Aliatge de Newton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'aliatge de Newton és un aliatge fusible constituïda per un 58,33 % de plom, un 33,33 % de bismut, Bi, i un 8,34 % de cadmi, Cd, que fon a 95 °C.[1] Fou preparada per primer cop pel físic i matemàtic anglès Isaac Newton el 1701,[2] conjuntament amb altres aliatges fusibles resultants de mescles de bismut, plom i estany, Sn, que molt sovint també s'anomenen aliatges o metalls de Newton, i de proporcions molt semblants al metall de d'Arcet o al metall de Rose, amb els quals es confonen.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cardarelli, F. Materials handbook: a concise desktop reference. Springer, 2008. ISBN 9781846286681. 
  2. Newton, I. «Scalum graduum Caloris». Phil. Trans., 270, 1701, pàg. 824-829.
  3. Jensen, W.B. «Onion’s Fusible Alloy». J. Chem. Educ., 87, 2010, pàg. 1050-1051.