AO dels Llebrers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicAO dels Llebrers
Tipusestrella variable, variable Delta Scuti, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A9IImF2[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLlebrers Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra78,2577 pc [2]
75,8595 pc [3] Modifica el valor a Wikidata
Radi4 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,18 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,698 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,43 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.361 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi12,7783 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)18,386 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−125,614 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar0 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial8,62 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial930 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 17m 32.5412s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)40° 34' 21.3844''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,74[5] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada750 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J13173256+4034213 (2MASS)
IRAS 13152+4050 (IRAS)
SAO 44549 (Catàleg SAO)
GSC 03022-02306 (GSC)
HD 115604 (Henry Draper Catalogue)
HIP 64844 (Catàleg Hipparcos)
HR 5017 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
BD+41 2380 (Bonner Durchmusterung)
CSV 101370 (Catalogue of suspected variable stars)
FK5 494 (FK5)
GC 18000 (Catàleg General de Boss)
GCRV 7904 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 64844 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 2376 (JP11)
N30 3049 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PLX 3038 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 3038.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 350 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 53473 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 1950 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 16757 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 3022-2306-1 (Catàleg Tycho)
UBV 12022 (UBV)
AO CVn (Catàleg General d'Estrelles Variables)
uvby98 100115604 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WEB 11464 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 1524913024455109632 (Gaia Data Release 2)
20 CVn (nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 1524913024458144256 (Gaia DR3)
TIC 180651551 (TESS Input Catalog)
AG+40 1312 (AGK3U)
UBV M 19246 (UBV)
Renson 33430 (General catalogue of AP and AM stars)
GEN# +1.00115604
SKY# 24555
[HFE83] 938
WISEA J131732.45+403421.0 (AllWISE Data Release (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata

AO dels Llebrers (AO Canum Venaticorum) és un estel variable a la constel·lació dels Llebrers, la quarta més brillant de la mateixa.[8] Encara tenint magnitud aparent +4'72 no té denominació de Bayer.

A 286 anys llum de distància del Sistema Solar, AO dels Llebrers és una gegant blanc-groga de tipus espectral F3III. Amb una temperatura efectiva de 7.046 K, és 88 vegades més lluminosa que el Sol. Té un radi 5'8 vegades major que el radi solar. El seu contingut de ferro és gairebé el doble que el del Sol.[9] Amb una massa de 2'5 masses solars, la seva edat s'estima en 600 milions d'anys.[10]

Els seus paràmetres físics són similars a l'estel δ Scuti, encara que la seva lluminositat és major que la d'aquesta. També comparteix la seva condició de variable polsant amb aquest estel, car AO dels Llebrers també és una variable Delta Scuti. L'amplitud de la seva variació és molt petita —amb prou feines 0,05 magnituds—, estant classificada com una variable Delta de l'Escut de baixa amplitud. Encara que la major part dels estels d'aquest subtipus són estels de la seqüència principal i estels de cúmuls oberts, AO dels Llebrers no reuneix cap de les dues condicions. El seu període d'oscil·lació és de sol 2'92 hores.[11]

Referències[modifica]

  1. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, abril 2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Gaia DR3. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
  4. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Carbon and oxygen abundances across the Hertzsprung gap» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1, agost 2014. DOI: 10.1088/0004-637X/791/1/58.
  6. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  7. Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
  8. AO Canum Venaticorum (SIMBAD)
  9. Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics, 398, 2003. pp. 1121-1135 (Tabla consultada en CDS).
  10. Mallik, Sushma V.; Parthasarathy, M.; Pati, A. K. «Lithium and rotation in F and G dwarfs and subgiants». Astronomy and Astrophysics, 409, 2003. pp. 251-261 (Tabla consultada en CDS).
  11. AO Canum Venaticorum Arxivat 2015-11-02 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)