Al-Àdid (fatimita)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Yússuf ibn al-Hàfidh al-Àdid li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab Al-Àdid (en àrab أبو محمد عبد الله بن يوسف بن الحافظ العاضد لدين الله, Abū Muḥammad ʿAbd Allāh ibn Yūsuf ibn al-Ḫāfiẓ al-ʿĀḍid li-dīn Allāh ) (16 de maig de 1151-13 de setembre de 1171), catorzè i darrer califa fatimita al Caire (1160-1171).

Era nét del califa Al-Hàfidh i fill de Yusuf ben Abdel, que havia estat mort per orde del visir Abbàs el dia en què va pujar al tron Al-Fàïz (1154).

A la mort del jove Faiz (de 11 anys), que era son cosí, el va succeir el 23 de juliol de 1160. Fou escollit a causa de la seva edat (9 anys), pel ministre Salih Tala'i, verdader governant d'Egipte des de feia 6 anys. Per assegurar la seva docilitat Tala'i el va casar amb la seva filla. Tala'i va morir assassinat l'11 de setembre de 1161, en una conspiració en la que el califa potser va participar, però va haver de confiar el visirat al fill del difunt Ruzzik que volia el mateix poder que el pare.

El califa va buscar el suport del governador de l'Alt Egipte Shawar; aquest va reunir tropes i es va apoderar del Caire el febrer de 1163. Però no va entregar el poder al califa sinó que el va conservar com els anteriors visirs. Shawar fou ràpidament enderrocat per un dels seus oficials, Dirgham, que va assolir el càrrec de visir el mes d'agost del 1163. Shawar va fugir i es va refugiar a la cort del atabeg zengida d'Alepo Nur al-Din al que va demanar suport per recuperar el poder i l'atabeg no ho va dubtar ja que el domini d'Egipte suposava posar fi a l'escissió califal i al xiisme en benefici de la tendència sunnita. El general Shirkuh va rebre el comandament.

El 24 d'abril de 1164 Shirkuh va ocupar Bilbeis, arribant al Caire l'1 de maig, on va enderrocar a Dirgham i va restaurar a Shawar que fou confirmat pel califa, però una vegada en el poder Shawar va rebutjar obeir a Nur al-Din i va intentar forçar el retorn de Shirkuh cap a Síria. Com que no ho va aconseguir, va demanar l'ajut d'Amalric I de Jerusalem. Shirkuh es va fer fort a Bilbeis. Com a maniobra de distracció va organitzar un atac d'emirs al altra flanc, a Harim, prop d'Antioquia on l'11 d'agost deu mil francs van morir a una batalla. Tot i així la posició de Shirkuh era complicada, i es va arribar a un compromís entre Amauri i Shirkuh concertat a Bilbeis, que va establir que els dos exèrcits es retirarien del país.

Però el pacte de Shawar amb Amauri va incitar a Nur al-Din a autoritzar una nova expedició de Shirkuh que va arribar a Egipte el gener del 1167; la batalla contra Shawar es va lliurar prop de les piràmides, a Al-Babein, el 18 de març i la victòria fou per Shirkuh; Amauri, que combatia al costat de Shawar, va poder arribar al Caire i reunir-se amb els gros de les seves forces mentre Shirkuh va entrar a Alexandria. Poc després un acord va establir que Amauri i Shirkuh es retirarien d'Egipte.

Shawar havia de pagar cent mil dinars cada any a Amauri, però aquest tribut, exagerat, va provocar la revolta del camperols el 1168. Amauri va assetjar Bilbeis, i va entrar a la ciutat el dia de tots sants (1 de novembre) i va fer una matança indiscriminada dels seus habitants musulmans; això li va fer perdre el suport dels coptes, que fins llavors l'havien ajudat. Al mateix temps Shawar va fer cremar els barris vells del Caire; l'incendi va durar 58 dies; fou llavors el mateix califa qui va demanar ajut a Nur al-Din contra el seu visir.

El gener de 1169 Shirkuh i el seu nebot Saladí van entrar al Caire i Saladí va executar a Shawar (18 de gener del 1169). Shirkuh va rebre el càrrec de visir però va morir dos mesos després (23 de març de 1169) i el va succeir el seu nebot Saladí (Salah al-Din).

En una batalla al carrer les restes de l'exèrcit fatimita, i els contingent sudanesos i armenis, foren eliminats. Poc després la khutba es començava a fer en nom del califa abbàssida (1171). El califa va morir potser del disgust el 13 de setembre de 1171 amb només 20 anys.



Precedit per:
Al-Fàïz
califa fatimita
1160-1171
Succeït per:
soldanat aiúbida


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Wiet, Précis de l'histoire d'Egypte
  • Schlumberger, Campagnes du roi Amaury Ier