Anticossos anti antígens citoplasmàtics dels neutròfils

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: ANCA)
Aquest article està escrit amb un llenguatge massa tècnic.
Podeu millorar-hi perquè sigui comprensible per als no experts, sense eliminar els detalls tècnics.
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció.
La secció d'introducció ha de definir el tema i resumir els punts més importants de l'article.
S'ha proposat que «Anticòs anticitoplasma de neutròfils» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió). Data: 2023

Els ANCA (acrònim de Anti Neutrophil Cytoplasmic Antibodies) o Anticossos anti antígens citoplasmàtics dels neutròfils, són una família d’anticossos relacionada amb vasculitis i desordres inflamatoris que estan dirigits contra antígens del citoplasma dels neutròfils. Els primers informes d’anticossos reactius contra leucòcits són de 1959 [1] i 1964.[2] Van der Woude[3] va demostrar el 1985 que els ANCA estaven relacionats amb la granulomatosi amb poliangiïtis (GPA). Avui en dia aquests anticossos s’associen també a la poliangiïtis microscòpica (PAM) i la síndrome de Churg Strauss (ChS). Aquestes tres entitats clíniques són denominades també “Vasculitis associades a ANCA” (AAV). Els ANCA també s’associen a formes localitzades com la glomerulonefritis ràpidament progressiva pauciimmune (GNRP) o la capil·laritis pulmonar i poden estar presents en altres malalties, com connectivopaties, fibrosi quística, malalties hepàtiques autoimmunes, malalties inflamatòries intestinals, etc., encara que en aquests casos la seva significació diagnòstica és inferior.

Els neutròfils contenen grànuls que tenen moltes proteïnes diferents com enzims utilitzats en la defensa contra els bacteris i el nombre potencial de antígens que contenen és molt gran,[4] però una anàlisi de la reactivitat dels sèrums de pacients amb vasculitis va determinar que els antígens principals eren continguts als anomenats grànuls atzuròfils, les proteïnes amb reactivitat dels quals tenen entre 29 i 140 kd i corresponen a proteïnes com la Cathepsina G, Elastasa, Lactoferrina, Lisozima, Azurocidina,  BPI (bacterial permeability increasing protein), PR-3 (proteïnasa 3) i MPO (mieloperoxidasa), essent les dues últimes les mes importants i freqüents.

Els ANCA son patogènics.[5][6][7][8]

Anàlisi de laboratori[modifica]

El primer mètode utilitzat per detectar ANCA va ser la Immunofluorescència indirecta (IFI) en preparacions de neutròfils fixats amb etanol (PNE).[9] Més endavant es van desenvolupar mètodes basats en tècniques de fase sòlida com ELISA (Enzyme-Linked Immunosorbent Assay)  o CLIA (Chemiluminescent Immunoassay) [10][11][12][13]  

IFI[modifica]

La IFI permet detectar 2 patrons principals de tinció en portes de neutròfils fixats amb etanol (PNE);[14] C- ANCA, citoplasmàtica, deguda principalment a anticossos contra PR-3, però també altres com MPO i BPI;  i P-ANCA, perinuclear, principalment deguda a anticossos contra MPO, però també contra elastasa, lactoferrina, catepsina G, lisozima i altres.[15] La tinció perinuclear es considera un artefacte de la fixació amb etanol, ja que aquest dissol les membranes de les vesícules, i la MPO amb càrrega positiva es redistribueix al voltant del nucli del neutròfil, amb càrrega negativa. S’ha trobat que alguns sèrums amb especificitat anti MPO no donen un patró P- ANCA si no C-ANCA, i això pot passar en aproximadament un 1-2% dels sèrums C-ANCA.[16]

Fig 1. Tinció C-ANCA. Tinció citoplasmàtica granular fina amb reforç prop dels nuclis, en neutròfils fixats en etanol.
Fig 2: Tinció P- ANCA. Tinció perinuclear dels nuclis de neutròfils fixats amb etanol

Aquestes tincions es poden confondre amb d’altres;[17] els C- ANCA es poden confondre amb tincions degudes a anticossos dirigits contra antígens citoplasmàtics, per exemple antimitocondrial, (AMA) anti ribosomal (RibP), també presents en els neutròfils, i el P-ANCA amb tincions d’antígens del nucli, com els anticossos antinuclears (ANA). Per a determinar si es tracta de C-ANCA i P-ANCA vertaders es útil, a més, analitzar els sèrums per IFI en neutròfils fixats amb formalina (PNF) i també en cèl·lules HEp-2. En els neutròfils fixats amb formalina la MPO no migra cap al nucli com passa en els neutròfils fixats amb etanol i els anticossos contra MPO i contra PR-3 donen ambdós patrons citoplasmàtics indistingibles entre si; per tant, un anticòs que doni un patró P- ANCA en neutròfils fixats amb etanol i que doni en canvi un patró C- ANCA en neutròfils fixats amb formalina podrà ser diagnosticat com un P-ANCA vertader, molt probablement un anti MPO.  A diferència del patró P- ANCA, que és difícilment distingible en PNE d'una tinció deguda a anticossos antinuclears (ANA), el patró C- ANCA és característic i es pot distingir bé d’altres patrons citoplasmàtics per la seva morfologia. El C-ANCA típic es granular, contrastat i irregular, més intens vora el nucli i pot deixar algunes zones del citoplasma sense tenyir.

Un altre patró descrit en la bibliografia és l’ANCA atípic (P-ANCA atípic, X-ANCA). Aquesta definició és poc clara i es tractaria d'una mena de “calaix de sastre” on posaríem els sèrums que no es poden classificar com a P- ANCA vertaders. Es tractaria en principi d’un patró perinuclear que no correspon a P- ANCA, és a dir, un patró perinuclear indistingible de P- ANCA en PNE, que no es transforma en C-ANCA en PNF i que no és positiu per ANA en cèl·lules HEp-2. Hem de tenir en compte que la sensibilitat de detecció en PNF és inferior, per la mateixa naturalesa de la fixació, que pot modificar els antígens, que en PNE, i per tant és possible que un sèrum que dona una tinció P- ANCA molt dèbil en PNE sigui completament negativa en PNF i malgrat això sigui un P-ANCA veritable, però existeixen sèrums amb una tinció clara i intensa P- ANCA en PNE que són negatius en PNF i en HEp-2, que solen estar associats a malalties inflamatòries intestinals o a hepatitis autoimmune i estan dirigits a antígens de la perifèria del nucli dels neutròfils que encara no s’han caracteritzat bé, tot i que s’han proposat diverses molècules (veure taula).

Antígens i els patrons que generen en PNE:

C-ANCA P-ANCA ANCA atípic
PR-3

Enolasa

BPI

Lisozima

MPO (rar)

MPO

Lactoferrina

Elastasa

CathepsinaG

Azurocidina

b- Glucoronidasa

PR-3 (molt rar)

No s’han definit bé als antígens que generen aquest patró,

s’han proposat:

BPI

Proteïna del recobriment nuclear de 50 Kda

HMG ½

Ds DNA –Lactoferrina

Isotip 5 de la beta tubulina

Diferenciació per IFI de P-ANCA, C-ANCA i ANCA atípics:

C-ANCA P-ANCA P- ANCA atípic ANA
PNE Patró citoplasmàtic Patró

Perinuclear

Patró perinuclear Patró perinuclear
PNF Patró citoplasmàtic Patró citoplasmàtic Negatiu Negatiu
HEp-2 Negatiu Negatiu Negatiu Tinció nuclear

Tècniques de fase sòlida[modifica]

Per a trobar l'especificitat específica (és a dir, si es tracta d’anticossos anti MPo, anti PR-3, etc.) s’han de fer proves complementàries amb una tècnica de fase sòlida on tinguem l’antigen purificat. Al principi es varen desenvolupar tècniques ELISA [10][18][19] i més endavant tècniques de FEIA (Fluorescent Enzyme Immunoassay) i CLIA (Chemiluminescent Immunoassay).[11][12][13] Existeixen actualment (2022) kits diagnòstics comercials per a determinar anticossos anti MPO, PR-3, Cathepsina G, Lactoferrina, BPI, i Elastasa, si bé els anticossos amb mes valor diagnòstic són els anti-MPO i anti-PR-3 per al diagnòstic de vasculitis associades a ANCA i son per tant els mes freqüents i disponibles. Donat que amb aquestes tècniques podem definir amb claredat la especificitat antigènica dels anticossos, els positius es designen amb el nom de l’antigen; PR3-ANCA,  MPO-ANCA, BPI-ANCA, etc.

En la determinació de PR3-ANCA s’ha vist que el disseny del reactiu pot influir en els resultats ja que es tracta d’un antigen conformacional molt sensible a l'estructura terciària de la molècula; per tant, s’ha trobat una diferència important entre fixar l’antigen directament a la fase sòlida (el plàstic de la placa ELISA, per exemple) o fer-ho de manera indirecta amb un anticòs de captura degudament escollit per a preservar la estructura terciària de l’antigen sense bloquejar els epítops d’unió dels anticossos amb valor diagnòstic, o també mitjançant una petita molècula (àncora), unida al plàstic i a la molècula de PR-3, com la biotina.[20][21] En un disseny de captura l’antigen s’uneix a l’anticòs monoclonal de captura escollit pel dissenyador de l'equip de diagnòstic i és aquest anticòs el que s’uneix a la fase sòlida del reactiu. L’avantatge d’aquest disseny rau en la seva superioritat respecte dels equips de diagnòstics d'anti PR-3 amb disseny clàssic per al seguiment de pacients amb AAV associades a ANCA PR-3 positives (principalment, granulomatosi amb poliangiïtis i poliangiïtis microscòpica).[20] Els kits de captura no semblen tenir una millor sensibilitat que els tradicionals en el moment del diagnòstic però sí en el seguiment i la previsió de les recaigudes dels pacients i presenten una millor correlació entre el títol dels anticossos i l’activitat clínica. En aquest cas, hem de tenir present que el punt de tall que dona el fabricant per a determinar la positivitat o negativitat del sèrum és pel diagnòstic, no pel seguiment. En el seguiment dels pacients no ens fixarem tant en si el sèrum és positiu o negatiu sinó en si la quantitat d’anticossos puja o baixa significativament amb el tractament. Una baixada seria indicatiu de remissió, una pujada d'un augment de la probabilitat de recaigudes.

Diferències entre IFI i tècniques de fase sòlida[modifica]

Com hem vist, la tècnica IFI ens dona un tipus d’informació (C-ANCA, P-ANCA i ANCA atípic) mentre que les de fase sòlida un altre (PR3-ANCA, MPO-ANCA, BPI-ANCA, etc); estan relacionades, són complementàries però no són iguals. A més, com ja s'ha esmentat, els antígens són altament conformacionals [22][10] i el disseny de l'equip de diagnòstic influirà en els resultats. Al laboratori, és molt comú combinar els dos tipus de tècniques en la cerca d'anticossos relacionats amb vasculitis i no correlacionen sempre les intensitats de positivitat (títols IFI amb positivitat en fase sòlida). Existeixen mostres que són altament positives en IFI i no en ELISA, i a l’inrevés. És important, per tant, tenir en compte les característiques dels reactius utilitzats al comparar resultats entre diferents laboratoris o diferents sèries de pacients.

Indicacions clíniques per a la sol·licitud dels ANCA per a vasculitis (1)[modifica]

Esta indicada en pacients amb afectació renal, pulmonar associada a hemoptisi i/o nòduls pulmonars, pulmonar inflamatòria granulomatosa associada a asma i eosinofília, afectació de vies respiratòries altes (sinusitis, otitis) que no responen a tractament convencional amb antibiòtics i amb afectació general neurològica en forma de neuropatia perifèrica i dermatològica en pacients amb púrpura palpable i/o urticària suggestiva de vasculitis

Estratègies de diagnòstic utilitzades als laboratoris.[modifica]

Davant la sospita de vasculitis, es determinen els ANCA i hi ha varies estratègies per fer-ho.

  • La primera i mes antiga consisteix a fer la IFI en PME, PMF i HEp-2 per determinar clarament la presència de P-ANCA i C-ANCA, i després determinar anti MPO i anti PR3 utilitzant tècniques de fase sòlida.[23]
  • Una altra és la de fer IFI i tècniques de fase sòlida per determinar anti MPO i anti PR3 en paral·lel a totes les mostres.[23]
  • Gràcies a l’augment de la sensibilitat i especificitat de les tècniques en fase sòlida actuals, avui en dia es recomana cercar directament amb tècniques de fase sòlida anti MPO i anti PR3 i utilitzar la IFI en casos especials o com a confirmació.[24]

ANCA per a diagnosi clínica[modifica]

El benefici més gran dels ANCA està en la diagnosi de vasculitis associades a ANCA (AAV), encara que també es poden presentar en altres malalties o condicions clíniques.

Vasculitis associades a ANCA (AAV)[modifica]

Granulomatosi amb poliangiïtis[modifica]

Els pacients amb aquesta malaltia activa que afecta el sistema respiratori alt i els ronyons presenten amb molt poques excepcions ANCA positius. Si els pacients en canvi tenen la malaltia limitada o estan en remissió, els ANCA seran detectats en aproximadament el 30-60% dels casos.[25][17] Aproximadament el 60-95% dels pacients positius tenen PR3-ANCA i un 5-10% MPO-ANCA.

Poliangiïtis microscòpica (PAM)[modifica]

La majoria de pacients amb PAM activa son ANCA positius.[26][27] Els anticossos més freqüents són els MPO-ANCA però també hi ha PR3-ANCA. Els pacients amb PR3 ANCA tenen una evolució mes dolenta amb una pèrdua ràpida de la funcionalitat renal, mentre que els que tenen MPO-ANCA presenten una malaltia amb afectació renal limitada.

Síndrome de Churg Strauss (ChS)[modifica]

Són comuns els MPO ANCA en el ChS quan el pacient te afectació de petits vasos.[28] Es detecta C-ANCA en un 5-10% de pacients i P-ANCA en el 30-40%. La presència d’ANCA en aquesta malaltia s’associa a un predomini de vasculitis amb afectació renal i del sistema nerviós central o perifèric.[29]

Altres malalties[modifica]

Artritis Reumatoide (AR)[modifica]

Molts pacients d' AR tenen ANCA, sobretot si tenen vasculitis associada. Diversos estudis han trobat entre un 16 a un 50% de pacients d' AR amb ANCA,[30][31] principalment patró P- ANCA, però en canvi, la freqüència de MPO-ANCA és baixa i són freqüents, en canvi, anticossos contra cathepsina, elastasa i lactoferrina, aquests d’escassa utilitat diagnòstica.[32] En resum, els ANCA (sobretot P- ANCA) hi són presents en AR encara que no tenen gaire utilitat diagnòstica a no ser llevat que el pacient tingui complicacions relacionades amb vasculitis [15]

Lupus eritematós sistèmic (LES)[modifica]

Podem trobar síndromes de superposició LES /AAV en una petita porció de pacients. Els MPO-ANCA i P-ANCA incloent especificats minoritàries (lactoferrina, elastasa, cathepsina) no són rars en pacients amb LES. La implicació clínica dels ANCA en LES no està ben establerta, encara que es pot associar a glomerulonefritis més severes.[15]

Esclerosi sistèmica (SSc)[modifica]

La prevalença dels ANCA com de les AAV és molt baixa en malalts de SSc (del 0-9%) S’ha suggerit que trobar ANCA en pacients de SSc  podria estar associada a una evolució pitjor.[33][34][15]

Síndrome de Sjögren (SS)[modifica]

La prevalença dels ANCA com de les AAV és molt baixa en malalts de SS primari (del 9%) i està associada a una major freqüència de manifestacions extra glandulars. Se solen trobar P-ANCA, dels quals un terç aproximadament són MPO-ANCA.[35][36][37]

Malalties hepàtiques autoimmunitàriess[modifica]

Inclouen l'hepatitis autoimmune (HAI), la colangitis esclerosant primària (CEP) i la colangitis biliar primària (CBP). S’han trobat pocs casos on pacients amb aquestes malalties presentin AAV concomitant;[38][39] en canvi, és freqüent la presència d'ANCA per IFI en aquests pacients, particularment a HAI i CEP. La majoria de anticossos tipus ANCA trobats en HAI són ANCA atípics.[39][40][41] L' AI es pot classificar segons la presència d'anticossos característics com tipus 1 (presència d’anticossos anti F- Actina) i tipus 2 (presència d’anticossos anti LKM-1). Els ANCA atípics hi són presents en el 60-80% de pacients amb HAI-1, i solen ser negatius en pacients amb HAI-2.[42][43][44][45] Es tracta d’un marcador pronòstic en HAI-1 de baixa especificitat perquè apareix també en altres malalties hepàtiques autoimmunes. Es desconeix l’antígen diana. Els P-ANCA atípics també estan presents en elevats percentatges (26-67%) dels pacients amb CBP.[44][46][47] No hi ha cap evidència de valor pronòstic dels ANCA en CBP.

Malalties Inflamatòries intestinals (EEII)[modifica]

Les dues formes principals de malaltia inflamatòria intestinal són la malaltia de Crohn (CD) i la colitis ulcerosa (UC), que tenen algunes característiques diferencials i altres que se superposen. Aproximadament la meitat de pacients amb colitis ulcerosa té ANCA atípics mentre que a la malaltia de Crohn la proporció d' ANCA positius és baixa, però si aquesta afecta al colon la proporció s’incrementa i per això els ANCA són poc útils per diferenciar una de l’altra. Sembla que la presencia de P-ANCA atípic suggereix una major implicació de malaltia colònica,[48] una pitjor evolució de la malaltia i major probabilitat de recaigudes en UC,[49] però altres estudis no estableixen aquesta relació.[50] No es coneix del cert els antígens dels P- ANCA atípics en EEII. S’ha proposat a UC el dsDNA lligat a lactoferrina[51] com a diana. Hi ha diferents estudis que analitzen la presencia de PR3-ANCA i MPO-ANCA en pacients amb EEII. S’ha vist que es troben PR3- ANCA en més freqüència en pacients d'UC i s’ha suggerit que podria ser un marcador útil per diferenciar UC de CD, però els resultats depenen molt de la tècnica de fase sòlida utilitzada (CLIA vs ELISA) i no són conclusius.[52]

Síndrome de Goodpasture[modifica]

La síndrome de Goodpasture, es una vasculitis sistèmica molt rara caracteritzada pel desenvolupament d'anticossos contra antígens del col·lagen tipus IV expressat en les membranes basals dels glomèruls del ronyó i en els alvèols pulmonars. El 99% dels pacients tenen glomerulonefritis, la majoria de vegades ràpidament progressiva, i el 50% també amb afectació pulmonar.[53] La malaltia es caracteritza per la presencia d’anticossos anti membrana basal glomerular (anti GBM), però és molt freqüent que aquests pacients tinguin també MPO-ANCA (33% dels casos).[54][55] S’ha suggerit que la presència de MPO-ANCA pot ser un factor de bon pronòstic de supervivència i recuperació de la funció renal,[55][56] però altres estudis suggereixen el contrari.[57][58] En un estudi recent,[59] s’ha vist que els pacients amb anti GBM, tinguin MPO-ANCA o no, presenten un fenotip de síndrome de Goodpasture, però els que tenen MPO-ANCA presenten certes característiques afins a les AAV, com edat mitjana més elevada, presència de manifestacions extra renals, millor resposta al tractament amb immunosupressors, major probabilitat de recuperació de la funció renal i una major probabilitat de recaiguda davant dels pacients amb només anti GBM.

Pneumònies intersticials idiopàtiques (IIP)[modifica]

Es pot detectar ANCA en una petita quantitat de pacients amb IIP, dels que una quarta part dels que presentin MPO-ANCA es creu que desenvoluparan AAV en mesos o anys.[15]

Infeccions i malalties malignes[modifica]

Es poden trobar ANCA en pacients amb infeccions cròniques de diversos tipus. Es creu que poden desencadenar una resposta immune que indueixi l’aparició d’ ANCA (els neutròfils actuen en la defensa contra agents infecciosos) i això generar símptomes de AAV. És important eliminar la sospita d’infecció en pacients amb símptomes de AAV ja que el tractament immunosupressor utilitzat en les vasculitis és contraproduent si hi ha infecció.[60]

Els pacients amb AAV tenen mes risc que la població general de tenir càncer de pell diferent de melanoma.[61] Es poden associar diverses malalties malignes amb la producció d' ANCA sense cap associació amb AAV, com el linfoma de Hodgkin. En aquests casos és important discriminar si la presencia de ANCA és indicador d'AAV o no.[62][63]

AAV induïdes per medicaments i drogues[modifica]

Molts medicaments poden induir AAV, com antitiroidal, antibiòtics, anti TNF, agents psicoactius, hidralazina, al·lopurinol, etc. Quasi totes les AAV induïdes per medicaments són MPO-ANCA juntament amb presència d’altres antígens. La presencia dual de MPO-ANCA i PR3-ANCA és suggestiva d' AAV induït per medicaments.[64][15] La inhalació de cocaïna genera una síndrome inflamatòria de les vies respiratòries altes que s'assembla en els símptomes a la granulomatosi amb poliangiïtis i s’ha trobat en cocaïnòmans ANCA amb reactivitats contra elastasa (molt comú), catepsina G i PR3.

Fibrosi Quística[modifica]

S’ha observat l'aparició de C- ANCA deguts a anti BPI (BPI-ANCA) en entre un 18% i un 83% de pacients amb fibrosi quística, la qual cosa és indicativa d’infeccions per gramnegatius, sobretot de P. Aeruginosa. Alguns estudis han relacionat l’aparició de BPI-ANCA amb funció pulmonar deteriorada i mal pronòstic en aquests pacients.[65][66]

Referències[modifica]

  1. ↑ Calabresi P, Edwards EA, Schilling RF. Fluorescent antiglobulin studies in leukopenic and related disorders. J Clin Invest 1959;38:2901-2904.
  2. ↑ Faber V, Elling P, Norup G, Mansa B, Nissen NI. An antinuclear factor specific for leucocytes. Lancet 1964;ii:344-345.
  3. ↑ Van der Woude FJ, Rasmussen N, Lobatto S,Wiik A, Permin H, Van Es L et al. Autoantibodies against neutrophils and monocytes: Tool for diagnosis and marker of disease activity in Wegener´s granulomatosis. Lancet 1985;i:425-429.
  4. ↑ Weiss SJ. Tissue destruction by neutrophils. N Engl J Med 1989;320:365-376.
  5. ↑ Heeringa, P. & Cohen Tervaert, J. W. Pathophysiology of ANCA-associated vasculitides: are ANCA really pathogenic? Kidney Int. 65, 1564–1567 (2004).
  6. ↑ Van Timmeren, M. M. & Heeringa, P. Pathogenesis of ANCA-associated vasculitis: recent insights from animal models. Curr. Opin. Rheumatol. 24, 8–14 (2012).
  7. ↑ Xiao, H. et al. Antineutrophil cytoplasmic autoantibodies specific for myeloperoxidase cause glomerulonephritis and vasculitis in mice. J. Clin. Invest. 110, 955–963 (2002).
  8. ↑ Little, M. A. et al. Anti-proteinase 3 anti-neutrophil cytoplasm autoantibodies recapitulate systemic vasculitis in mice with a humanized immune system. PLoS ONE. 7, e28626 (2012).
  9. ↑ Wiik A, Rasmussen N, Wieslander J. Methods to detect autoantibodies to neutrophilic granulocytes, in Van Venrooij WJ, Maini RN (eds): Manual of biological markers of disease. Dordrecht, Kluwer Academic Publishers; 1993:A9,1-14.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Baslund B, Segelmark M, Wiik A, Szpirt W, Petersen J, Wieslander J. Screening for anti-neutrophil cytoplasmic antibodies (ANCA): is indirect immunofluorescence the method of choice? Clin Exp Immunol 1995;99:486-492.
  11. ↑ 11,0 11,1 Mahler, M. et al. Development and performance evaluation of novel chemiluminescence assays for detection of anti‑PR3 and anti-MPO antibodies. Clin. Chim. Acta 413, 719–726 (2012).
  12. ↑ 12,0 12,1 Ghillani, P. et al. Routine use of Zenit RA, a novel chemiluminescent immunoanalyzer in autoimmune disease diagnosis. Autoimmun. Highlights 3, 27–31 (2012).3–753 (1998).
  13. ↑ 13,0 13,1 Sinico, R. A., Radice, A., Corace, C., Di Toma, L. & Sabadini, E. Value of a new automated fluorescence immunoassay (EliA) for PR3 and MPO-ANCA in monitoring disease activity in ANCA-associated systemic vasculitis. Ann. NY Acad. Sci. 1050, 185–192 (2005).
  14. ↑ Wiik, A. Delineation of a standard procedure for indirect immunofluorescence detection of ANCA. APMIS Suppl. 97 (Suppl. 6), 12–13 (1989)
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Sergei Moiseev et alt. 2020 International consensus on ANCA testing beyond systemic vasculitis. Autoimmunity Reviews 19 (2020) 102618.
  16. ↑ Segelmark M, Baslund B, Wieslander J. Some patients with anti-myeloperoxidase autoantibodies have a cANCA pattern. Clin Exp Immunol 1994;96:458-465.
  17. ↑ 17,0 17,1 Protocolos de diagnostico inmunológico en enfermedades autoinmunes. Sociedad Española de Inmunología. GEAI. Elsevier 2014.
  18. ↑ Hagen, E. C. et al. Development and standardization of solid phase assays for the detection of anti-neutrophil cytoplasmic antibodies (ANCA). A report on the second phase of an international cooperative study on the standardization of ANCA assays. J. Immunol. Methods 196, 1–15 (1996)
  19. ↑ Hagen, E. C. et al. Diagnostic value of standardized assays for anti-neutrophil cytoplasmic antibodies in idiopathic systemic vasculitis. EC/BCR project for ANCA assay standardization. Kidney Int. 53, 7.
  20. ↑ 20,0 20,1 Kerstin Westman, Daina Selga, Mårten Segelmark, Per Bygren, Allan Wiik, Bo Baslund, Jörgen Wieslander. Clinical evaluation of a capture-ELISA for PR3-ANCA. Kidney Int 1998, 53, 1230-1236.
  21. ↑ Csernok, E. & Moosig, F. Current and emerging techniques for ANCA detection in vasculitis. Nat. Rev. Rheumatol. 10, 494–501 (2014).
  22. ↑ Falk RJ, Becker M, Terrell R, Jennette JC. Anti-myeloperoxidase autoantibodies react with native but not denatured myeloperoxidase. Clin Exp Immunol 1992;89:274-278.
  23. ↑ 23,0 23,1 Savige, J. et al. International consensus statement on testing and reporting of antineutrophil cytoplasmic antibodies (ANCA). Am. J. Clin. Pathol. 111, 507–513 (1999)
  24. ↑ Revised 2017 international consensus on testing of ANCAs in granulomatosis with polyangiitis and microscopic polyangiitis. Xavier Bossuyt et alt. Nature reviews VOLUME 13 | NOVEMBER 2017 | 683
  25. ↑ Ludemann G, Gross WL. Autoantibodies against cytoplasmic structures of neutrophil granulocytes in Wegener's granulomatosis. Clin Exp Immunol 1987; 69:350-357.
  26. ↑ Gross WL, Schmitt WH, Csernok E. ANCA and associated diseases: immunodiagnostic and pathogenetic aspects. Clin Exp Immunol 1993; 91:1-12.
  27. ↑ Franssen CF, Gans RO, Arends B, Hageluken C, ter Wee PM, Gerlag PG et al. Differences between anti-myeloperoxidase- and anti-proteinase 3-associated renal disease. Kidney Int 1995; 47:193-199.
  28. ↑ Jennette JC, Falk RJ, Andrassy K, Bacon PA, Churg J, Gross WL. Nomenclature of systemic vasculitis. Proposal of an international consensus conference. Arthritis Rheum. 1994;37:187–92.
  29. ↑ Vasculitis associades a anticuerpos anticitoplasma del neutrófilo. R. Solans, M. Ramentol, F. Martinez, A. Segarra. En “Avances en vasculitis sistémicas” Marge Medica Books 2012.
  30. ↑ Braun MG, Csernok E, Schmitt WH, Gross WL. Incidence, target antigens, and clinical implications of antineutrophil cytoplasmic antibodies in rheumatoid arthritis. J Rheumatol 1996;23(5):826–30.
  31. ↑ Vasiliauskiene L, Wiik A, Høier-Madsen M. Prevalence and clinical significance of antikeratin antibodies and other serological markers in Lithuanian patients with rheumatoid arthritis. Ann Rheum Dis 2001;60(5):459–66. https://doi.org/10. 1136/ard.60.5.459.
  32. ↑ Kida I, Kobayashi S, Takeuchi K, Tsuda H, Hashimoto H, Takasaki Y. Antineutrophil cytoplasmic antibodies against myeloperoxidase, proteinase 3, elastase, cathepsin G and lactoferrin in Japanese patients with rheumatoid arthritis. Mod Rheumatol 2011;21(1):43–50. https://doi.org/10.1007/s10165-010- 0356-9.
  33. ↑ Kant S, Shah AA, Hummers LK, Wigley FM, Geetha D. ANCA-associated vasculitis in scleroderma: A renal perspective. Clin Nephrol 2018;90(6):413–8.
  34. ↑ Moxey J, Huq M, Proudman S, Sahhar J, Ngian GS, Walker J, et al. Significance of anti-neutrophil cytoplasmic antibodies in systemic sclerosis. Arthritis Res Ther 2019;21(1):57.
  35. ↑ Font J, Ramos-Casals M, Cervera R, Bosch X, Mirapeix E, García-Carrasco M, et al. Antineutrophil cytoplasmic antibodies in primary Sjögren’s syndrome: prevalence and clinical significance. Br J Rheumatol 1998;37(12):1287–91
  36. ↑ Nishiya K, Chikazawa H, Hashimoto K, Miyawaki S. Antineutrophil cytoplasmic antibody in patients with primary Sjögren’s syndrome. Clin Rheumatol 1999;18(3):268–71.
  37. ↑ Ramos-Casals M, Nardi N, Brito-Zerón P, Aguiló S, Gil V, Delgado G, et al. Atypical autoantibodies in patients with primary Sjögren syndrome: clinical characteristics and follow-up of 82 cases. Semin Arthritis Rheum 2006;35(5):312–21.
  38. ↑ Tovoli F, Vannini A, Fusconi M, Frisoni M, Zauli D. Autoimmune liver disorders and small-vessel vasculitis: four case reports and review of the literature. Ann Hepatol 2013 Jan-2014 Feb;13(1):136–41.
  39. ↑ 39,0 39,1 Lohani S, Nazir S, Tachamo N, Pagolu P. Autoimmune hepatitis and eosinophilic granulomatosis with polyangiitis: a rare association. BMJ Case Rep 2017 Jan;20:2017.
  40. ↑ Manns MP, Czaja AJ, Gorham JD, Krawitt EL, Mieli-Vergani G, Vergani D, et al. Diagnosis and management of autoimmune hepatitis. Hepatology 2010;51(6):2193–213..
  41. ↑ Terjung B, Söhne J, Lechtenberg B, Gottwein J, Muennich M, Herzog V, et al. p-ANCA in autoimmune liver disorders recognise human beta-tubulin isotype 5 and cross-react with microbial protein FtsZ. Gut 2010;59(6):808–1
  42. ↑ Zauli D, Ghetti S, Grassi A, Descovich C, Cassani F, Ballardini G, et al. Anti-neutrophil cytoplasmic antibodies in type 1 and 2 autoimmune hepatitis. Hepatology 1997;25(5):1105–7.
  43. ↑ Orth T, Gerken G. Meyer Zum Büschenfelde KH, Mayet WJ. Antineutrophil nuclear antibodies (ANNA) in primary biliary cirrhosis: their prevalence and antigen specificity. Z Gastroenterol 1997;35(2):113–21.
  44. ↑ 44,0 44,1 Roozendaal C, de Jong MA, van den Berg AP, van Wijk RT, Limburg PC, Kallenberg CG. Clinical significance of anti-neutrophil cytoplasmic antibodies (ANCA) in autoimmune liver diseases. J Hepatol 2000;32(5):734–41. {{format ref}} https://doi.org/10.1016/s0168-8278(00)80241-x.
  45. ↑ Terjung B, Bogsch F, Klein R, Söhne J, Reichel C, Wasmuth JC, et al. Diagnostic accuracy of atypical p-ANCA in autoimmune hepatitis using ROC- and multivariate regression analysis. Eur J Med Res 2004;9(9):439–48.
  46. ↑ Roozendaal C, Van Milligen de Wit AW, Horst G, Schwarze C, Peter HH, et al.Antineutrophil cytoplasmic antibodies in primary sclerosing cholangitis: defined specificities may be associated with distinct clinical features. Am J Med 1998;105(5):393–9.
  47. ↑ Lindgren S, Nilsson S, Nässberger L, Verbaan H, Wieslander J. Anti-neutrophil cytoplasmic antibodies in patients with chronic liver diseases: prevalence, antigenspecificity and predictive value for diagnosis of autoimmune liver disease. SwedishInternal Medicine Liver Club (SILK). J Gastroenterol Hepatol 2000;15(4):437–42.
  48. ↑ Prideaux L, De Cruz P, Ng SC, Kamm MA. Serological antibodies in inflammatory bowel disease: A systematic review. Inflamm Bowel Dis 2012;18(7):1340–55.
  49. ↑ Høie O, Aamodt G, Vermeire S, Bernklev T, Odes S, Wolters FL, et al. Serological markers are associated with disease course in ulcerative colitis. A study in an unselected population-based cohort followed for 10 years. J Crohns Colitis 2008;2(2):114–22.
  50. ↑ Waterman M, Knight J, Dinani A, Xu W, Stempak JM, Croitoru K, et al. Predictorsof outcome in ulcerative colitis. Inflamm Bowel Dis 2015;21(9):2097–105.
  51. ↑ Teegen B, Niemann S, Probst C, Schlumberger W, Stöcker W, Komorowski L. DNA bound lactoferrin is the major target for antineutrophil perinuclear cytoplasmic antibodies in ulcerative colitis. Ann N Y Acad Sci. 2009;1173:161–5.
  52. ↑ Takedatsu H, Mitsuyama K, Fukunaga S, Yoshioka S, Yamauchi R, Mori A, et al. Diagnostic and clinical role of serum proteinase 3 antineutrophil cytoplasmic antibodies in inflammatory bowel disease. J Gastroenterol Hepatol 2018 Mar 7.
  53. ↑ Sindrome de Goodpasture. T. Hellmark, J. Wieslander. En “Avances en vasculitis sistémicas” Marge Medica Books 2012.
  54. ↑ Jayne DR, Marshall PD, Jones SJ, Lockwood CM. Autoantibodies to GBM andneutrophil cytoplasm in rapidly progressive glomerulonephritis. Kidney Int1990;37(3):965–70.
  55. ↑ 55,0 55,1 Segelmark M, Hellmark T, Wieslander J. The prognostic significance in Goodpasture’s disease of specificity, titre and affinity of anti-glomerular-basement- membrane antibodies. Nephron Clin Pract 2003;94(3):c59–68.
  56. ↑ Bosch X, Mirapeix E, ont J., Borrellas X, et alt. Prognostic implicationof anti neutrophil cytoplasmic antibodies with myeloperoxidase specificity in anti-glomerular basement membrane disease. Clin Nephrol. 1991;36(3):107-13.
  57. ↑ Rutgers A, Slot M, van Paassen P, van Breda Vriesman P, Heeringa P, Tervaert JW.Coexistence of anti-glomerular basement membrane antibodies and myeloperoxidase-ANCAs in crescentic glomerulonephritis. Am J Kidney Dis2005;46(2):253–62
  58. ↑ Srivastava A, Rao GK, Segal PE, Shah M, Geetha D. Characteristics and outcome ofcrescentic glomerulonephritis in patients with both antineutrophil cytoplasmicantibody and anti-glomerular basement membrane antibody. Clin Rheumatol2013;32(9):1317–22.
  59. ↑ McAdoo SP, Tanna A, Hrušková Z, Holm L, Weiner M, Arulkumaran N, et al.Patients double-seropositive for ANCA and anti-GBM antibodies have varied renal survival, frequency of relapse, and outcomes compared to single-seropositive patients. Kidney Int 2017;92(3):693–702
  60. ↑ Konstantinov KN, Ulff-Møller CJ, Tzamaloukas AH. Infections and antineutrophil cytoplasmic antibodies: triggering mechanisms. Autoimmun Rev 2015;14(3):201–13.
  61. ↑ Wester Trejo MAC, Bajema IM, van Daalen EE. Antineutrophil cytoplasmic antibody- associated vasculitis and malignancy. Curr Opin Rheumatol 2018;30(1):44–9.
  62. ↑ McAdoo SP, Hall A, Levy J, Salama AD, Pusey CD. Proteinase-3 antineutrophil cytoplasm antibody positivity in patients without primary systemic vasculitis. J Clin Rheumatol 2012;18(7):336–40
  63. ↑ Cil T, Altintas A, Isikdogan A, Batun S. Prevalence of antineutrophil cytoplasmic antibody positivity in patients with Hodgkin’s and non-Hodgkin lymphoma: a single center experience. Int J Hematol 2009;90(1):52–7.
  64. ↑ Pendergraft WF, Niles JL. Trojan horses: drug culprits associated with antineutrophilcytoplasmic autoantibody (ANCA) vasculitis. Curr Opin Rheumatol2014;26(1):42–9
  65. ↑ Zhao MH, Jayne DR, Ardiles LG, Culley F, Hodson ME, Lockwood CM. Autoantibodies against bactericidal/permeability-increasing protein in patients with cystic fibrosis. QJM 1996;89(4):259–65. {{format ref}} https://doi.org/10.1089/ped.2018. 0970.
  66. ↑ Carlsson M, Eriksson L, Pressler T, Kornfält R, Mared L, Meyer P, et al. Autoantibody response to BPI predict disease severity and outcome in cystic fibrosis. J Cyst Fibros 2007;6(3):228–33.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anticossos_anti_antígens_citoplasmàtics_dels_neutròfils&oldid=33180141»