Nouakchott: diferència entre les revisions
m Gestió de l'entitat NBSP |
amplio text #1lib1ref |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula geografia política}} |
{{infotaula geografia política}} |
||
[[Fitxer:Nouakchott 0518.JPG|miniatura|Vista aèria.]] |
[[Fitxer:Nouakchott 0518.JPG|miniatura|Vista aèria.]] |
||
'''Nouakchott''' ({{Lang-ar|نواكشوط|tr=N<sup>u</sup>wākxūṭ}}, ‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de [[Mauritània]]. Es troba a la costa atlàntica del [[desert del Sàhara]]. (Latitud = 18° 6′ N i longitud = 15° 57′ O). El nom s'ha mantingut amb l'ortografia donada pels francesos. |
'''Nouakchott''' ({{Lang-ar|نواكشوط|tr=N<sup>u</sup>wākxūṭ}}, ‘el lloc dels vents’<ref name="LorenzZimbelman2014">{{Ref-llibre|cognom=Lorenz, Ralph D.|títol=Dune Worlds: How Windblown Sand Shapes Planetary Landscapes|url=https://books.google.com/books?id=-AO7BAAAQBAJ&pg=PA273|any=2014|editorial=Springer Science & Business Media|lloc=Heidelberg|isbn=978-3-540-89725-5}} page 273.</ref>) és la capital i la ciutat més gran de [[Mauritània]].<ref>{{Ref-web|títol=The Sahara: Facts, Climate and Animals of the Desert|url=http://www.livescience.com/23140-sahara-desert.html|obra=Live Science|consulta=21 novembre 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303181735/http://www.livescience.com/23140-sahara-desert.html|arxiudata=3 març 2016}}</ref> Es troba a la costa atlàntica del [[desert del Sàhara]]. (Latitud = 18° 6′ N i longitud = 15° 57′ O). El nom s'ha mantingut amb l'ortografia donada pels francesos. La ciutat també és el centre administratiu i econòmic de Mauritània. |
||
Nouakchott, antigament un poble costaner de mida mitjana, va ser seleccionada com a capital de la naixent nació de Mauritània. Va ser dissenyat i construït originalment per acollir una població de 15.000 habitants, però va experimentar un creixement demogràfic important als anys 70, quan molts mauritans van fugir dels seus pobles natals a causa de la [[sequera]] i la creixent [[desertització]]. Molts dels nouvinguts es van establir en zones de [[Infrahabitatge|barris marginals]] de la ciutat que estaven mal cuidades i molt massificades. A mitjans de la dècada del 1980, s'estimava que la població de Nouakchott era d'entre 400.000 i 500.000 habitants.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Handloff|nom=Robert E.|títol=Mauritania: A Country Study|editorial=Federal Research Division|any=1990|isbn=9780160197970|pàgines=50}}</ref> |
|||
El 2019 la ciutat tenia una població de prop d'1,2 milions de persones i era el centre de l'economia mauritana. És la llar d'un [[Port|port d'aigües profundes]] i un Aeroport internacional de Nouakchott-Oumtounsy, un dels dos aeroports internacionals del país. També acull la Universitat de Nouakchott i diverses altres institucions d'ensenyament superior més especialitzades. |
|||
== Etimologia == |
== Etimologia == |
||
| Línia 7: | Línia 11: | ||
== Història == |
== Història == |
||
Nouakchott va ser un gran poble de pescadors fortificat (''[[Ksar (poble)|ksar]]'') a 7 km de la costa, a l'època precolonial i sota [[Àfrica Occidental Francesa|el domini francès]]. |
|||
La ciutat fou construïda al lloc d'un petit ''[[Ksar (poble)|ksar]],'' a 7 km de la costa, durant la colonització francesa; el lloc fou escollit amb cura per evitar inundacions catastròfiques com les del [[1950]], per tenir assegurat el subministrament d'aigua, i que fos prou lluny del [[Senegal]]. La construcció va començar el [[1958]] i diversos projectes urbanístics es van desenvolupar ja abans de la independència, el [[1960]]. L'establiment dels [[Nòmada|nòmades]] (sobretot durant la gran sequera del [[1968]]-[[1973]]) i l'atracció de la capital van provocar un creixement accelerat. El [[1974]], tenia uns cent mil habitants i el [[1992]] havia passat a 600.000; el [[1999]], n'eren ja 881.000. La nova demarcació estableix els seus habitants, el [[2010]], en 822.207. |
|||
Quan Mauritània es preparava per a la independència, no tenia capital. El lloc fou escollit amb cura per evitar inundacions catastròfiques com les del 1950, per tenir assegurat el subministrament d'aigua, i que fos prou lluny del [[Senegal]]. La construcció va començar el març de 1958 per engrandir el poble per acollir una població de 15.000 habitants, i les bases es van completar quan els francesos van concedir la independència el 28 de novembre de 1960.<ref>{{Ref-web|títol=Nouakchott {{!}} Mauritania, Map, & Facts {{!}} Britannica|url=https://www.britannica.com/place/Nouakchott|data=2024-02-09|consulta=2024-02-12|llengua=en}} </ref> Nouakchott es va planificar amb l'expectativa que el comerç i altres activitats econòmiques no tinguessin lloc a la ciutat. El districte central de negocis de Nouakchott es va planificar amb carrers amples i una estructura en forma de quadrícula; el nou ''Cinquième Quartier'' (Cinquè Districte) es va situar prop d'aquesta zona i va esdevenir en pocs anys la ubicació d'un gran mercat a l'aire lliure i zona residencial. Durant la dècada del 1960, la ciutat va obtenir el seu propi govern local. A la dècada del 1970, aquestes noves àrees havien crescut tant que van substituir l'antic ''ksar'' pel que fa a la importància, ja que també acollien els edificis governamentals i les empreses estatals.<ref name="Pazzanita2008">{{Ref-llibre|cognom=Pazzanita, Anthony G.|títol=Historical Dictionary of Mauritania|any=2008|editorial=Scarecrow Press|lloc=Lanham, Maryland|isbn=978-0-8108-6265-4}}</ref> La zona de l'actual Nouakchott va ser escollida per [[Moktar Ould Daddah]], el primer president de Mauritània, i els seus consellers. Ould Daddah desitjava que la nova capital simbolitzés la modernitat i la unitat nacional, cosa que descartava les ciutats o pobles existents a l'interior. El poble va ser escollit com a capital per la seva ubicació central entre [[Saint-Louis (Senegal)|Saint-Louis, Senegal]], la ciutat des de la qual es governava la colònia de Mauritània, i [[Nouadhibou]]. La seva ubicació també va permetre evitar la delicada qüestió de si la capital es construïa en una zona dominada pels àrabs, amazics (berbers) o africans subsaharians.<ref name="Pazzanita2008">{{Ref-llibre|cognom=Pazzanita, Anthony G.|títol=Historical Dictionary of Mauritania|any=2008|editorial=Scarecrow Press|lloc=Lanham, Maryland|isbn=978-0-8108-6265-4}}</ref> |
|||
La ciutat va ser atacada dues vegades l'any 1976 pel [[Front Polisario]] durant el [[conflicte del Sàhara Occidental]], però la guerrilla va causar pocs danys. L'establiment dels [[Nòmada|nòmades]] (sobretot durant la gran sequera del 1968-1973) i l'atracció de la capital van provocar un creixement accelerat. El 1974, tenia uns cent mil habitants i el 1992 havia passat a 600.000; el 1999, n'eren ja 881.000. La nova demarcació estableix els seus habitants, el 2010, en 822.207. La ciutat ha tingut un creixement massiu i sense restriccions, impulsat per la [[sequera]] del nord d'Àfrica, des del començament dels anys 1970; centenars de milers s'hi van traslladar a la recerca d'una vida millor. Els censos oficials mostraven 134.000 habitants el 1977 i 393.325 el 1988, tot i que ambdues xifres probablement eren inferiors a la realitat.<ref name="Pazzanita2008">{{Ref-llibre|cognom=Pazzanita, Anthony G.|títol=Historical Dictionary of Mauritania|any=2008|editorial=Scarecrow Press|lloc=Lanham, Maryland|isbn=978-0-8108-6265-4}}</ref> Ara s'estima que la població consta d'almenys un terç de la població del país de 3,2 milions,<ref name="world66">{{Ref-web|títol=Nouakchott Travel Guide|url=http://www.world66.com/africa/mauritania/nouakchott|obra=www.world66.com|consulta=19 novembre 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170619084512/http://www.world66.com/africa/mauritania/nouakchott|arxiudata=19 juny 2017}}</ref> i el cens de 2013 va mostrar una població de 958.399.<ref name="census">{{Ref-web|títol=Mauritania: Regions, Cities & Urban Localities - Population Statistics in Maps and Charts|url=https://citypopulation.de/Mauritania-Cities.html|obra=citypopulation.de|consulta=19 novembre 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20161026070503/http://www.citypopulation.de/Mauritania-Cities.html|arxiudata=26 octubre 2016}}</ref> |
|||
== Geografia == |
== Geografia == |
||
| Línia 18: | Línia 26: | ||
== Agermanaments == |
== Agermanaments == |
||
La ciutat està agermanada amb [[Tucson]], [[Lanzhou]], [[Madrid]], [[Amman]], l'[[Illa de França]] i [[Bamako]]. |
La ciutat està agermanada amb [[Tucson]], [[Lanzhou]], [[Madrid]], [[Amman]], l'[[Illa de França]] i [[Bamako]]. |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències}} |
|||
== Bibliografia == |
|||
* Tesi de Jean-Robert Pitte, ''Nouakchott capitale de la Mauritanie'', París 1977, actualitzada per la tesi d'Isyakha Diagana (1993) i després per Armelle Choplin (2006). |
* Tesi de Jean-Robert Pitte, ''Nouakchott capitale de la Mauritanie'', París 1977, actualitzada per la tesi d'Isyakha Diagana (1993) i després per Armelle Choplin (2006). |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
{{Esborrany de l'Àfrica}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 16:33, 12 feb 2024
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| República islàmica | Mauritània | |||
| Regió | Nouakchott-Nord  | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 1.077.169 (2016) (1.039,74 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 1.035.995.244 m² | |||
| Banyat per | oceà Atlàntic | |||
| Altitud | 7 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| ISO 3166-2 | MR-NKC | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | crn.mr… | |||
Nouakchott (àrab: نواكشوط, Nuwākxūṭ, ‘el lloc dels vents’[1]) és la capital i la ciutat més gran de Mauritània.[2] Es troba a la costa atlàntica del desert del Sàhara. (Latitud = 18° 6′ N i longitud = 15° 57′ O). El nom s'ha mantingut amb l'ortografia donada pels francesos. La ciutat també és el centre administratiu i econòmic de Mauritània.
Nouakchott, antigament un poble costaner de mida mitjana, va ser seleccionada com a capital de la naixent nació de Mauritània. Va ser dissenyat i construït originalment per acollir una població de 15.000 habitants, però va experimentar un creixement demogràfic important als anys 70, quan molts mauritans van fugir dels seus pobles natals a causa de la sequera i la creixent desertització. Molts dels nouvinguts es van establir en zones de barris marginals de la ciutat que estaven mal cuidades i molt massificades. A mitjans de la dècada del 1980, s'estimava que la població de Nouakchott era d'entre 400.000 i 500.000 habitants.[3]
El 2019 la ciutat tenia una població de prop d'1,2 milions de persones i era el centre de l'economia mauritana. És la llar d'un port d'aigües profundes i un Aeroport internacional de Nouakchott-Oumtounsy, un dels dos aeroports internacionals del país. També acull la Universitat de Nouakchott i diverses altres institucions d'ensenyament superior més especialitzades.
Etimologia
El nom voldria dir ‘lloc on quan es fa un pou surt aigua al nivell de les crostes’ (de l'àrab anwakxut, al seu torn derivat de l'amazic a-n-wakshut (‘lloc de crostes’); al Marroc, el nom a-n-wakxut vol dir ‘bosc’.
Història
Nouakchott va ser un gran poble de pescadors fortificat (ksar) a 7 km de la costa, a l'època precolonial i sota el domini francès.
Quan Mauritània es preparava per a la independència, no tenia capital. El lloc fou escollit amb cura per evitar inundacions catastròfiques com les del 1950, per tenir assegurat el subministrament d'aigua, i que fos prou lluny del Senegal. La construcció va començar el març de 1958 per engrandir el poble per acollir una població de 15.000 habitants, i les bases es van completar quan els francesos van concedir la independència el 28 de novembre de 1960.[4] Nouakchott es va planificar amb l'expectativa que el comerç i altres activitats econòmiques no tinguessin lloc a la ciutat. El districte central de negocis de Nouakchott es va planificar amb carrers amples i una estructura en forma de quadrícula; el nou Cinquième Quartier (Cinquè Districte) es va situar prop d'aquesta zona i va esdevenir en pocs anys la ubicació d'un gran mercat a l'aire lliure i zona residencial. Durant la dècada del 1960, la ciutat va obtenir el seu propi govern local. A la dècada del 1970, aquestes noves àrees havien crescut tant que van substituir l'antic ksar pel que fa a la importància, ja que també acollien els edificis governamentals i les empreses estatals.[5] La zona de l'actual Nouakchott va ser escollida per Moktar Ould Daddah, el primer president de Mauritània, i els seus consellers. Ould Daddah desitjava que la nova capital simbolitzés la modernitat i la unitat nacional, cosa que descartava les ciutats o pobles existents a l'interior. El poble va ser escollit com a capital per la seva ubicació central entre Saint-Louis, Senegal, la ciutat des de la qual es governava la colònia de Mauritània, i Nouadhibou. La seva ubicació també va permetre evitar la delicada qüestió de si la capital es construïa en una zona dominada pels àrabs, amazics (berbers) o africans subsaharians.[5]
La ciutat va ser atacada dues vegades l'any 1976 pel Front Polisario durant el conflicte del Sàhara Occidental, però la guerrilla va causar pocs danys. L'establiment dels nòmades (sobretot durant la gran sequera del 1968-1973) i l'atracció de la capital van provocar un creixement accelerat. El 1974, tenia uns cent mil habitants i el 1992 havia passat a 600.000; el 1999, n'eren ja 881.000. La nova demarcació estableix els seus habitants, el 2010, en 822.207. La ciutat ha tingut un creixement massiu i sense restriccions, impulsat per la sequera del nord d'Àfrica, des del començament dels anys 1970; centenars de milers s'hi van traslladar a la recerca d'una vida millor. Els censos oficials mostraven 134.000 habitants el 1977 i 393.325 el 1988, tot i que ambdues xifres probablement eren inferiors a la realitat.[5] Ara s'estima que la població consta d'almenys un terç de la població del país de 3,2 milions,[6] i el cens de 2013 va mostrar una població de 958.399.[7]
Geografia
La ciutat té un centre occidentalitzat amb els ministeris, ambaixades i altres serveis destacats com bancs i grans superfícies comercials; després, compta amb uns barris residencials i, als afores, els establiments precaris dels pobres. Fins als anys 1970, hi va haver tendes nòmades en zona urbana (200, el 1971).
El seu clima és relativament suau, amb màximes de 32 graus i mínimes d'11; la mitjana de pluja és de 135 mm. Els pous del Trarza haurien d'assegurar l'aigua, però avui dia ja no són suficients i s'hi ha construït una depuradora.
Uns 7 km al sud-est es va construir un wharf per a l'exportació. Les comunicacions, sovint, s'han de fer per avió mercès a un modern aeroport als afores de la capital i a pistes d'aterratge escampades per la zona; les pistes al mig de l'arena són impossibles de mantenir.
Agermanaments
La ciutat està agermanada amb Tucson, Lanzhou, Madrid, Amman, l'Illa de França i Bamako.
Referències
- ↑ Lorenz, Ralph D.. Dune Worlds: How Windblown Sand Shapes Planetary Landscapes. Heidelberg: Springer Science & Business Media, 2014. ISBN 978-3-540-89725-5. page 273.
- ↑ «The Sahara: Facts, Climate and Animals of the Desert». Live Science. Arxivat de l'original el 3 març 2016. [Consulta: 21 novembre 2016].
- ↑ Handloff, Robert E. Mauritania: A Country Study. Federal Research Division, 1990, p. 50. ISBN 9780160197970.
- ↑ «Nouakchott | Mauritania, Map, & Facts | Britannica» (en anglès), 09-02-2024. [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Pazzanita, Anthony G.. Historical Dictionary of Mauritania. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2008. ISBN 978-0-8108-6265-4.
- ↑ «Nouakchott Travel Guide». www.world66.com. Arxivat de l'original el 19 juny 2017. [Consulta: 19 novembre 2016].
- ↑ «Mauritania: Regions, Cities & Urban Localities - Population Statistics in Maps and Charts». citypopulation.de. Arxivat de l'original el 26 octubre 2016. [Consulta: 19 novembre 2016].
Bibliografia
- Tesi de Jean-Robert Pitte, Nouakchott capitale de la Mauritanie, París 1977, actualitzada per la tesi d'Isyakha Diagana (1993) i després per Armelle Choplin (2006).
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nouakchott |