Ahmad al-Nasiri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ahmad al-Nasiri, de nom complet Abu l-Abbas Shihab al-Din Ahmad ben Khalid ben Hammad al-Nasiri al-Salawi, fou un historiador marroquí nascut a Salé el 20 d'abril de 1835 i mort a la mateixa ciutat el 13 d'octubre de 1897. Està considerat l'escriptor marroquí més important del segle XIX.[1]

Ja una mica gran, amb uns 40 anys, fou notari i intendent de les terres de l'estat i després va ocupar altres càrrecs de certa importància. Després de viure a Casablanca, Marràqueix, Mazagan, Tànger i Fes, va retornar a Salé on es va dedicar a l'ensenyament. Va morir el 1897 després de fer uns últims retocs de la seva obra.[2]

Els seus avantpassats havien fundat l'orde sufí dels Nasiriyya al segle XVII.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva obra cabdal és el Kitab al-istiksa li-akhbar duwal al-Maghrib al-aksa (acabada el 15 de maig de 1881), una història general del Marroc que es va publicar al Caire en 4 volums el 1894. Un dels volums (dinastia alàwida) fou traduït al francès per E. Fumey, a París el 1906 i 1907; la resta fou traduït també a Paris entre el 1923 i el 1935.

També va escriure:

  • un comentari de la Shamakmakiyya (poema d'Ibn al-Wannan) titulat Zahr al-afnan min hadikat Ibn al-Wannan
  • Tazim al-minnna bi nusrat al-Sunna (sobre les moltes divisions del islam)
  • Nasiriyya, una monografia de la casa suposadament xarifiana dels Nasiriyya (a la que pertanyia)
  • Talat al-mushtari fi l-nasab al-djafari, traduït per M. Bodin com "La Zauïa de Tamegrout", una història de la zawiyya de Tamgrut.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. David Robinson, Jean-Louis Triaud, Ghislaine Lydon, Le temps des marabouts: itinéraires et stratégies islamiques en Afrique occidentale francaise v. 1880-1960, p. 136, Paris: Karthala editions, 1997, Islam and state ISBN 2-86537-729-6
  2. C.R. Pennell Morocco Since 1830: A History, p. 109,

Bibliografia[modifica | modifica el codi]