Batalla de Cnidos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Cnidos
Guerra de Corint
Trirrem
Trirrem grec
Data 394 aC
Localitat A la costa de Cnidos, al Mar Egeu
Bàndols
Imperi Persa
Atenes
Esparta
Comandants en cap
Farnabazos,
Conó
Pisandre d'Esparta
Forces
90 trirrems 85 trirrems
Baixes
Mínimes La flota sencera


La batalla de Cnidos del 394 aC va ser una operació conjunta entre l'Imperi Aquemènida i Atenes contra la flota d'Esparta durant la Guerra de Corint. La flota persa, dirigida per l'almirall atenenc Conó, va destruir completament la flota espartana dirigida pel general Pisandre d'Esparta, que no tenia prou experiència en operacions navals. La batalla va acabar amb l'intent espartà d'aconseguir la supremacia naval.

El resultat de la batalla va suposar un impuls molt significatiu a la coalició d'estats en contra d'Esparta que buscava acabar amb la seva hegemonia en el curs de la Guerra de Corint.

Preludi[modifica | modifica el codi]

El 394 aC, el rei Agesilau II d'Esparta i el seu exèrcit van ser cridats perquè tornessin des de Jònia (Àsia Menor) al continent grec per ajudar en la Guerra de Corint. La flota espartana, sota el comandament del general Pisandre, també va començar el retorn a Grècia des del seu lloc a Cnidos.

Mentrestant, la flota persa, comandada conjuntament per Conó i el sàtrapa persa Farnabazos II, va sortir de Quersonesos per oposar-se als espartans. Les flotes es van trobar prop de Cnidos.

Desenvolupament tàctic[modifica | modifica el codi]

Les fonts són relativament vagues a l'hora d'explicar el que ha passat a la mateixa batalla. Sembla que la flota espartana es va trobar amb naus de l'avançada de la flota persa i que van enfrontar-s'hi amb cert èxit. Més tard el cos principal de la flota persa va arribar al lloc de la batalla, i posar als espartans en fuga, forçant-los a portar a la costa molts dels seus vaixells.

Els espartans van perdre tota la seva flota, amb un gran nombre de baixes. Els perses van capturar 50 trirrems espartans. El mateix Pisandre va morir mentre lluitava en la defensa de la seva nau.

Esdeveniments posteriors[modifica | modifica el codi]

La batalla va acabar amb l'intent espartà de crear un imperi naval. Esparta no va tornar a intentar grans projectes militars al mar, i en pocs anys Atenes va reprendre el seu lloc com a principal poder naval grec.

Després de la victòria, Conó va portar la flota a Atenes, lloc on va supervisar la reconstrucció de les Muralles llargues, que havien estat destruïts en acabar la Guerra de Decelia, la fase final de la Guerra del Peloponès.

Amb Esparta fora de l'escena, Pèrsia va restablir el seu domini a la Jònia i a diverses parts de l'Egeu. La Pau d'Antàlcides, el 387 aC, va cedir oficialment el control d'aquestes àrees a Pèrsia, que continuaria controlant fins a l'arribada de Alexandre el Gran mig segle després.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]