{Cite journal |title=Halley, comet's mass loss and age |first1=Giordano |last1=Cevolani |first2=Giuseppe |last2=Bortolotti |first3=Anton |last3=Hajduk |date=1987 |publisher=Società Italiana di Fisica [Italian Physical Society] |journal=Il Nuovo Cimento C |volume=10 |issue=5 |pages=587–591 |doi=10.1007/BF02507255 |bibcode=1987NCimC..10..587C |s2cid=120603847 }}</ref> cosa que indica que està fet d'un gran nombre de peces petites, unides molt soltament, formant una estructura coneguda com a pila de runes. Les observacions a terra de la brillantor del coma van suggerir que el període de rotació de Halley era d'uns 7,4 dies. Les imatges preses per les diferents naus espacials, juntament amb les observacions dels jets i la closca, suggereixen un període de 52 hores. Donada la forma irregular del nucli, és probable que la rotació de Halley sigui complexa. Encara que només el 25% de la superfície de Halley es va fotografiar amb detall durant les missions de sobrevol, les imatges van revelar una topografia extremadament variada, amb turons, muntanyes, crestes, depressions i almenys un cràter.<ref>{{Cite book |title=Comets II |chapter-url=http://www.lpi.usra.edu/books/CometsII/7017.pdf |editor-first1=Michel |editor-last1=Festou |editor-first2=Horst Uwe |editor-last2=Keller |editor-first3=Harold A. |editor-last3=Weaver |editor-link3=Hal A. Weaver |chapter=In Situ Observations of Cometary Nuclei |first1=Horst Uwe |last1=Keller |first2=Daniel |last2=Britt |first3=Bonnie J. |last3=Buratti |first4=Nicolas |last4=Thomas |pages=211–222 |date=2005 |isbn=978-0-8165-2450-1 |publisher=University of Arizona Press }}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 23:37, 17 gen 2023

Infotaula objecte astronòmicCometa de Halley 
Designació provisional1P/1982 U1, 1982i, 1P/1909 R1, 1909c, 1P/1835 P1, 1835 III, 1P/1758 Y1, 1759 I, 1P/1682 Q1, 1682, 1P/1607 S1, 1607, 1P/1531 P1, 1531, 1P/1456 K1, 1456, 1P/1378 S1, 1378, 1P/1301 R1, 1301, 1P/1222 R1, 1222, 1P/1145 G1, 1145, 1P/1066 G1, 1066, 1P/989 N1, 989, 1P/912 J1, 912, 1P/837 F1, 837, 1P/760 K1, 760, 1P/684 R1, 684, 1P/607 H1, 607, 1P/530 Q1, 530, 1P/451 L1, 451, 1P/374 E1, 374, 1P/295 J1, 295, 1P/218 H1, 218, 1P/141 F1, 141, 1P/66 B1, 66, 1P/-11 Q1, -11, 1P/-86 Q1, -86, 1P/-163 U1, -163, 1P/-239 K1, -239, 1986 III, 1910 II Modifica el valor a Wikidata
Tipuscometa de tipus Halley, cometa periòdic i objecte proper a la Terra Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment466 aC[1], 240 aC, 25 desembre 1758[2] i 164 aC Modifica el valor a Wikidata
EpònimEdmond Halley[3] Modifica el valor a Wikidata
Cos pareSol Modifica el valor a Wikidata
Època2449400.5 (17 de febrer de 1994)
Dades orbitals
 Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside35,08231 ua[4]
35,28092 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Periàpside0,58598 ua
(arg (ω): 111,33249)[4]
0,57472 ua
(arg (ω): 111,33249)[2] Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a17,8341 ua[4] i 17,92782 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,96714[4]
0,96794[2] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P75,32 a[4] i 27.726,15 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M38,38426 °[4]
274,14049 °[5] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i162,26269 °[4]
162,18787 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω58,42008 °[4] i 59,11448 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre11 km[6] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta5,5[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa220 Tg[7] Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana850 kg/m³[8] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,04 (albedo geomètrica)[9] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL1000036 Modifica el valor a Wikidata

El cometa Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys. És un dels més ben coneguts i més brillants dels cometes de període curt del cinturó de Kuiper.

Representació del cometa Halley a l'escena XXXII del Tapís de Bayeux.[10] La inscripció en llatí diu: Isti mirant stella

Els astrònoms d'arreu del món han observat i registrat els retorns periòdics de Halley al Sistema Solar interior des que almenys l'any 240 aC ho feren uns astrònoms xinesos,[11] però no va ser fins al 1705 per l'astrònom anglès Edmond Halley en la seva Synopsis of the Astronomy of Comets, que seguint la teoria de la gravitació d'Isaac Newton havia intentat calcular per primera vegada l'òrbita d'un cometa el 1682, anunciant que el cometa vist en 1531 era el mateix que el de 1607, anunciant que tornaria a passar en 1758, i com a resultat d'aquest descobriment, el cometa rep el nom d'Halley.[12] El 1456, el Papa valencià Calixt III segons Bartolome Platina davant la coincidència del pas del cometa amb una avançada dels turcs que van envair els Balcans, va ordenar que es realitzessin pregàries especials, ja que considerava que el cometa era expressió de la ira divina, tanmateix els registres oficials no recullen aquests fets esmentats per Platina.[cal citació] El 1910 la seva aproximació a la Terra va comportar que la seva cua fregués amb capes superiors de l'atmosfera terrestre.

Òrbita i origen

El període orbital de Halley ha variat entre 74 i 79 anys des de 240 aC. La seva òrbita al voltant del Sol és altament el·líptica, amb una excentricitat orbital de 0,967 (amb 0 és un cercle i 1 és una trajectòria parabòlica). El periheli, el punt de l'òrbita del cometa quan està més a prop del Sol, és de 0,59 au (88 milions km). Es troba entre les òrbites de Mercuri i Venus. El seu afeli, o la distància més allunyada del Sol, és de 35 au (5.200 milions km) (aproximadament la distància de Plutó). Inusual per a un objecte del Sistema Solar, l'òrbita de Halley és retrògrada; orbita al voltant del Sol en la direcció oposada als planetes, o, en el sentit de les agulles del rellotge des de dalt del pol nord del Sol. L'òrbita està inclinada 18° respecte de l'eclíptica, amb gran part d'ella al sud de l'eclíptica. (Com que és retrògrada, la veritable inclinació és de 162°) A causa de l'òrbita retrògrada, té una de les velocitats més altes respecte a la Terra de qualsevol objecte del Sistema Solar. El pas de 1910 tenia una velocitat relativa de 70,56 km/s. S'associa amb la pluja de meteors dels Oriònids a finals d'octubre,[13] i les observacions realitzades al voltant del moment de l'aparició d'Halley el 1986 van suggerir que el cometa també podria pertorbar els Η-Aquàrids, encara que podria no ser el seu origen.[14]

Halley es classifica com un cometa periòdic o de període curt; un amb una òrbita que duri 200 anys o menys en contrast amb els cometes de llarg període, les òrbites dels quals duren milers d'anys. Els cometes periòdics tenen una inclinació mitjana cap a l'eclíptica de només deu graus, i un període orbital de només 6,5 anys, de manera que l'òrbita de Halley és atípica.[15] La majoria dels cometes de període curt (amb períodes orbitals inferiors a 20 anys i inclinacions de 20 a 30 graus o menys) s'anomenen cometes de la família de Júpiter. Els que s'assemblen a Halley, amb períodes orbitals d'entre 20 i 200 anys i inclinacions que s'estenen de zero a més de 90 graus, s'anomenen cometes de tipus Halley.[16] En 2015, només s'havien observat 75 cometes de tipus Halley, en comparació amb 511 cometes de la família Júpiter identificats.[17]

Les òrbites dels cometes de tipus Halley suggereixen que originalment eren cometes de llarg període amb òrbites pertorbades per la gravetat dels planetes gegants i dirigides cap al Sistema Solar interior. Si Halley va ser una vegada un cometa de llarg període, és probable que s'originés al Núvol d'Oort, mentre que generalment es creu que els cometes de la família de Júpiter s'originen al cinturó de Kuiper. Un altre punt d'origen per als cometes de tipus Halley es va proposar l'any 2008, quan es va descobrir un objecte transneptunià amb una òrbita retrògrada semblant a la de Halley, 2008 KV42, l'òrbita del qual la porta des de fora de la d'Urà fins al doble de la distància de Plutó, que pot ser un membre d'una nova població de petits cossos del sistema solar que serveix com a font de cometes de tipus Halley.[18]

Halley ha estat probablement en la seva òrbita actual durant 16.000–200.000 anys, encara que no és possible integrar numèricament la seva òrbita durant més d'unes quantes desenes d'aparicions, i les aproximacions properes abans del 837 dC només es poden verificar a partir d'observacions registrades.[19] Els efectes no gravitatoris poden ser crucials; a mesura que Halley s'apropa al Sol, expulsa de la seva superfície jets de gas sublimant, que el treuen de la seva trajectòria orbital molt lleugerament. Aquests canvis orbitals causen retards en el seu periheli de quatre dies de mitjana.

El 1989, Boris Chirikov i Vitold Vecheslavov van realitzar una anàlisi de 46 aparicions del cometa Halley extretes de registres històrics i simulacions per ordinador. Aquests estudis van demostrar que la seva dinàmica era caòtica i impredictible a llargues escales de temps.[20] La vida útil prevista de Halley podria arribar a ser de 10 milions d'anys. Aquests estudis també van demostrar que moltes propietats físiques de la dinàmica del cometa d'Halley es poden descriure aproximadament mitjançant un simple mapa simplèctic, conegut com el mapa de Kepler.[21] Un treball més recent suggereix que Halley s'evaporarà, o es dividirà en dos, en les properes desenes de milers d'anys, o serà expulsat del Sistema Solar en uns quants centenars de milers d'anys.[22] Les observacions de D. W. Hughes suggereixen que la massa del nucli de Halley s'ha reduït entre un 80 i un 90% durant les últimes 2.000 a 3.000 revolucions.[23]

Estructura i composició

Cometa Halley fotografiat per la sonda Giotto el 1986

Les missions Giotto i Vega van oferir als científics planetaris la seva primera visió de la superfície i l'estructura del cometa Halley. Com tots els cometes, a mesura que Halley s'acosta al Sol, els seus compostos volàtils (els que tenen punts d'ebullició baixos, com l'aigua, el monòxid de carboni, el diòxid de carboni i altres gels) comencen a sublimar-se des de la superfície del seu nucli. Això fa que el cometa desenvolupi un coma, o atmosfera, de fins a 100.000 km de diàmetre.[24] L'evaporació d'aquest gel brut allibera partícules de pols, que viatgen amb el gas lluny del nucli. Les molècules de gas en coma absorbeixen la llum solar i després la tornen a irradiar a diferents longituds d'ona, un fenomen conegut com a fluorescència, mentre que les partícules de pols dispersen la llum solar. Tots dos processos són els responsables de fer visible el coma. Com que una fracció de les molècules de gas en el coma són ionitzades per la radiació solar ultraviolada,[25] la pressió del vent solar, un corrent de partícules carregades emeses pel Sol, treu els ions del coma cap a una llarga cua, que pot estendre's més de 100 milions de quilòmetres a l'espai.[26] Els canvis en el flux del vent solar poden provocar esdeveniments de desconnexió, en els quals la cua es trenca completament del nucli.

Malgrat la gran mida del seu coma, el nucli de Halley és relativament petit: amb prou feines 15 quilòmetres de llarg, 8 quilòmetres d'amplada i potser 8 quilòmetres. La seva forma s'assembla vagament a la d'un closca de cacauet. La seva massa és relativament baixa (aproximadament 2,2 × 1014 kg) i la seva densitat mitjana és d'uns 0,6 grams per centímetre cúbic,[27] cosa que indica que està fet d'un gran nombre de peces petites, unides molt soltament, formant una estructura coneguda com a pila de runes. Les observacions a terra de la brillantor del coma van suggerir que el període de rotació de Halley era d'uns 7,4 dies. Les imatges preses per les diferents naus espacials, juntament amb les observacions dels jets i la closca, suggereixen un període de 52 hores. Donada la forma irregular del nucli, és probable que la rotació de Halley sigui complexa. Encara que només el 25% de la superfície de Halley es va fotografiar amb detall durant les missions de sobrevol, les imatges van revelar una topografia extremadament variada, amb turons, muntanyes, crestes, depressions i almenys un cràter.[28]

Referències

  1. ↑ URL de la referència: https://bbc.com/news/science-environment-11255168.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 12 novembre 2023].
  3. ↑ Afirmat a: A Short History of Astronomy. Autor: Arthur Berry. Editorial: John Murray. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès britànic. Data de publicació: 1898.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/tools/sbdb_lookup.html#/?des=1P.
  5. ↑ «JPL Small-Body Database». [Consulta: 5 gener 2024].
  6. ↑ Afirmat a: The Sizes, Shapes, Albedos, and Colors of Cometary Nuclei. Autor: Philippe Lamy. Pàgina: 223-264. DOI: 10.2307/J.CTV1V7ZDQ5.22. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2004.
  7. ↑ URL de la referència: http://www.springerlink.com/content/0r3801302547v3x8/.
  8. ↑ Hans Rickman «Gas flow and dust acceleration in a cometary Knudsen layer» (en anglès). Planetary and Space Science, 8-9, agost 1999, pàg. 935-949. DOI: 10.1016/S0032-0633(99)00008-2.
  9. ↑ Humberto Campins «Observational constraints on surface characteristics of comet nuclei» (en anglès). Earth, Moon, and Planets, 2002, pàg. 117–134.
  10. ↑ Kwok, Sun. Our Place in the Universe - II: The Scientific Approach to Discovery (en anglès). Springer Nature, 2021, p. 61. ISBN 9783030802608. 
  11. ↑ Powell, Jonathan. Cosmic Debris: What It Is and What We Can Do About It (en anglès). Springer, 2017, p. 51. ISBN 978-3-319-51016-3. 
  12. ↑ Jenniskens, Peter. Meteor Showers and their Parent Comets (en anglès). Cambridge University Press, 2006, p. 14. ISBN 9781316347829. 
  13. ↑ «Meteor Streams» (en anglès). Jet Propulsion Laboratory.
  14. ↑ Mitra, Umasankar «An Investigation Into the Association Between Eta-Aquarid Meteor Shower and Halley's Comet» (en anglès). Bulletin of the Astronomical Society of India, 15, 1987, pàg. 23. Bibcode: 1987BASI...15...23M.
  15. ↑ Hughes, David W.; etal «The History of Halley's Comet» (en anglès). Philosophical Transactions of the Royal Society A, 323, 1572, 1987, pàg. 349–367. Bibcode: 1987RSPTA.323..349H. DOI: 10.1098/rsta.1987.0091. JSTOR: 37959.
  16. ↑ Jewitt, David C. «From Kuiper Belt Object to Cometary Nucleus: The Missing Ultrared Matter». The Astronomical Journal, 123, 2, 2002, pàg. 1039–49. Bibcode: 2002AJ....123.1039J. DOI: 10.1086/338692.
  17. ↑ Fernández, Yanga R. «List of Jupiter-Family and Halley-Family Comets» (en anglès). University of Central Florida: Physics, 28-07-2015.
  18. ↑ Gladman, Brett J. «Discovery of the first retrograde transneptunian object». The Astrophysical Journal, vol. 697, 2, 2009, pàg. L91–L94. Bibcode: 2009ApJ...697L..91G. DOI: 10.1088/0004-637X/697/2/L91.
  19. ↑ Olsson-Steel, Duncan I. «The dynamical lifetime of comet P/Halley». Astronomy and Astrophysics, vol. 187, 1–2, 1987, pàg. 909–912. Bibcode: 1987A&A...187..909O.
  20. ↑ Chirikov, Boris V.; Vecheslavov, Vitold V. «Chaotic dynamics of comet Halley». Astronomy and Astrophysics, vol. 221, 1, 1989, pàg. 146–154. Bibcode: 1989A&A...221..146C.
  21. ↑ Lages, José; Shepelyansky, Dima L.; Shevchenko, Ivan I. «Kepler map». Scholarpedia, vol. 13, 2, 2018, pàg. 33238. Bibcode: 2018SchpJ..1333238L. DOI: 10.4249/scholarpedia.33238.
  22. ↑ Williams, Matt. «WHAT IS HALLEY'S COMET?». Universe today, 12-06-2015.
  23. ↑ Keller, Horst Uwe; Britt, Daniel; Buratti, Bonnie J. [et al.].. «In Situ Observations of Cometary Nuclei». A: Comets II. University of Arizona Press, 2005, p. 211–222. ISBN 978-0-8165-2450-1. 
  24. ↑ «What Have We Learned About Halley's Comet?» (en anglès). Astronomical Society of the Pacific, 6, 1986.
  25. ↑ Delehanty, Marc. «Comets, awesome celestial objects». AstronomyToday.
  26. ↑ Crovisier, Jacques; Encrenaz, Thérèse. Comet Science (en anglès). Cambridge University Press, 2000. ISBN 978-0-521-64591-1. 
  27. ↑ Cevolani, Giordano; Bortolotti, Giuseppe; Hajduk, Anton «Halley, comet's mass loss and age». Il Nuovo Cimento C. Società Italiana di Fisica [Italian Physical Society], vol. 10, 5, 1987, pàg. 587–591. Bibcode: 1987NCimC..10..587C. DOI: 10.1007/BF02507255.
  28. ↑ Keller, Horst Uwe; Britt, Daniel; Buratti, Bonnie J. [et al.].. «In Situ Observations of Cometary Nuclei». A: Comets II. University of Arizona Press, 2005, p. 211–222. ISBN 978-0-8165-2450-1. 

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cometa de Halley
L'òrbita del cometa Halley
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cometa_de_Halley&oldid=31203843»