Regne dels Odrisis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Regne dels Odrisis fou un regne traci que va exercir el poder sobre la major part de Tràcia i sobre la majoria de tribus tràcies. El seu nucli central foren els odrisis o odrises, un poderós poble traci.

Capital[modifica | modifica el codi]

La seva primera capital fou Uscudama o Odrísia, moderna Edirne. Seutes III va traslladar la capital a Seutòpolis, al centre de la moderna Bulgària prop de Kazanlâk.

Història[modifica | modifica el codi]

Formació del regne[modifica | modifica el codi]

La primera vegada que els odrisis són esmentats es durant l'expedició de Darios I el gran de Pèrsia contra els escites, en la que els odrisis, protegits per les seves muntanyes, van conservar la seva independència.

El rei Teres, amb el prestigi derivat de la fortalesa dels odrisis, va incorporar sota el seu govern moltes tribus; els seus dominis van arribar a l'Euxí tot i que fou derrotat pels tins o tinis (thyni o thynii).

Grandesa del regne[modifica | modifica el codi]

El seu fill Sitalces va dominar quasi tota Tràcia entre el Danubi al nord, Abdera a l'oest i l'Euxí a l'est; atenencs i espartans es van disputar la seva aliança al començament de la guerra del Peloponès. Sitalces va fer una expedició a Macedònia contra Perdicas II a petició del pretendent Amintes i amb el suport d'Atenes i se suposa que va reunir un exèrcit de cent cinquanta mil homes dels que un terç eren cavalleria. Amb aquest exèrcit Sitalces va assolar la península Calcídica, Antemos, Crestònia i Migdònia, però com que els atenencs no van aparèixer i davant l'arribada de l'hivern, el rei va retornar al seu país. El 424 aC es va enfrontar amb els tribalis (triballi) i va resultar mort i li va succeir el seu nebot Seutes I.

Sota Seutes I el regne odrisi va arribar al seu zenit. A la seva mort el país es va dividir entre almenys tres reis, un dels quals, Medocos o Amadocos, era probablement el seu fill i va regnar sobre el territori central; Mesades (Maesades) que era probablement un altre fill va regnar sobre els tinis, els melandites i els tranipses; i Teres va governar la zona de la costa de l'Euxí a la part del delta del Danubi. Fou probablement durant el regnat d'Amadocos que els deu mil de Xenofont van passar per Tràcia i van ajudar a restablir a Seutes, fill de Mesades (que s'havia hagut d'exiliar) com a rei. Probablement Seutes va governar com a vassall de Amadocos amb el títol d'arcont o governador però més tard es va fer independent lluitant contra Amadocos amb el que es va reconciliar i ambdós van entrar a l'aliança atenenca sota Trasibul.

Més tard els odrisis apareixen enfrontats amb els atenencs pel Quersonès traci. Llavors era rei Cotis I (vers 382 a 353 aC) que el 376 aC es va enfrontar amb els tribalis (triballi) que van envair els seus territoris i van arribar fins a Abdera però foren rebutjats.

A Cotis li va succeir el seu fill Quersobleptes, que dominava sobre la costa de l'Euxí, però va esclatar una guerra civil probablement amb els seus germans Berisades i Amadocos, als que Cotis I va cedir algunes part del regne i els atenencs van aprofitar les lluites per fer-se amos d'una part del Quersonès que finalment els hi fou reconegut el 357 aC.

Dominació Macedònica i resistència[modifica | modifica el codi]

Després de 9 anys de lluites Filip II de Macedònia va conquerir el país (343 aC) que va esdevenir un regne tributari. La sotsmissió degué ser prou completa perquè Filip va fundar colònies i ciutats al país dels odrisis, incloent Philippopolis, a la dreta de l'Hebros, al cor dels seus dominis.

La cavalleria odrísia va servir a l'exèrcit d'Alexandre el Gran dirigida per Agathon fill de Tyrimmas. Quan el general d'Alexandre, Zofiri, fou derrotat pels getes, els odrisis foren incitats pel seu rei Seutes III a revoltar-se contra els macedonis. A la mort d'Alexandre, Seutes va agafar el partit contra Lisímac que dominava a Tràcia i tenia un exèrcit de 20.000 i 8.000 cavallers. La lluita entre Seutes i Lisímac va tenir diverses alternatives.

Sota Filip V de Macedònia els odrisis encara estaven revoltats. El 211 aC el rei va reunir un exèrcit que aparentment havia d'anar a Bizanci però en realitat va anar contra els odrisis, però no va aconseguir el seu propòsit.

El 183 aC Filip va fer una nova expedició contra els odrisis, els denteletes i els bessi, va ocupar Filipòpolis i hi va establir una guarnició; però només deixar la zona la guarnició fou expulsada; probablement els odrisis van tenir el suport dels romans.

Influència romana[modifica | modifica el codi]

A la caiguda del regne de Macedònia el romans van tractar amb consideració als odrisis, que van esdevenir aliats especialment contra tribus enemigues com els bessi. Després es coneix molt poc de la seva historia.

El 42 aC va morir sense successió el rei Sadales, i va llegar el regne a Roma (un dels almenys dos regnes existents a l'època). Brutus en va prendre possessió poc després en nom de Roma. August va restablir el regne el 31 aC en agraïment per l'amistat dels odrisis i se'ls va donar a més un territori arrabassat als bessi.

L'any 20 aC Rematalques (Rhoematalces) regent de tres infants del ja difunt rei Cotis, va aconseguir la sotsmissió dels bessi. Uns anys després però, els bessi, sota la direcció de Vologès (Vologaeses) un sacerdot de Baccus, van expulsar a Remetalques cap al Quersonès; però aviat fou derrotat per Lucius Piso i Rhoematalces fou restaurat i sota el seu domini, segons Tàcit, els odrisis van governar tota Tràcia.

Després de la mort de Rematalques, August va dividir el regne entre el seu fill Cotis i el seu germà Rascuporis (Rhascuporis). Cotis fou assassinat per Rascuporis, i Tiberi va dividir el regne entre els fills de Cotis d'un costat (Remetalques i Cotis), i Remetalces fill de Rascuporis, de l'altre, i va nomenar al romà Trebellienus Rufus com a regent dels primers que eren joves.

Dos anys després va esclatar una revolta dels odrisis i els queletes contra el rei Remetalces que fou assetjat a Filipòpolis. La revolta, dirigida per líders populars, fou aviat esclafada per P. Velleius. Però un temps després, l'any 26, les tribus tràcies es van tornar a revoltar contra el reclutament, i van haver de ser sotmeses per Poppaeus Sabinus que va rebre una insígnia triomfal.

Claudi va posar fi al regne odrisi i el va convertir en província l'any 46.

Llista de reis[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 59′ N, 25° 43′ E / 41.98°N,25.71°E / 41.98; 25.71

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne dels Odrisis Modifica l'enllaç a Wikidata