Alan Bates

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:40, 10 oct 2016 amb l'última edició de Pallares (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaAlan Bates

Alan Bates (1975)
Biografia
NaixementAlan Arthur Bates
17 de febrer de 1934
Allestree, Anglaterra
Mort27 de desembre de 2003(2003-12-27) (als 69 anys)
Londres, Anglaterra
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaAll Saints Churchyard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
FormacióRoyal Academy of Dramatic Art - interpretació (–1954) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de teatre, actor de televisió, actor de cinema, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata –
GènereComèdia shakesperiana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarRoyal Air Force Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVictoria Ward (1970-1992)
FillsBenedick Bates, Tristan Bates (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000869 Allocine: 1092 Rottentomatoes: celebrity/alan_bates Allmovie: p4517 TCM: 11370 TV.com: people/alan-bates-1 IBDB: 31251 TMDB.org: 27554
Musicbrainz: e98e291c-8541-4117-967b-b0887fc2e495 Songkick: 355907 Find a Grave: 8214917 Modifica el valor a Wikidata

Sir Alan Bates CBE (Allestree, Derbyshire, 17 de febrer del 1934 - Londres, 27 de desembre de 2003) va ser un actor anglès.

Biografia

Alan Bates va néixer el 1934 en una família amant de la música. Dels seus pares va heretar l'interès envers l'art i, per això, es matriculà a la Real Acadèmia d'Art Dramàtic. Els seus orígens humils feren d'ell, juntament amb David Hemmings i Albert Finney, l'encarnació d'un cert tipus de jove viril, ple de força, disposat a posar en qüestió la realitat vigent. Així ho demostrà al Royal Court de Londres en les quals representà obres de John Osborne.

El 1960 passaria juntament amb Finney i Hemmings a convertir-se en un dels rostres més coneguts del Free Cinema, encarnant, en paraules de Juan Tejero: "l'home del carrer, atormentat i dotat d'una forta càrrega sexual". Aquesta imatge quedà assentada arran de les seves intervencions en The Entertainer (L'animador) o en Aquesta classe d'amor (1963), cinta recompensada amb l'Ós d'Or en el Festival de Berlín.

La seva popularitat es disparà amb l'estrena de Zorba el grec (1965) en la qual donà vida a un novel·lista tímid. A aquest títol varen afegir-s'hi Rei de cors i Lluny del mundanal soroll, adaptació de Thomas Hardy a càrrec de John Schlesinger en la qual es posà en la pell d'un pastor pensatiu. A finals de la dècada obtingué una candidatura a l'Òscar al millor actor per The Fixer, film de suspens del realitzador progressista John Frankenheimer.

El 1970 protagonitzà juntament amb Oliver Reed un dels majors escàndols cinematogràfics de la dècada en enfrontar un comentat nu masculí que en l'estat espanyol fou censurat per la dictadura franquista. La pel·lícula era Dones enamorades, adaptació de D.H. Lawrence, realitzada per Ken Russell, no per casualitat un dels directors més provocadors de la campinya anglesa. Aquell mateix any es sumà al repartiment d'El missatger, basada en la novel·la de L.P. Hartley, i que provocà també un cert revol per la seva res complaent visió del matrimoni, la peça angular de la societat. En ella Bates incorporà Leo Burguess, un capatàs granger que es citava amb la seva amant a través de les cartes que aquest li feia arribar de les mans d'un innocent nen.

Justament en ple èxit, Alan Bates es centrà en la seva activitat teatral, i ni tan sols va intervenir en títols populars com Tres germanes, al costat de John Plowright, La rosa, Una dona descasada o El retorn del soldat.

A principis dels anys 90 el seu nom saltà a primera pàgina quan acceptà ésser Claudi en la versió de Hamlet dirigida per Franco Zeffirelli, en què Bates hi encarnà la corrupció del poder, la traïció i la cobdícia.

Varen passar deu anys fins que tornà a obtenir un paper important. Robert Altman sol·licità els seus serveis per Gosford Park, on hi interpretà un majordom l'aparent dignitat del qual decau en revelar-se un imperdonable secret que fa que la seva disciplina se'n vagi en orris. A partir d'aquest paper Alan Bates "tornà" al cinema de forma més regular amb papers de repartiment en films com Motham: l'última profecia, La sentència o Evelyn. Com a conseqüència d'aquest èxit arribà al títol de Sir.

El 27 de desembre del 2003 en ple èxit, un càncer de fetge posà fi a la seva vida, dos mesos després que un infart posés fi a l'existència del seu compatriota David Hemmings.

Filmografia

Premis i nominacions

Nominacions

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan Bates