Batalla de Cnidos
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
La Batalla de Cnidos (394 aC), va ser una operació conjunta entre l'Imperi Persa i Atenes contra la flota d'Esparta durant la Guerra de Corint. La flota persa, dirigida per l'almirall atenenc Conó, va destruir completament la flota espartana dirigida pel general Pisandre d'Esparta, que no tenia prou experiència en operacions navals. La batalla va acabar amb l'intent espartà d'aconseguir la supremacia naval.
El resultat de la batalla va suposar un impuls molt significatiu a la coalició d'estats en contra d'Esparta que buscava acabar amb la seva hegemonia en el curs de la Guerra de Corint.
Taula de continguts |
Preludi [modifica]
El 394 aC, el rei Agesilau II d'Esparta i el seu exèrcit van ser cridats perquè tornessin des de Jònia (Àsia Menor) al continent grec per ajudar en la Guerra de Corint. La flota espartana, sota el comandament del general Pisandre, també va començar el retorn a Grècia des del seu lloc a Cnidos.
Mentrestant, la flota persa, comandada conjuntament per Conó i el sàtrapa persa Farnabazos, va sortir de Quersonesos per oposar-se als espartans. Les flotes es van trobar prop de Cnidos.
La batalla [modifica]
Les fonts són relativamnt vagues a l'hora d'explicar el que ha passat a la mateixa batalla. Sembla ser que la flota espartana es va trobar amb naus de l'avançada de la flota persa i que van enfrontar-s'hi amb cert èxit. Més tard el cos principal de la flota persa va arribar al lloc de la batalla, i posàr als espartans en fuga, forçant-los a portar a la costa molts dels seus vaixells.
Els espartans van perdre tota la seva flota, amb un gran nombre de baixes. Els perses van capturar 50 trirrems espartans. El mateix Pisandre va morir mentre lluitava en la defensa de la seva nau.
Esdeveniments posteriors [modifica]
La batalla va acabar amb l'intent espartà de crear un imperi naval. Esparta no va tornar a intentar grans projectes militars al mar, i en pocs anys Atenes va reprendre el seu lloc com a principal poder naval grec.
Després de la victòria, Conó va portar la flota a Atenes, lloc on va supervisar la reconstrucció dels Murs Llargs, que havien estat destruïts en acabar la Guerra de Decelia, la fase final de la Guerra del Peloponès.
Amb Esparta fora de l'escena, Pèrsia va restablir el seu domini a la Jònia i a diverses parts de l'Egeu. La Pau d'Antàlcides, el 387 aC, va cedir oficialment el control d'aquestes àrees a Pèrsia, que continuaria controlant fins a l'arribada de Alexandre el Gran mig segle després.
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- passatge de Xenofont (en anglès)
- passatge de Diodor de Sicília (en anglès)
