Abstracció (filosofia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'abstracció (del llatí abstrahere, "separar") és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una propietat concreta d'un objecte, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment les altres propietats de l'objecte en qüestió. La primera teoria sobre l'abstracció es deu a Aristòtil, que va introduir el terme aphairesis que es va traduir al llatí com abstractio. En contra del seu mestre Plató, que creia en una intuïció directa de les essències o idees, Aristòtil considerava que tota idea universal es fonamenta en dades empíriques. Així, per exemple, la idea (o concepte) de "taula", procediria del procés de comparació entre diverses classes d'objectes mobles que comparteixen entre si diverses característiques semblants que podem abstreure i quedar-nos finalment amb allò que comparteixen en comú. Allò que fa, doncs, que es pugui dir que tant una taula rodona, com una taula quadrada; que tant una taula de fusta, com una de ferro; que tant una taula amb tres potes, com una amb quatre potes, etc. són totes elles "taules" no és ni la seva forma, ni el seu color, ni el seu material. Comparant-les entre si, podem fer abstracció tant del color, com del nombre de potes, com del material amb què estan fetes i, finalment, acabat el procés d'abstracció, ens quedem solament amb el concepte o idea de taula. Aquest concepte seria, doncs fruit del procés d'abstracció.

Si a partir de la reflexió o la comparació de múltiples objectes, la propietat, aïllada es considera comú a aquests objectes, l'objecte de l'abstracció és un universal.

La qüestió de si els universals existeixen o no d'alguna manera separadament de la reflexió intel·lectual sobre ells (és a dir, si efectivament hi ha alguna cosa comuna als objectes, més enllà de la hipòtesi concebuda per la persona que els contempla) i, si hi ha tal cosa comuna, quina és la seva naturalesa en la seva relació amb els individus, és un dels temes que més disputes ha produït en metafísica, i un dels criteris fonamentals que separen empiristes i realistes, ja que mentre aquests últims sostenen que els universals són realitats independents de les coses, els empiristes creuen que solament són entitats mentals fruit dels procés d'abstracció. Quan, a més, es pensa que l'única existència dels universals és el fet que són solament noms, és a dir, quan es pensa que l'única realitat que té el concepte "taula" és ser el nom d'entitats mentals abstretes, llavors es parla de nominalisme.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abstracció (filosofia) Modifica l'enllaç a Wikidata