Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació Etiquetes: editor de codi 2017 Disambiguation links |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula esdeveniment}} |
{{Infotaula esdeveniment}} |
||
⚫ | El '''Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme''' és una jornada de commemoració per retre homenatge a les víctimes d'atrocitats comeses per actes de [[terrorisme]]. Fon establert el [[11 de març|25 de març]] de [[2005]], amb pocs dies de diferència i específicament amb motiu de l'[[Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004|atemptat de Madrid de 2004]].{{sfn|Jimena Quesada|2006|p=255}}<ref>{{Ref-web|url=https://www.ccma.cat/324/el-parlament-europeu-declara-l11-m-dia-europeu-de-les-victimes-del-terrorisme/noticia/60639/|títol=El Parlament Europeu declara l'11-M Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme|consulta=11 març 2019|editor=[[CCMA]]|data=11 març 2004}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://europa.eu/rapid/press-release_AGENDA-19-1549_en.htm|títol=Monday 11 March: 15th European Remembrance Day for Victims of Terrorism|consulta=11 març 2019|llengua=anglès|editor=[[Comissió Europea]]|data=7 març 2004}}</ref> |
||
El '''Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme''' és una jornada de commemoració per retre homenatge a les víctimes d'atrocitats comeses per actes de [[terrorisme]]. |
|||
Tanmateix, amb el pas dels anys no ha tingut repercussió en forma d'actes de reparació o de [[memòria històrica]] a escala europea més enllà d'[[Espanya]].{{sfn|Vinyes Ribas|2018}}{{sfn|Gensburger|2019|pp=233-234}} Aquest poc impacte s'ha atribuït a l'heterogeneïtat cultural pel que fa a la sensibilitat de cada cultura, i també s'ha criticat perquè condensa el calendari europeu amb jornades que desmereixen els [[Dol|processos de dol]].{{sfn|Egbert|2015|pp=178-180}} |
|||
⚫ | Fon establert el [[11 de març|25 de març]] de [[2005]], amb pocs dies de diferència i específicament amb motiu de l'[[Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004|atemptat de Madrid de 2004]].{{sfn|Jimena Quesada|2006|p=255}}<ref>{{Ref-web|url=https://www.ccma.cat/324/el-parlament-europeu-declara-l11-m-dia-europeu-de-les-victimes-del-terrorisme/noticia/60639/|títol=El Parlament Europeu declara l'11-M Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme|consulta=11 març 2019|editor=[[CCMA]]|data=11 març 2004}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://europa.eu/rapid/press-release_AGENDA-19-1549_en.htm|títol=Monday 11 March: 15th European Remembrance Day for Victims of Terrorism|consulta=11 març 2019|llengua=anglès|editor=[[Comissió Europea]]|data=7 març 2004}}</ref> |
||
== Història == |
== Història == |
||
Línia 13: | Línia 13: | ||
Esta jornada pretén recordar les pèrdues humanes perpetrades per grups terroristes, malgrat que aquest concepte és [[Dret|jurídicament]] confús i variable entre territoris i [[Legislació|legislacions]] i pot fer referència a [[Banda armada|grups armats]], al [[terrorisme d'Estat]] o àdhuc aplicat a la [[Dissidència|dissidència política]]. També ho és pel que fa al límit d'establir qui és i qui no és una víctima de terrorisme.{{sfn|Lynch|Argomaniz|2018}} Precisament després dels atemptats de l'[[Gihadisme|islamisme integrista]] de [[Atemptats de l'11 de setembre de 2001|l'11 de setembre de 2001 als EUA]], de l'11 de setembre a Madrid i d[[Atemptats de Londres del 7 de juliol de 2005|el 7 de juliol del 2005 a Londres]], diverses legislacions europees es van endurir considerablement i van refer la seua tipificació de l'abast del terrorisme. |
Esta jornada pretén recordar les pèrdues humanes perpetrades per grups terroristes, malgrat que aquest concepte és [[Dret|jurídicament]] confús i variable entre territoris i [[Legislació|legislacions]] i pot fer referència a [[Banda armada|grups armats]], al [[terrorisme d'Estat]] o àdhuc aplicat a la [[Dissidència|dissidència política]]. També ho és pel que fa al límit d'establir qui és i qui no és una víctima de terrorisme.{{sfn|Lynch|Argomaniz|2018}} Precisament després dels atemptats de l'[[Gihadisme|islamisme integrista]] de [[Atemptats de l'11 de setembre de 2001|l'11 de setembre de 2001 als EUA]], de l'11 de setembre a Madrid i d[[Atemptats de Londres del 7 de juliol de 2005|el 7 de juliol del 2005 a Londres]], diverses legislacions europees es van endurir considerablement i van refer la seua tipificació de l'abast del terrorisme. |
||
A la pràctica, s'ha documentat posteriorment que esta jornada no ha generat impacte ni incisió pública en els altres Estats membres europeus més enllà d'Espanya i les mateixes institucions europees, fet que genera dificultats a l'hora d'establir processos de [[memòria històrica]] col·lectiva transnacionals.{{sfn|Vinyes Ribas|2018}} Això s'ha associat amb el gran ventall de dates en què han ocorregut fets com el de Madrid durant les darreres dècades i les grans diferències emocionals, culturals i en l'imaginari |
A la pràctica, s'ha documentat posteriorment que esta jornada no ha generat impacte ni incisió pública en els altres Estats membres europeus més enllà d'Espanya i les mateixes institucions europees, fet que genera dificultats a l'hora d'establir processos de [[memòria històrica]] col·lectiva transnacionals.{{sfn|Vinyes Ribas|2018}} Això s'ha associat amb el gran ventall de dates en què han ocorregut fets com el de Madrid durant les darreres dècades i les grans diferències emocionals, culturals i en l'imaginari social de cada nació.{{sfn|Gensburger|2019|pp=233-234}} A més a més, s'ha criticat pel fet que constitueix un dels molts dies d'indiferència col·lectiva i que devaluen els [[Ritual|rituals]] i el dol a llarg termini.{{sfn|Egbert|2015|pp=178-180}} |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Línia 20: | Línia 20: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
*{{Ref-llibre|títol=Memory on my doorstep : chronicles of the Bataclan neighborhood, Paris 2015-2016|data=2019|lloc=Lovaina|editorial=Leuven University Press|isbn=978-94-6166-279-8|nom=Sarah|cognom=Gensburger|llengua=en}} |
*{{Ref-llibre|títol=Memory on my doorstep : chronicles of the Bataclan neighborhood, Paris 2015-2016|data=2019|lloc=Lovaina|editorial=Leuven University Press|isbn=978-94-6166-279-8|nom=Sarah|cognom=Gensburger|llengua=en}} |
||
*{{Ref-llibre|títol=German domestic and foreign policy : political issues under debate. Vol. 2|data=2015|lloc=Heidelberg|llengua=en|isbn=978-3-662-47929-2|nom=Egbert|cognom=Jahn|editorial=[[Springer]]}} |
|||
*{{Ref-llibre|títol=Dret de la Unió Europea|data=2006|isbn=978-84-370-8653-8|nom=Luis|cognom=Jimena Quesada|llengua=ca|editorial=[[Universitat de València]]|col·lecció=Col·lecció: Educació. Materials}} |
*{{Ref-llibre|títol=Dret de la Unió Europea|data=2006|isbn=978-84-370-8653-8|nom=Luis|cognom=Jimena Quesada|llengua=ca|editorial=[[Universitat de València]]|col·lecció=Col·lecció: Educació. Materials}} |
||
*{{Ref-llibre|títol=Victims and perpetrators of terrorism : exploring identities, roles and narratives|data=2018|lloc=Londres|isbn=978-1-351-72534-7|col·lecció=Contemporary Terrorism Studies|nom=Orla|cognom=Lynch|nom2=Javier|cognom2=Argomaniz|llengua=en|editorial=Routledge}} |
*{{Ref-llibre|títol=Victims and perpetrators of terrorism : exploring identities, roles and narratives|data=2018|lloc=Londres|isbn=978-1-351-72534-7|col·lecció=Contemporary Terrorism Studies|nom=Orla|cognom=Lynch|nom2=Javier|cognom2=Argomaniz|llengua=en|editorial=Routledge}} |
Revisió del 02:19, 11 març 2023
| |||
Tipus | dia internacional dia europeu | ||
---|---|---|---|
Epònim | atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 | ||
Vigència | 25 març 2004 - | ||
Dia | 11 de març | ||
Tema | víctima del terrorisme memòria històrica | ||
El Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme és una jornada de commemoració per retre homenatge a les víctimes d'atrocitats comeses per actes de terrorisme. Fon establert el 25 de març de 2005, amb pocs dies de diferència i específicament amb motiu de l'atemptat de Madrid de 2004.[1][2][3]
Tanmateix, amb el pas dels anys no ha tingut repercussió en forma d'actes de reparació o de memòria històrica a escala europea més enllà d'Espanya.[4][5] Aquest poc impacte s'ha atribuït a l'heterogeneïtat cultural pel que fa a la sensibilitat de cada cultura, i també s'ha criticat perquè condensa el calendari europeu amb jornades que desmereixen els processos de dol.[6]
Història
L'11 de març de 2004 el Parlament Europeu va aprovar una resolució hores després dels atemptats a la xarxa ferroviària de la capital espanyola, en els quals van morir assassinades fins a 191 persones. El text institucional postulava que «declara el seu suport i la seua solidaritat amb les víctimes del terrorisme i els seus familiars, així com amb les organitzacions i col·lectius que els emparen. Per açò, recomana que la Unió Europea prengui la iniciativa a escala mundial per instituir un Dia Internacional de les Víctimes del Terrorisme i, en este sentit, demana a la Comissió que transmeti al Consell de Justícia i Afers Interiors la proposta de fixar immediatament un dia europeu en memòria i record a les víctimes del terrorisme, i proposa la data de l'11 de març per a la seua celebració».[7]
Dies després, el 25 de març d'eixe mateix any, el Consell Europeu va aprovar explícitament eixa proposta del Parlament Europeu, fet pel qual es va ratificar la jornada per a tots els Estats membres de la Unió.[8]
Seguiment, connotacions i impacte social
Esta jornada pretén recordar les pèrdues humanes perpetrades per grups terroristes, malgrat que aquest concepte és jurídicament confús i variable entre territoris i legislacions i pot fer referència a grups armats, al terrorisme d'Estat o àdhuc aplicat a la dissidència política. També ho és pel que fa al límit d'establir qui és i qui no és una víctima de terrorisme.[9] Precisament després dels atemptats de l'islamisme integrista de l'11 de setembre de 2001 als EUA, de l'11 de setembre a Madrid i del 7 de juliol del 2005 a Londres, diverses legislacions europees es van endurir considerablement i van refer la seua tipificació de l'abast del terrorisme.
A la pràctica, s'ha documentat posteriorment que esta jornada no ha generat impacte ni incisió pública en els altres Estats membres europeus més enllà d'Espanya i les mateixes institucions europees, fet que genera dificultats a l'hora d'establir processos de memòria històrica col·lectiva transnacionals.[4] Això s'ha associat amb el gran ventall de dates en què han ocorregut fets com el de Madrid durant les darreres dècades i les grans diferències emocionals, culturals i en l'imaginari social de cada nació.[5] A més a més, s'ha criticat pel fet que constitueix un dels molts dies d'indiferència col·lectiva i que devaluen els rituals i el dol a llarg termini.[6]
Referències
- ↑ Jimena Quesada, 2006, p. 255.
- ↑ «El Parlament Europeu declara l'11-M Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme». CCMA, 11-03-2004. [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ «Monday 11 March: 15th European Remembrance Day for Victims of Terrorism» (en anglès). Comissió Europea, 07-03-2004. [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ 4,0 4,1 Vinyes Ribas, 2018.
- ↑ 5,0 5,1 Gensburger, 2019, p. 233-234.
- ↑ 6,0 6,1 Egbert, 2015, p. 178-180.
- ↑ «European Parliament resolution on the progress made in 2003 in creating an area of freedom, security and justice (AFSJ) (Articles 2 and 39 of the EU Treaty)» (en anglès). Parlament Europeu, 11-03-2004. [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ «Déclaration sur la lutte contre le terrorisme. Conseil de l'Union européenne» (PDF) (en francès). Consell de la Unió Europea, 25-03-2019. [Consulta: 11 març 2004].
- ↑ Lynch i Argomaniz, 2018.
Bibliografia
- Gensburger, Sarah. Memory on my doorstep : chronicles of the Bataclan neighborhood, Paris 2015-2016 (en anglès). Lovaina: Leuven University Press, 2019. ISBN 978-94-6166-279-8.
- Jahn, Egbert. German domestic and foreign policy : political issues under debate. Vol. 2 (en anglès). Heidelberg: Springer, 2015. ISBN 978-3-662-47929-2.
- Jimena Quesada, Luis. Dret de la Unió Europea. Universitat de València, 2006 (Col·lecció: Educació. Materials). ISBN 978-84-370-8653-8.
- Lynch, Orla; Argomaniz, Javier. Victims and perpetrators of terrorism : exploring identities, roles and narratives (en anglès). Londres: Routledge, 2018 (Contemporary Terrorism Studies). ISBN 978-1-351-72534-7.
- Vinyes Ribas, Ricard. Diccionario de la memoria colectiva (en castellà). Barcelona: Editorial Gedisa, 2018. ISBN 978-84-16919-35-2.