Abadia de la Grassa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abadia de la Grassa
Vista de l'abadia i el cloquer
Vista de l'abadia i el cloquer
Situació
• Estat França
• Regió/Territori Llenguadoc-Rosselló
• Municipi La Grassa
• Coordenades 43° 5′ 25″ N, 2° 37′ 1″ E / 43.09028,2.61694Coord.: 43° 5′ 25″ N, 2° 37′ 1″ E / 43.09028,2.61694
Fitxa tècnica
Començament segle VIII

L'abadia de la Grassa (Santa Maria de la Grassa) és una antiga abadia benedictina de França situada al poble de la Grassa (en francès, Lagrasse), a la comarca del Termenès del departament de l'Aude, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, dintre del districte de Carcassona. Està catalogada com a monument històric.[1]

La part més antiga de l'abadia, el primer palau de l'abat, té un claustre petit. Més enllà es troben els cellers i caves en sales poc il·luminades. Al damunt, hi ha les cel·les dels monjos, del segle XIII. L'església és també del segle XIII i al costat té el nou palau de l'abat, del segle XVIII. Una torre del segle XV (inacabada) s'aixeca a la part sud. L'abadia pot ser visitada.

El monestir de Santa Maria de la Grassa fou fundada al segle VIII per Nimfridi o Nebridi que, amb alguns companys, es va retirar en aquest lloc a la riba de l'Orbieu, que aleshores s'anomenava Novalias. Amb el suport d'alguns senyors del territori va poder construir un monestir i després una església dedicada a la Verge. Nebridi fou abat del monestir que Carlemany va convertir en abadia i li va confirmar les donacions rebudes per un diploma, emès a Compiegne el gener del any onzè del seu regnat, i després li va fer noves donacions. Durant molt de temps es va dir Nostra Senyora d'Orbieu (Orobio) pel rierol en el que estava. Se sap que ja existia el 779 i la seva fundació seria dos anys anterior a la del monestir d'Aniana.[2] La vila a la rodalia fou part de la diòcesi de Carcassona. Nebridi, el seu primer abat, fou després bisbe de Narbona. En temps del abat Attala, el rei Lluís el Pietós li va confirmar privilegis i li va garantir la possessió de tres petits monestirs o priorats que en depenien: Sant Cucufat de Plexus (modern Sant Cucufat a la riba de l'Aude), Sant Pere de Cabrespina al Menerbe a la vora del riu Clamon i el monestir de la Pajma, a la vora de l'estany del mateix nom (815).

Va perviure fins a la Revolució, quan els edificis van ser subhastats i adquirits per particulars.

Des de 2004 és una abadia de canonges regulars de la Mare de Déu, que empren els llibres litúrgics de la forma extraordinària del ritu romà.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Referència n. PA00102711, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
  2. encara que el diploma de fundació es conserva, li manca la darrera línia des de fa segles i per tant la data exacta no es pot determinar; la font de Devic i Vaissete per situar la fundació vers 778 és desconeguda

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abadia de la Grassa