Enrico Magenes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} {{iniciBio}} va ser un matemàtic italià. == Vida i obra == Magenes, qui havia rebut dels seus pares una formació catòlica i contrària al règim feixista imperant a Itàlia en aquella época, va començar els estudis de matemàtiques a la Scuola Normale Superiore de Pisa el 1938, essent un membre molt actiu de la ''Azione Cattolica''. El 1941 es veu obligat a interrompre els estudis per la Segona Guerra Mundial...».
(Cap diferència)

Revisió del 11:31, 12 abr 2023

Infotaula de personaEnrico Magenes
Biografia
Naixement15 abril 1923 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 2010 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Pavia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
President de la Unió Matemàtica Italiana
1973 – 1975
← Guido StampacchiaCarlo Pucci → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióScuola Normale Superiore de Pisa (1945–1947)
Scuola Normale Superiore de Pisa (1938–1941) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaProblemi di valori al contorno per l'equazione differenziale y(n) = λ f(x, y, y′, ... y(n−1))  (1947 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGiovanni Sansone i Leonida Tonelli Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, anàlisi numèrica, equació diferencial en derivades parcials i càlcul de variacions Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Pavia
Gènova Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pavia (1959–1996), Professor emèrit
Universitat de Gènova (1955–1959)
Universitat de Mòdena (1952–1955)
Universitat de Pàdua (1948–1952) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralFranco Brezzi, Angelo Negro, Piero Colli Franzone, Pierluigi Colli, Valeriano Comincioli i Alberto Farina Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGuido Magenes Modifica el valor a Wikidata
Premis

Enrico Magenes (Milà, 15 d'abril de 1923 - Pavia, 2 de novembre de 2010) va ser un matemàtic italià.

Vida i obra

Magenes, qui havia rebut dels seus pares una formació catòlica i contrària al règim feixista imperant a Itàlia en aquella época, va començar els estudis de matemàtiques a la Scuola Normale Superiore de Pisa el 1938, essent un membre molt actiu de la Azione Cattolica. El 1941 es veu obligat a interrompre els estudis per la Segona Guerra Mundial i es trasllada a Pavia, on va ser un dels promotors del partit Democrazia Cristiana i, com a tal, va ser membre del Comitato di Liberazione Nazionale (CLN) local.[1] El Comité, format per Magenes, Ferruccio Belli (comunista), Luigi Brusaioli (republicà), Angelo Balconi (militar) i Lorenzo Alberti (socialista), va ser detingut per la policia italiana el gener de 1944. Van estar empresonats a Pavia fins el juliol de 1944, quan van passar a la presó de San Vittore de Milà sota la custòdia de les SS alemanyes que els van deportar a Bolzano.[2] El setembre de 1944, juntament amb altres italians dissidents, van ser traslladats al camp de concentració de Flossenbürg,[3] en el qual va morir Brusaioli i des del qual, Belli i Magenes van ser enviats al camp de concentració de Kottern-Weidach (una filial de Dachau), Balconi al camp de concentració de Gusen (on va morir el 1945) i Alberti al camp de concentració de Buchenwald. Magenes, Belli i Alberti van ser alliberats per les tropes americanes l'abril/maig de 1945. No van retornar a Pavia fins el juliol de 1945.

Aquest mateix any, Magenes va reprendre els seus estudia a Pisa on es va graduar el 1947 amb una tesi dirigida per Leonida Tonelli i Giovanni Sansone en la qual estudiava el problema dels límits de l'equació diferencial . El 1948 va participar en el primer congrés post-bèl·lic de la Unió Matemàtica Italiana, del qual va deixar un testimoni molt vívid.[4]

Des del 1948 fins el 1959 va ser professor successivament de les universitats de Pàdua, Mòdena[5] i Gènova,[6] fins que va ser nomenat professor de la universitat de Pavia,[7] en la qual va romandre fins la seva jubilació el 1996 quan va passar a ser professor emèrit.

El principal camp de treball de Magenes va ser l'anàlisi matemàtica, en el qual destaquen els seus treballs conjunts amb Jacques-Louis Lions a partir de 1957,[8] i que van culminar amb el seu tractat en tres volums (1968-1970) Problèmes aux limites non homogènes et applications.[9] Sempre va mantenir una forta inclinació per la didàctica de les matemàtiques que el va fer participar en nombrosos projectes de millora dels plans d'estudi i dels sistemes d'ensenyament.[10] Va ser autor o coautor de més de cent-vint articles científics publicats en les revistes més prestigioses.[11]

L'any 2003 va rebre el Premi Lagrange atorgat per segona vegada pel Consell Internacional de Matemàtiques Industrials i Aplicades (ICIAM).[12] Va ser president de la Unione Matematica Italiana entre 1973 i 1975 i també va ser un dels promotors de la creació del Collegio universitario Santa Caterina di Siena a Pavia.[13]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs