Estel de Barnard: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 14: Línia 14:


[[File:Barnard2005.gif|thumb|left|L'estrella de Barnard, que mostra la posició cada 5 anys durant el període 1985–2005]]
[[File:Barnard2005.gif|thumb|left|L'estrella de Barnard, que mostra la posició cada 5 anys durant el període 1985–2005]]
El moviment propi de l'estrella de Barnard correspon a una velocitat lateral relativa de 90 km/s. Els 10,3 segons d'arc que recorre en un any representen un quart de grau en la vida humana, aproximadament la meitat del diàmetre angular de la Lluna plena.<ref name=Kaler/>
El moviment propi de l'estrella de Barnard correspon a una velocitat lateral relativa de 90 km/s. Els 10,3 segons d'arc que recorre en un any representen un quart de grau en la vida humana, aproximadament la meitat del diàmetre angular de la Lluna plena.<ref name=Kaler>{{cite web|first=James B.|last=Kaler|url=http://www.astro.uiuc.edu/~kaler/sow/barnard.html|title=Barnard's Star (V2500 Ophiuchi)|date=November 2005|work=Stars|publisher=James B. Kaler|access-date=12 July 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20060905110505/http://www.astro.uiuc.edu/~kaler/sow/barnard.html|archive-date=5 September 2006|url-status=dead}}</ref>


La velocitat radial de l'estrella de Barnard és {{val|−110|u=km/s}}, mesurada des del [[desplaçament cap al blau]] a causa del seu moviment cap al Sol. Combinat amb el seu moviment i distància propis, això dóna una [[Cinemàtica estel·lar#Velocitat espacial|"velocitat espacial"]] (velocitat real relativa al Sol) de {{val|142,6|0,2|u=km/s}}. L'estrella de Barnard farà la seva aproximació més propera al Sol al voltant de l'11.800 CE, quan s'aproximarà a uns 3,75 anys llum.<ref name=Bobylev/>
La velocitat radial de l'estrella de Barnard és {{val|−110|u=km/s}}, mesurada des del [[desplaçament cap al blau]] a causa del seu moviment cap al Sol. Combinat amb el seu moviment i distància propis, això dóna una [[Cinemàtica estel·lar#Velocitat espacial|"velocitat espacial"]] (velocitat real relativa al Sol) de {{val|142,6|0,2|u=km/s}}. L'estrella de Barnard farà la seva aproximació més propera al Sol al voltant de l'11.800 CE, quan s'aproximarà a uns 3,75 anys llum.<ref name=Bobylev>{{cite journal|last=Bobylev|first=Vadim V.|date=13 March 2010|title=Searching for stars closely encountering with the solar system|journal=[[Astronomy Letters]]|volume=36|issue=3|pages=220–222|doi=10.1134/S1063773710030060|arxiv=1003.2160|bibcode=2010AstL...36..220B|s2cid=118374161}}</ref>


[[File:Near-stars-past-future-en.svg|lang=ca|left|thumb|upright=1.2|Distàncies a les [[Llista d'estrelles més properes|estrelles més properes]] des de fa 20.000 anys fins a 80.000 anys en el futur]]
[[File:Near-stars-past-future-en.svg|lang=ca|left|thumb|upright=1.2|Distàncies a les [[Llista d'estrelles més properes|estrelles més properes]] des de fa 20.000 anys fins a 80.000 anys en el futur]]
[[Pròxima Centauri]] és l'estrella més propera al Sol en una posició actualment a 4,24 anys llum d'aquest. Tanmateix, malgrat el pas encara més proper de l'estrella de Barnard al Sol l'any 11.800 dC, encara no serà l'estrella més propera, ja que en aquell moment Pròxima Centauri s'haurà traslladat a una proximitat encara més propera al Sol.<ref>{{cite journal|last1=Matthews|first1=R. A. J.|title=The Close Approach of Stars in the Solar Neighborhood|journal=[[Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society]]|year=1994|volume=35|pages=1–9|bibcode=1994QJRAS..35....1M|last2=Weissman|first2=P. R.|last3=Preston|first3=R. A.|last4=Jones|first4=D. L.|last5=Lestrade|first5=J.-F.|last6=Latham|first6=D. W.|last7=Stefanik|first7=R. P.|last8=Paredes|first8=J. M.}}</ref> En el moment del pas més proper de l'estrella pel Sol, l'estrella de Barnard encara serà massa tènue per ser vista a ull nu, ja que la seva magnitud aparent només haurà augmentat en una magnitud fins a aproximadament 8,5 per llavors, encara que queda 2,5 magnituds menys que visibilitat a ull nu.
[[Pròxima Centauri]] és l'estrella més propera al Sol en una posició actualment a 4,24 anys llum d'aquest. Tanmateix, malgrat el pas encara més proper de l'estrella de Barnard al Sol l'any 11.800 dC, encara no serà l'estrella més propera, ja que en aquell moment Pròxima Centauri s'haurà traslladat a una proximitat encara més propera al Sol.<ref>{{cite journal|last1=Matthews|first1=R. A. J.|title=The Close Approach of Stars in the Solar Neighborhood|journal=[[Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society]]|year=1994|volume=35|pages=1–9|bibcode=1994QJRAS..35....1M|last2=Weissman|first2=P. R.|last3=Preston|first3=R. A.|last4=Jones|first4=D. L.|last5=Lestrade|first5=J.-F.|last6=Latham|first6=D. W.|last7=Stefanik|first7=R. P.|last8=Paredes|first8=J. M.}}</ref> En el moment del pas més proper de l'estrella pel Sol, l'estrella de Barnard encara serà massa tènue per ser vista a ull nu, ja que la seva magnitud aparent només haurà augmentat en una magnitud fins a aproximadament 8,5 per llavors, encara que queda 2,5 magnituds menys que visibilitat a ull nu.


L'estrella de Barnard té una massa d'aproximadament 0,16 [[masses solars]] ({{Solar mass|link=y}}),<ref name=Pineda2021>{{cite journal
⚫
L'estrella de Barnard té una massa d'aproximadament 0,16 [[masses solars]] ({{Solar mass|link=y}}),<ref name=Pineda2021/> i un radi aproximadament 0,2 vegades el del Sol.<ref name=Dawson/><ref name=Ochsenbein>{{cite journal|last=Ochsenbein|first=F.|date=March 1982|title=A list of stars with large expected angular diameters|journal=[[Astronomy and Astrophysics Supplement Series]]|volume=47|pages=523–531|bibcode=1982A&AS...47..523O}}</ref> Així, tot i que l'estrella de Barnard té aproximadament 150 vegades la massa de Júpiter ({{Jupiter mass|link=y}}), el seu radi és només aproximadament 2 vegades més gran, a causa de la seva densitat molt més gran. La seva [[temperatura efectiva]] és d'uns 3.220 [[kelvin]], i té una lluminositat de només 0,0034 [[lluminositat solar|lluminositats solars]].<ref name=Pineda2021/> L'estrella de Barnard és tan feble que si estigués a la mateixa distància de la Terra que el Sol, semblaria només 100 vegades més brillant que una lluna plena, comparable a la brillantor del Sol a 80 [[unitats astronòmiques]].<ref name=SolStation>{{cite web|url=http://www.solstation.com/stars/barnards.htm|title=Barnard's Star|publisher=Sol Station|access-date=10 August 2006|archive-url=https://web.archive.org/web/20060820111502/http://www.solstation.com/stars/barnards.htm|archive-date=20 August 2006|url-status=live}}</ref>
| title=The M-dwarf Ultraviolet Spectroscopic Sample. I. Determining Stellar Parameters for Field Stars
| last1=Pineda | first1=J. Sebastian | last2=Youngblood | first2=Allison
| last3=France | first3=Kevin
| journal=The Astrophysical Journal
| volume=918 | issue=1 | id=40 | pages=23 | date=September 2021
| doi=10.3847/1538-4357/ac0aea | arxiv=2106.07656
⚫
| bibcode=2021ApJ...918...40P | s2cid=235435757}}</ref> i un radi aproximadament 0,2 vegades el del Sol.<ref name=Dawson>{{Cite journal|last1=Dawson|first1=P. C.|last2=De Robertis|first2=M. M.|doi=10.1086/383289|title=Barnard's Star and the M Dwarf Temperature Scale|journal=[[The Astronomical Journal]]|volume=127|issue=5|pages=2909–2914|date=May 2004|bibcode=2004AJ....127.2909D|doi-access=free}}</ref><ref name=Ochsenbein>{{cite journal|last=Ochsenbein|first=F.|date=March 1982|title=A list of stars with large expected angular diameters|journal=[[Astronomy and Astrophysics Supplement Series]]|volume=47|pages=523–531|bibcode=1982A&AS...47..523O}}</ref> Així, tot i que l'estrella de Barnard té aproximadament 150 vegades la massa de Júpiter ({{Jupiter mass|link=y}}), el seu radi és només aproximadament 2 vegades més gran, a causa de la seva densitat molt més gran. La seva [[temperatura efectiva]] és d'uns 3.220 [[kelvin]], i té una lluminositat de només 0,0034 [[lluminositat solar|lluminositats solars]].<ref name=Pineda2021/> L'estrella de Barnard és tan feble que si estigués a la mateixa distància de la Terra que el Sol, semblaria només 100 vegades més brillant que una lluna plena, comparable a la brillantor del Sol a 80 [[unitats astronòmiques]].<ref name=SolStation>{{cite web|url=http://www.solstation.com/stars/barnards.htm|title=Barnard's Star|publisher=Sol Station|access-date=10 August 2006|archive-url=https://web.archive.org/web/20060820111502/http://www.solstation.com/stars/barnards.htm|archive-date=20 August 2006|url-status=live}}</ref>


L'estrella de Barnard té entre el 10 i el 32% de la [[metal·licitat]] solar.<ref name=Gizis/> La metal·licitat és la proporció de massa estel·lar formada per elements més pesants que l'[[heli]] i ajuda a classificar les estrelles en relació amb la població galàctica. L'estrella de Barnard sembla ser típica de les [[estel·les de la població II]] de nans antigues i vermelles, però aquestes també són generalment pobres en metalls [[halo estel·lar|estrelles de halo]]. Tot i que és subsolar, la metal·licitat de l'Estrella de Barnard és més alta que la d'una estrella halo i està en consonància amb l'extrem baix de la gamma [[Disc (galàxia)|estrella de disc]] rica en metalls; això, a més del seu alt moviment espacial, ha portat a la designació d'"estrella de població intermèdia II", entre un halo i una estrella de disc.<ref name=Gizis/><ref name=Kurster>{{cite journal|last1=Kürster|first1=M.|date=23 May 2003|title=The low-level radial velocity variability in Barnard's Star|journal=Astronomy and Astrophysics|bibcode=2003A&A...403.1077K|doi=10.1051/0004-6361:20030396|volume=403|issue=6|pages=1077–1088|last2=Endl|first2=M.|last3=Rouesnel|first3=F.|last4=Els|first4=S.|last5=Kaufer|first5=A.|last6=Brillant|first6=S.|last7=Hatzes|first7=A. P.|last8=Saar|first8=S. H.|last9=Cochran|first9=W. D.|arxiv=astro-ph/0303528|s2cid=16738100}}</ref> Encara que alguns articles científics publicats recentment han donat estimacions molt més elevades de la metal·licitat de l'estrella, molt propera al nivell del Sol, entre el 75 i el 125% de la metal·licitat solar.<ref name=RajpurohitAllard2018>{{cite journal|last1=Rajpurohit|first1=A. S.|last2=Allard|first2=F.|last3=Rajpurohit|first3=S.|last4=Sharma|first4=R.|last5=Teixeira|first5=G. D. C.|last6=Mousis|first6=O.|last7=Kamlesh|first7=R.|display-authors=2|title=Exploring the stellar properties of M dwarfs with high-resolution spectroscopy from the optical to the near-infrared|journal=Astronomy & Astrophysics|volume=620|year=2019|pages=A180|issn=0004-6361|arxiv=1810.13252|bibcode=2018A&A...620A.180R|doi=10.1051/0004-6361/201833500|s2cid=204200655}}</ref><ref>{{cite web|url=https://vizier.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-ref=VIZ5e313a3d4cc3&-out.add=.&-source=J/A%2bA/620/A180/table2&recno=213|title=VizieR record for Barnard's Star|website=[[VizieR]]|publisher=[[Centre de Données astronomiques de Strasbourg]]}}</ref>
L'estrella de Barnard té entre el 10 i el 32% de la [[metal·licitat]] solar.<ref name=Gizis>{{cite journal|bibcode=1997AJ....113..806G|title=M-Subdwarfs: Spectroscopic Classification and the Metallicity Scale|journal=[[The Astronomical Journal]]|volume=113|issue=2|pages=806–822|last=Gizis|first=John E.|date=February 1997|doi=10.1086/118302|arxiv=astro-ph/9611222|s2cid=16863021}}</ref> La metal·licitat és la proporció de massa estel·lar formada per elements més pesants que l'[[heli]] i ajuda a classificar les estrelles en relació amb la població galàctica. L'estrella de Barnard sembla ser típica de les [[estel·les de la població II]] de nans antigues i vermelles, però aquestes també són generalment pobres en metalls [[halo estel·lar|estrelles de halo]]. Tot i que és subsolar, la metal·licitat de l'Estrella de Barnard és més alta que la d'una estrella halo i està en consonància amb l'extrem baix de la gamma [[Disc (galàxia)|estrella de disc]] rica en metalls; això, a més del seu alt moviment espacial, ha portat a la designació d'"estrella de població intermèdia II", entre un halo i una estrella de disc.<ref name=Gizis/><ref name=Kurster>{{cite journal|last1=Kürster|first1=M.|date=23 May 2003|title=The low-level radial velocity variability in Barnard's Star|journal=Astronomy and Astrophysics|bibcode=2003A&A...403.1077K|doi=10.1051/0004-6361:20030396|volume=403|issue=6|pages=1077–1088|last2=Endl|first2=M.|last3=Rouesnel|first3=F.|last4=Els|first4=S.|last5=Kaufer|first5=A.|last6=Brillant|first6=S.|last7=Hatzes|first7=A. P.|last8=Saar|first8=S. H.|last9=Cochran|first9=W. D.|arxiv=astro-ph/0303528|s2cid=16738100}}</ref> Encara que alguns articles científics publicats recentment han donat estimacions molt més elevades de la metal·licitat de l'estrella, molt propera al nivell del Sol, entre el 75 i el 125% de la metal·licitat solar.<ref name=RajpurohitAllard2018>{{cite journal|last1=Rajpurohit|first1=A. S.|last2=Allard|first2=F.|last3=Rajpurohit|first3=S.|last4=Sharma|first4=R.|last5=Teixeira|first5=G. D. C.|last6=Mousis|first6=O.|last7=Kamlesh|first7=R.|display-authors=2|title=Exploring the stellar properties of M dwarfs with high-resolution spectroscopy from the optical to the near-infrared|journal=Astronomy & Astrophysics|volume=620|year=2019|pages=A180|issn=0004-6361|arxiv=1810.13252|bibcode=2018A&A...620A.180R|doi=10.1051/0004-6361/201833500|s2cid=204200655}}</ref><ref>{{cite web|url=https://vizier.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-ref=VIZ5e313a3d4cc3&-out.add=.&-source=J/A%2bA/620/A180/table2&recno=213|title=VizieR record for Barnard's Star|website=[[VizieR]]|publisher=[[Centre de Données astronomiques de Strasbourg]]}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 17:34, 19 set 2023

Infotaula objecte astronòmicEstel de Barnard
Tipusnana roja Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M3.5V[1] Modifica el valor a Wikidata
EpònimEdward Barnard Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpentari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi0,178 R☉[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta13,26 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)9,511 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa0,163 M☉[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.278 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi547,4506 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)10.362,542 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−802,803 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−110,579 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial160.000 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 57m 48.4998s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)4° 41' 36.1114''[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,26[8] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat0,00346 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada8,5 mil milions d'anys[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J17574849+0441405 (2MASS)
GSC 00425-00184 (GSC)
GSC 00425-02502 (GSC)
HIP 87937 (Catàleg Hipparcos)
IRAS 17553+0438 (IRAS)
GJ 699 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
ASCC 1153178 (All-sky Compiled Catalogue)
CCDM J17578+0441A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CSV 7737 (Catalogue of suspected variable stars)
GCRV 10392 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 87937 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 18 (JP11)
LFT 1385 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 57 (Luyten Half-Second catalogue)
LSPM J1757+0441 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 15309 (Luyten Two-Tenths catalogue)
NLTT 45718 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 9910 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 4098 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 4098.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
UBV 15269 (UBV)
UCAC2 33428712 (Second USNO CCD Astrograph Catalog)
UCAC4 474-068224 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog)
uvby98 000403561 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
Zkh 269 (Zhakozhaj)
Karmn J17578+046 (CARMENES input catalogue of M dwarfs. I. Low-resolution spectroscopy with CAFOS)
AC2000 146626 (L'AC 2000: el catàleg astrogràfic sobre el sistema definit pel catàleg Hipparcos)
BD+04 3561a (Bonner Durchmusterung)
CSI+04-17554 (Microfiche edition of CSI)
Ci 20 1069 (Catàleg d'estrelles de moviment propi)
TYC 425-2502-1 (catàleg Tycho-2)
PM J17578+0441N (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more)
WEB 14849 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 4472832130942575872 (Gaia Data Release 2) Modifica el valor a Wikidata

L'estel de Barnard és un estel de la constel·lació del Serpentari que té el moviment propi més gran de qualsevol estrella respecte al Sol (10,3" per any). Aquest moviment propi fou descobert per l'astrònom Edward Barnard el 1916. La velocitat transversal corresponent és de 90 km/s. Amb una velocitat radial de -110 km/s, la velocitat total és de 140 km/s.

Està situat a una distància de 5,96 anys llum de la Terra, el que el converteix en el quart estel més proper al Sol, només per darrere de les tres components d'Alfa Centauri. L'estel de Barnard és un nan vermell bastant vell (tipus espectral M4), de manera que, malgrat la seva proximitat, és massa feble per poder-lo observar a ull nu (la seva magnitud aparent és de 9,57). El seu veí més proper és Ross 154, a 5,41 anys llum.

Durant la dècada de 1960 es va anunciar que certes pertorbacions en el moviment de l'estrella podien ser provocades per la presència de planetes, però aquest fet mai s'ha confirmat i les observacions del telescopi espacial Hubble semblen eliminar aquesta possibilitat.

El novembre de 2018 es va publicar que s'havia trobat un planeta orbitant aquesta estrella, anomenat Estrella de Barnard b, número de catàleg GJ 699 b.[9][10] El grup descobridor estava liderat per Ignasi Ribas, investigador del Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i del l'Institut de Ciències Espacials. Tot i això, un nou article publicat el 18 de maig de 2021 refuta el descobriment d'aquest exoplaneta.[11] Actualment es considera un exoplaneta candidat en disputa a l'espera de noves observacions.

Descripció

L'estrella de Barnard és una nana vermella del tipus espectral tènue M4, i és massa feble per veure-la sense un telescopi; la seva magnitud aparent és 9,5.

Entre 7 i 12 mil milions d'anys, l'estrella de Barnard és considerablement més antiga que el Sol, que té 4.500 milions d'anys, i podria estar entre les estrelles més antigues de la Via Làctia.[12] L'estrella de Barnard ha perdut una gran quantitat d'energia de rotació, i els lleugers canvis periòdics en la seva brillantor indiquen que gira una vegada cada 130 dies[13] (el Sol gira en 25). Donada la seva edat, durant molt de temps es va suposar que l'estrella de Barnard estava quiescent en termes d'activitat estel·lar. L'any 1998, els astrònoms van observar una intensa erupció solar, mostrant que l'estrella de Barnard és una estrella fulgurant.[14] L'estrella de Barnard té la designació d'estrella variable V2500 Ophiuchi. L'any 2003, l'estrella de Barnard va presentar el primer canvi detectable en la velocitat radial d'una estrella causada pel seu moviment. Una major variabilitat en la velocitat radial de l'estrella de Barnard es va atribuir a la seva activitat estel·lar.[15]

L'estrella de Barnard, que mostra la posició cada 5 anys durant el període 1985–2005

El moviment propi de l'estrella de Barnard correspon a una velocitat lateral relativa de 90 km/s. Els 10,3 segons d'arc que recorre en un any representen un quart de grau en la vida humana, aproximadament la meitat del diàmetre angular de la Lluna plena.[16]

La velocitat radial de l'estrella de Barnard és −110 km/s, mesurada des del desplaçament cap al blau a causa del seu moviment cap al Sol. Combinat amb el seu moviment i distància propis, això dóna una "velocitat espacial" (velocitat real relativa al Sol) de 1.426±02 km/s. L'estrella de Barnard farà la seva aproximació més propera al Sol al voltant de l'11.800 CE, quan s'aproximarà a uns 3,75 anys llum.[17]

Distàncies a les estrelles més properes des de fa 20.000 anys fins a 80.000 anys en el futur

Pròxima Centauri és l'estrella més propera al Sol en una posició actualment a 4,24 anys llum d'aquest. Tanmateix, malgrat el pas encara més proper de l'estrella de Barnard al Sol l'any 11.800 dC, encara no serà l'estrella més propera, ja que en aquell moment Pròxima Centauri s'haurà traslladat a una proximitat encara més propera al Sol.[18] En el moment del pas més proper de l'estrella pel Sol, l'estrella de Barnard encara serà massa tènue per ser vista a ull nu, ja que la seva magnitud aparent només haurà augmentat en una magnitud fins a aproximadament 8,5 per llavors, encara que queda 2,5 magnituds menys que visibilitat a ull nu.

L'estrella de Barnard té una massa d'aproximadament 0,16 masses solars (M☉),[19] i un radi aproximadament 0,2 vegades el del Sol.[20][21] Així, tot i que l'estrella de Barnard té aproximadament 150 vegades la massa de Júpiter (MJ), el seu radi és només aproximadament 2 vegades més gran, a causa de la seva densitat molt més gran. La seva temperatura efectiva és d'uns 3.220 kelvin, i té una lluminositat de només 0,0034 lluminositats solars.[19] L'estrella de Barnard és tan feble que si estigués a la mateixa distància de la Terra que el Sol, semblaria només 100 vegades més brillant que una lluna plena, comparable a la brillantor del Sol a 80 unitats astronòmiques.[22]

L'estrella de Barnard té entre el 10 i el 32% de la metal·licitat solar.[23] La metal·licitat és la proporció de massa estel·lar formada per elements més pesants que l'heli i ajuda a classificar les estrelles en relació amb la població galàctica. L'estrella de Barnard sembla ser típica de les estel·les de la població II de nans antigues i vermelles, però aquestes també són generalment pobres en metalls estrelles de halo. Tot i que és subsolar, la metal·licitat de l'Estrella de Barnard és més alta que la d'una estrella halo i està en consonància amb l'extrem baix de la gamma estrella de disc rica en metalls; això, a més del seu alt moviment espacial, ha portat a la designació d'"estrella de població intermèdia II", entre un halo i una estrella de disc.[23][15] Encara que alguns articles científics publicats recentment han donat estimacions molt més elevades de la metal·licitat de l'estrella, molt propera al nivell del Sol, entre el 75 i el 125% de la metal·licitat solar.[24][25]

Referències

  1. ↑ Alexis Klutsch «CARMENES input catalogue of M dwarfs. I. Low-resolution spectroscopy with CAFOS» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, maig 2015, pàg. 128–128. DOI: 10.1051/0004-6361/201525803.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Ignasi Ribas «A candidate super-Earth planet orbiting near the snow line of Barnard’s star» (en anglès). Nature, 7731, 14-11-2018, pàg. 365-368. DOI: 10.1038/S41586-018-0677-Y.
  3. ↑ «UBV(RI)CJHK observations of Hipparcos-selected nearby stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 21-04-2010, pàg. 1949–1968. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.16182.X.
  4. ↑ Afirmat a: SIMBAD.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  6. ↑ M. Lampón «The CARMENES search for exoplanets around M dwarfs. High-resolution optical and near-infrared spectroscopy of 324 survey stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2018, pàg. 49–49. DOI: 10.1051/0004-6361/201732054.
  7. ↑ Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
  8. ↑ Suvrath Mahadevan «A near-infrared spectroscopic survey of 886 nearby M dwarfs» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 21-09-2015, pàg. 16. DOI: 10.1088/0067-0049/220/1/16.
  9. ↑ Ribas, I.; Tuomi, M.; Reiners, A.; Butler, R. P.; Morales, J. C. «A candidate super-Earth planet orbiting near the snow line of Barnard’s star» (en anglès). Nature, 563, 7731, 2018-11, pàg. 365–368. DOI: 10.1038/s41586-018-0677-y. ISSN: 1476-4687.
  10. ↑ «Exoplanet discovered around neighbouring star» (en anglès). BBC News, 14-11-2018.
  11. ↑ Lubin, Jack; Robertson, Paul; Stefansson, Gudmundur; Ninan, Joe; Mahadevan, Suvrath «Stellar Activity Manifesting at a One Year Alias Explains Barnard b as a False Positive». arXiv:2105.07005 [astro-ph], 14-05-2021.
  12. ↑ Riedel, A. R.; Guinan, E. F.; DeWarf, L. E.; Engle, S. G.; McCook, G. P. «Barnard's Star as a Proxy for Old Disk dM Stars: Magnetic Activity, Light Variations, XUV Irradiances, and Planetary Habitable Zones». Bulletin of the American Astronomical Society, vol. 37, May 2005, pàg. 442. Bibcode: 2005AAS...206.0904R.
  13. ↑ Benedict, G. Fritz; McArthur, Barbara; Nelan, E.; Story, D.; Whipple, A. L.; Shelus, P. J.; Jefferys, W. H.; Hemenway, P. D.; Franz, Otto G. «Photometry of Proxima Centauri and Barnard's star using Hubble Space Telescope fine guidance senso 3». The Astronomical Journal, vol. 116, 1, 1998, pàg. 429. arXiv: astro-ph/9806276. Bibcode: 1998AJ....116..429B. DOI: 10.1086/300420.
  14. ↑ Croswell, Ken. «A Flare for Barnard's Star». Astronomy Magazine. Kalmbach Publishing Co, November 2005. [Consulta: 10 agost 2006].
  15. ↑ 15,0 15,1 Kürster, M.; Endl, M.; Rouesnel, F.; Els, S.; Kaufer, A.; Brillant, S.; Hatzes, A. P.; Saar, S. H.; Cochran, W. D. «The low-level radial velocity variability in Barnard's Star». Astronomy and Astrophysics, vol. 403, 6, 23-05-2003, pàg. 1077–1088. arXiv: astro-ph/0303528. Bibcode: 2003A&A...403.1077K. DOI: 10.1051/0004-6361:20030396.
  16. ↑ Kaler, James B. «Barnard's Star (V2500 Ophiuchi)». Stars. James B. Kaler, November 2005. Arxivat de l'original el 5 September 2006. [Consulta: 12 juliol 2018].
  17. ↑ Bobylev, Vadim V. «Searching for stars closely encountering with the solar system». Astronomy Letters, vol. 36, 3, 13-03-2010, pàg. 220–222. arXiv: 1003.2160. Bibcode: 2010AstL...36..220B. DOI: 10.1134/S1063773710030060.
  18. ↑ Matthews, R. A. J.; Weissman, P. R.; Preston, R. A.; Jones, D. L.; Lestrade, J.-F.; Latham, D. W.; Stefanik, R. P.; Paredes, J. M. «The Close Approach of Stars in the Solar Neighborhood». Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society, vol. 35, 1994, pàg. 1–9. Bibcode: 1994QJRAS..35....1M.
  19. ↑ 19,0 19,1 Pineda, J. Sebastian; Youngblood, Allison; France, Kevin «The M-dwarf Ultraviolet Spectroscopic Sample. I. Determining Stellar Parameters for Field Stars». The Astrophysical Journal, vol. 918, 1, September 2021, pàg. 23. arXiv: 2106.07656. Bibcode: 2021ApJ...918...40P. DOI: 10.3847/1538-4357/ac0aea. 40.
  20. ↑ Dawson, P. C.; De Robertis, M. M. «Barnard's Star and the M Dwarf Temperature Scale». The Astronomical Journal, vol. 127, 5, May 2004, pàg. 2909–2914. Bibcode: 2004AJ....127.2909D. DOI: 10.1086/383289.
  21. ↑ Ochsenbein, F. «A list of stars with large expected angular diameters». Astronomy and Astrophysics Supplement Series, vol. 47, March 1982, pàg. 523–531. Bibcode: 1982A&AS...47..523O.
  22. ↑ «Barnard's Star». Sol Station. Arxivat de l'original el 20 August 2006. [Consulta: 10 agost 2006].
  23. ↑ 23,0 23,1 Gizis, John E. «M-Subdwarfs: Spectroscopic Classification and the Metallicity Scale». The Astronomical Journal, vol. 113, 2, February 1997, pàg. 806–822. arXiv: astro-ph/9611222. Bibcode: 1997AJ....113..806G. DOI: 10.1086/118302.
  24. ↑ Rajpurohit, A. S.; Allard, F.; Rajpurohit, S.; Sharma, R.; Teixeira, G. D. C.; Mousis, O.; Kamlesh, R. «Exploring the stellar properties of M dwarfs with high-resolution spectroscopy from the optical to the near-infrared». Astronomy & Astrophysics, vol. 620, 2019, pàg. A180. arXiv: 1810.13252. Bibcode: 2018A&A...620A.180R. DOI: 10.1051/0004-6361/201833500. ISSN: 0004-6361.
  25. ↑ «VizieR record for Barnard's Star». VizieR. Centre de Données astronomiques de Strasbourg.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estel de Barnard
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estel_de_Barnard&oldid=32472224»