Ramon V de Tolosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ramon V (1134-1194) fou comte de Tolosa de 1148 a 1194. Segons la genealogia tradicional dels comtes de Tolosa de Llenguadoc feta pels benedictins en la Història General del Llenguadoc, seria Ramon V, però estudis crítics han establert que dos comtes de nom Ramon havien estat omesos. Seria doncs Ramon VII.[1]

Fill d'Alfons Jordà i de Faidida d'Usès. Quan Alfons mor a Terra Santa el 1148, el comtat de Tolosa queda en mans del seu fill Ramon, juntament amb el seu germà Alfons II, car només tenia 14 anys. Però amb una certa autoritat damunt d'Alfons, dedicant-se Ramon a la meitat occidental dels dominis i Alfons a la meitat oriental. El 1153 lluità amb el vescomte Ramon I Trencavell de Carcassona, pel fet d'haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el féu presoner. Un any més tard, es casa amb Constança de França, filla del rei de França Lluís VI de França i vídua d'Eustaqui IV comte de Bolonya. Van tenir quatre fills:

El 1159 lluita contra la coalició d'Enric II d'Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de Montpeller; quan Tolosa era atacada fou ajudat pel rei Lluís VII de França. El 1173 signa la pau amb el rei Enric II d'Anglaterra, reconeixent-lo com a duc, i poc després tornà a l'obediència del papa Alexandre III. El 1176 es reuní a l'illa de Gernica, entre Bellcaire i Tarascó, amb Alfons I de Catalunya-Aragó, i convingueren per la Pau de Tarascó la cessió a Alfons dels drets sobre els comtats de Gavaldà, el Carladès i el de Provença a canvi de 31.000 marques d'argent.

La croada dels Albigesos[modifica | modifica el codi]

Ramon ha sigut implicat en la crisi càtara. El 1176, el bisbe d'Albí Guillem organitza el col·loqui de Lombers. Són presents els eclesiàstics, els prínceps Ramon de Trenclavell i Ramon V, acompanyat de la seva dona Constança i els representants dels càtars... A partir del 1183 fins al 1192 lluita amb sort diversa contra els anglesos, que posseïen Gascunya. El 1187 adquirí el vescomtat de Nimes, que li cedí Bernat Ató VI. Es casà de nou amb Riquilda, vídua de Ramon Berenguer de Provença.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Settipani, Christian. La Noblesse du Midi Carolingien (en francès). Linacre College, Unit for Prosopographical Research, 2004, p. 28-35. ISBN 1-900934-04-3.