Zogú I d'Albània
| Zog I, Skanderbeg III | ||
 |
||
|
|
||
|---|---|---|
| Regne 26 de desembre de 1922 – 25 de febrer de 1924 |
||
| Precedit per | Xhafer Bej Ypi | |
| Succeït per | Shefqet Vërlaci | |
| Hereu | Leka Zogu | |
|
|
||
| Regne 1 de febrer de 1925 com President, 6 de gener de 1925 com Primer Ministre – 1 de setembre de 1928 |
||
| Precedit per | Càrrec nou, Iliaz Bej Vrioni | |
| Succeït per | Establiment de la monarquia, Koço Kota | |
|
President de la República d'Albània
|
||
| Regne 1 de febrer de 1925 – 1 de setembre de 1928 |
||
| Precedit per | Nou càrrec | |
| Succeït per | Establiment de la monarquia | |
|
|
||
| Regne 1 de setembre de 1928 – 7 d'abril de 1939 |
||
| Precedit per | Establiment de la monarquia | |
| Succeït per | Víctor Manuel III d'Itàlia | |
|
|
||
| Regne 1 de febrer de 1925 – 1 de setembre de 1939 |
||
|
|
||
| Batejat | Ahmet Muhtar Zogolli | |
| Naixement | 8 d'octubre de 1895 | |
| Castell de Burgajet, Imperi Otomà | ||
| Defunció | 9 d'abril de 1961 (als 65 anys) | |
| Suresnes, París, França | ||
| Consort | Géraldine Apponyi de Nagyappony | |
| Dinastia | Dinastia Zogu | |
| Pare | Xhemal Pasha Zogolli | |
| Mare | Sadijé Toptani | |
| Signatura |  |
|
|
|
||
.svg) |
||
Ahmed Bei Zogu, més conegut com a Zogú I (Castell de Burgajet, 8 d'octubre de 1895 - Suresnes, França, 9 d'abril de 1961), fou un polític albanès, president d'Albània el 1925-1928 i després Mbret o rei d'Albània del 1928 al 1939.
Era fill gran de Djemal Paixà Zogu, cap de la família de governadors hereditaris de Mati, i de Sadia Toptani, parenta d'Essad Pasha Toptani. Fins a esdevenir rei d'Albània fou conegut amb el nom d'Ahmed Beg Zogu i succeí el seu pare com a governador el 1911.
Durant la Primera Guerra Mundial fou aliat d'Àustria i després de la guerra esdevingué líder del Partit Reformista Popular. El 1921 fou nomenat ministre de l'interior, i el 1922 president del consell de ministres. El 1924 es féu elegir president de la república, i el 1928 es proclamà rei. Uns anys després es casà amb la comtessa hongaresa Geraldina Apponyi, amb la que tindria un fill, el futur Leka I d'Albània.
Zogú va donar per acabat un llarg període d'inestabilitat política i el país va gaudir de relativa tranquil·litat sota el seu règim. Començà un apropament a Itàlia, que el va dur a signar un tractat d'amistat el 1925 i el 1927 un tractat d'aliança defensiva amb Benito Mussolini, pactes que deixaren Albània sota el control absolut d'Itàlia.
El 1939 les tropes italianes envaïren Albània i proclamaren rei Víctor Manuel III d'Itàlia, i Zogu hagué de refugiar-se a Grècia, després a Egipte i finalment (1955) a França. El 1945 fou proclamada la república a Albània, però Zogu mantingué el títol de rei a l'exili, reconegut per tots els albanesos exiliats, que a la seva mort proclamaren rei el seu fill Leka I d'Albània.
| Precedit per: Vacant de 1920 a 1925, anteriorment Sulejman Bej Delvina |
President de la República 1925–- 1928 |
Succeït per: Rei d'Albània 'Zogú I' |
| Precedit per: President de la República 'Ahmed Zogú' |
Rei d'Albània 1928–- 1939 |
Succeït per: Cap provisional de la comssió administrativa Xhafer Ypi |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zogú I d'Albània |
