André Leroi-Gourhan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Il·lustració d'André Leroi-Gourhan

André Leroi-Gourhan (París, 1911 - ibid., 1986) va ser un estudiós de la prehistòria francès.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els seus pares moriren durant la Primera guerra mundial i ell va ser criat pels avis materns, raó per la qual va afegir posteriorment el cognom dels avis (Gourhan) al seu. Es llicencià en lletres i en llengües orientals (rus, xinès, japonès) el 1933. Els anys següents va treballar al British Museum de Londres i al Japó en missions culturals oficials. Fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial i actuà com a traductor a la marina. Entrà en combat al final de la guerra i hi defensà també el patrimoni del museu del Louvre, motiu pel qual li fou atorgada la Legió d'Honor francesa. Acabada la guerra, exercí com a professor d'etnologia del colonialisme a la facultat de lletres de Lió. A partir de 1956 es dedicà a la recerca científica sobre arqueologia a París i els seus estudis anaren guanyant un gran reconeixement mundial.

Obra[modifica | modifica el codi]

En destaquen dos aspectes:

  • Com a excavador, principalment en els jaciments d'Arcy-sur-Cure i Pincenvent, renovà els mètodes d'excavació i defensà la necessitat d'un estudi interdisciplinari de l'arqueologia amb les ciències socials i biològiques que poguessin ser considerades de l'àmbit etnològic.
  • Com a teòric, en dos camps principals: la religió i l'art.

Quant a la religió, en proposa una definició prèvia del concepte i no admet el comparatisme etnogràfic de la religiositat prehistòrica amb la de civilitzacions actuals.

Quant a l'art paleolític, en destaca la importància de les associacions de representacions artístiques i la relació amb la topografia de les coves. No accepta la consideració de les coves amb pintures paleolítiques com a "santuaris". És molt coneguda la seva interpretació simbòlica i sexual de les pintures parietals paleolítiques que fa del cavall el símbol masculí i del bisont, el femení. Segurament aquesta interpretació està influïda per la psicoanàlisi freudiana.

Principals obres[modifica | modifica el codi]

  • L'Homme et la matière, Paris, Albin Michel, 1943
  • Milieu et techniques, Paris, Albin Michel, 1945
  • Le geste et la parole, Paris, Albin Michel, 1964-65
  • Les religions de la Préhistoire, Paris, PUF, 1964
  • Préhistoire de l'art occidental, Paris, Mazenod, 1965

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. André Leroi-Gourhan a Hominides.com (francès)
  • Brigitte i Gilles Delluc, « Hommage à André Leroi-Gourhan », Archéologia, n° 212, 1986.
  • Marc Groenen, Pour une histoire de la préhistoire, Éd. J. Millon, 1994, ISBN 2-905614-93-5
  • Michel Lorblanchet, Les grottes ornées de la Préhistoire, Errance, 1995, ISBN 2-87772-112-4