Amintes III de Macedònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Amintes III (Amyntas, Ἀμύντας) fou rei de Macedònia (vers 393 aC). Era fill de Filip.

Filip era germà de Perdicas II segons Tucídides i el 454 aC, a la mort d'Alexandre I de Macedònia havia rebut una part del regne, l'Alta Macedònia. A la mort de Filip vers el 430 aC el seu fill Amintes el va succeir i el seu oncle va provar de prendre-li el regne. Sitalces, rei dels odrisis (rei vers 460-424 aC) que va fer una expedició contra Perdicas (429 aC) i entre la seva comitiva Sitalces portava a Amintes, fill de Filip, al que destinava al tron de Macedonia; una de les condicions que es van establir a la signatura de la pau fou que no ajudaria a Filip a ocupar el tron, però Amintes va poder conservar els dominis paterns.

Justí i Elià en canvi diuen que Amintes era fill de Menelau, personatge desconegut, el que porta a pensar que hi va haver dos reis de nom Amintes en els convulsos anys 394 i 393 aC, i que aquest era Amintes II que hauria regnat efímerament poc abans.

Un altre usurpador Pausànies fill d'Eropos (Aeropus), fou assassinat per Amintes III, que va assolir el tron. Una de les seves primeres decisions fou donar a [Olint] un extens territori assegurant-se així l'ajut d'Olint en cas de ser enderrocat.

Al final del 393 aC es va revoltar Argeu, fill de Pausànies, amb el suport del cap il·liri Bardilis, i va expulsar a Amintes III, que va fugir a Tessàlia, però amb ajut dels tessalis i d'Olint va recuperar el tron al cap d'un mesos.

Consolidat en el poder va reclamar el territori donat a Olint al·legant que ho havia estat com a dipòsit, i com que no li van tornar va demanar ajut a Esparta. Al mateix temps (382 aC) va fer aliança amb Acantos i Apol·lònia, rivals d'Olint i que no havien volgut entrar a la confederació o Lliga Calcídica. Els espartans van enviar un cos expedicionari dirigir per Eudàmides i el seu germà Fèbides (Phoebidas), al que després va substituir Telèuties i més tard Agesípolis i finalment Polibíades que fou qui va conquerir Olint el 379 aC conjuntament amb les forces d'Amintes III i de Derdes (Derdas) rei d'Elímia (vassall d'Amintes).

Tot i la seva aliança amb Esparta, a la que Amintes va restar fidel la resta de la seva vida, fou també aliat a Jàson de Feres i va estar en bones relacions amb Atenes (Ifícrates fou adoptat com a fill per Amintes, i el rei va donar suport a la reclamació d'Atenes sobre Amfípolis).

Estrabó sembla indicar que la capital del regne es va traslladar sota Amintes d'Eges (Aegae) o d'Edessa cap a Pella. Edessa va romandre el lloc d'enterrament reial.

Justí parla d'un complot de la seva dona Eurídice I de Macedònia que volia situar al tron al seu gendre Ptolomeu Alorita, però el pla es descobrí, tot i que Amintes va morir poc després[1] a avançada edat (al tomb dels vuitanta segurament) el 370 aC i va deixar tres fills legítims: Alexandre II de Macedònia, Perdicas (Perdicas III de Macedònia) i Filip (Filip II de Macedònia), dels que el primer fou el successor immediat.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Carney, Elizabeth Donnelly. Women and monarchy in Macedonia (en anglès). University of Oklahoma Press, 2000, p.42. ISBN 0806132124.