Ahmad al-Nasiri
Ahmad al-Nasiri, de nom complert Abu l-Abbas Shihab al-Din Ahmad ben Khalid ben Hammad al-Nasiri al-Salawi, fou un historiador marroquí nascut a Salé el 20 d'abril de 1835 i mort a la mateixa ciutat el 13 d'octubre de 1897.
Ja una mica gran, amb uns 40 anys, fou notari i intendent de les terres de l'estat i després va ocupar altres càrrecs de certa importància. Després de viure a Casablanca, Marràqueix, Mazagan, Tànger i Fes, va retornar a Salé on es va dedicar a l'ensenyament.
La seva obra cabdal es el Kitab al-istiksa li-akhbar duwal al-Maghrib al-aksa que va acabar el 15 de maig de 1881. Una història general del Marroc. Es va publicar al Caire en 4 volums el 1894. Un dels volums (dinastia alàwida) fou traduït al francès per E. Fumey, a París el 1906 i 1907; la resta fou traduït també a Paris entre el 1923 i el 1935.
També va escriure:
- un comentari de la Shamakmakiyya (poema d'Ibn al-Wannan) titulat Zahr al-afnan min hadikat Ibn al-Wannan
- Tazim al-minnna bi nusrat al-Sunna (sobre les moltes divisions del islam)
- Nasiriyya, una monografia de la casa suposadament xarifiana dels Nasiriyya (a la que pertanyia)
- Talat al-mushtari fi l-nasab al-djafari, traduit per M. Bodin com "La Zauïa de Tamegrout", una història de la zawiyya de Tamgrut.
Bibliografia [modifica]
- Évariste Lévi-Provençal, Chorfa
