Amudarià
| |||||
| Tipus | Riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Àsia | ||||
| País de la conca | Turkmenistan, Uzbekistan, Tadjikistan i Afganistan | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ghur (Afganistan) | ||||
| Localització | Pamir | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | província d'Aktobé (Kazakhstan) | ||||
| Localització | mar d'Aral Sud | ||||
| |||||
| Afluent | riu Kunduz, Kofarnihon River (en)  , riu Txaghan, Sherabad River (en) , Zarafxan, Khulm River (en) , riu Wakhsh, riu Panj
| ||||
| Dades i xifres | |||||
| Altitud | 29 m | ||||
| Mida | 2.620 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 309.000 km² | ||||
| Mesures i indicadors | |||||
| Cabal | 1.400 m³/s | ||||
L'Amudarià (del rus Амударья, Amudarià; en tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa: آمودریا, Amudarià; en uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia central, conegut antigament com a Oxus. Darià en persa vol dir 'mar' o 'riu llarg'. Sota els sassànides, el riu es deia Weh-rodh o Beh-rodh; els àrabs el van anomenar Djayhun (جيحون, de Gihon, un dels rius del Paradís); els xinesos l'anomenaven Kui-shui, Wu-hu o Po-tsu. El nom actual ens ha arribat a través del rus, llengua de la potència colonial de la regió.
La regió, al nord del riu, és anomenada Transoxiana, o en àrab Mawara al-Nahr.[1]
La seva longitud és d'uns 2.494 km. El riu és navegable uns 1.450 km. La seva conca és de 534.739 km² i porta un cabal de 97,4 quilòmetres cúbics d'aigua per any, que arriba de les muntanyes; les pluges són a l'entorn de 1.000 mm l'any; a causa de l'aprofitament per al reg, part del seu cabal no arriba a la mar d'Aral, on desemboca.
Una de les fonts que l'alimenta és el riu Pamir, a les muntanyes del Pamir (antic mont Imeon). Una altra suposada font del riu és una cova de glaç a la vall de Waghjir, al corredor de Wakhan, també a les muntanyes del Pamir, ja prop de la frontera amb el Pakistan.
Corre cap a l'est i a Ishtragh gira al nord i després al nord-oest per l'Hindu Kush i el riu Panj, formant la frontera de l'Afganistan amb el Tadjikistan i després la de l'Afganistan amb l'Uzbekistan (uns 200 km). Durant 100 km més, marca la frontera entre l'Afganistan i el Turkmenistan, i després entra en aquest país, on corre cap al nord, formant la frontera amb l'Uzbekistan, i acaba en un delta que en part desaigua a la mar d'Aral o es perd al desert.
Vegeu també
Referències
- ↑ William C. Brice. 1981. Historical Atlas of Islam. Leiden: Encyclopaedia of Islam. ISBN 90-04-06116-9.
Bibliografia
- George Nathaniel Curzon, primer marquès Curzon de Kedleston (1896): The Pamirs and the Source of the Oxus. Royal Geographical Society, Londres. Reimpressió: Elibron Classics Series, Adamant Media Corporation. 2005. ISBN 1-4021-5983-8 / 1-4021-3090-2.
- Gordon, T. E. (1876): The Roof of the World: Being the Narrative of a Journey Over the High Plateau of Tibet to the Russian Frontier and the Oxus Sources on Pamir. Edimburg. Edmonston and Douglas. Reimpressió per Ch'eng Wen Publishing Company. Taipei. 1971.
- Arnold J. Toynbee (1961): Between Oxus and Jumna. Londres. Oxford University Press.
- John Wood (1872): A Journey to the Source of the River Oxus. Londres.
