Andrés Reguera Guajardo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAndrés Reguera Guajardo
Biografia
Naixement16 novembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Segòvia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juny 2000 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Madrid
Ministeri d'Informació i Turisme
5 juliol 1976 – 4 juliol 1977
← Adolfo Martín-Gamero y González-PosadaAlberto Oliart Saussol →
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
← Adolfo Martín-Gamero y González-Posada
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Ministre d'Informació i Turisme
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat de l'Estat
Família
CònjugeMaría Aránzazu Errasti Larreategui
Premis

Andrés Reguera Guajardo (Segòvia, 16 de novembre de 1930 -Madrid, 6 de juny de 2000) va ser un polític espanyol.

Biografia[modifica]

Llicenciat en Dret per la Universitat de Madrid, ingressa per oposició en 1960 en el cos d'Advocats de l'Estat. Ha estat secretari general de l'Asociación Católica Nacional de Propagandistas. Va ser després Advocat Cap a Biscaia i Advocat Cap al Ministeri d'Obres Públiques fins a 1968. Procurador del terç familiar per Segòvia en 1967,[1] secretari general de CAMPSA en 1970, director general adjunt de CAMPSA en 1974 i subsecretari d'agricultura en 1975.

Va ser designat ministre d'Informació i Turisme entre juliol de 1976 i juliol de 1977 al cinquè govern de la monarquia de Joan Carles I. A l'empara de la Llei d'Associacions Polítiques, com a membre del Grup Tácito, va formar part de la Unión Democrática Española fins a la dissolució de les Corts Espanyoles abans de les eleccions generals espanyoles de 1977.[2] Decidí no presentar-se a eleccions i fou nomenat president del Comitè Nacional de Competició. A les eleccions generals espanyoles de 1982 es va presentar com a candidat d'Alianza Popular al Senat d'Espanya per la província de Segòvia, però no fou escollit.[3] També fou directiu de l'Atlètic de Madrid sota la presidència d'Alfonso Cabeza Borque, tot i que dimití en 1981.[4]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Adolfo Martín-Gamero y González-Posada
Ministeri d'Informació i Turisme
Escut de l'estat espanyol

1976- 1977
Succeït per:
Alberto Oliart Saussol
Com a ministre d'Indústria