Al-Diriyya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
El Districte de At-Turaif a Al-Diriyya
El palau de Saad ibn Saüd a al-Diriyya
El palau de Saad ibn Saüd a al-Diriyya
Informació
Localització Aràbia Saudita Aràbia Saudí
Superfície 29 ha

Tipus Cultural
Criteris (iv),(v),(vi)
ID 1329
Regió * Àsia i Oceania
Inscripció 2010 (34a sessió)
Coordenades 24° 44′ 00″ N, 46° 34′ 32″ E / 24.73333°N,46.57556°E / 24.73333; 46.57556
* Segons les regions de la UNESCO.

Al-Diriyya (en àrab الدرعية; transcrit també en les variants al-Dariyya, al-Diriyah, ad-Dir'iyah, ad-Dar'iyah o Dir'aiyah) és un oasi de l'Aràbia Saudita al Najd, que va ser la primera capital dels saudites, del 1744 fins a la seva destrucció pels egipcis el 1818. Està situat a uns 20 km al nord-oest de Riad i el creua el uadi Hanifa. És capital de la governació de Diriyah (que inclou les viles d'al-Uyayna, Djubayla, i al-Ammariyyah, i altres) dins la província d'al-Riyad.Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2010.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

A l'oasi hi ha diversos assentaments alguns ocupats i altres en ruïnes, entre els quals al-Budjayri, lloc d'origen del reformador wahhabita xeic Muhammad ibn Abd al-Wahhab i altres ulemes; al costat d'aquesta vila, al turó d'al-Turayf, hi ha les restes de l'antic palau dels saudites amb la ciutadella (anomenada Darb Faysal, pel seu darrer defensor Faysal ibn Saud) al punt més elevat, i la gran mesquita on el 1803 fou assassinat el imam Abd al-Aziz; al-Turayf està en ruïnes però al costat ha sorgit una nova ciutat.

L'oasi fou poblat segons la tradició des del 1446/1447 quan s'hi va establir Mani ibn Rabia al-Muraydi, un emigrant de terres orientals aràbigues, que sembla es deien al-Diriyya a la regió de Katif (el lloc, si va existir, no ha estat identificat). Set xeics van succeir a Mani en el govern de la zona; Ghasiba fou la primera capital i plaça forta i en algun moment la va substituir al-Turayf en lloc més inexpugnable.

El 1726/1727 va arribar al poder Muhammad ibn Saud al-Mukrin, descendent de Mani dominant part d'al-Diriyya incloent Ghasiba. Llavors el domini del Nedj central s'exercia des d'al-Uyayna per els Al-Muammar de Tamim, on governava (fins a 1726/1727) Abd Allah ibn Muhammad, i els audites eren els seus subordinats. El 1744 Muhammad ibn Abd al-Wahhab va ser expulsat d'al-Uyayna on residia, per un conflicte amb Uthman ibn Ahmad Al-Muammar, aliat dels Banu Khalid d'al-Ahsa, enemics dels wahhabites. Llavors es va establir a al-Diriyya i va fer aliança amb Muhammad ibn Saud per establir la verdadera interpretació del islam arreu dels territoris àrabs. Aquesta aliança d'un prestigiós cap religiós i un de militar va ser afortunada. El fills de Muhammad ibn Saud, Abd al-Aziz ibn Muhammad, i el net, Saud, també van destacar com líders militars i polítics. Els saudites van estendre la dominació familiar a gran part d'Aràbia, amb aliances o per la força. El únic visitant europeu a al-Diriyya de l'època (final del segle XVIII) fou J. L. Reinaud, enviat de la Companyia Britànica de les Índies Orientals.

Abd Allah ibn Saud va succeir al seu pare Saud el 1814. Quan Ibrahim Paixà d'Egipte va avançar cap al Nedj, es va fer fort a al-Diriyya que fou assetjada (1818); el setge va durar uns sis mesos fins que es va rendir (setembre de 1818); els egipcis van destruir les muralles i les plantacions de palmeres. Diversos prínceps saudites foren portats presoners al Caire.

Muhammad ibn Mushari, de la casa dels Al-Muammar d'al-Uyayna, i nebot per part de mare de Saud, es va establir al al-Diriyya el 1819 i va intentar la reconstrucció i agafar la direcció del moviment wahhabita. El 1820 hi va arribar Mushari ibn Saud al que Muhammad ibn Mushari va jurar fidelitat per gaudir de millor dret, però al cap de poc, volent recuperar el poder, es va revoltar; en la guerra que va seguir va aparèixer Turki ibn Abd Allah, cosí de Saud, que s'havia escapat dels egipcis, i va donar suport a Mushari ibn Saud, però aquest va ser capturat finalment per les forces egípcies que operaven a la zona i va morir presoner el 1821. Turki va matar a Muhammad ibn Mushari i es va apoderar d'al-Diriyya i tot seguit de Ryad, d'eon fou expulsat al cap de poc pels egipcis (1821). Llavors el nou comandant egipci Husayn Bey, va ordenar traslladar a tota la població d'al-Diriyya cap a Tharmada on es va instal·lar el quarter general egipci; al-Diriyya fou destruïda per segona vegada, els arbres cremats i destruït tot el que es podia destruir. 230 homes d'al-Diriyya foren executats a Tharmada sense judici. Quan Turki va recuperar forces, va establir la seva capital a Ryad (1824). El 1865 l'oasi estava desert totalment i no fou repoblat fins al segle XX. La nova ciutat de Diriyah es va fundar vers el 1970.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • A. Corancez, Histoire des Wahabis, París 1910

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Diriyya Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 24° 44′ 00″ N, 46° 34′ 32″ E / 24.73333°N,46.57556°E / 24.73333; 46.57556