Adhesiu tissular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els adhesius tissulars[1] són substàncies o materials que s'usen en medicina per tancament ferides traumàtiques o quirúrgiques amb codi ATC V03A K,[2] i s'usen en la indústria alimentària específicament en l'elaboració de productes carnis.[3]

Mecanisme d'acció[modifica | modifica el codi]

Els adhesius tissulars són substàncies que polimeritzen ràpidament en contacte amb els teixits, amb els quals enllacen químicament, actuant com a segellant sense produir una calor excessiva ni productes tòxics. Han de ser reabsorbibles en curar-se la ferida sense interferir en el procés de cicatrització.[4]

Pel seu origen poden ser derivats del cianoacrilat, que polimeritza ràpidament en contacte amb la sang, llàgrimes, sèrum o solucions fisiològiques salines i provoquen una forta tensió entre els teixits que contacten, o bé derivats de la fibrina, que polimeritza lentament, provoca poca tensió entre els teixits que contacten.[5]

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers adhesius tissulars de cianoacrilat van ser sintetitzats en 1949, i eren apropiats per les ferides i incisions superficials petites, però les seves propietats físiques limitades impedien el seu ús en el tractament d'altres ferides.[6] També hi va haver informes de reaccions inflamatòries agudes i cròniques. El desenvolupament addicional va portar a la introducció dels derivats del cianocrilat més purs i resistents, però les limitacions de la baixa resistència a la tensió i la fragilitat impedien l'acceptació generalitzada. Més recentment, els adhesius tissulars s'han desenvolupat amb una millor resistència i combinen plasticitat i estabilització per augmentar la flexibilitat.[7]

Ús mèdic[modifica | modifica el codi]

S'usen com a alternativa acceptable al punt quirúrgic per tancament de ferides sobre incisions petites o senzilles de pell en àrees amb poca tensió. Ofereixen l'avantatge per al pacient que són menys doloroses i que no hi ha material de retirar posteriorment i per al cirurgià no hi ha risc de lesió per punxada. S'han utilitzat principalment en el servei d'urgències i en nens, però els estudis assenyalen que els cirurgians poden considerar l'ús d'adhesius tissulars per al tancament d'incisions a la sala d'operacions en tot tipus de procediments.[7][8]

També s'usen com segellants en les línies de sutura i per prevenir o disminuir les dehiscències i fístules així com hemostàtics.[9]

Ús industrial[modifica | modifica el codi]

En la indústria alimentària i en gastronomia també s'usen diversos tipus de coles tissulars de tipus biològic com compostos de fibrina, clara d'ou, extractes de cartílag, caseïna, o derivats de la soja, i enzims com la transglutaminasa, entre altres, que no tenen risc per als consumidors i té com a objectiu el augmentar el lligam, estabilitat i cohesivitat de productes carnis.[3]

Alguns requereixen ús de calor i altres actuen en fred, com per exemple un compost de fibrina o fibrinogen, similar als d'ús mèdic, obtingut de plasma boví o de porcí, d'origen holandès de marca Fibrimex ® que s'usa als EUA i Canadà des dels anys 90 i que va obtenir la certificació de l'Agència de Seguretat Alimentària de la Unió Europea per a ús a l'abril de 2010 i que és una alternativa ala transglutaminasa tissular utilitzada en cuina del Japó i Europa des del 2008.[10][11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Classificació internacional de malalties (CIM-9-MC). Pòrtic, 2009, p. 1195. ISBN 8498090806. 
  2. «QV03AK Tissue adhesives» (en anglès). WHO Collaborating Centre for Drug Statistics. [Consulta: 20/7/2013].
  3. 3,0 3,1 Ranken, M. D.. Manual de industrias de la carne (en castellà). Mundi-Prensa Libros, 2003. ISBN 9788484761525. 
  4. Gil i Mur, Francesc Xavier. «Biomaterials per a la substitució de teixits». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 19/7/2013].
  5. Garg, Ashok; Alió, Jorge L. Oculoplasty and Reconstructive Surgery (en anglès). JP Medical Ltd, 2010, p. 131. ISBN 8184488173. 
  6. Szaliński, Kubicz A; Misiuk-Hojło, M.. «The cyanoacrylate tissue adhesives in treatment diseases of the anterior eye segment» (en anglès). Polim Med., vol.4, n.38, 2008, pàg. 41-46 [Consulta: 21/7/2013].
  7. 7,0 7,1 Coulthard, P.; Worthington, H.; Esposito, M; van der Elst, M.. «Adhesivos tisulares para el cierre de incisiones quirúrgicas» (en castellà). The Cochrane Library, n.3, 2008 [Consulta: 17/5/2010].
  8. Farion, K.; Osmond, M.H.; Hartling, L; Russell, K.. «Adhesivos tisulares para laceraciones traumáticas en niños y adultos» (en castellà). The Cochrane Library, n.3, 2008 [Consulta: 17/5/2010].
  9. Roque González, Rosalba. «Adhesivos titulares en cirugía» (en castellà). Rev Cubana Cir, v.45, n.3-4, juliol-desembre de 2006. ISSN: 0034-7493 [Consulta: 17/4/2007].
  10. Méndez, Rafael. Sírvame un filete "a la cola" (en castellà). El País, 25/4/2010. 
  11. Morato, Natalia. Transglutaminasa, el adhesivo de los alimentos (en castellà), 28/4/2010.