Ifícrates el Vell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ifrícrates el Vell (Iphicrates, Ἰφικράτης) fou un famós general atenenc del segle IV aC, fill de Timoteu un humil sabater.

Guerra de Corint [cal citació][modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra de Corint

Va destacar en l'assalt d'un vaixell enemic probablement en la batalla de Cnidos el 394 aC on va capturar al capità. Degut a aquest fet els atenencs li van donar el comandament de les forces enviades a Beòcia en ajut dels beocis després de la batalla de Coronea, quan només tenia 25 anys. El 393 aC dirigia una força de mercenaris al servei d'Atenes a Corint i va participar en la batalla de Lèqueon, on corintis, atenencs, beocis i argius foren derrotats per l'espartà Pràxites.

Ifícrates va estudiar llavors tàctiques militars i va proposar l'establiment d'uns cos de sapadors πελτασταί) va substituir l'escut per un de més gran, l'espasa per una de més llarga, la cota de malles per un model diferent, i les sabates per unes de més lleugeres (que van portar el seu nom (Ifricàtides, Ἰφικρατίδες).

Amb un exèrcit preparat d'aquesta forma va envair territori de Flios; els flians van demanar ajut a Esparta que tenia guarnició a la ciutat; llavors Ifícrates va assolar Arcàdia on les forces del país no li va poder fer front.

El 392 aC estava de guarnició a la fortalesa de Píreon (Peiraeum) a territori de Corint, quan aquesta ciutat fou atacada per Agesilau; va deixar la fortalesa per anar en ajut de la ciutat però Agesilau el que realment volia era la fortalesa i al quedar buida la va ocupar; Ifícrates va contraatacar i va derrotar els espartans a Mora. Aquesta victòria va tenir força ressò i de fet fou la probable causa de què la pau que s'estava negociant entre Atenes i Esparta (encarregada a Andòcides) no es portés a terme. Ifícrates va ocupar Sidos i Cròmmion que havien estat ocupades abans per Pràxites (que també havia ocupar Oenoe) i tenien guarnició espartana. No obstant una mica després fou cessat en el comandament a petició dels argius ja que havia manifestat el seu desig de posar Corint sota domini d'Atenes i havia fet matar alguns corintis que donaven suport a l'aliança amb Argos. El va substituir Càbries.

El 389 aC fou enviat a l'Hel·lespont per lluitar contra Anaxibi que fou derrotat i mort el 388 aC.

Aliat dels odrisis[modifica | modifica el codi]

A la pau d'Antàlcides del 387 aC Ifícrates no va tornar a Atenes i va servir al rei Seutes II dels odrisis que va poder recuperar el tron del que havia estat expulsat segurament per Cotis I. Després fou aliat d'aquest i va rebre la mà d'una filla del rei i li va concedir la ciutat de Δρῦς a la costa Tràcia.

Quan el 377 aC els atenencs van cridar a Càbries, que era a Egipte lluitant per Acoris, van enviar a Ifícrates amb 20.000 mercenaris a Egipte per ajudar al sàtrapa Farnabazos II a reduir al país. Els preparatius foren llargs i va passar força temps (uns tres anys) fins que les operacions es van iniciar. Ifícrates volia atacar Memfis però Farnabazos era de l'opinió contraria; el temps perdut feia imminents les inundacions del Nil, i amenaçava amb sorprendre els atacants i Ifrícrates es va retirar a Atenes (374 aC).

Farnabazos el va acusar del fracàs de l'expedició, i Atenes va prometre que el castigaria però l'any següent (373 aC) el va nomenar comandant contra Mnasip (Mnasippus) de Còrcira juntament amb Cal·lístrat i Càbries, substituint a Timoteu. Ifícrates va desembarcar a Cefalònia, on va conèixer la mort de Mnasip i va passar a Còrcira on va desembarcar i va derrotar a les forces que havia enviat Dionís I el Vell de Siracusa. Va seguir la guerra fins a la pau del 371 aC en què va tornar a Atenes.

Hegemonia tebana[modifica | modifica el codi]

El 369 aC el Peloponès fou envaït per Epaminondes i Ifícrates fou nomenat cap de les forces que havien d'ajudar a Esparta, però el general va evitar combatre als tebans, que resultaren victoriosos a la Hbatalla de Leuctra, iniciant-se l'Hegemonia tebana.[cal citació] El 367 aC va dirigir una força contra Amfípolis. En aquest temps fou adoptat com a fill per Eurídice I de Macedònia la viuda d'Amintes II de Macedònia i va expulsar del regne al pretendent Pausànies; però tot i així Ptolemeu Alorita, l'amant d'Eurídice, va ajudar a Amfípolis contra els atenencs. Ifícrates va seguir la guerra tres anys amb l'ajut de Caridem d'Eubea i finalment Amfípolis es va rendir i va entregar ostatges; després d'això Ifícrates fou substituït en el comandament per Timoteu.

Poc després apareix ajudant al seu sogre Cotis I en la guerra contra Atenes per la possessió del Quersonès traci. Més tard es va aliar a Timoteu la filla del qual es va casar amb Menesteu, fill de Ifícrates i de la filla de Cotis. No considerant ja segura la seva estància al regne dels Odrisis i al no poder tornar tampoc a Atenes es va retirar a Antissa i tot seguit a Δρῦς que ell mateix havia construït.

A la mort de Càbries, Ifícrates, Timoteu i Menesteu es van unir a Cares en el comandament de la guerra social, però aviat van sorgir conflictes quan Cares els va denunciar per no voler combatre com ell volia. La persecució fou portada a terme per Aristòfon d'Azènia. Ifícrates i el seu fill foren portats a judici i van exculpar a Timoteu. El seu discurs de defensa fou escrit suposadament per Lísies, però no devia tenir massa confiança en la justícia perquè va introduir un cos armat a la sala de manera que els jutges veiessin les armes, i naturalment pare i fill foren absolts (355 aC). Timoteu fou condemnat a una petita multa el 354 aC.

Després d'això Ifícrates va viure retirat a Atenes. Demòstenes diu que ja era mort el 348 aC però l'any en què va morir no se sap.