Albert Ingham
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Albert Edward Ingham  3 d'abril de 1900 Northampton (Anglaterra) |
| Mort | 6 de setembre de 1967 (als 67 anys) Vallorcine (França) |
| Sepultura | cremació, Hayley Wood Nature Reserve 52° 09′ 35″ N, 0° 06′ 50″ O / 52.159747°N,0.113912°O |
| Dades personals | |
| Formació | Trinity College (1919–1922) King Edward VI School, Stafordshire (–1917) |
| Director de tesi | John Edensor Littlewood |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | King's College (1930–1957) Universitat de Leeds (1926–1930) Trinity College (1922–1926) |
| Membre de | Royal Society (1945–) |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Wolfgang Fuchs, Christopher Hooley, Brian Haselgrove, Robert Rankin, Peter Elliott i Barry Pennington |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Rose Marie Tupper‑Carey |
| Pares | Albert Edward Ingham i Annie Gertrude Whitworth |
Premis
| |
 | |
Albert Ingham (Northampton, 3 d'abril de 1900 - Vallorcine, 6 de setembre de 1967) va ser un matemàtic anglès.
Vida i Obra[modifica]
Ingham va fer els estudis secundaris a Stafford, on va obtenir una beca per estudiar a Cambridge a finals del 2017. Després d'uns mesos a l'exèrcit per la Primera Guerra Mundial, el 1919 va començar els estudis al Trinity College (Cambridge) on es va graduar el 1922. A partir d'aquesta data va ser fellow del Trinity College,[1] fins que el 1926 en que va ser nomenat professor de la universitat de Leeds.[2] El 1930 va retornar a Cambridge com professor de matemàtiques, substituint el malaguanyat Ramsey, i cap d'estudis del King's College. Va romandre a Cambridge fins a la seva jubilació el 1957.[3] Va morir el 1967 d'un atac de cor mentre anava per un camí d'alta muntanya prop de Chamonix, ja que sempre li havia agradat el muntanyisme i es passava els estius amb la seva dona fent senderisme.[4] El seu cos va ser incinerat a Ginebra i les sevs cendres escampades a la Reserva Natural de Hayley Wood.
Ingham va publicar un llibre i una trentena d'articles científics.[5] El seu llibre The Distribution of Prime Numbers (1932) va esdevenir un clàssic sobre el tema i s'ha reeditat en nombroses ocasions. Els seus articles es poden agrupar en dues temàtiques principals: per una part la funció zeta de Riemann i la teoria de nombres[6] i per altra part els teoremes tauberians i la teoria de sèries.[7] És especialment recordat per haver demostrat la fórmula asimptòtica del quart moment de (1926)[8] i pel seu concepte de sumabilitat d'una sèrie (1945).[9]
Referències[modifica]
- ↑ Ghusayni, 2004, p. 169.
- ↑ Burkill, 1968, p. 271.
- ↑ Birkill, 1969, p. 272.
- ↑ Birkill, 1969, p. 273.
- ↑ Birkill, 1969, p. 284-285.
- ↑ Birkill, 1969, p. 274 i ss.
- ↑ Birkill, 1969, p. 280 i ss.
- ↑ Ivić, 2013, p. 95.
- ↑ Korevaar, 2004, p. 110.
Bibliografia[modifica]
- Burkill, John Charles «Albert Edward Ingham, 1900-1967» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 14, 1968, pàg. 271-286. DOI: 10.1098/rsbm.1968.0012. ISSN: 0080-4606.
- Ghusayni, Badih. Number Theory from an Analytic Point of View (en anglès). Badih Ghusayni, 2004. ISBN 9789953002828.
- Ivić, Aleksandar. The Theory of Hardy's Z-Function (en anglès). Cambridge University Press, 2013. ISBN 978-1-1070-2883-8.
- Korevaar, Jacob. Tauberian Theory: A Century of Developments (en anglès). Springer, 2004. ISBN 3-540-21058-X.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Albert Ingham» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Burkill, J.C.; Cohn, P.M. «Ingham, Albert Edward». Oxford Dictionary of Natioanal Biography. [Consulta: 18 març 2021]. (anglès)
- «Mr A E Ingham». The Times, 09-09-1967. [Consulta: 18 març 2021]. (anglès)