Àguila calçada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Àguila calçada
Booted Eagle NAUMANN.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Accipitriformes
Família: Accipitridae
Gènere: Aquila
Espècie: A. pennata
Nom binomial
Aquila pennata
(Gmelin, 1788)
Distribució mundial de l'àguila calçada
Distribució mundial de l'àguila calçada
Sinònims
  • Aquila minuta Brehm, 1831
  • Hieraaetus pennatus
  • Aquila pennatus
Àguila calçada
Exemplar fotografiat a Himachal Pradesh, Índia

L'àguila calçada (Aquila pennata) (abans Hieraaetus pennatus), és una au de presa de mida mitjana. Com totes les àguiles, pertany a la família Accipitridae.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Fa uns 47 cm de llargada i una envergadura alar de 120 cm.

Pel que fa al plomatge, n'hi ha de dos tipus, el fosc i el pàl·lid. En cada cas és el mateix tant pels mascles com per les femelles.

El tipus fosc és el més abundant. El cap i el coll són de color castany clarament estriat. El front és blanc. Les parts superiors són marró fosc i contrasten amb les plomes infracaudals, més clares. La cua és ocre amb les vores d'un color marró grisós fosc. Les parts inferior del cos són d'un marró negrós excepte la cua que és d'un marró grisós més clar. Els pantalons, molt desenvolupats són d'un color marró fosc.

En el tipus pàl·lid els pantalons són blancs. Les parts superiors són de color gris fosc i les inferiors, blanques o d'un ocre clar, i estriades. El cap també de color ocre clar i formant estries.

Els exemplar joves s'assemblen als adults. La diferència més notable consisteix en que les parts superiors i el cap tenen un to més vermellós.

Subespècies[modifica | modifica el codi]


Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Preferentment boscos però també prats i camps de cultiu però rarament allunyats de zones arbrades. A l'hora de reproduir-se busca zones muntanyoses on el bosc alterni amb zones descobertes.

Migracions[modifica | modifica el codi]

Cap al setembre o octubre, abandonen el seu territori de cria i van a passar l'hivern a les zones tropicals (les que nien a l'Àsia central a l'Índia i les europees a la sabana africana) d'on en tornen cap a l'abril.

Les àguiles de l'Europa occidental passen a l'Àfrica per l'estret de Gibraltar i les de l'Europa de l'est pel Bòsfor. En alguns casos excepcionals utilitzen la via de Sicília i Tunis i encara són més excepcionals els casos d'aquelles que no travessen el Mediterrani i passen l'hivern al sud d'Europa


Comportament i dieta[modifica | modifica el codi]

És un ocell territorial. Mitjançant lluites aèries magistralment conduïdes, és capaç d'expulsar del seu territori, que es força gran, altres ocells rapinyaires.

El seu vol, una mica oscil·lant, recorda el de l'esparver. Sempre planeja i es passa la major part de la jornada volant.

Malgrat la seva talla és un caçador molt hàbil. Captura les seves preses a les clarianes del bosc. Planeja a gran altura tot descrivint cercles fins que localitza una presa. Llavors es llança en picat fins quasi arribar al nivell del terra. Llavors rectifica sobtadament la direcció, s'eleva una mica per, tot seguit caure sobre la seva presa que agafa amb les seves poderosos urpes. Amb aquest mateix sistema també pot caçar ocells en vol baix. Així mateix, és capaç de caçar insectes en vol i també pollets d'altres espècies d'ocells.

Els vols nupcials són espectaculars. La parella planeja per damunt del bosc traçant estrets cercles i, sobtadament, es llencen en picat fins pràcticament fregar amb els les capçades dels arbres. Llavors planegen un llarg tram a tocar del bosc per acabar tornant a agafar alçada sense pràcticament batre les ales. Quan arriba el període de la reproducció, la parella realitza sovint vols per sobre del bosc emeten un crit característic una i altra vegada.

Fora del període nupcial, la parella també sol volar junta freqüentment. Per contra, a l'època de la hivernada se separen i la viuen en solitari. A la primavera següent, però, tornaran a retrobar-se en el mateix territori de reproducció de l'any anterior i, segons sembla, les parelles es formen de per vida.

Cant[modifica | modifica el codi]

Fora de l'època de reproducció, habitualment resta silenciosa. En l'època nupcial, més que de cant caldira parlar d'uns esgarips aguts i repetitius semblants a un "kuih kiih". Quan comença la desfilada nupcial, el mascle emet de manera insistent un “pi-piiii” i al niu sol ser habitual una mena de “klia-klia-klia- ki-ki”.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Les parelles construeixen el niu bastant a prop les unes de les altres. El niu amida entre 60 i 70 cm de diàmetre amb un gruix d'uns 30 cm. És construït conjuntament pels dos membres de la parella a base de branques i tronquets i durant tot el període de la nidificació, la femella hi va aportant una gran quantitat de fulles. Habitualment l'instal·len en un arbre, a una alçada entre els 6 i els 16 metres però també poden fer-lo en una cinglera.

A l'abril-maig la femella hi pon 1 o 2 ous blancs amb taques marronoses (excepcionalment 3). La incubació dura de 32 a 34 dies i és realitzada fonamentalment per la femella la qual rarament abandona el niu durant tot els període d'incubació mentre el mascle s'encarrega de proporcionar-li l'aliment. Tot i això, a vegades la femella pot sortir del niu i llavors el mascle s'ocupa de covar.

Els pollets creixen lentament. Les primeres plomes apareixen al cap de vint dies i al cap de 40 el plomatge ja està pràcticament complert. Entre els 50 i 60 dies després del seu naixement (és a dir, cap a finals d'agost) abandonen el niu tot i que durant uns dies més romandran pels seus voltants on els pares continuen alimentant-los. En general, sobreviuen les dues cries ja que no sembla que es sigui habitual que el pollet més gran elimini el petit.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àguila calçada