Aimeric de Peguilhan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació d'Aimeric de Peguilhan.

Aimeric de Peguilhan (c.1175 - c. 1230 a Itàlia) fou un trobador occità nascut a Pegulhan (localitat situada vora Sent Gaudenç).

Fill d'un mercader de teixits, el seu primer mecenes fou Ramon V de Tolosa i després el seu fill Ramon VI de Tolosa. Visqué a Catalunya un cert temps sota la protecció de Guillem de Berguedà. Hagué d'abandonar la regió davant l'amenaça de la croada albigesa i es desplaçà al nord d'Itàlia cap al 1212 on es va estar deu anys[1] sota la protecció dels senyors d’Este i de Malaspina.[2] Es creu que tenia una amant a Tolosa de Llenguadoc, motiu pel que va tornar un altre cop.

Vida d'Aimeric de Peguilhan[modifica | modifica el codi]

N'Aimerics de Peguillan si fo de Tolosa, fils d'un borges qu'era mercadiers, que tenia draps a vendre. Apres cansos e sirventes, mas molt mal cantava. Et enamoret se d'una borgesa, soa visina. Et aquella amors li mostret trobar. Et fetz de leis maintas bonas cansos. E mesclet se ab lui lo marritz de la domna e fetz li desonor. E N'Aimerics si s'en venget, qu'el lo feri d'una espaza per la testa. Per que.l covenc ad issir de Tollosa e faidir. Et anet s'en en Cataloigna. E.N Guillems de Berguedam si l'acuilli; et enansset lui en son trobar, en la premiera canson qu'el avia faita. Et fetz lo joglar, qu'el li det son pallafre e sos vestirs. E presentet lo al rei Anfos de Castella, que.l crec d'arnes e d'onor. Et estet en aquellas encontradas lonc temps. Puois s'en venc en Lombardia, on tuich li bon ome li feron gran honor. Et en Lombardia definet.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

Se sap que compongué almenys cinquanta obres, de les quals només sis ens han arribat amb música:

  • Atressi•m pren com fai al jogador
  • Cel que s'irais ni guerrej' ab amor
  • En Amor trop alques en que•m refraing
  • En greu pantais m'a tengut longamen
  • Per solatz d'autrui chan soven
  • Qui la vi, en ditz

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gaunt, Simon, and Kay, Sarah (edd.) The Troubadours: An Introduction, p.279 Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0
  2. «Aimeric de Peguilhan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Rüdiger, Jan. Aristokraten und Poeten.: Die Grammatik einer Mentalität im tolosanischen Hochmittelalter. (en alemany). Akademie Verlag, 2001, p.364. ISBN 3050035943.