André Leroi-Gourhan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAndré Leroi-Gourhan

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1911 Modifica el valor a Wikidata
11è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1986 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
13è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Director adjunt Museu Guimet
1940 – 1943
President French Prehistoric Society (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLycée Arago
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMarcel Mauss Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióantropòleg, paleoantropòleg, arqueòleg, etnòleg, professor d'universitat, paleontòleg, prehistoriador, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1969–1982)
Museu Guimet, director adjunt (1940–1943)
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesHenri de Contenson Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralBrigitte Delluc (en) Tradueix, Colette Pétonnet (en) Tradueix, Mariel Jean-Brunhes Delamarre, Yvette Taborin, Thérèse Poulain (en) Tradueix, Jean Galtier (en) Tradueix, Pierre Bonte, Alain Le Brun (en) Tradueix, Daniel Frimigacci (en) Tradueix, Michel Lorblanchet, Corneille Jest (en) Tradueix, Patrick Plumet, Martine Dalas (en) Tradueix, Marie-José Tubiana (en) Tradueix, Alain Ichon (en) Tradueix, Catherine Perlès, Hélène Balfet (en) Tradueix, Aliette Geistdœrfer (en) Tradueix, Nicole Échard (en) Tradueix, Anne Lavondès (en) Tradueix, Henri Lavondès (en) Tradueix i Donatien Laurent Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeArlette Leroi-Gourhan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

André Leroi-Gourhan (París, 1911 - ibid., 1986) va ser un estudiós de la prehistòria francès.[1]

Biografia[modifica]

Els seus pares moriren durant la Primera guerra mundial i ell va ser criat pels avis materns, raó per la qual va afegir posteriorment el cognom dels avis (Gourhan) al seu. Es llicencià en lletres i en llengües orientals (rus, xinès, japonès) el 1933. Els anys següents va treballar al Museu Britànic de Londres i al Japó en missions culturals oficials. Fou mobilitzat durant la Segona Guerra mundial i actuà com a traductor a la marina. Entrà en combat al final de la guerra i hi defensà també el patrimoni del museu del Louvre, motiu pel qual li fou atorgada la Legió d'Honor francesa. Acabada la guerra, exercí com a professor d'etnologia del colonialisme a la facultat de lletres de Lió. A partir de 1956, es dedicà a la recerca científica sobre arqueologia a París i els seus estudis anaren guanyant un gran reconeixement mundial.

Obra[modifica]

En destaquen dos aspectes:

  • Com a excavador, principalment en els jaciments d'Arcy-sur-Cure i Pincenvent, renovà els mètodes d'excavació i defensà la necessitat d'un estudi interdisciplinari de l'arqueologia amb les ciències socials i biològiques que poguessin ser considerades de l'àmbit etnològic.
  • Com a teòric, en dos camps principals: la religió i l'art.

Quant a la religió, en proposa una definició prèvia del concepte i no admet el comparatisme etnogràfic de la religiositat prehistòrica amb la de civilitzacions actuals.

Quant a l'art paleolític, en destaca la importància de les associacions de representacions artístiques i la relació amb la topografia de les coves. No accepta la consideració de les coves amb pintures paleolítiques com a "santuaris". És molt coneguda la seva interpretació simbòlica i sexual de les pintures parietals paleolítiques que fa del cavall el símbol masculí i del bisó, el femení. Segurament, aquesta interpretació està influïda per la psicoanàlisi freudiana.

Principals obres[modifica]

  • L'Homme et la matière, París, Albin Michel, 1943
  • Milieu et techniques, París, Albin Michel, 1945
  • Le geste et la parole, París, Albin Michel, 1964-65
  • Les religions de la Préhistoire, París, PUF, 1964
  • Préhistoire de l'art occidental, París, Mazenod, 1965

Referències[modifica]

  1. André Leroi-Gourhan a Hominides.com (francès)
  • Brigitte i Gilles Delluc, «Hommage à André Leroi-Gourhan», Archéologia, n° 212, 1986.
  • Marc Groenen, Pour une histoire de la préhistoire, Éd. J. Millon, 1994, ISBN 2-905614-93-5.
  • Michel Lorblanchet, Les grottes ornées de la Préhistoire, Errance, 1995, ISBN 2-87772-112-4.