Albedo de Bond

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'albedo de Bond és la fracció d'energia de la radiació electromagnètica incident total en un cos astronòmic que és retrodifosa cap a l'espai. Té en compte totes les longituds d'ona en tots els seus angles de fase. És una mesura important per a la caracterització del balanç energètic d'un cos planetari.

Per als objectes del Sistema solar, el pes rellevant de cada longitud d'ona és proporcional a l'espectre energètic solar. La contribució més important procedeix de la llum visible, ja que la majoria de l'emissió solar es produeix en aquest rang.

Com la major part dels albedos, el de Bond és un valor comprès entre 0 i 1.

Com que els cossos del Sistema solar exterior sempre s'observen en angles de fase molt baixos des de la Terra, l'única dada fiable per mesurar el seu albedo de Bond procedeix de les sondes espacials.

L'albedo de Bond rep el seu nom de l'astrònom nord-americà George Phillips Bond (1825-1865), que ho va proposar originalment. Es va definir origninalmente per a cossos esfèrics, però també és aplicable a objectes irregulars.

Integral de fase[modifica | modifica el codi]

L'albedo de Bond (A) es relaciona amb l'albedo geomètric (p) segons l'expressió:


A = p q \frac{}{}

on q és la integral de fase i es dóna en termes de flux difós direccionalment I(α) en l'angle α (en mitjana sobre totes les longituds d'ona i angles acimutals) com


q = 2\int_0^{\pi}\frac{I(\alpha)}{I(0)} \sin \alpha d\alpha.

L'angle de fase α és l'angle entre la font de radiació (habitualment el Sol) i la direcció d'observació, i varia de zero per a la llum retrodifosa cap a la font, a 180º per a observacions que miren cap a la font. Per exemple, durant l'oposició o en mirar a la lluna plena, α és molt petit, mentre que objectes amb llum retroprojectada o la lluna nova tenen un α proper a 180º.

Exemples[modifica | modifica el codi]

L'albedo de Bond pot ser molt gran o molt petit depenent de la superfície i propietats atmosfèriques del cos en qüestió. Alguns exemples:[1]

Nom Albedo de Bond Albedo geomètric
Mercuri 0.119 0.138
Venus 0.75 0.84
Terra 0.29 0.367
Lluna 0.123 0.113
Mart 0.16 0.15
Júpiter 0.343 0.52[2]
Saturn 0.342 0.47[3]
Encèlade 0.99 1.4[4]
Urà 0.300 0.51[5]
Neptú 0.290 0.41[6]
Plutó 0.4 0.44-0.61

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Albedo de la Terra (anglès)
  2. Jupiter Fact Sheet, NASA (anglès)
  3. Saturn Fact Sheet, NASA (anglès)
  4. Vegeu la discussió a aquí per l'explicació d'aquest valor tan inusual. (anglès)
  5. Uranus Fact Sheet, NASA (anglès)
  6. Neptune Fact Sheet, NASA (anglès)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]