Aldarull: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ VT |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Battle_strike_1934.jpg|miniatura|Persones armades amb [[Canonada|canonades]], es revolten en un enfrontament amb [[Policia|la policia]] a la vaga de Minneapolis de 1934 durant la [[Gran Depressió]].]] |
|||
Un '''aldarull''' és una mena de revolta popular caracteritzada per la [[violència]] efímera i no organitzada d'un grup de persones.<ref>{{GEC|0076502|aldarull}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Riot {{!}} criminal law {{!}} Britannica|url=https://www.britannica.com/topic/riot|consulta=2023-07-04|llengua=en}}</ref> Es pot produir després d'una [[manifestació]], un [[esdeveniment esportiu]] o qualsevol acte que inclogui una massa suficient de gent. Usualment és dissolt per la policia o l'exèrcit a ordres del govern. Implica sovint vandalisme (destrucció del mobiliari urbà o comerços) i baralles entre els congregats o entre aquests i les forces enviades a reprimir-los. |
|||
[[Fitxer:Bastille_2007-05-06_anti_Sarkozy_487633669_93d13b826b_o.jpg|miniatura|Amotinats que porten bufandes per ocultar la seva identitat i evitar l'efecte d[[Gas lacrimogen|els gasos lacrimògens]]]] |
|||
Un '''aldarull''' és una mena de revolta popular caracteritzada per la [[violència]] efímera i no organitzada d'un grup de persones<ref>{{GEC|0076502|aldarull}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Riot {{!}} criminal law {{!}} Britannica|url=https://www.britannica.com/topic/riot|consulta=2023-07-04|llengua=en}}</ref> contra [[Autoritat|l'autoritat]], [[Propietat|la propietat]] o [[Poble (política)|la gent]]. Els disturbis sovint es produeixen com a reacció a un [[greuge]] o per [[dissidència]]. Històricament, els disturbis s'han produït a causa de la pobresa, l'atur, les males [[Qualitat de vida|condicions de vida]], [[Opressió|l'opressió]] governamental, [[Impost|els impostos]] o [[Conscripció|el reclutament militar]], els conflictes entre [[etnicitat|ètnies]] ([[Avalot ètnic|motí racial]]) o les religions, el resultat d'un esdeveniment esportiu (p. ex., [[aldarulls esportius|disturbis esportius]], [[hooliganisme al futbol|gamberros futbolístics]]) o frustració amb els canals legals per transmetre les queixes.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Smead|nom=Howard|cognom2=Tager|nom2=Jack|data=December 2001|publicació=The New England Quarterly|volum=74|exemplar=4|pàgines=669|doi=10.2307/3185445|jstor=3185445|issn=0028-4866|url=https://muse.jhu.edu/book/68433}}</ref> |
|||
Implica sovint vandalisme (destrucció del mobiliari urbà o comerços) i baralles entre els congregats o entre aquests i les forces enviades a reprimir-los. Els objectius poden incloure [[centre comercial|botigues]], [[Automòbil|cotxes]], [[Restaurant|restaurants]], institucions de propietat estatal i edificis religiosos.<ref name="Braha, D. 2012">{{Ref-publicació|cognom=Braha, D.|any=2012|volum=7|exemplar=10|pàgines=e48596|doi=10.1371/journal.pone.0048596|publicació=PLOS ONE|pmid=23119067|pmc=3485346|bibcode=2012PLoSO...748596B|dataaccés=free}}</ref> Usualment, és dissolt per la policia o l'exèrcit a ordres del govern. |
|||
Alguns aldarulls històrics remarcables són: |
|||
Tot i que els individus poden intentar liderar o controlar un disturbi, els disturbis solen consistir en grups desorganitzats que sovint són "caòtics i presenten [[gregarisme|un comportament gregari]]".<ref name="Braha, D. 20122">{{Ref-publicació|cognom=Braha, D.|any=2012|volum=7|exemplar=10|pàgines=e48596|doi=10.1371/journal.pone.0048596|publicació=PLOS ONE|pmid=23119067|pmc=3485346|bibcode=2012PLoSO...748596B|dataaccés=free}}</ref> Hi ha un nombre creixent d'evidències que suggereixen que estan més a prop de seguir normes socials invertides que no pas un comportament gregari.<ref>{{Ref-notícia|url=https://www.theguardian.com/commentisfree/2011/aug/19/riots-psychology-crowds|title=You won't prevent future riots by disregarding the psychology of crowds|data=Aug 19, 2011}}</ref> |
|||
Fer front als disturbis és sovint una tasca difícil per a les forces policials. En alguns casos utilitzen [[Gas lacrimogen|gasos lacrimògens]] o [[gas CS]] per controlar els amotinats. La policia antiavalots en alguns estats pot fer servir mètodes de control [[arma no letal|no letals]], com ara escopetes que disparen [[Baston rodó flexible|boles d'escuma]] per ferir o incapacitar els amotinats per facilitar la detenció.<ref>{{Citation|last=Davison|first=Neil|title=The Early History of 'Non-Lethal' Weapons|date=2009|pages=12–39|publisher=Palgrave Macmillan UK|doi=10.1057/9780230233980_2|isbn=978-1-349-30656-5}}</ref> |
|||
== Aldarulls destacats == |
|||
* [[Aldarulls de la Nika]] (532): iniciats per un enfrontament entre seguidors esportius, van provocar més de 30.000 morts |
* [[Aldarulls de la Nika]] (532): iniciats per un enfrontament entre seguidors esportius, van provocar més de 30.000 morts |
||
* Vaga de la Universitat de París del 1299 |
* Vaga de la Universitat de París del 1299 |
||
Revisió del 12:47, 25 set 2023
Un aldarull és una mena de revolta popular caracteritzada per la violència efímera i no organitzada d'un grup de persones[1][2] contra l'autoritat, la propietat o la gent. Els disturbis sovint es produeixen com a reacció a un greuge o per dissidència. Històricament, els disturbis s'han produït a causa de la pobresa, l'atur, les males condicions de vida, l'opressió governamental, els impostos o el reclutament militar, els conflictes entre ètnies (motí racial) o les religions, el resultat d'un esdeveniment esportiu (p. ex., disturbis esportius, gamberros futbolístics) o frustració amb els canals legals per transmetre les queixes.[3]
Implica sovint vandalisme (destrucció del mobiliari urbà o comerços) i baralles entre els congregats o entre aquests i les forces enviades a reprimir-los. Els objectius poden incloure botigues, cotxes, restaurants, institucions de propietat estatal i edificis religiosos.[4] Usualment, és dissolt per la policia o l'exèrcit a ordres del govern.
Tot i que els individus poden intentar liderar o controlar un disturbi, els disturbis solen consistir en grups desorganitzats que sovint són "caòtics i presenten un comportament gregari".[5] Hi ha un nombre creixent d'evidències que suggereixen que estan més a prop de seguir normes socials invertides que no pas un comportament gregari.[6]
Fer front als disturbis és sovint una tasca difícil per a les forces policials. En alguns casos utilitzen gasos lacrimògens o gas CS per controlar els amotinats. La policia antiavalots en alguns estats pot fer servir mètodes de control no letals, com ara escopetes que disparen boles d'escuma per ferir o incapacitar els amotinats per facilitar la detenció.[7]
Aldarulls destacats
- Aldarulls de la Nika (532): iniciats per un enfrontament entre seguidors esportius, van provocar més de 30.000 morts
- Vaga de la Universitat de París del 1299
- Evil May Day (1517): protestes contra els immigrants a Londres
- Els aldarulls de la sal (1648) a Moscou
- Motí de Squillace
- Aldarulls de Spitafield (1769), un dels primers del moviment obrer
- Massacre de Boston
- Diumenge Sagnant (1905), inici de l'enderrocament del tsar rus
- Aldarulls de Jaffa (1921), un dels primers enfrontaments massius entre jueus i àrabs
- Batalla de Cable Street 1936) a Londres
- Els aldarulls de Stonewall (1969) a Nova York van ser una sèrie de conflictes violents entre els gais i la policia, considerat el punt d'inflexió per als moderns moviments pro drets dels homosexuals.
- Diversos aldarulls durant el maig francès
- Diumenge Sagnant (1972), un dels episodis de la violència entre protestants irlandesos i catòlics
- Protestes de Soweto
- Massacre antisikh de 1984 a Delhi
- Protestes de la Plaça de Tian'anmen de 1989
- Disturbis del 2005 a França
Referències
- ↑ «Aldarull». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Riot | criminal law | Britannica» (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2023].
- ↑ Smead, Howard; Tager, Jack The New England Quarterly, 74, 4, December 2001, pàg. 669. DOI: 10.2307/3185445. ISSN: 0028-4866. JSTOR: 3185445.
- ↑ Braha, D. PLOS ONE, 7, 10, 2012, pàg. e48596. Bibcode: 2012PLoSO...748596B. DOI: 10.1371/journal.pone.0048596. PMC: 3485346. PMID: 23119067 [Consulta: free].
- ↑ Braha, D. PLOS ONE, 7, 10, 2012, pàg. e48596. Bibcode: 2012PLoSO...748596B. DOI: 10.1371/journal.pone.0048596. PMC: 3485346. PMID: 23119067 [Consulta: free].
- ↑ «You won't prevent future riots by disregarding the psychology of crowds». , Aug 19, 2011.
- ↑ Davison, Neil (2009), The Early History of 'Non-Lethal' Weapons, Palgrave Macmillan UK, pàg. 12–39, ISBN 978-1-349-30656-5, DOI 10.1057/9780230233980_2
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aldarull |