Aleksei Pleixtxéiev

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Aleksei Pleixtxèiev)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aleksei Pleixtxéiev

Aleksei Nikolàievitx Pleixtxéiev, també transcrit com a Aleksei Nikolàievitx Plesxéiev (en alfabet ciríl·lic Алексей Николаевич Плещеев) va ser un escriptor i poeta radical rus, traductor i agitador polític, nascut el 4 de desembre del 1825 a Kostromà. Pertanyent al Cercle de Petraixevski, va morir a París el 8 d'octubre del 1893.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut en una família de la petita noblesa, va estudiar del 1843 al 1845 a la Universitat de Sant Petersburg. El 1844 comença a escriure poesies i narracions, que publica a partir del 1847 a la revista Otètxestvennie Zapiski (Отечественные Записки, 'Els Annals de la Pàtria'). El 1849 fou arrestat per la seva implicació, igual com Dostoievski i d'altres, en el complot de Petraixevski, i fou reclòs a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, on va passar vuit mesos. Condemnat a mort, fou indultat a l'últim moment pel tsar Nicolau I i l'enviaren com a soldat ras d'un regiment de càstig a la ciutat d'Orenburg, als Urals, per tal de combatre les tribus rebels de la regió, on més endavant va esdevenir oficial cadet.

El 1858 li fou permès d'establir la residència a Moscou, on el 1860 va publicar els dos volums de Póvesti i rasskazi (Повести и рассказы, 'Contes i narracions'), del 1858 al 1863 tres volums de poesia i els drames Stxastlívaia txetà (Счастливая чета, 'La parella feliç,', 1862) i Bràtia (Братья, 'Els germans', 1864), entre d'altres. El 1872 es va traslladar a Sant Petersburg, on fins al 1884 va ser redactor de la revista Otètxestvennie Zapiski i hi va traduir poemes i obres de teatre de Sándor Petőfi, Victor Hugo, Lord Byron, Heinrich Heine o Georg Herwegh.

El 1891 va heretar una gran fortuna: malalt de feia temps, era a París quan el 8 d'octubre del 1893 li va arribar la mort. El seu cos fou transportat i sepultat a Moscou.

Significació[modifica | modifica el codi]

El seu primer llibre de poesia, publicat el 1846, el va fer famós. Incloïa el cèlebre poema que començava amb els mots «Endavant!, sense temença ni dubte...» («Вперёд! без страха и сомненья…», Vperiod! bez strakha i somnènia), que aviat fou conegut com «La Marsellesa russa»; de fet es cantava i tot amb la melodia de l'himne francès. Altres poemes seus, com ara «La crida dels amics» («На зов друзей», Na zob druzei) i «Som germans pel sentiment que ens uneix...» («По чувствам братья мы с тобой…», Po txúvstvam bràtia mi s toboi...) també foren adoptats pels joves radicals russos de mitjan anys 1840 com a himnes revolucionaris.

En la maduresa va ser molt conegut per les seves traduccions i pels seus poemes per a infants, alguns dels quals són considerats clàssics. Molts poemes de Pleixtxéiev han estat musicats (entre d'altres, per Txaikovski i Rakhmàninov) i han esdevingut romances populars russes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksei Pleixtxéiev