Ángel Losada García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÁngel Losada García
Biografia
Naixement7 juliol 1917 Modifica el valor a Wikidata
Alaraz (província de Salamanca) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 agost 1995 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pontifícia de Comillas
Universitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhumanista, investigador, jurista, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Madrid
Instituto de Cultura Hispánica
Institut d'Estudis Polítics
Consell Superior d'Investigacions Científiques
Organització Internacional del Treball Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Ángel Losada García (Alaraz, Salamanca, 6 de juliol de 1917 - Madrid, 31 d'agost de 1995) va ser un humanista, jurista, investigador, periodista i escriptor espanyol.[1][2]

Trajectòria[modifica]

Cursà Humanitats a la Universitat Pontifícia de Comillas, i es doctorà en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat Central de Madrid. Exercí com a docent a aquesta darrera universitat. I com a investigador als instituts "Francisco de Vitoria" i "Gonzalo Fernández de Oviedo" del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Al mateix temps, col·laborà amb l'Institut d'Estudis Polítics (IEP) i l'Institut de Cultura Hispànica (ICH). Després, ingressà a l'Organització Internacional del Treball (OIT) on exercí d'alt funcionari durant més de vint-i-cinc anys. També fou membre de la Delegació de la Santa Seu davant de l'Oficina de Nacions Unides, i en altres organismes especialitzats de Ginebra, acreditat davant del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament i la Subcomissió de Drets Humans de les Nacions Unides en qualitat d'expert en temes de cristianització d'Amèrica.[1]

Fou membre de la Reial Acadèmia de la Història d'Espanya, de l'Acadèmia Nacional de la Història de Veneçuela, de la Real Academia de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de Córdoba i comanador de l'Orde de Sant Gregori el Gran. També fou membre del jurat del Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats. I exercí com a periodista i corresponsal del diari ABC a Alemanya, durant més de vint anys, i del diari Ya a Ginebra.[1][2]

Gaudí d'un reconeixement important en l'àmbit internacional, i va intervenir en nombrosos col·loquis i congressos a Europa i Amèrica. Com a especialista en l'humanisme en general i en el del món hispà en particular, centrà la seva recerca molt especialment en dos personatges, oposats i complementaris alhora, Fra Bartolomé de las Casas i Juan Ginés de Sepúlveda. Més endavant, amplià les seves investigacions, en particular en les últimes dècades, a l'humanista Joan Lluís Vives, especialment pel que fa a la seva empremta a Amèrica, i també a Diego de Avendaño, moralista i jurista jesuïta, que un segle després de les Cases va defensar la dignitat humana dels indis i negres a Amèrica.[1]

Publicacions [3][modifica]

  • "Luis Vives y la polémica entre Fray Bartolomé de las Casas y Juan Ginés de Sepúlveda sobre las justas causas de la guerra contra los indios". A: Francisco Javier Fernández Nieto, Antonio Mestre, Antonio Melero Bellido (coord.). Luis Vives y el humanismo Europeo, pàg. 41-54 (1998)
  • "El Thesaurus Indicus de Diego de Avendaño". A: José Oroz Reta. Actas del I Simposio de latín cristiano, pàg. 353-363 (1990)
  • "Sobre la huella de Las Casas: el P. Lebret, pionero de los teimpos modernos". A: Actas del I Congreso Internacional sobre los Dominicos y el Nuevo Mundo: Sevilla, 21-25 de abril de 1987, pàg. 351-364 (1988)
  • "En la España del siglo XV, la voz de un eminente teólogo español se alza contra la acusación de 'deicidio', Alfonso Fernández de Madrigal 'El Tostado'". A: Francisco Ruiz Gómez, Manuel Espadas Burgos (coord.). Encuentros en Sefarad: Actas del Congreso Internacional "Los Judios en la Historia de España", pàg. 265-292 (1987)
  • "La doctrina de Las Casas y su impacto en la Ilustración francesa (Voltaire, Rosseau...)". A: En el quinto centenario de Bartolomé de las Casas, pàg. 169-184 (1986)
  • Juan Ginés de Sepúlveda a través de su "espistolario" y nuevos documentos. Universidad Complutense de Madrid (tesi) (1949)

Referències[modifica]