Pappalisina-1: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 5: Línia 5:


La pappalisina-1, coneguda com PAPPA es va descobrir en 1972 com un antigen present e el plasma humà de l’embaràs sense funció o activitat coneguda <ref>{{Ref-web|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/B9780120796113502287|títol=220 - Pappalysin-1 (pregnancy-associated plasma protein-A)|consulta=29 octubre 2023}}</ref>
La pappalisina-1, coneguda com PAPPA es va descobrir en 1972 com un antigen present e el plasma humà de l’embaràs sense funció o activitat coneguda <ref>{{Ref-web|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/B9780120796113502287|títol=220 - Pappalysin-1 (pregnancy-associated plasma protein-A)|consulta=29 octubre 2023}}</ref>

⚫
== Estructura ==
⚫
El gen PAPPA es troba al [[cromosoma 9]], concretament a la ubicació 116153791 - 116402321 bq (Cytoband: q33.1). Aquest gen es transcriu una única vegada i té tres transcripcions.<ref>{{Ref-web|títol=Protein structure - PAPPA - The Human Protein Atlas|url=https://www.proteinatlas.org/ENSG00000182752-PAPPA/structure|consulta=2023-10-18}}</ref>

⚫
La pappalisina-1 és una [[proteasa]], i és determinada per una seqüència de 1542 [[Aminoàcid|aminoàcids]]. Conté 82 residus de [[cisteïna]], que formen [[Enllaç disulfur|ponts disulfur.]] Aquestes interaccions són importants per a mantenir l'estructura tridimensional de la [[proteïna]]. Té catorze llocs possibles per a l'[[Glicosilació|N-glicosilació]] i set per a la unió amb [[Glicosaminoglicà|glicosaminoglicans]]. La part [[C-terminal]] conté aproximadament 5 motius de 60 residus cadascun que tenen breus repeticions de consens presents en les [[Selectina|selectines]] i proteïnes del [[Sistema del complement|complement]]. Aquestes localitzacions estarien relacionades amb les interaccions amb altres molècules. Conté tres repeticions de la primera línia (LNR) i cinc repeticions de consens curtes i, per aquest motiu, la PAPPA es classifica a la classe III de SCR (short consensus repeat).<ref>{{Ref-publicació|article=Amino acid sequence of human pregnancy-associated plasma protein-A derived from cloned cDNA|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/7508748/|publicació=Biochemistry|data=1994-02-15|issn=0006-2960|pmid=7508748|pàgines=1592–1598|volum=33|exemplar=6|doi=10.1021/bi00172a040|nom=T.|cognom=Kristensen|nom2=C.|cognom2=Oxvig|nom3=O.|cognom3=Sand|nom4=N. P.|cognom4=Møller|nom5=L.|cognom5=Sottrup-Jensen}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Pregnancy-associated plasma protein A (PAPP-A): theoretical and clinical aspects|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/12448565/|publicació=Bratislavske Lekarske Listy|data=2002|issn=0006-9248|pmid=12448565|pàgines=194–205|volum=103|exemplar=6|nom=L.|cognom=Fialova|nom2=I. M.|cognom2=Malbohan}}</ref> La proteïna Pappalisina-1 es sitúa a la cara extracel·lular de la membrana plasmàtica, a l'[[espai extracel·lular]] (i no és secretada al flux sanguini).<ref>{{Ref-web|títol=UniProt|url=https://www.uniprot.org/uniprotkb/Q13219/entry|consulta=2023-10-21}}</ref>

⚫
El substrat principal de la PAPPA són les proteïnes d'unió al factor de creixement similar a la [[insulina]] (proteïna-4). Pappalisina-1 també s'utilitza en procés de detecció per la [[síndrome de Down]].


== Introducció ==
== Introducció ==
Línia 18: Línia 11:
Les '''proteïnes de l'embaràs com la PAPP-A''' augmenten en plasma unes 150 vegades durant l'embaràs en comparació amb la no embaràs. Quan un fetus amb síndrome de Down està present en el primer trimestre de l'embaràs, els nivells sèrics materns de PAPPA es redueixen significativament.
Les '''proteïnes de l'embaràs com la PAPP-A''' augmenten en plasma unes 150 vegades durant l'embaràs en comparació amb la no embaràs. Quan un fetus amb síndrome de Down està present en el primer trimestre de l'embaràs, els nivells sèrics materns de PAPPA es redueixen significativament.


== Família Metzincina: PAPPA ==
== Superfamília Metzincina: PAPPA ==
La família metzincina és caracteritzada per la presència de dos motius (tres residus d'histidina representadas en HEXXHXXGXXH, importants per la unió del Zn (catalíticament essencial) i una metionina amb enllaç beta-1,4 qui forma part del "Met-turn") presents en les biomolècules PAPPA.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Key Questions and Answers about Pregnancy-Associated Plasma Protein-A|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3348390/|publicació=Trends in Endocrinology and Metabolism|data=2012-5|issn=1043-2760|pmc=3348390|pmid=22463950|pàgines=242–249|volum=23|exemplar=5|doi=10.1016/j.tem.2012.02.008|nom=Cheryl A.|cognom=Conover}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=The metzincins--topological and sequential relations between the astacins, adamalysins, serralysins, and matrixins (collagenases) define a superfamily of zinc-peptidases.|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2143131/|publicació=Protein Science : A Publication of the Protein Society|data=1995-05|issn=0961-8368|pmc=2143131|pmid=7663339|pàgines=823–840|volum=4|exemplar=5|nom=W.|cognom=Stöcker|nom2=F.|cognom2=Grams|nom3=U.|cognom3=Baumann|nom4=P.|cognom4=Reinemer|nom5=F. X.|cognom5=Gomis-Rüth}}</ref>
La superfamília metzincina és caracteritzada per la presència de dos motius (tres residus d'histidina representadas en HEXXHXXGXXH, importants per la unió del Zn (catalíticament essencial) i una metionina amb enllaç beta-1,4 qui forma part del "Met-turn") presents en les biomolècules PAPPA.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Key Questions and Answers about Pregnancy-Associated Plasma Protein-A|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3348390/|publicació=Trends in Endocrinology and Metabolism|data=2012-5|issn=1043-2760|pmc=3348390|pmid=22463950|pàgines=242–249|volum=23|exemplar=5|doi=10.1016/j.tem.2012.02.008|nom=Cheryl A.|cognom=Conover}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=The metzincins--topological and sequential relations between the astacins, adamalysins, serralysins, and matrixins (collagenases) define a superfamily of zinc-peptidases.|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2143131/|publicació=Protein Science : A Publication of the Protein Society|data=1995-05|issn=0961-8368|pmc=2143131|pmid=7663339|pàgines=823–840|volum=4|exemplar=5|nom=W.|cognom=Stöcker|nom2=F.|cognom2=Grams|nom3=U.|cognom3=Baumann|nom4=P.|cognom4=Reinemer|nom5=F. X.|cognom5=Gomis-Rüth}}</ref>


Dintre de les molècules PAPPA, trobem PAPPA1 i PAPPA2 on PAPPA2 no és capaç d'unir-se a IGFBP-4.
Dintre de les molècules PAPPA, trobem PAPPA1 i PAPPA2 on PAPPA2 no és capaç d'unir-se a IGFBP-4.

La superfamília metzincina engloba 80 proteïnes dins el genoma humà, entre les quals podem trobar la proteïna PAPPPA, mentre que en els ratolins engloba 93. Aparentment, la complexitat d’aquestes proteïnes prové de les duplicacions donades en el procés evolutiu, específicament en moments previs a la partició del sarcopterigi-actinopterigi.<ref>{{Ref-publicació|article=The evolution of the vertebrate metzincins; insights from Ciona intestinalis and Danio rerio|url=https://doi.org/10.1186/1471-2148-7-63|publicació=BMC Evolutionary Biology|data=2007-04-17|issn=1471-2148|pmc=PMC1867822|pmid=17439641|pàgines=63|volum=7|exemplar=1|doi=10.1186/1471-2148-7-63|nom=Julie|cognom=Huxley-Jones|nom2=Toni-Kim|cognom2=Clarke|nom3=Christine|cognom3=Beck|nom4=George|cognom4=Toubaris|nom5=David L.|cognom5=Robertson}}</ref>

⚫
== Estructura ==
⚫
El gen PAPPA es troba al [[cromosoma 9]], concretament a la ubicació 116153791 - 116402321 bq (Cytoband: q33.1). Aquest gen es transcriu una única vegada i té tres transcripcions.<ref>{{Ref-web|títol=Protein structure - PAPPA - The Human Protein Atlas|url=https://www.proteinatlas.org/ENSG00000182752-PAPPA/structure|consulta=2023-10-18}}</ref>

⚫
La pappalisina-1 és una [[proteasa]], i és determinada per una seqüència de 1542 [[Aminoàcid|aminoàcids]]. Conté 82 residus de [[cisteïna]], que formen [[Enllaç disulfur|ponts disulfur.]] Aquestes interaccions són importants per a mantenir l'estructura tridimensional de la [[proteïna]]. Té catorze llocs possibles per a l'[[Glicosilació|N-glicosilació]] i set per a la unió amb [[Glicosaminoglicà|glicosaminoglicans]]. La part [[C-terminal]] conté aproximadament 5 motius de 60 residus cadascun que tenen breus repeticions de consens presents en les [[Selectina|selectines]] i proteïnes del [[Sistema del complement|complement]]. Aquestes localitzacions estarien relacionades amb les interaccions amb altres molècules. Conté tres repeticions de la primera línia (LNR) i cinc repeticions de consens curtes i, per aquest motiu, la PAPPA es classifica a la classe III de SCR (short consensus repeat).<ref>{{Ref-publicació|article=Amino acid sequence of human pregnancy-associated plasma protein-A derived from cloned cDNA|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/7508748/|publicació=Biochemistry|data=1994-02-15|issn=0006-2960|pmid=7508748|pàgines=1592–1598|volum=33|exemplar=6|doi=10.1021/bi00172a040|nom=T.|cognom=Kristensen|nom2=C.|cognom2=Oxvig|nom3=O.|cognom3=Sand|nom4=N. P.|cognom4=Møller|nom5=L.|cognom5=Sottrup-Jensen}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Pregnancy-associated plasma protein A (PAPP-A): theoretical and clinical aspects|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/12448565/|publicació=Bratislavske Lekarske Listy|data=2002|issn=0006-9248|pmid=12448565|pàgines=194–205|volum=103|exemplar=6|nom=L.|cognom=Fialova|nom2=I. M.|cognom2=Malbohan}}</ref> La proteïna Pappalisina-1 es sitúa a la cara extracel·lular de la membrana plasmàtica, a l'[[espai extracel·lular]] (i no és secretada al flux sanguini).<ref>{{Ref-web|títol=UniProt|url=https://www.uniprot.org/uniprotkb/Q13219/entry|consulta=2023-10-21}}</ref>

⚫
El substrat principal de la PAPPA són les proteïnes d'unió al factor de creixement similar a la [[insulina]] (proteïna-4). Pappalisina-1 també s'utilitza en procés de detecció per la [[síndrome de Down]].


== Funció ==
== Funció ==

Revisió del 22:12, 29 oct 2023

Estimació de l'estructura de la proteïna pappalisina-1 humana feta per Alphafold. Els colors indiquen l'interval de confiança de l'estimació.

La pappalisina-1, també coneguda com a proteïna plasmàtica associada a l'embaràs A, i la proteasa 4 d'unió al factor de creixement similar a la insulina és una proteïna codificada pel gen PAPPA en humans.[1]

Aquesta és un producte de la placenta i la decídua que se segrega al torrent sanguini de la mare mentre està embarassada. S'ha identificat com una proteïna d'unió a IGF (IGFBP)-4 proteasa que protelitza IGFBP-4 i, per tant, augmenta la biodisponibilitat d'IGF. A més, es pot trobar en fibroblasts humans, líquid fol·licular ovàric i cèl·lules de granulosa. Pel que fa a la mida, l'enzim associat a aquesta proteïna és un heterotetràmer d'uns 500 kDa.[2]

La pappalisina-1, coneguda com PAPPA es va descobrir en 1972 com un antigen present e el plasma humà de l’embaràs sense funció o activitat coneguda [3]

Introducció

A més d'ADAM/ADAMTS, MMP, astacines i serrylysines, les papalisines pertanyen a una cinquena família de metzincines. Quan es va començar a investigar PAPPA, es va veure que aquesta no pertenyia a les 4 típiques subfamílies de la superfamília metzincina, fent que es crees una de nova anomenada les papalisines.

Les proteïnes de l'embaràs com la PAPP-A augmenten en plasma unes 150 vegades durant l'embaràs en comparació amb la no embaràs. Quan un fetus amb síndrome de Down està present en el primer trimestre de l'embaràs, els nivells sèrics materns de PAPPA es redueixen significativament.

Superfamília Metzincina: PAPPA

La superfamília metzincina és caracteritzada per la presència de dos motius (tres residus d'histidina representadas en HEXXHXXGXXH, importants per la unió del Zn (catalíticament essencial) i una metionina amb enllaç beta-1,4 qui forma part del "Met-turn") presents en les biomolècules PAPPA.[4][5]

Dintre de les molècules PAPPA, trobem PAPPA1 i PAPPA2 on PAPPA2 no és capaç d'unir-se a IGFBP-4.

La superfamília metzincina engloba 80 proteïnes dins el genoma humà, entre les quals podem trobar la proteïna PAPPPA, mentre que en els ratolins engloba 93. Aparentment, la complexitat d’aquestes proteïnes prové de les duplicacions donades en el procés evolutiu, específicament en moments previs a la partició del sarcopterigi-actinopterigi.[6]

Estructura

El gen PAPPA es troba al cromosoma 9, concretament a la ubicació 116153791 - 116402321 bq (Cytoband: q33.1). Aquest gen es transcriu una única vegada i té tres transcripcions.[7]

La pappalisina-1 és una proteasa, i és determinada per una seqüència de 1542 aminoàcids. Conté 82 residus de cisteïna, que formen ponts disulfur. Aquestes interaccions són importants per a mantenir l'estructura tridimensional de la proteïna. Té catorze llocs possibles per a l'N-glicosilació i set per a la unió amb glicosaminoglicans. La part C-terminal conté aproximadament 5 motius de 60 residus cadascun que tenen breus repeticions de consens presents en les selectines i proteïnes del complement. Aquestes localitzacions estarien relacionades amb les interaccions amb altres molècules. Conté tres repeticions de la primera línia (LNR) i cinc repeticions de consens curtes i, per aquest motiu, la PAPPA es classifica a la classe III de SCR (short consensus repeat).[8][9] La proteïna Pappalisina-1 es sitúa a la cara extracel·lular de la membrana plasmàtica, a l'espai extracel·lular (i no és secretada al flux sanguini).[10]

El substrat principal de la PAPPA són les proteïnes d'unió al factor de creixement similar a la insulina (proteïna-4). Pappalisina-1 també s'utilitza en procés de detecció per la síndrome de Down.

Funció

PAPPA és una metaloproteinasa que interacciona amb IGFBP-4 i IGFBP-5. Aquest interaccions resulta en la presencia de IGF, que potència la interacció de PAPPA amb IGFBP-4 i inhibeix la de IGFBP-5.[11]

PAPPA genera la senyalització d'IGF a través de la unió de SCR3-4 (seqüència consens) a GAG (glucosaminoglicà) el qual podem trobar en la superfície cel·lular.[12]

Estimació de l'estructura de la proteïna pappalisina-1 humana unida a un complex IGFBP5. Els colors indiquen les diferents estructures proteiques.

PAPPA codifica una metal·loproteïnasa secretada que trenca les proteïnes d'unió al factor de creixement bioactiu semblant a la insulina (IGFBP) per un sol lloc. Després de l'escissió d'IGFBP, els factors de creixement de la insulina es dissocien de les IGFBP i s'uneixen als receptors d'IGF, resultant en l'activació de la via IGF. L'absència d'escissió d'IGFBP-4 en fibroblasts embrionaris derivats de ratolins knockout PAPP-A indica que la PAPP-A funciona fisiològicament com una proteasa IGFBP-4. Les repeticions de Lin12-Notch (LNR) a la proteïna PAPP-A s'uneixen a Ca2+ i són necessàries perquè PAPP-A trenqui IGFBP-4, però no IGFBP-5. La PAPP-A humana recombinant (rh) és una proteasa activa que trenca IGFBP-4 i IGFBP-5. Aquest rhPAPP-A de longitud completa, que conté els cinc dominis de Sushi C-terminal, és aproximadament 9 vegades més actiu per a l'escissió d'IGFBP-5 que el rhPAPP-A truncat terminalmennt C.[13] La proteïna codificada té un paper en la formació òssia, la inflamació, la cicatrització de ferides i la fertilitat femenina. La millora de l'expressió d'aquesta proteïna s'associa amb nefropatia diabètica en pacients humans i aquesta proteïna pot promoure la invasió tumoral i el creixement en diversos càncers humans. La funció proteolítica de PAPPA s'activa en unir-se al col·lagen. Es creu que està involucrat en processos proliferatius locals com ara la cicatrització de ferides i la remodelació òssia. S'ha suggerit un baix nivell plasmàtic d'aquesta proteïna com a marcador bioquímic per als embarassos amb fetus aneuploides (fetus amb un nombre anormal de cromosomes).[14] Per exemple, la PAPPA baixa es pot veure habitualment en la detecció de la síndrome de Down. Els nivells baixos poden predir alternativament problemes amb la placenta, la qual cosa dona resultats en complicacions adverses com la restricció del creixement intrauterí, la preeclàmpsia, el desprendiment de la placenta, el part prematur o la mort fetal.

Inhibició

La pappalisina-1 pot és inhibida per part de la proMBP (proform de la proteïna bàsica major d'electròfils). ProMBP té la capacitat d'unir-se covalentment a PAPPA a través d'enlaços de disulfur, evitant que la proteasa, PAPPA, talli excessivament IGFBP-4. Aquesta interacció entre PAPPA i proMBP és fonamental per regular l'activitat de PAPPA, ja que impedeix que talli lliurement l'IGFBP-4 en situacions no desitjades.[15][16]

La STC2 (estanniocalcina-2) també s'ha classificat com un inhibidor de la PAPPA que impedeix la seva activitat proteolítica en un procés molt similar al del complex proMBP. [17]

Interaccions

PAPPA presenta diferències en funció de les seves unions per formar molècules.

Per una banda podem trobar a PAPPA inactiva formant un heterotetròmer compost per dues PAPPA en enllaç covalent amb dues molècules de proMPB. Per altra banda, PAPPA també pot trobar-se no unida a proMPB, formant un dome amb una altra PAPPA (denominem aquest cas com homodímer). En aquest cas, PAPPA es troba activa.[4]

El complex PAPP-A unit a STC2 és un conjunt altament flexible de múltiples dominis amb nombrosos contactes entre ells. Per a evitar la seva dissociació, el complex forma un enllaç de disulfur específic entre les subunitats de PAPPA i STC2. L'estructura d'aquest complex és important per a la seva funció en l'activació de vies com IGF i, poder desenvolupar agents farmacèutics que modifiquin la seva senyalització. [18]

S'ha demostrar que la pappalisina-1 interactua amb les proteïnes bàsiques principals.[19][20]

Estudis sobre Pappalisina-1 (PAPPA)

Estudis realitzats al Royal London Hospital al Regne Unit han demostrat que un marcador de la síndrome de Down es pot expressar durant el primer i el segon trimestre de l'embaràs. Les concentracions del gen de la proteïna plasmàtica associada a l'embaràs (PAPPA), així com altres marcadors, poden ajudar a detectar la síndrome de Down en les etapes inicials del període gestacional d'una dona.[21][22]

Referències

  1. ↑ «UniProt». [Consulta: 27 octubre 2023].
  2. ↑ «Medical vocabulary: What does Pregnancy-Associated Plasma Protein-A mean». [Consulta: 28 octubre 2023].
  3. ↑ «220 - Pappalysin-1 (pregnancy-associated plasma protein-A)». [Consulta: 29 octubre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 Conover, Cheryl A. «Key Questions and Answers about Pregnancy-Associated Plasma Protein-A». Trends in Endocrinology and Metabolism, 23, 5, 2012-5, pàg. 242–249. DOI: 10.1016/j.tem.2012.02.008. ISSN: 1043-2760. PMC: 3348390. PMID: 22463950.
  5. ↑ Stöcker, W.; Grams, F.; Baumann, U.; Reinemer, P.; Gomis-Rüth, F. X. «The metzincins--topological and sequential relations between the astacins, adamalysins, serralysins, and matrixins (collagenases) define a superfamily of zinc-peptidases.». Protein Science : A Publication of the Protein Society, 4, 5, 1995-05, pàg. 823–840. ISSN: 0961-8368. PMC: 2143131. PMID: 7663339.
  6. ↑ Huxley-Jones, Julie; Clarke, Toni-Kim; Beck, Christine; Toubaris, George; Robertson, David L. «The evolution of the vertebrate metzincins; insights from Ciona intestinalis and Danio rerio». BMC Evolutionary Biology, 7, 1, 17-04-2007, pàg. 63. DOI: 10.1186/1471-2148-7-63. ISSN: 1471-2148. PMC: PMC1867822. PMID: 17439641.
  7. ↑ «Protein structure - PAPPA - The Human Protein Atlas». [Consulta: 18 octubre 2023].
  8. ↑ Kristensen, T.; Oxvig, C.; Sand, O.; Møller, N. P.; Sottrup-Jensen, L. «Amino acid sequence of human pregnancy-associated plasma protein-A derived from cloned cDNA». Biochemistry, 33, 6, 15-02-1994, pàg. 1592–1598. DOI: 10.1021/bi00172a040. ISSN: 0006-2960. PMID: 7508748.
  9. ↑ Fialova, L.; Malbohan, I. M. «Pregnancy-associated plasma protein A (PAPP-A): theoretical and clinical aspects». Bratislavske Lekarske Listy, 103, 6, 2002, pàg. 194–205. ISSN: 0006-9248. PMID: 12448565.
  10. ↑ «UniProt». [Consulta: 21 octubre 2023].
  11. ↑ «PAPPA Gene - Pappalysin-1». [Consulta: 21 octubre 2023].
  12. ↑ «Structure of the proteolytic enzyme PAPP-A with the endogenous inhibitor stanniocalcin-2 reveals its inhibitory mechanism». [Consulta: 22 octubre 2023].
  13. ↑ «Recombinant Human Pappalysin-1/PAPP-A (aa 82-1627), CF» (en anglès). Biotechne. [Consulta: 17 octubre 2023].
  14. ↑ «PAPPA pappalysin 1 [Homo sapiens (human) - Gene - NCBI]». [Consulta: 27 octubre 2023].
  15. ↑ Overgaard, Michael T.; Haaning, Jesper; Boldt, Henning B.; Olsen, Inger M.; Laursen, Lisbeth S. «Expression of Recombinant Human Pregnancy-associated Plasma Protein-A and Identification of the Proform of Eosinophil Major Basic Protein as Its Physiological Inhibitor». Journal of Biological Chemistry, 275, 40, 2000-10, pàg. 31128–31133. DOI: 10.1074/jbc.m001384200. ISSN: 0021-9258.
  16. ↑ Kobberø, Sara Dam; Gajhede, Michael; Mirza, Osman Asghar; Kløverpris, Søren; Kjær, Troels Rønn «Structure of the proteolytic enzyme PAPP-A with the endogenous inhibitor stanniocalcin-2 reveals its inhibitory mechanism» (en anglès). Nature Communications, 13, 1, 18-10-2022. DOI: 10.1038/s41467-022-33698-8. ISSN: 2041-1723.
  17. ↑ Zhong, Qihang; Chu, Honglei; Wang, Guopeng; Zhang, Cheng; Li, Rong «Structural insights into the covalent regulation of PAPP-A activity by proMBP and STC2» (en anglès). Cell Discovery, 8, 1, 22-12-2022. DOI: 10.1038/s41421-022-00502-2. ISSN: 2056-5968.
  18. ↑ Oxvig, Claus «The role of PAPP-A in the IGF system: location, location, location». Journal of Cell Communication and Signaling, 9, 2, 2015-6, pàg. 177–187. DOI: 10.1007/s12079-015-0259-9. ISSN: 1873-9601. PMC: 4458251. PMID: 25617049.
  19. ↑ Claw, O.; Sand, O.; Kristensen, T.; . Gleich, G.J.; Sottrup-Jensen, L. «Circulating Human Pregnancy-associated Plasma Protein-A Is Disulfide-bridged to the Proform of Eosinophil Major Basic Protein.». Communication, 26-02-1993, pàg. 12243.
  20. ↑ Overgaard, M.T.; Sørensen, E.S.; Stachowiak, D.; Boldt, H.B.; Kristensen, L.; Sottrup-Jensen, L.; Oxvig, C. Complex of Pregnancy-associated Plasma Protein-A and the Proform of Eosinophil Major Basic Protein: DISULFIDE STRUCTURE AND CARBOHYDRATE ATTACHMENT SITES, 05-11-2002.
  21. ↑ Calabrese, G; Baldi, M; Fantasia, D; Teresa Sessa, M; Kalantar, M «Detection of chromosomal aneuploidies in fetal cells isolated from maternal blood using single‐chromosome dual‐probe FISH analysis» (en anglès). Clinical Genetics, 82, 2, 2012-08, pàg. 131–139. DOI: 10.1111/j.1399-0004.2011.01775.x. ISSN: 0009-9163.
  22. ↑ Wald, N.; Stone, R.; Cuckle, H. S.; Grudzinskas, J. G.; Barkai, G. «First trimester concentrations of pregnancy associated plasma protein A and placental protein 14 in Down's syndrome.». BMJ : British Medical Journal, 305, 6844, 04-07-1992, pàg. 28. ISSN: 0959-8138. PMC: 1882510. PMID: 1379094.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pappalisina-1&oldid=32618504»