L'Angliru

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Angliru)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'Angliru
La pujada del Gamonal vista des del Monsacro; en primer terme, les corbes de Viapará.
La pujada del Gamonal vista des del Monsacro; en primer terme, les corbes de Viapará
Cota 1.570 msnm
Serralada Serra de l'Aramo
País Espanya Espanya
Regió Astúries Astúries
Municipi Concejo de Riosa
Coordenades 43° 13′ 17.32″ N, 5° 56′ 32.68″ O / 43.2214778°N,5.9424111°O / 43.2214778; -5.9424111Coord.: 43° 13′ 17.32″ N, 5° 56′ 32.68″ O / 43.2214778°N,5.9424111°O / 43.2214778; -5.9424111

L'Angliru (en asturià: L'Angliru, en castellà: El Angliru ) és un collada del Principat d'Astúries, a Espanya. És una zona de pastures i abeurador de bestiar, que rep el nom per sinècdoque del Llac l'Angliru i que està situada al cor de la Serra de l'Aramo, al consell de Riosa (Astúries, Espanya). Situat a 1.570 msnm d'altitud, constitueix un espai natural de gran bellesa ubicat entre alguns dels cims més importants d'aquesta serra, com són El Gamonal (i no La Gamonal com a vegades se l'anomena i amb el qual a vegades es confon L'Angliru mateix), el Moncuevu i El Barriscal. Fins a aquest enclavament arriba la carretera local procedent de La Vega de Riosa, el que fa que sigui aquesta la forma més directa d'accedir al Pic Gamonal (1.712 m.).

Ciclisme[modifica | modifica el codi]

De ser conegut només pels ramaders locals i excursionistes, va passar a cobrar fama internacional després de ser inclòs com a final d'etapa en la Volta ciclista a Espanya el 1999, donada la gran duresa de l'ascensió, que assoleix en alguns trams pendents màximes del 23,5% a la Cueña les Cabres, un dels ports de muntanya asfaltats més difícils del ciclisme mundial. De fet, L'Angliru està considerat com el cim de major duresa, junt amb el Mortirolo i el Zoncolan a Itàlia, d'entre els ports i pujades inclosos en les tres grans voltes ciclistes per etapes d'Europa.[1]

El 1996 l'asturià i director d'informació de l'ONCE, Miguel Prieto, després de visitar El Gamonal es va posar en contacte amb l'empresa organitzadora de la Volta ciclista a Espanya (Unipublic) proposant l'esmentada ascensió com a final d'etapa.[1] Aquesta proposta va ser ben acceptada, estant com estava en aquell moment La Vuelta buscant un final d'etapa del mateix renom, ressonància i duresa com era l'ascensió als Llacs de Covadonga. El 1997 l'Ajuntament de Riosa va arreglar la carretera i el 1999 va ser per primera vegada final d'etapa.[1]

La victòria de Jose María "Xava" Jiménez sortint de la boira i avançant al rus Pàvel Tonkov als últims metres va situar el cim de L'Angliru a l'olimp del ciclisme internacional. Posteriorment han guanyat al seu cim Gilberto Simoni (2000), Roberto Heras (2002), Alberto Contador (2008) o Juanjo Cobo (2011), reconeguts escaladors a nivell mundial, el que demostra la seva dificultat. Actualment a l'entrada de la carretera que condueix al cim, a la localitat de La Vega-Riosa, s'ha col·locat un cartell que diu: Angliru, l'Olimp del Ciclisme, el que reflecteix la importància que ha tingut la Vuelta Espanya pel concejo de Riosa.

Totes les ascensions professionals han vingut acompanyades prèviament de l'alt del Cordal, de 1a categoria, amb l'últim quilòmetre i mig a més del 12% de pendent mitjana[2] el que unit al seu perillós descens (on han caigut corredores com Abraham Olano i Igor Antón) fa que el grup principal arribi seleccionat a peu de L'Angliru augmentant-se la ja de per si duresa del port a causa d'aquest desgast previ.

Guanyadors de l'etapa de L'Angliru a la Vuelta a Espanya[modifica | modifica el codi]

Edició Guanyador Millor temps d'ascensió
1999 Espanya José María Jiménez Espanya José María Jiménez i Rússia Pàvel Tonkov: 44:50
2000 Itàlia Gilberto Simoni Espanya Roberto Heras: 41:55
2002 Espanya Roberto Heras Espanya Roberto Heras: 43:41
2008 Espanya Alberto Contador Espanya Alberto Contador: 43:12
2011 Espanya Juanjo Cobo Espanya Juanjo Cobo: 43:44
2013 FRA Kenny Elissonde USA Chris Horner: 43:06

L'Angliru en xifres[modifica | modifica el codi]

  • Altitud: 1.570 msnm
  • Longitud: 13,1 km
  • Desnivell: 1.255 metres
  • Pendent mitjana: 10,13%
  • Pendent màxima: 23,6% (el duríssim Mortirolo té un màxim del 18%)
  • Nivell d'esforç: 328
  • Temps aproximat: 122 minuts

Pendents màximes[modifica | modifica el codi]

  • Inici (primers 5 km): 9,1%
  • Les Cabanes (km 7): 22%
  • Llagos (km 8,5): 14,5%
  • Los Picones (km 9,5): 20%
  • Cobayos (km 10,2): 21,5%
  • La Cueña les Cabres (km 10,8): 23,6%
  • L'Aviru (km 11,5): 21,5%
  • Les Piedrusines: 20%

Recorregut[modifica | modifica el codi]

Els primers 5 quilòmetres són relativament senzills, dins de la seva duresa, fins a arribar a la zona recreativa de Viapará. El quilòmetre més dur d'aquest tram assoleix el 9,1% de pendent mitjana. Fins i tot Viapará es pot accedir també a través del poble de Santa Eulalia i Busloñé. A Viapará es troba un quilòmetre de fals pla al 2,1%de mitjana.

Després de Viapará queden els 6 & nbsp; km més difícils. En primer lloc en aquesta segona part es troba Las Curvas de Les Cabanes amb una pendent del 22% durant 150 metres. La següent corba és la de Llagos on el pendent és del 14,5%. A continuació es troben La Curva Los Picones (20% màxim) i La Curva Cobayos, una prominent forquilla d'un 21,5% màxim, aquestes dues corbes desemboquen en La Cueña Les Cabres on la pendent màxima arriba al 23,5%, màxim de tota la pujada. Les dues últimes grans rampes són les de L'Aviru i Les Piedrusines amb pendents màximes de 21,5%i 20%respectivament.

L'Angliru i el seu fals mite sobre les diferències[modifica | modifica el codi]

Aquest port ha sigut objecte de diferents mites sobre la seva duresa. Potser el més conegut sigui el que produeix poques diferències a causa de la poca velocitat que poden anar els ciclistes, sense atacs o durs canvis de ritme, ja que entre els primers hi ha poca diferència de velocitat, amb prou feines 2-3 km/h. Aquesta teoria, defensada per molts ciclistes i periodistes, s'ha anat generalitzant al llarg dels anys malgrat que les dades reals diguin el contrari.

Si bé és cert que la velocitat d'ascensió és baixa en ocórrer aquest fet provoca que la diferència en segons sigui major malgrat que la diferència en distància sigui petita. Un exemple pràctic: una ascensió de dificultat moderada en el que un ciclista aconsegueixi mantenir una velocitat mitjana de 24 km/h sobre un grup que vagi a 18 km/h aconseguirà molta menys diferència (50 segons per quilòmetre) que anant a 8 km/h si la resta va a 6 km/h (2 minuts i 30 segons per quilòmetre); malgrat ser velocitats "equivalents" en ser exactament tres vegades menor la diferència en temps és tres vegades major. A més, cal tenir en compte el fet que en la majoria de ports alguns ciclistes poden aguantar el ritme anant a roda durant alguns metres mentre en L'Angliru és pràcticament impossible a causa de la seva duresa extrema podent augmentar-se més ràpid aquestes diferències.

Però a part de les dades teòriques els pràctics també afirmen que és el port que més diferències ha fet en la Volta ciclista a Espanya en tota la seva història i un dels quals més al món, amb unes diferències que en alguns casos triplica i quadruplica a la d'altres ports tradicionals de la ronda espanyola i de d'altres Grans Voltes. Com mostra la següent comparativa de diferències amb altres ports finals d'etapa des de l'any 1999 (primera ascensió a L'Angliru).

Diferències L'Angliru (Espanya)
Any Diferència 1er-2n Diferència 1er-3r Diferència 1er-5è Diferència 1er-10è
1999 m. t. 1' 01" 1' 44" 3' 09"
2000 2' 19" 2' 58" 4' 27" 5' 46"
2002 1' 35" 1' 41" 2' 16" 2' 42"
2008 42" 58" 1' 32" 3' 01"
2011 48" 48" 1' 21" 1' 35"
Diferència mitjana 1' 05" 1' 29" 2' 16" 3' 15"
Diferències Llacs de Covadonga (Espanya)
Any Diferència 1er-2n Diferència 1er-3r Diferència 1er-5è Diferència 1er-10è
2000 57" 1' 00" 1' 35" 2' 02"
2001 33" 58" 1' 21" 1' 21"
2005 1' 20" 1' 32" 1' 44" 2' 36"
2007 1' 06" 1' 06" 1' 06" 1' 49"
2010 1' 07" 1' 14" 2' 10" 2' 26"
Diferència mitjana 1' 01" 1' 10" 1' 43" 2' 03"
Diferencias Zoncolan (Itàlia)
Any Diferencia 1º-2º Diferencia 1º-3º Diferencia 1º-5º Diferencia 1º-10º
2003 (per Sutrio) 34" 39" 43" 1' 31"
2007 (per Ovaro) m. t. 7" 37" 2' 02"
2010 (per Ovaro) 1' 19" 1' 30" 2' 26" 3' 46"
2011 (por Ovaro) 33" 39" 1' 20" 2' 10"
Diferència mitjana 37" 44" 1' 17" 2' 22"
Diferències La Pandera (Espanya)
Any Diferencia 1º-2º Diferencia 1º-3º Diferencia 1º-5º Diferencia 1º-10º
2002 18" 18" 48" 1' 04"
2003 m. t. 2" 56" 1' 02"
2006 m. t. 30" 35" 48"
2009 2' 23" 3' 08" 3' 22" 3' 49"
Diferència mitjana 40" 1' 00" 1' 10" 1' 41"
Diferències Luz-Ardiden (França)
Any Diferència 1er-2n Diferència 1er-3r Diferència 1er-5è Diferència 1er-10è
2001 54" 1' 08" 1' 29" 2' 30"
2003 40" 40" 40" 2' 47"
2011 7" 10" 30" 50"
Diferencia mitjana 34" 40" 53" 1' 47"
Diferències La Covatilla (Espanya)
Any Diferència 1er-2n Diferència 1er-3r Diferència 1er-5è Diferència 1er-10è
2002 (per Becedas) 29" 1' 01" 2' 05" 3' 03"
2005 36" 50" 1' 04" 2' 09"
2006 m. t. 7" 22" 42"
2007 1' 06" 1' 06" 1' 06" 1' 49"
2011 m. t. 3" 7" 12"
Diferència mitjana 26" 37" 57" 1' 47"
Diferències La Mongie-Tourmalet (França)
Any Diferència 1er-2n Diferència 1er-3r Diferència 1er-5è Diferència 1er-10è
2002 (La Mongie) 7" 13" 1' 16" 1' 52"
2004 (La Mongie) m. t. 20" 33" 1' 03"
2010 (Tourmalet) m. t. 1' 18" 1' 32" 2' 14"
Diferència mitjana 2" 37" 1' 07" 1' 40"
Diferències Pla de Beret (Catalunya)
Any Diferència 1er-2n Diferència 1er-3r Diferència 1er-5è Diferència 1er-10è
1999 m. t. m. t. 6" 1' 42"
2003 m. t. 51" 54" 3' 31"
2006 m. t. m. t. 17" 2' 29"
2008 34" 34" 39" 39"
Diferència mitjana 9" 21" 29" 2' 08"
Diferències El Morredero (Espanya)
Any Diferència 1er-2n Diferència 1er-3r Diferència 1er-5è Diferència 1er-10è
2004 3" 31" 1' 01" 2' 20"
2006 4" 6" 7" 29"
2010 13" 13" 1' 10" 1' 34"
Diferència mitjana 7" 17" 46" 1' 28"
Diferències Aitana (Espanya)
Any Diferència 1er-2n Diferència 1er-3r Diferència 1er-5è Diferència 1er-10è
2001 15" 15" 22" 1' 04"
2004 4" 10" 25" 1' 09"
2009 33" 36" 44" 50"
Diferència mitjana 17" 20" 30" 1' 01"

Com arribar[modifica | modifica el codi]

La forma més senzilla d'arribar és a través de la N-630 desviant-se cap a la dreta per l'AS-231 segons es ve d'Oviedo, es passen les poblacions de Las Mazas i La Foz fins que s'arriba a La Vega (capital del consell) on es pren la desviació a la dreta - carretera RI-2 cap a Grandiella- i es comença ja l'ascensió.

Museu de la Bicicleta[modifica | modifica el codi]

L'Ajuntament de Riosa inicià les obres per a la construcció d'un Museu de la Bicicleta i un hotel adjacent al cim d'aquesta muntanya.[3] Tot i que l'hotel va ser finalitzat, el projecte del Museu quedà paralitzat per manca de diners.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Friebe, Daniel; Goding, Pete Ascensiones míticas : 50 puertos de leyenda que deberías coronar. Barcelona: Lunwerg, 2012, p. 62-65. ISBN 9788497858618. 
  2. CORDAL, EL por Pola de Lena
  3. Riosa inicia la construcció del Museu de la Bicicleta al cim de L'Angliru
  4. Riosa paraliza el Museo de la Bicicleta del Angliru por la falta de fondos mineros a Lne.es

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]